El PP no elimina les proves tant a 4t d’ESO com a 2n de batxillerat, però no serà necessari aprovar-les per obtenir els títols corresponents. La revàlida de 2n batxillerat servirà com a prova d’accés a la universitat. La decisió l’ha anunciada Mariano Rajoy durant el debat d’investidura.
Fins que no s’assolesqui un pacte per l’educació els efectes d’aquestes proves externes queden suspesos.
#NOLOMCE
#NOREVÀLIDES
PER UN FINANÇAMENT JUST,
LA FI DE LES RETALLADES
I UN MILLOR PRESSUPOST EDUCATIU
El Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) comparteix al seu blog el comunicat dels presidents dels consells escolars autonòmics sol·licitant al Ministerio de Educación y Cultura que paralitzi les revàlides d’ESO i Batxillerat previstes per la Lomce.
Us el reproduïm a continuació:
LOS PRESIDENTES DE LOS CONSEJOS ESCOLARES AUTONOMICOS
SOLICITAN AL MEC QUE PARALICE LAS REVALIDAS
A solicitud de las Presidencias de los Consejos Escolares Autonómicos y ante las reuniones mantenidas por el Ministro de Educación con los diferentes sectores que conforman el Consejo Escolar del Estado, se celebró ayer, 13 de octubre, una reunión destinada a sondear el estado de opinión de los distintos Consejos Escolares Autonómicos sobre las posibilidades y características que deberían abordarse en el Pacto Educativo que el Ministro -en funciones- quiere abordar. A la reunión asistieron 15 Presidencias, salvo la de Baleares -que justificó su ausencia- y la de Cataluña.
Presidida por el Secretario de Estado -Marcial Marín- por incompatibilidad de agenda del Sr. Ministro, abordó en primer lugar la excepcional e insólita circunstancia por la que atraviesa el Consejo Escolar del Estado que no cuenta con Presidencia, Vicepresidencia, ni Secretaría; circunstancias que al no estar previstas en su reglamento de funcionamiento propician que tanto la Comisión Permanente como la Junta de Participación Autonómica que integran el Consejo lleven 6 y 8 meses, respectivamente, sin celebrar reuniones.
Tras ello, pidió a las Presidencias que se pronunciasen sobre:
– Los contenidos que deberían incluirse en un futuro Pacto Educativo
– Quiénes se consideran agentes idóneos para abordarlo: ¿una subcomisión parlamentaria, el propio Consejo Escolar del Estado, …?
– Qué se precisaría para su desarrollo, y
– Lo realizado sobre el pacto educativo en las distintas autonomías, bien a nivel autonómico o estatal.
Desde el primer momento se puso de manifiesto por la mayoría de las Presidencias, que el tema del pacto educativo, aún siendo clave desde la constitución de la actual Junta de Participación Autonómica, debería relegarse ante la grave problemática que suscitan las evaluaciones de ESO y Bachillerato -“reválidas”- contempladas en la LOMCE.
Diez de las Presidencias asistentes (Andalucía, Aragón, Asturias, Canarias, Cantabria, Castilla La Mancha, Extremadura, País Vasco, Navarra y Valencia) expresaron la incertidumbre e inquietud que cunde entre el profesorado, alumnado y familias del alumnado de Secundaria y Bachillerato, dado que a las fechas que nos encontramos, aún no se ha emitido la Orden que desarrolla el Real Decreto 310 que las regula y que el plazo para hacerlo finaliza el 30 de noviembre.
Ante esa situación, y sumándonos a peticiones similares procedentes de otros organismos integrantes del Consejo Escolar, se pidió al MEC que al objeto de tranquilizar a los sectores antes aludidos, arbitrase las medidas necesarias para el aplazamiento o suspensión de las citadas evaluaciones; más aún, cuando el Congreso de los Diputados se ha pronunciado favorablemente a la paralización de la LOMCE y cuando diversas Comunidades Autónomas han recurrido jurídicamente el Real Decreto.
Cinco Presidencias de Consejos Escolares no apoyaron estas peticiones (Castilla y León, Galicia, La Rioja, Madrid y Murcia) y se centraron, exclusivamente, en abordar cuestiones relacionadas con el Pacto Educativo.
Por parte del MEC, el Secretario de Estado rechazó la posibilidad de la suspensión, alegando razones legislativas y jurídicas, manteniendo que por ser aspectos contemplados en la Ley, precisarían de una modificación parlamentaria y no gubernativa de la misma. Alegando que las evaluaciones -“reválidas”- no tendrán efectos académicos, pedía calma y confiaba que en breve plazo (unas dos semanas) podría haber un gobierno que pudiese nombrar a la Presidencia del Consejo Escolar del Estado. A partir de ese momento y mediante trámite de urgencia, se podría emitir el dictamen prescriptivo -pero no vinculante- a la Orden que desarrolla el Decreto de Evaluaciones, con lo que se subsanaría el problema de los 293.000 alumnos y alumnas de 2º de Bachillerato afectados.
Indicaba además, que gracias a los acuerdos establecidos con la Conferencia de Rectores de Universidades, a partir de diciembre, el alumnado y los centros escolares dispondrían de modelos y ejemplos para la prueba de acceso a la universidad.
En definitiva, vino a decir que la LOMCE, aun cuando es rechazada por la mayoría de los sectores educativos, sociales y políticos, hay que cumplirla.
En una encrucijada de este calibre nos parece fundamental destacar, una vez más, la necesidad de pactos educativos que proporcionen estabilidad al sistema, elaborados desde el diagnóstico concreto de comunidades con realidades y expectativas muy específicas, ampliamente articulado por todos los agentes educativos y sociales, construido desde el respecto y la transparencia, que haga posible la educación de calidad como derecho garantizado de todos los ciudadanos y ciudadanas.
Nota de premsa de la Conselleria:
Les Balears reclamen que es mantenguin les proves de selectivitat almenys durant el curs 2016-2017
Darrera actualització: 11/10/2016
El Govern de les Illes Balears és un dels
governs autonòmics que reclamen al Govern espanyol la paralització de
les proves de revàlida de batxillerat que preveu la LOMCE per al curs
2016-2017 i la pròrroga de les proves de selectivitat que s’havien fet
fins ara. Aquesta proposta sorgeix de la reunió que varen mantenir el
passat 4 d’octubre tots els directors generals d’universitat de les
comunitats autònomes.
A la reunió, l’opinió majoritària de les comunitats autònomes és que,
atesa la interinitat en la qual està immers el Govern d’Espanya i
tenint en compte que la implantació de l’avaluació final de batxillerat
(EFB) el que coneixem com a revàlida tindrà lloc amb el curs ja
avançat, és preferible prorrogar l’actual sistema de prova d’accés a la
universitat (PAU), coneguda com a selectivitat. Aquesta pròrroga hauria
de ser, almenys, d’un curs acadèmic, opció que és reforçada pel fet que
l’EFB té, el present curs, un caràcter transitori i, de fet, no té
efectes acadèmics a l’hora d’obtenir el títol de batxillerat.
Actualment, el Ministeri d’Educació encara no ha aprovat l’ordre
ministerial que ha de definir les noves revàlides.
D’altra banda, els representants de les comunitats autònomes, en
línia amb el que va manifestar la Conferència de Rectors de les
Universitats Espanyoles (CRUE), també acordaren, a la reunió de
Valladolid, que, per al curs 2016-2017, seria desitjable que als seus
respectius territoris només es fes una única prova d’accés, ja fos
l’EFB, que deriva de la LOMCE, o una altra, i que aquesta prova servís
també com a procediment d’admissió. D’aquesta manera, s’evitaria la
duplicitat de proves que possibilita la normativa actual i seria
possible que aquesta prova fos reconeguda recíprocament per totes les
comunitats a fi de preservar el districte universitari únic. Amb relació
a aquesta qüestió, es va decidir sol•licitar al Ministeri que
estableixi mecanismes per garantir el districte universitari únic
esmentat.
Quant a l’estructura i l’organització de la prova, els representants
de les comunitats autònomes consideren que s’ha d’assemblar tant com
sigui possible a l’actual PAU, per la qual cosa proposen al Ministeri
que avanci en aquesta línia.
De manera particular, i pel que fa a l’EFB del present curs
2016-2017, a la reunió es va considerar que ha de quedar suficientment
explícit que es tracta d’una prova obligatòria exclusivament per a
l’accés a la universitat i que, per tant, els estudiants de batxillerat
que no aspirin a accedir-hi tenen la possibilitat de no presentar-s’hi.
De l’expressió «s’ha de tenir en compte» que figura en la disposició
final cinquena de la LOMCE no es dedueix una obligatorietat, ja que no
comporta exigència sinó tenir en consideració:
“Disposición final quinta. Calendario de implantación.
La evaluación final de Bachillerato correspondiente a las dos convocatorias que se realicen en el año 2017 únicamente se tendrá en cuenta
para el acceso a la Universidad, pero su superación no será necesaria
para obtener el título de Bachiller. También se tendrá en cuenta
para la obtención del título de Bachiller por los alumnos y alumnas
que se encuentren en posesión de un título de Técnico de grado medio o
superior de Formación Profesional o de las Enseñanzas Profesionales
de Música o de Danza, de conformidad, respectivamente, con los
artículos 44.4 y 50.2 de la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo.”
No menys important és el finançament de la nova prova. Tots els
representants de les comunitats autònomes subratllaren que, amb el nou
batxillerat, es complica la logística i s’encareix el cost de la prova
d’accés (EFB o una altra modalitat), el qual, a més, recau exclusivament
sobre les comunitats autònomes, sense que el Ministeri hagi previst el
finançament degut. Per tot això, es va decidir demanar al Govern
d’Espanya que garanteixi la viabilitat econòmica d’aquesta prova no
només el present curs acadèmic, sinó també en el futur. Sense la
garantia d’aquest suport financer difícilment les comunitats autònomes
podran fer-se càrrec de l’organització de la prova.
Finalment, es va decidir sol•licitar al Ministeri que convoqui els
representants de les comunitats autònomes per explicar-los el
desenvolupament de l’EFB, ja que són les comunitats autònomes les que
han d’implantar aquesta prova i les que han de fer front a les
dificultats que s’han expressat en aquest document.
Ordre del dia de l’Assemblea de docents d’ensenyaments artístics de demà 7 d’octubre de 2016 a les 17:30h al CEP de Palma:
Dimecres passat va tenir lloc el plenari de la Junta de Personal Docent no Universitari, on entre altres temes s’havia de tractar la valoració d’inici de curs presentada per la presidència.
Els representants d’UOB vam votar en contra pel següents motius:
La resta de sindicats va votar a favor excepte CCOO que es va abstenir.
Per altra banda es van tractar els punts següents:
– Aprovació de l’acta anterior
L’acta recull la proposta que vam fer al plenari de 29 de juny de reclamar a Conselleria no només una mesa sectorial per negociar el 30%, sinó també “un acord satisfactori amb l’Assemblea de Docents i els diferents col·lectius de la comunitat educativa”, que va obtenir:
El text definitiu, que es limitava a copiar el que deia el document del compromís del Govern (“es mantindran reunions amb els diferents col·lectius de la comunitat educativa, entre els quals es troba l’Assemblea de Docents”), va obtenir:
En aquell mateix plenari es va aprovar per consens la pàgina web de la Junta, una resolució sobre els problemes d’habitatge a Eivissa i una altra sobre ràtios.
– Posicionament davant la LOMCE
– Exigència d’increment del pressupost d’Educació per a l’any 2017
– Demanda d’accions a la Conselleria sobre sentències europees i interinitats
– Accions concretes contra la LOMCE durant el mes d’octubre.
També s’acordà adquirir el domini .cat per a la web a proposta d’UOB i estudiar la possibilitat de fer els plenaris per videoconferència per evitar desplaçaments entre illes.
El conseller Martí March i el director general de Política Universitària i d’Ensenyament Superior, Juan José Montaño, assistiren al Ple del Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) d’aquest dilluns 26/9/16 per parlar sobre els estudis artístics superiors i la seva problemàtica a la nostra comunitat.
March remarcà el fet que a l’estat espanyol no hi ha hagut encara cap llei que hagi abordat els estudis superiors artístics amb profunditat i que, per tant, per tal de poder explotar al màxim les competències en educació, la Conselleria creà la Direcció General de Política Universitària i d’Ensenyament Superior a fi de consolidar aquests estudis que no tenen una legislació adequada i pateixen una certa inestabilitat, segons les seves paraules, i amb l’objectiu de donar-los un enfocament cada vegada més universitari.
Segons March, pretenen avançar en tres eixos principals d’actuació:
Per la seva part, el director general J.J. Montaño enumerà les següents línies d’actuació en què se centra la seva direcció general:
Segons explicà el conseller, el fet de funcionar sota la figura de fundacions es deu al fet de donar a les Escoles i al conservatori un estatus jurídic que els permeti gestionar-se autònomament i amb més flexibilitat de la que disposa l’administració a l’hora de combinar, per exemple, contractes laborals i contractes de funció pública. Defensà el format de fundació pel fet que és la forma amb que les competències en educació de què es disposen permeten que el procés d’inserció d’aquests estudis dins la UIB sigui gradual fins a aconseguir que tant les Escoles d’Art com el conservatori acabin com a centres adscrits a la UIB.
Martí March tancà la seva intervenció afirmant que la Conselleria vol uns centres d’ensenyaments artístics de prestigi que atreguin estudiants d’altres comunitats, i que la Conselleria aposta per l’educació artística, tal com, segons diu, ho demostra el fet que en els currículums LOMCE de les Illes Balears s’han “potenciat les assignatures artístiques” i que enguany el Batxillerat Artístic s’ofereix a més centres, ja que els estudis d’humanitats han de ser ben presents a primària, secundària, batxillerat i universitat.
LA CRUA REALITAT
Fins aquí les declaracions dels representants del la Conselleria. Passem ara a recordar com estan realment les coses:
Queda molt camí per córrer, per tant, perquè les declaracions del conseller es corresponguin amb la realitat.
Altres enllaços d’interès relacionats:
El passat 9 de setembre vam publicar un primer informe on explicàvem com es comptaran les qualificacions de les revàlides per obtenir el títol, el calendari de publicació de l’Ordre i implantació, etc. Ara vos en passam un altre amb les matèries que s’avaluaran a ESO, Batxillerat i Educació de persones adultes. També informam sobre què passa si els alumnes no superen les revàlides.
El podeu consultar clicant AQUÍ.
Divendres 23 de setembre horabaixa va tenir lloc una reunió del conseller Martí March amb els sindicats de l’ensenyament públic, dins la ronda de trobades amb els diferents sectors de la comunitat educativa. Segons va explicar el conseller la primera reunió va ser amb la FAPA i queden per fer-ne amb patronal i sindicats de concertada, Assemblea de Docents, alumnes i associacions de directors.
La conclusió a què hem arribat els representants d’UOB que hi vam assistir és que caldrà una gran mobilització contra la LOMCE i les revàlides per enviar un missatge clar de rebuig a Madrid, a fi d’evitar que la LOMCE es consolidi i les revàlides passin a tenir efectes acadèmics el curs 16-17.
Resumim tot seguit les declaracions del conseller (al final explicam quina ha estat la nostra intervenció):
Els representants d’UOB vam exposar la incertesa de no conèixer el temari de Batxillerat mentre no es publiqui l’ordre de desplegament, que encara té de temps per aprovar-se fins el 30 de novembre, quan a mitjan octubre ja s’ha de presentar les programacions.
Pel que fa a la desaparició de la comissió d’experts de la selectivitat, el director de Planificació va dir que a la comissió mixta UIB-Conselleria hi haurà un especialista per matèria.
Vam recordar que amb el PP els docents vam boicotejar les revàlides de primària, i que es pot dur a terme una mobilització semblant amb les d’ESO.
Davant la nostra pregunta de si s’han plantejat fer una declaració d’intencions com a Catalunya, on han anunciat que no faran les revàlides LOMCE, el conseller va dir que enguany Catalunya farà les seves pròpies proves, d’una manera semblant com es volen fer aquí en un futur, i es va demanar què passarà si la LOMCE es consolida i el curs 17-18 passen a tenir efectes acadèmics.
Tots els sindicats van manifestar el seu rebuig a la LOMCE amb diferents matisos. La majoria vam coincidir que la resposta a les revàlides ha de ser política i que serà necessària una gran mobilització per aturar la LOMCE.
 |
| Ja són 107 els barracons a les Illes Balears |
Des d’Unió Obrera Balear consideram que les declaracions referides a Educació de la presidenta del Govern, Francina Armengol, en el Debat de l’Estat de la Comunitat de dimarts passat 20 de setembre, pequen d’un triomfalisme injustificat i perillós.
Segons llegim a la premsa i a les xarxes socials, la presidenta va afirmar que l’Executiu ha “situat les prioritats socials en l’agenda política” i que “entre tots hem recuperat la normalitat a les aules.”
La realitat, emperò, és que el pressupost d’Educació de 2016 representa un 19,27% sobre el total autonòmic, tan sols un 0,05% més respecte al darrer pressupost de l’era Bauzà i lluny del 24,3% de 2011, que s’havia de recuperar segons l’Acord de governabilitat.
Pel que fa al PIB, que segons les darreres previsions del Govern enguany pujarà un 4% situant-se en 27.919 milions d’euros, els 817,21 milions d’Educació de 2016 representen un 2,92%, també molt lluny del 4,5% de la mitjana estatal, del 5% que prometia el programa electoral del PSIB-PSOE, del 5,3% de la mitjana europea i del 7% recomanat per la Unesco.
Ja que la presidenta anuncia que “tornarà a augmentar el pressupost d’Educació” esperam que aquesta vegada la pujada sigui més significativa. En tot cas trobam a faltar que expliqui com convencerà Madrid que ens concedeixi el règim fiscal especial, quan tots els governs autonòmics han fracassat en l’intent els darreres vint anys.
Sobre la “normalitat” que segons diu s’ha recuperat a les aules ens demanam a quines aules es refereix, tenint en compte el malestar que es viu als centres arran de les ràtios disparades, els barracons i la manca d’aules i centres escolars, l’excés d’interinitats, la LOMCE i les revàlides, les retallades persistents de les nòmines, etc.
Des d’UOB pensam que el triomfalisme de la presidenta Armengol a més d’injustificat és perillós, perquè l’únic que s’aconsegueix maquillant la realitat és indignar els afectats que la viuen cada dia i això s’acaba pagant a unes futures eleccions. Reclamam al Govern que el seu compromís de lluitar per un millor finançament de l’Estat no en acabi una vegada més en la resignació i la impotència, sinó que es tradueixi en accions contundents, valentes i viables.
