Ahir, dia 14 de setembre de 2023, es reuní amb caràcter ordinari la Mesa Sectorial d’Educació amb la presència, entre d’altres, del conseller d’Educació, Sr. Vera, el director general de Personal Docent, Sr. Ruiz i el director general d’Ordenació, Sr. Alonso.

En principi, hi havia una única qüestió per tractar: les instruccions d’avaluació per al curs entrant, 2023-24.

El conseller Antoni Vera va destacar que d’acord amb les esmenes i suggeriments rebudes d’associacions, famílies i sindicats han simplificat al màxim el sistema d’avaluació per donar la capacitat de poder avaluar coneixements i facilitar la feina al professorat, tot respectant la normativa estatal existent. Es mostrà molt insistent en l’extrem de voler respectar la lletra de la LOMLOE.

UOB ensenyament comprèn i accepta el plantejament respectuós de la llei del conseller Vera, però no comparteix les seves conclusions, i així ho feu notar a la Mesa. Com sempre, argumentam les nostres raons:

El problema rau a la qüestió dels criteris d’avaluació. Tot i que és veritat que l’esborrany que es presentà ahir simplifica molt el procediment d’introducció de qualificacions, i tot i que han desaparegut les ponderacions dels criteris amb caràcter obligatori (tanmateix, els claustres que vulguin continuar fent-ho, podran fer-ho), l’essència no ha canviat: els criteris d’avaluació continuen essent el referent de l’avaluació, segons l’Administració.

Després d’una lectura acurada de la LOMLOE, UOB no comparteix aquest extrem: segons nosaltres, els referents de l’avaluació són els objectius i les competències. I, si parlam de competències específiques, la LOMLOE les defineix a partir dels sabers bàsics, no a partir dels criteris d’avaluació.

En altres paraules: UOB entén que els criteris d’avaluació són simples eines que, de manera facultativa, es poden usar per definir l’assoliment de les competències clau, però que no són l’única eina, ni tampoc la millor. Nosaltres estam convençuts que, sense trair la lletra de la LOMLOE, es pot considerar que els sabers bàsics són tan vàlids com els criteris d’avaluació per avaluar el grau d’assoliment de les competències. Més encara, consideram que els sabers bàsics són més útils, en ser clars i objectivables, al contrari que uns criteris d’avaluació eteris i tan mal redactats que, al nostre entendre, no signifiquen res en sentit estricte. De fet, l’ús d’una eina o l’altra hauria de ser facultativa per a cada docent (UOB defensa l’autonomia de la funció docent) o, si més no, per a cada claustre. Per això UOB no pot votar favorablement unes instruccions d’avaluació que no accepten aquest plantejament.

Ara bé, UOB té una actitud constructiva, i comprèn que en bona part el problema rau en uns currículums autonòmics heretats que no hi ha hagut temps material de canviar i que defineixen el camí equivocat. Per això, UOB oferí a l’Administració una solució pragmàtica i de compromís: UOB s’abstindria si, i només si, l’Administració es comprometia formalment a revisar de manera acurada els currículums autonòmics, cosa que permetria, eventualment, unes instruccions d’avaluació per al curs vinent (2024-25) que sí que integrin els sabers bàsics com a eina d’ensenyament i, per tant, d’avaluació. El conseller va acceptar la proposta, i es va comprometre a fer la revisió durant aquest curs, de manera detallada i etapa per etapa. Amb aquest compromís, UOB s’abstingué per, d’una banda, expressar el seu desacord amb el manteniment dels criteris d’avaluació com a referents de l’avaluació però, al mateix temps, reconèixer i valorar el compromís adquirit pel conseller d’Educació i Universitats.

D’altra banda, i amb l’objectiu de reduir la càrrega burocràtica de la funció docent, UOB insistí en la supressió de l’obligatorietat de posar per escrit la programació d’aula, que hauria de ser una eina al servei del docent, i no un instrument de fiscalització. No vam aconseguir una resposta afirmativa, però sí el compromís de revisar el model per tal de simplificar-lo i, a més, donar-li més seguretat jurídica.

També demanàrem limitar la capacitat de fiscalització de les famílies sobre els docents: UOB no s’oposa al dret de les famílies a rebre informació fluida i objectiva sobre l’avaluació de l’alumnat, però reivindica que es reprengui la confiança en el col·lectiu docent a l’hora d’avaluar. En el mateix sentit, UOB reclamà que el DIE (Departament d’Inspecció Educativa) s’ajusti a les competències que té legalment definides, i que no esdevengui en cap cas un instrument de pressió sobre els docents per condicionar la seva capacitat d’avaluar amb objectivitat i professionalitat.

D’altra banda, a la MSE aparegué un punt de l’ordre del dia sobrevingut. Tots els sindicats ens hi avinguérem, perquè era pel bé del col·lectiu docent. Es tractava d’una resolució per fer la primera convocatòria del primer tram de la carrera professional, i que es pugui pagar a la nòmina de setembre.

Tot docent que compleixi els requisits (estar en situació de servei actiu i sexenni reconegut en data de convocatòria) cobrarà el primer tram d’ofici. Ara bé, com que la carrera és voluntària, qui no ho vulgui, hi podrà renunciar al llarg del mes d’octubre. És molt interessant, que aquells a qui se’ls reconegui el sexenni al llarg del mes de setembre i fins data de convocatòria cobraran el primer tram de la carrera també d’ofici amb efectes econòmics des d’1 de setembre, tot i que el sexenni pròpiament dit no el cobraran fins al mes següent, com sempre. Així mateix, es preveu un cobrament amb efecte retroactiu per a aquells docents que compleixin la data del sexenni entre dia 1 de setembre i la data de la convocatòria, però encara no el tenguin reconegut (per exemple, perquè no ha arribat l’acreditació de les hores de formació). Tot plegat, ens semblà satisfactori, i votàrem afirmativament.