Etiqueta: LOMCE

Les revàlides de la LOMCE provoquen el caos a la selectivitat de 2017

15 de setembre de 2016

El fet que Madrid es doni de temps fins 30 de novembre per concretar les característiques, disseny i contingut de les revàlides ha començat a provocar el caos dins la planificació de la selectivitat. Avui dematí ha tingut lloc una reunió de professorat de català a la UIB per parlar de les proves de 2017, i aquestes són les nostres conclusions a partir de les informacions que ens han arribat:

Es viu una situació estranya per la manca d’informació.

La situació és general i afecta totes les assignatures.
Posats a no saber, no se sap ni tan sols si assignatures com Literatura
universal, per exemple, entraran a Selectivitat.
S’ha dissolt la comissió de professors especialistes.
Com que no se sap a què ens hem d’atendre, la reunió s’ha
convertit en una espiral de suposicions i d’elucubracions sense
entrar al fons del problema: el caos de l’estat espanyol i la imposició
del desgavell de la LOMCE.

Davant aquests fets hi ha hagut crides a la “tranquil·litat”
per tal que l’orquestra del Titànic continuï tocant amb normalitat
encara que el vaixell s’enfonsi. Nosaltres opinam que els pares, alumnes i la
comunitat educativa en general han de ser informats del desastre que suposa la
LOMCE.

Martí March i Antonio Morante diuen que faran les revàlides “per complir la llei”

12 de setembre de 2016

by UOB Ensenyament

En declaracions publicades ahir a la premsa, tant el conseller Martí March com el director general d’Ordenació, Planificació i Centres, Antonio Morante, han dit que faran fer les revàlides perquè les lleis s’han de complir.

El sentit moral més elemental diu que una llei injusta no s’ha de complir, i en el cas de la LOMCE i les revàlides els mateixos representants de l’Administració reconeixen que no només no aporten res a l’ensenyament, sinó que perjudiquen els alumnes. Davant això es poden fer dues coses: incomplir la llei i no fer les revàlides, com a Catalunya, o presentar la dimissió.

Els srs. March i Morante, emperò, anuncien que estan disposats a ser-ne un cop més la mà executora. I com diu la dita, qui vol estar bé amb tothom al final no està bé amb ningú.

March: “Tendremos que preparar las revàlidas” (UH, 11.9.16)

Diario de Mallorca:

Antoni Morante Milla: “Las reválidas se harán si no queda otro remedio, hay que cumplir la ley”

Informe: Revàlides LOMCE

9 de setembre de 2016

by UOB Ensenyament

Les revàlides d’ESO i Batxillerat de la LOMCE han rebut la repulsa de la comunitat educativa, mentre que la Conselleria d’Educació ha dit que recorrerà el Reial decret 310/2016. Des d’UOB reclamam al conseller Martí March que no es limiti a impugnar la normativa i es comprometi a no dur a terme les proves, com ja han fet a Catalunya.

Pel que fa al contingut del Reial decret, el Ministerio de Educación Cultura i Deportes (MECD) ha d’establir, abans del 30 de novembre de 2016, les característiques, el disseny i el contingut de les revàlides, oficialment “proves de les avaluacions finals”, d’ESO i de Batxillerat per al curs 2016/2017. Concretament serà una una comissió central la responsable de proposar el contingut de les proves, que presidirà el director general de Evaluación i Cooperación Territorial i estarà integrada per fins a 8 subdirectors generals del MECD.

Els representants de totes les comunitats autònomes seran convidats a les reunions amb veu, però sense vot. Igualment els representants de les universitats designats per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles no podran prendre part en la presa de decisió, únicament hi tendran veu.

Per a l’obtenció del títol de graduat en ESO, els alumnes hauran de tenir una qualificació igual o superior a 5 sobre deu. La nota es deduirà de la ponderació següent:

– Un pes del 70 %, la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingudes en les matèries cursades a ESO

– Un pes del 30 %, la qualificació de l’avaluació final, que ha de ser igual o superior a 5.

Per a obtenir el títol de batxiller també caldrà superar l’avaluació final de batxillerat amb una qualificació igual o superior a 5. La nota es deduirà de la ponderació següent:

– Amb un pes del 60%, la mitjana aritmètica de les qualificacions de les matèries cursades durant el batxillerat.

– Amb un pes del 40%, la nota obtinguda en l’avaluació final de batxillerat.

Pel que fa al calendari d’implantació, s’inicia el curs 2016-17. L’avaluació final d’ESO i de Batxillerat corresponents a la convocatòria de l’any 2017 no tenen efectes acadèmics, per la qual cosa no es tindran en compte per a l’obtenció dels títols corresponents. Aquest curs es farà una sola convocatòria d’ESO i dues de batxillerat. L’avaluació final de batxillerat només s’ha de tenir en compte per a l’accés a la universitat.

Informe: Martí March fa un “balanç positiu” de l’Acord marc rebutjat pels docents

28 de juliol de 2016

by UOB Ensenyament

Foto: Última Hora

A la mesa sectorial que va tenir lloc ahir dematí el conseller d’Educació, Martí March, va fer una valoració positiva de l’Acord marc, deu mesos després de la seva signatura amb els sindicats STEI i CCOO i al qual va donar suport ANPE posteriorment. Lamentà que la resta de sindicats no li donàs suport però no va fer cap referència al suspens amb què l’Assemblea de Docents ha qualificat la gestió de la Conselleria.

Des d’UOB vam recordar que l’Acord marc va ser rebutjat pel 69,5% dels docents i que hem denunciat el seu incompliment, i vam advertir del malestar qui hi ha als centres educatius, principalment per les ràtios entre altres motius. Explicam la nostra intervenció en aquesta altra entrada. Tot seguit vos oferim un resum de les intervencions del conseller i dels directors generals de Personal i Planificació.

El conseller va fer un repàs de les actuacions del Govern i el seu departament. Destacà la derogació del TIL i la llei de símbols, i pel que fa a la LOMCE va dir que “hem fet el que podíem fer“, es va mostrar a favor dels currículums i de l'”autonomia de centres” i va afirmar que s’havien “recuperat” (sic) matèries com Plàstica, Filosofia o Música.

Es va felicitar per haver suspès la convocatòria de les revàlides de 3r i 6è de Primària, afegí que “els preocupen els efectes perversos” de les d’ESO i Batxillerat i va dir que preveu que la LOMCE serà modificada en alguns aspectes.

Va afirmar que s’han revertit les retallades i que el pressupost inicial de 817 milions d’euros de 2016 es veurà incrementat a la liquidació final. Segons va dir hi ha més de 400 nous docents. Es va referir a la millora del procés de substitucions, a la consolidació de la plantilla d’inspectors, la recuperació de la paga extra de Nadal i l’1%, el retorn dels sexennis pel setembre, la reducció d’una hora lectiva a secundària i les ajudes a les famílies per a llibres i menjador, que es convocaran a principis de setembre amb un pressupost d’1,4 milions.

Recordà la recuperació del Decret de mínims, defensà el decret de llengües estrangeres i es referí al model lingüístic que elabora la comissió d’experts, que segons va dir publicarà les primeres recomanacions a principis de 2017.

Pel que fa als aspectes que el conseller considera negatius, va citar el model de finançament estatal que perjudica les Balears. El servei de prevenció de riscos laborals propi d’Educació està pendent del vistiplau d’Hisenda i de criteris organitzatius i la remuneració de les baixes per malaltia és en mans d’un grup de treball un cop va passar per la mesa general. Es va mostrar obert a renegociar les reduccions horàries per als majors de 55 anys.

El conseller acabà afirmant que no vol caure en l'”autocomplaença” però que els resultats podrien haver estat pitjors donades les circumstàncies, i que “el balanç és positiu”.

Servei de prevenció, extra de Nadal, sexennis

La directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, va citar les substitucions immediates de baixes i el 12,5% de la paga de Nadal, que hem cobrat el mes passat, i va dir que el 37,5% pendent el cobrarem el desembre de 2016 o el gener de 2017 (recordem que l’Acord marc deia que el cobraríem el curs 15-16). Explicà que els criteris de plantilles de FP i Règim Especial quedaran enllestits pel novembre.

Indicà que es donaran facilitats perquè els interins cobrin els sexennis, malgrat les dificultats que suposa la discontinuïtat de la seva feina. Amb 30 anys de serveis, ininterromputs o no, i 500 hores de formació s’adjudicaran cinc sexennis, mentre que per a quantitats inferiors s’establiran els criteris corresponents.

Sobre el servei de prevenció va explicar que a Educació hi ha tres comitès intercentres corresponents a Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera, mentre que a la resta de Funció pública hi ha un sol comitè central, i que s’està estudiant com fer-ho encaixar per mantenir l’estructura actual. Volen dur-ho a mesa sectorial i que sigui operatiu pel setembre.

Informà que la Mesa general acordà iniciar la recuperació dels permisos per al personal administratiu (“moscosos”), la remuneració de les baixes per malaltia, l’actualització de les ajudes del Fons social i en general la reversió de les retallades de 2012.

Ràtios

El director de Planificació, Ordenació i Centres, Antonio Morante, parlà d’una “rebaixa gradual de les ràtios” a Infantil i Primària i assegurà que a ESO i Batxillerat no s’aplica el 10% extra dins el procés de matrícula ordinària.

Afirmà que a 4t d’Infantil el 82% dels centres tenen menys de 22 alumnes per grup, el 99% menys de 25, i “un o dos” centres estan a 26 alumnes, xifres totes per damunt dels 20 alumnes màxim compromesos a l’Acord marc. Informà que s’han enviat 22 mestres als centres que tenen entre 23 i 25 alumnes per grup i 45 docents en total a Infantil.

Segons el director general a 5è d’Infantil la mitjana és de 21,80 alumnes per grup i a 6è de 22,18, i advertí que que “es pot arribar fins a 28“. A Primària la mitjana és de 22-23 alumnes i s’hi ha enviat 15 docents més. El cost total dels nous 45 docents d’infantil i els 15 de Primària és entre 2,5 i 3 milions d’euros.

Va dir que malgrat el descens de natalitat, i a diferència d’altres CCAA, les Balears tenen el problema afegit de la pressió demogràfica dels nouvinguts i que un augment de matrícula encara pot comportar la necessitat de més docents.

Vegeu en aquesta altra entrada la intervenció dels representants d’UOB.

Nota de premsa de la Conselleria

http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=2660469&coduo=7&lang=ca

Plataforma CREA: No, no estem satisfets. La lluita continua!

27 de juny de 2016

by UOB Ensenyament

COMUNICAT DE PREMSA

PLATAFORMA CREA (Plataforma de coordinació entre els docents de Música, Art Dramàtic, Plàstica i Disseny)

NO, NO ESTEM SATISFETS. LA LLUITA CONTINUA!

El cicle de mobilització social que hem viscut en l’àmbit de l’educació s’ha intentat tancar amb el canvi de Govern. Des dels governs entrants que han canviat el mapa polític dels nostres pobles, ciutats i illes, se’ns ha fet arribar el missatge que el conflicte havia acabat, que ara es tractava de convertir la legislatura en la recuperació de les retallades de l’anterior Govern, un discurs que dista molt de la realitat. Durant els dArrers mesos hem hagut de veure com les passes per a pal·liar els efectes de la LOMCE pel que fa a les assignatures artístiques son mínimes. El col·lectiu de docents d’educació artística ens hem trobat que les nostres àrees s’han anat reduint de forma progressiva amb l’aplicació de la LOMCE; una llei estatal que té el rebuig de la major part de les formacions parlamentàries i el compromís d’aquestes en derogar-la però que encara ens fan empassar.

Tanmateix sembla que als dirigents de la Conselleria no els interessa l’art. És fàcil omplir-se la boca amb la paraula cultura però la realitat és que no s’ha fet pràcticament cap esforç per a que l’educació artística aparegui amb normalitat dins dels currículums. En definitiva, els nous currículums LOMCE de les Illes Balears han estat cuinats sense cap tipus de consens amb la comunitat educativa. Encara no sabem els noms de les persones que han dissenyat aquests currículums estantissos que confirmen la mort de l’educació artística.

Anem per parts:

A Secundària només serà obligatori cursar, durant el primer curs, tres hores setmanals de Música i Educació Plàstica. Després, l’alumnat podrà continuar els seus estudis de 2n, 3r i 4t de l’ESO sense tornar a estudiar aquestes dues matèries. En la majoria de les Comunitats Autònomes, s’han destinat més hores obligatòries a aquestes assignatures. El fet que només sigui obligatori cursar-les durant el 1r curs, impedeix que aquestes disciplines tenguin continuïtat durant l’etapa educativa. Un altre aspecte preocupant és que, de cara al proper curs, no es preveu ofertar les 36 mitges jornades de Plàstica i Música que la Conselleria va treure l’agost passat per compensar les retallades, ni tampoc matèries plenament consolidades com Imatge i Expressió, Taller d’Artesania i Taller de Teatre. També cal destacar que a PMAR desapareix Música.

En quant al Batxillerat d’Arts, els alumnes podran finalitzar aquests estudis sense haver cursat Anàlisi Musical, Dibuix Artístic, Llenguatge i Pràctica Musical, Volum, Història de la Música i la Dansa, etc., però sí havent cursat l’optativa de Religió, que no té relació alguna amb les arts. Es dinamiten els itineraris artístics en un caixó desastre que d’Arts en té ben poc. El passat 10 de juny, la Conselleria informà que “els centres que ja imparteixen el Batxillerat Artístic continuaran impartint-lo.

En el cas de l’IES Josep Maria Llompart se suprimeix un grup, degut a que es creen dos grups nous (mig a Calvià, mig a Llucmajor i un a Marratxí)”. Ens sorprèn que no informi també de les retallades que ens arriben d’altres centres. A l’IES Antoni Maura, el Departament d’Educació Plàstica durant el curs 2015-2016 no ha pogut impartir diverses matèries que ja estaven consolidades: Taller de Gravat i Taller de Pintura. El proper curs deixarà d’ofertar Taller de Fotografia. A tot això i després d’haver reduït a mig grup el 2n de Batxillerat d’Arts Plàstiques, la Conselleria es planteja dur a la pràctica, de cara al proper curs, una reducció idèntica en el 1r de Batxillerat de la mateixa modalitat.

El Departament d’Educació Plàstica i Visual, el claustre, l’alumnat i els pares de l’IES Berenguer d’Anoia

també han manifestat preocupació i malestar perquè la Conselleria té previst reduir mig grup de 2n del Batxillerat d’Arts, un Batxillerat que, en aquest centre, té més de quinze anys d’història. D’altra banda, si s’arriba als 50 alumnes matriculats, no es suprimirà mig grup més de 1r. A més, es planteja la possibilitat de mesclar els alumnes de distintes modalitats.

A l’IES Mossèn Alcover actualment tenen dos grups però es vol suprimir mig grup de 1r de Batxillerat d’Arts a l’espera del nombre d’alumnes matriculats. De la mateixa manera, es contempla la possibilitat de mesclar mig grup amb altres batxillerats.

Als ensenyaments de Règim Especial, la Plataforma CREA va obtenir el compromís del conseller per dotar una plaça de coordinador d’ensenyaments artístics, les seves funcions eren elaborar un mapa dels recursos en educació artística que permetés planificar i racionalitzar l’oferta educativa al territori, coordinar els estudis entre els diferents centres, els diferents nivells i els seus entorns; promocionar els estudis i impulsar la formació permanent del professorat i la innovació.

I què fa la Conselleria? Pel que fa als ensenyaments de Règim Especial, la Conselleria va posar la plaça i li va designar una persona, però no s’acompleixen les funcions acordades. En quant a Secundària mira cap a un altre costat sense donar resposta alguna a les demandes del professorat, ja que és des d’on pot estalviar-se més doblers i personal. Al Batxillerat d’Arts, s’amaguen les xifres reals rere la previsió del nombre d’alumnes matriculats i la creació de dos nous grups. Recordem que hi ha instituts que tenen dificultats per arribar al nombre de matrícules que se’ls exigeix per evitar suprimir més grups. En definitiva, incompliments de compromisos, excuses i medalles per intentar amagar una retallada històrica de les arts.

Des de la Plataforma CREA observem i denunciem amb absoluta perplexitat la indiferència i fredor, per part d’aquest Govern, cap a les arts. Reclamem fets envers de postureig, no és moment de penjar-se medalles sinó de complir les promeses. Si l’objectiu de l’Administració és seguir retallant i convertir les arts en ensenyaments purament residuals, no en serem còmplices.

Palma, 24 de juny de 2016

La Conselleria diu que vigilarà que els professors de religió no facin altres matèries

17 de juny de 2016

by UOB Ensenyament

A la reunió amb els directors de 7 de juny, els representants de Personal Docent van dir que vigilaran que els professors de religió no facin hores d’altres matèries, com ha estat passant fins ara i com hem denunciat fa poc a la darrera circular, ni tampoc complementàries. Hauria estat d’agrair que aquest anunci també s’hagués fet en mesa sectorial. En qualsevol cas continuarem vigilants per comprovar que no es tornin a donar aquestes irregularitats.

Consent la Conselleria places docents ocupades per personal aliè?

15 de juny de 2016

by UOB Ensenyament

Circular 39/2016 (1a part)

La Conselleria ha informat els directors que els docents que adquireixin noves places d’Orientació no podran impartir Psicologia ja que aquesta matèria pertany al departament de Filosofia. Crida l’atenció que, de la mateixa manera, no informi els directors que les hores de Valors ètics no les pot impartir el professorat de Religió.

No fa tant, concretament el curs passat, famílies d’alumnes de l’IES Binissalem es queixaren per què el professor de Religió impartia la matèria d’Ètica, una clara irregularitat que l’Administració permetia. Aquest no seria l’únic cas, constatàrem que passava en altres centres com l’IES Port d’Alcúdia, on la professora de Religió impartia Educació per a la ciutadania i Suport a l’àrea de llengua i ciències socials. L’IES Albuhaira en seria un altre exemple, amb la impartició del programa ALTER per part de la professora de Religió. Malgrat que la Conselleria d’Educació i Universitat, la direcció de l’institut i algun sindicat varen ser informats de distints casos, no hi varen posar remei.

A tot això, hem d’afegir que el Conseller Martí March signà la modificació del currículum que obliga a ofertar la matèria de Religió a primer de Batxillerat, al mateix temps que desapareix tota possibilitat de poder ofertar la matèria d’Història i cultura de les Illes Balears. Per si no n’hi ha prou, hi ha instituts on es preveu que les hores de Religió a Batxillerat superin de llarg les hores d’altres matèries, per les facilitats per aprovar que es donen als alumnes.

Escabetxina entre LOMCE i retallades

8 de juny de 2016

by UOB Ensenyament

Antonio Morante i Martí March amb el ministre Méndez i Teresa Palmer (PP)

Circular 38/2016

La implantació de la LOMCE pura i dura i la manca de pressupost d’Educació (encara estam esperant que es negociï amb els docents el 30% de l’increment del dèficit) van causant estralls un darrere l’altre:

1) Enguany no es preveu ofertar les 36 mitges jornades de Plàstica i Música a secundària, que la Conselleria es va treure de la màniga l’agost passat per compensar una mica l’escabetxina dels horaris LOMCE, cosa que agreuja la precarietat de les places d’aquestes matèries.

2) Les dues hores de lliure disposició a ESO, imposades des de la Conselleria dominada pel «sector Adesma», tampoc no garanteixen la continuïtat de les places d’artístiques i no fan més que crear disputes internes entre departaments didàctics, docents i equips directius, etc.

3) Hi ha instituts on es lleven jornades completes de Filosofia.

4) Hi ha centres d’educació d’adults on la reducció de 20 a 19 hores lectives no es compensa amb nou professorat sinó que els obliga a reduir l’oferta educativa.

5) Es retallen places d’atenció a la diversitat (AD, PT i AL) i no es doten amb quota docents per a PALIC.

6) La manca d’aules impossibilita la reducció de ràtios promesa a l’Acord Marc, es practica el secretisme amb el futur mapa escolar, etc.

Bé es pot dir que l’única mesura amb cara i ulls de la Conselleria contra la LOMCE ha estat la suspensió temporal de les proves de Primària, a contracor i després de les protestes de docents i pares. Martí March ha tingut l’oportunitat de plantar cara amb un decret llei, o de minimitzar els efectes cap a les matèries més perjudicades, però no ha fet ni una cosa ni l’altra i l’únic que n’ha tret és el descontent de la comunitat educativa i una estirada d’orelles de Madrid. Ja diuen que qui vol estar bé amb tothom no està bé amb ningú!

Palma, 8 de juny de 2016

Ràtios il·legals als criteris de grups i quotes. Informam sobre la mesa sectorial

1 de juny de 2016

by UOB Ensenyament

Jaume March i Antonio Morante amb el conseller Martí March

Ahir 31 de maig, a les 13 h, va tenir lloc la mesa sectorial extraordinària sobre criteris d’assignació de grups i quotes. Només començar la reunió se’ns va lliurar un document fotocopiat de 31 pàgines i tot seguit els representants de la Conselleria dedicaren mitja hora a explicar, a tota velocitat, els aspectes que consideraren més rellevants. Un cop van acabar van obrir una roda d’intervencions.

Tots els representants sindicals coincidírem en la impossibilitat d’analitzar i valorar un document de tantes pàgines i dades numèriques que vèiem per primera vegada i del qual, de fet, al final no se’n tocarà ni una coma llevat de qualque errada de numeració. Per tant de mesa de negociació res de res, informativa i punt.

Els representants de l’Administració al·legaren que han fet un exercici de transparència perquè els criteris no s’havien fet mai públics, i que no l’havien pogut enviar abans perquè el van acabar de fer ahir mateix. El que no van contestar és per què van aplicar el “aquí te pillo, aquí te mato” en lloc d’ajornar la mesa a un altre dia.

Més endavant explicam alguns dels punts que els membres de la Conselleria van destacar del document. Per la nostra part vam formular una sèrie de preguntes i a partir de les respostes que vam obtenir arribam a les següents conclusions:

No es desdoblaran els grups de 6è d’infantil i 1r de primària amb 27 alumnes, constituïts arran de les promocions internes dels grups de 5è i 6è d’infantil que aquest curs ja tenen aquestes xifres, a pesar que l’increment del 10% (article 87 LOE) només es pot aplicar “per atendre necessitats immediates d’escolarització de l’alumnat d’incorporació tardana“. Segons la Conselleria ho faran perquè “les necessitats d’escolarització no desapareixen d’un dia per altre.”.

A la Conselleria estan “sorpresos” per la negativa a desdoblar d’alguns centres d’infantil i primària. A nosaltres no ens sorprèn que les escoles, posades entre l’espasa i la paret, optin per per inflar grups en lloc de convertir en aules les biblioteques i aules de música. El que sí ens sorprèn és que la Conselleria, que coneix perfectament quantes aules hi ha als centres, no ho hagués previst abans de comprometre’s a rebaixar a 20 les ràtios de 4t d’infantil dins l’Acord marc.

Les ràtios màximes de FP passaran de 32 als 30 que marca la llei, tal com vam reclamar. No inclou, emperò, la ràtio màxima a 30 per a la FP a distància on hi ha pràctiques d’assistència obligatòria, que també vam demanar. Les ràtios poden variar en funció dels espais, tipus de cicle, etc., i es publicaran a la web de la Direcció General de FP (pàg.10).

Neguen que s’hagi de reduir la ràtio a FP pels alumnes NESE, encara que l’Ordre de 2009 de cicles formatius diu ben clar a l’Article 16, Nombre d’alumnes per grup: “2. Aquest nombre d’alumnes per grup s’ha de reduir en dos per cada alumne/a amb necessitats educatives especials matriculat en el mateix. El nombre d’alumnat amb necessitats educatives especials no pot ser superior a dos per grup.” Ho van negar a les meses tècniques de ràtios i ho continuen negant, encara que ells mateixos citen aquesta Ordre a la relació de normativa dels criteris (pàg. 30). Increïble!!

No s’ha tingut en compte la nostra petició de reduir els horaris dels docents amb més de 180 alumnes, problema que afecta a matèries com Valors ètics o Educació física.

Neguen que es facin previsions de grups d’ESO amb 32 alumnes a la matrícula ordinària. Segons van explicar, el GESTIB calcula el total sumant-hi els adscrits, els repetidors i les sol·licituds, i els centres que ara estan “alarmats” per les xifres és perquè no han descomptat els repetidors de primària, els alumnes que faran PMAR (ells compten que 1 PMAR equival a 10 repetidors menys de 1r) i els adscrits que es matriculen a altres centres. Caldrà veure si tots aquests factors rebaixaran les xifres o al final es pretendrà fer grups amb ràtios il·legals.

Els perfils no s’han tingut en compte per a les quotes, encara que a la reunió bilateral de 17 de febrer ens van dir que no hi hauria mesa de perfils perquè els revisaria la Conselleria amb els directors i després els durien a la mesa de quotes. Cal tenir en compte que les places docents varien, per exemple, si s’opta per perfilar anglès i alemany a una mateixa plaça o es potencien les dobles mitges places d’alemany itinerants.

Els representants de la Conselleria van destacar alguns aspectes dels criteris, que inclouen els de ràtios. Pel que fa a Infantil i Primària:

Els períodes de lliure disposició es resten de tutoria si s’apliquen a altres especialitats (Música, Educació Física, etc) (pàg. 6). Els centres amb més línies tenen més hores de suport ordinari degut a l’estructura de plantilla (pàg. 7). La Conselleria cercarà la forma de compensar-ho.
Els CEIP tindran orientadors a dies complets segons nombre d’unitats, en lloc d’hores d’EOEP. Per cada ACS o suport d’AL se sumen hores de suport. No es podrà perdre més d’un docent ni guanyar-ne més d’un i mig (pàg. 7).
Hi haurà una plantilla base de centre i s’hi afegiran els recursos. Abans hi havia la quota sense PT i AL assignats.
Els alumnes amb problemes conductuals seran atesos per l’Equip d’alteració del comportament. Hi havia PT assignats per alumnes que ja no hi són.
Els majors de 55 anys dels tindran una reducció de 2 hores lectives i una de complementària (CHL), que podran fer fora del centre com a Secundària.
La PGA haurà d’incloure les hores de coordinacions.

Pel que fa a Secundària:

Es passa de 20 a 19 hores lectives.
Els majors de 55 anys dels tindran una reducció d’una hora lectiva i dues complementàries (CHL). També a FP i règim especial.
L’horari del docent depèn del tipus de centre on es fa feina i no del cos al que es pertany.
A 1r d’ESO es fan 35 hores i desapareix l’optativitat (pàg. 12).
A 2n es pot fer fins a 38 hores, en funció de l’oferta del centre (pàg. 13).
A 3r fins a 39 hores. Hi ha més optatives i desdoblaments (pàg. 14).
A 4t van dir que el contingut de Matemàtiques serà el mateix a les dues modalitats i s’hi preveuen 2 hores de reforç.
Els suports, com a Primària, no podran suposar perdre més d’un docent ni guanyar-ne més d’un mig.
A PALIC es preveu un període lectiu per a cada 4 alumnes d’incorporació
tardana. Es fa amb la previsió que hi hagi alumnat de matrícula
ordinària per fer un horari inicial suficient (pàg. 16).

Pel que fa a Batxillerat (pàg. 16):

Les modalitats d’Arts i Humanitats varien les optatives i hi ha més hores possibles.
A Ciències hi ha desdoblament a Anglès i Biologia-Geologia, als altres d’Anglès.
A distància: pàg. 18.

Podeu veure les hores dels equips directius i coordinacions a les pàg. 19 i 20.

Pel que fa a la FP (pag. 21):

Es passa igualment de 20 a 19 hores lectives.
Les 2 hores de coordinació de FP a distància poden ser lectives o complementàries.

Les ràtios dels CEPA (pàg. 22), segons van dir, s’establiran en funció de la taxa d’abandonament.

El Conservatori de Palma passarà a tenir un orientador a jornada completa i Menorca i Eivissa un a mitja jornada.

Els representants de la Conselleria van afegir que:

Si un centre perd professors és per la disminució de grups o de les dues hores ESO i Batxillerat.
Fan comptes publicar els criteris d’assignació de grups i quotes.
Les instruccions de principi de curs seran més “fragmentades” i permetran als centres organitzar-se amb aquests criteris.

En representació de l’Administració hi van ser presents: