Mes: abril de 2016

La renovació de directors, un cop més al marge dels claustres i consells escolars

Antoni Morante, director general de Planificació i Centres

Una vegada més els directors que han completat el mandat de quatre anys no s’hauran de sotmetre a la consulta democràtica dels claustres i consells escolars per renovar el càrrec, sinó que ho faran de forma automàtica si tenen el vistiplau del servei d’Inspecció, dirigit per Antoni Arbós, i de la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez. El procediment de la renovació és competència del director general de Planificació i Centres, Antoni Morante.

Vegeu AQUÍ la relació de centres on el director pot renovar automàticament. Els centres afectats són 22 CEIP, 1 EI, 8 IES, L’Escola d’Art i Superior de Disseny de Palma i 1 CEPA.

Reproduïm el que ja vam publicar al respecte el 19 novembre de 2015:

Des de la la LOCE d’Aznar de 2002, passant per la LOE de 2006 de
Zapatero i arribant a la LOMCE de Wert i Rajoy, els directors ja no
només han deixat de ser elegits pel Claustre i el Consell Escolar, sinó
que poden renovar l’exercici del càrrec sense la intervenció dels òrgans
democràtics del centre. Concretament la LOMCE estableix al seu article
vuitanta-cinc que “El nombramiento de los directores podrá renovarse,
por períodos de igual duración, previa evaluación positiva del trabajo
desarrollado al final de los mismos.”

Al mateix article, s’afegeix que “Las Administraciones educativas podrán fijar un límite máximo para la renovación de los mandatos“.
Des del 2010 el límit màxim establert a les Balears és de tres mandats
consecutius (BOIB núm. 30, de 23 de febrer), i l’avaluació es
competència d’Inspecció. El paper de la comunitat escolar es limita a
l’obligació per part dels inspectors de recollir “La informació
contrastada de tots els sectors de la comunitat educativa del centre de
referència i l’anàlisi de la documentació pertinent.

A la pràctica, aquest procediment deixa en mans dels inspectors la
renovació del càrrec i evita al director sotmetre la seva gestió al
veredicte dels òrgans democràtics del centre. És a dir que s’impedeix el
debat, la reflexió i l’autèntica avaluació de la tasca directiva. Un
cop més, des d’UOB reivindicam el retorn a les votacions als Claustres i Consells Escolar per elegir els directors al final de cada mandat.

Resolució del conseller de 12 de novembre de 2015 on consta que la renovació en el càrrec de director depèn d’inspecció i les direccions generals de Personal Docent i de Planificació i Centres:

https://intranet.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST5425ZI199388&id=199388

Llista provisional d’admesos a les oposicions a inspector

Reunió d’inspectors amb el conseller Martí March l’octubre de 2015.

Publicada a la web de la Conselleria la llista provisional d’admesos a les oposicions al cos d’inspectors:

Procediments selectius d’ingrés al cos d’inspectors

ANNEX 1: Admesos – Llista provisional

ADROVER NADAL, JAUME

ALVAREZ ALARCON, VERONICA

ALVAREZ RODRIGUEZ, ANA EVA

AMENGUAL BUÑOLA, GUILLERMO A.

AMENGUAL LLABRES, MARINA

ARROM TOMAS, GABRIEL ANGEL

AUMATELL URIOS, MIREIA

BISQUERRA MARTIN, MARIA LUZ

BONNIN ROCA, JOSEP LLUIS

BURGUES MESTRE, JUAN JOSE

CAMACHO PRATS, ALEXANDRE

DARDER NEGRE, SEBASTIA

DELACIO AMENGUAL, FRANCESC

DENGRA ROSSELLO, BEATRIZ

FERNANDEZ REVELLES, M REMEDIOS

FERRAGUD DOMINGO, MIGUEL ANGEL

FORCADA MOLL, JOAN CARLES

GARCIA MACHANCOSES, CAROLINA

GAYA BOSCH, AINA MARIA

GIL LLINAS, ANTONIA

GOMILA I BENEJAM, JOSEP

GRAU GARRIGUES, MARIA JOSEP

JIMENEZ MARTIN, LIDIA INMACULA

LEIVA PEREZ, FRCO. JAVIER

LLADO BALLESTER, JOANA

LORENZO RODRIGUEZ, TERESA DE J

MARTORELL GELABERT, M DEL CARME

MAS HOMAR, CATALINA

MAYOL SERRA, JUAN BAUTISTA

MONER MORA, CATALINA

MUÑOZ SALVA, MARIA GRACIA

PEREZ HERNANDEZ, JUAN VICENTE

QUINTANA TORRES, ANTONI

REINA FERRAGUT, HERMINIA

ROSSELLO FORTEZA, ELISA

ROSSINYOL SEGUI, MARIA ANTONIA

SEMPERE CAMPELLO, M ASUNCION

SINTES RITA, M VICTORIA

TIMONER SAMPOL, GABRIEL

TIRADO RAMOS, MIGUEL ANGEL

TOMAS BERGAS, DAMIAN

TOMAS HUMBERT, MATEU

TUDURI VILA, CAMILA

URRACA MONTERO, CAROLINA

VILALTA IGLESIAS, MARIA ANGELES

Borses d’interins: mesa sectorial de 31 de març de 2016

El dijous 31/3/16 tengué lloc la segona mesa sobre la convocatòria de borses, en la qual es treballà a partir del segon esborrany.

Entre les decisions anunciades per la conselleria a la mesa podem destacar les següents:

  • Es manté la puntuació màxima de 30 punts per formació i titulacions.
  • Puntuació diferent per docència a universitat pública o privada.
  • No a la llista única.
  • Baremació ampliada interins sense experiència (llista S) per al curs 18/19.
  • No s’accepten canvis a l’annex de titulacions.
  • Es canvia el requisit de no haver desenvolupat una activitat “laboral” per “docent” a la baremació de professors associats.

Ja que el matí no donà més de sí i no es pogueren acabar de revisar tots els punts, entre els quals l’apartat sancionador per faltes lleus, greus i molt greus, que es podria eliminar
atès que aquestes faltes ja comporten el seu propi expedient disciplinari, la mesa continuarà aquest dilluns 4/4/16.

A continuació passam a explicar més detingudament els aspectes més rellevants que es revisaren.

BAREM DE MÈRITS

Canvis en el segon esborrany:

  •  La puntuació màxima del camp de la formació queda a 30 punts.

Des d’UOB tornàrem a defensar l’acord pres a l’assemblea d’interins del 21/3/16 i demanàrem que l’augment sigui més gradual (la primera apujada com a molt a 27 punts) i no comenci a aplicar-se fins al curs 2017-18.

Reclamàrem
també que la Conselleria ofereixi un formació de qualitat, deslligada
dels sindicats i a la que també ha de poder accedir el professorat
interí no actiu.

La Conselleria respongué que mantindrà el límit a 30 punts per al curs 2016-17 ja que aquest augment afavoreix el 60% dels interins.

  • Experiència docent a universitats.

Encara que no aparegui al segon esborrany, la Conselleria s’avingué a:

Diferenciar la puntuació per experiència docent entre universitats públiques i universitats privades.

-Les categories contractuals universitàries que s’indiquin seran les mateixes que apareixen a la Llei Orgànica d’Universitats (LOU)

-Pel que fa a quins casos es valorarà aquesta experiència en el cas dels professors associats, un cop detectada
la contradicció del redactat d’aquest esborrany amb la LOU quant a
desenvolupar simultàniament una altra activitat professional, quedaria
amb el següent redactat
:

     “En el cas dels professors
associats només es valorarà aquesta experiència sempre que acrediti que
durant el mateix període no hagi desenvolupat una altra activitat docent

  • Titulacions universitàries de primer cicle.

 El segon esborrany de la convocatòria de borses afegeix els següents paràgrafs:

     “Els primers cicles que hagin estat vehiculars per aconseguir una llicenciatura o viceversa, no es tenen en compte

     “No
es consideren titulacions universitàries de primer cicle, a efectes de
mèrits, els tres primers cursos complets d’estudis conduents a
l’obtenció de qualsevol títol oficial de llicenciat, arquitecte o
enginyer si no suposen l’obtenció d’un títol universitari de primer
cicle, ni tan sols amb un certificat d’equivalència al títol de diplomat
universitari
…”

Segons l’Administració, aquestes
equivalències només són vàlides en unes oposicions a efectes d’accés, no
de mèrits, tal com disposa la Llei 3084/1984

  • Puntuació per títols de l’EOI

Aquesta puntuació no varia respecte al primer esborrany i manté l’augment
en comparació a la convocatòria del 2015, a més de la novetat que, a
partir d’ara, la puntuació de cada títol no serà acumulativa sinó que “només es considera la [titulació] de nivell superior del mateix idioma que presenta l’aspirant

A la nostra pregunta
de per què aquest canvi si realment pot suposar una pèrdua de punts des
del moment en què la suma de cada nivell permetia arribar a 7 punts però
ara com a molt se’n podran aconseguir 5, l’Administració respongué que
es deu al fet que pel temps d’estudi necessari, s’entén que un C2
equival a una titulació universitària de grau, per la qual cosa reben la
mateixa puntuació.

  • Puntuació per català.

Sobre la diferència de puntuació entre un C2 de català
emès per l’EOI (5 punts) i un C2 de català emès per la Junta
Avaluadora, la Direcció General de Política Lingüística, la Direcció
General de Cultura i Joventut, l’EBAP o l’IEB (2,5 punts), la
Conselleria es remeté a l’Ordre de 21 de febrer de 2013 (Boib 12/3/13), segons la qual el B2 d’EOI es correspon al C2 de les altres entitats.

A
la  pregunta de per què no es barema també el nivell E de català
(llenguatge administratiu), la resposta fou que només es valora per al
funcionariat de l’Administració de la CAIB.

  • Interins S

Pel que fa a l’acord pres per l’assemblea d’interins del 21/3/16
sobre trobar una solució per a aquest col·lectiu, la Directora General
afirmà que seran baremats a partir del curs 2018-19. Per conèixer més detalls de la notícia, encara haurem d’esperar.

HABILITACIÓ DE TITULACIONS LINGÜÍSTIQUES

A la pregunta d’UOB de com, on i quan
s’ha de dur a terme l’habilitació d’aquestes titulacions, la
Conselleria respongué que les persones interessades a habilitar-se ho
han de fer abans de dia 29/4/16 usant el model de sol·licitud el qual, un cop emplenat, s’ha d’entrar al Registre de la Conselleria dirigit a la Direcció General de Formació Professional i Formació del Professorat.

En tot cas, rebrem més informació la setmana que ve, probablement el dimecres 6/4/16

EXCEPCIONS ALS REQUISITS DE TITULACIÓ

  • Pel que fa a l’excepció que permet accedir a especialitats del
    cos de professors tècnics d’FP sense tenir la titulació indicada a
    l’Annex IV però complint un seguit de requisits
    , el primer esborrany
    de la convocatòria de borses introduïa un període transitori de 4 anys
    per acreditar una de les titulacions de l’Annex IV, després del qual
    aquesta excepcionalitat desapareixerà. Al segon esborrany, aquest període transitori s’amplia a 6 anys.
  • Quant a l’excepció que permetia accedir a qualsevol especialitat manco a les lingüístiques si es complien un seguit de requisits i que fou eliminada tant del primer com del segon esborrany, després de les reiterades peticions sindicals que aquesta excepció no sigui eliminada, la Conselleria explicà que reincorporarà l’excepció
    amb un nou redactat que inclogui la motivació justificativa a fi que si
    algun dels interins que usen l’excepció per treballar, en les pròximes
    adjudicacions, després d’esgotar absolutament totes les altres opcions a
    què pot accedir per titulació, quedi sense feina, la Conselleria
    s’assegurarà que aquesta persona en concret tengui feina usant aquesta
    excepcionalitat i respectant-se-li la seva disponibilitat per illes. En
    qualsevol cas, aquest punt s’ha d’acabar de tractar a la mesa de dilluns
    4/4/16

REQUISITS DE FORMACIÓ PEDAGÒGICA PER A FP

Els aspirants que
volen ocupar places del cos d’FP però no poden accedir per manca de
titulació al Màster de Formació Pedagògica i Didàctica ni tenen aquesta
formació convalidada per l’experiència, estan cursant en aquests
moments el Curs Oficial de Formació Pedagògica i Didàctica que no haurà
acabat quan s’obri el termini per apuntar-se a borses
.

Aquests interins podran apuntar-se a borses i se’ls permetrà entregar la documentació del curs fins dia 8/7/16,
data en què la UIB creu que tots tendran l’acreditació, cosa que els
permetrà participar a l’adjudicació de l’estiu de destinacions
provisionals.

Si la UIB s’endarrereix, podran entregar l’acreditació entre l’1/9/16 i el dia abans en què es publiqui la convocatòria a borses per al curs 2017-18. Si fos així, perdrien l’oportunitat de participar a l’adjudicació de l’estiu però podrien fer-ho a la primera de setembre.

CONSEQÜÈNCIES DE L’EXCLUSIÓ

Tant el primer com el segon esborrany de convocatòria a borses diferencien
entre el fet que la causa d’exclusió sigui per falta disciplinària o
sigui per qualsevol de les altres causes a l’hora d’establir quant de
temps s’ha d’estat exclòs de les borses
.

El cas
general és que l’exclusió es produeix sempre durant tot el curs següent
i, en el curs en què es dóna l’exclusió, a partir del moment en què
l’interí és cessat perquè acaba la substitució o el contracte per
vacant.

En canvi, el que preveuen el primer i segon
esborrany de borses és que quan l’exclusió véngui determinada per una
falta disciplinària, la seva durada sigui per als dos cursos següents en
cas de falta greu o per als quatre cursos següents en cas de falta molt
greu.

La petició general dels sindicats fou que no
s’estableixi aquesta diferenciació de la durada d’exclusió en funció de
la causa i que no s’agreugi la penalització per una falta disciplinària
que ja ha estat sancionada pel procediment disciplinari en sí.

Aquesta petició quedà pendent de resoldre i es tractarà a la següent mesa.

TITULACIONS (Annex IV)

A
la mesa 22/3/16, la Conselleria ens digué que ens donarien hora per
respondre’ns les preguntes de caire general sobre l’Annex IV (com les
equivalències entre titulacions antigues, graus actuals i nivells
europeus) i que presentem per escrit les preguntes sobre casos concrets o
particulars. Tot i així, insistírem una vegada més reiterant algunes
de les preguntes i tornant a demanar la creació d’una comissió per tal
de revisar i actualitzar l’Annex IV
en profunditat.

La
resposta per part de l’Administració fou la mateixa que a la mesa
anterior i que prenen nota de la possibilitat de crear la comissió de
revisió
.

CERTIFICAT PENAL

Respecte a la Certificació negativa del Registre Central de Delinqüents Sexuals
que, per normativa estatal, s’estableix com a requisit, el segon
esborrany de la convocatòria per formar part de les borses diu:

Els
aspirants poden, en la sol·licitud de participació, autoritzar la
Conselleria perquè sol·liciti aquesta certificació. Cas que l’aspirant
no ho autoritzi, haurà de presentar la certificació negativa esmentada
en la forma i els terminis que indiqui la Resolució que convoqui, per al
curs 2016-17, el procés d’adjudicació de destinacions provisionals, i
que aprovi les instruccions que l’han de regir, així com també les
instruccions que han de regir, per al curs 2016-17, el procés
d’adjudicació de substitucions

TUTORITZACIÓ

Sobre com serà el procediment de tutorització en general i a partir del curs 2016-17, no hi ha novetats.
De moment, continuam a l’espera de la Resolució que la reguli i que
encara ha de passar per mesa i després s’ha de publicar al Boib.

El que sí s’especifica sobre el tema a l’esborrany de borses és quins interins es consideraran tutoritzats a efectes de ser puntuats per ordenar-los a borses, i seran:

     a) aquells qui hagin estat declarats aptes en el procés de tutorització

     b)
aquells qui hagin format part de la llista d’admesos a la borsa en el
curs 2013-14 i hagin acreditat, entre l’1/9/08 i el 30/5/14 almenys 30
dies de servei

     c) aquells qui hagin acreditat almenys
30 dies de servei durant el curs 2014-15 o durant el curs 2015-16 si no
han estat sancionats mitjançant procediment disciplinari per falta greu o
molt greu.

A aquells que es trobin treballant o comencin a fer-ho dins el termini en què es trobi oberta la convocatòria a borses (si no hi ha canvis, entre l’11 i el 29/4/16) i que no hagin pogut completar els 30 dies de tutorització abans que es tanqui aquesta convocatòria (29/4/16)
però es prevegi que la completaran abans de final de curs, o d’una
altra data encara no determinada, la Conselleria sí que els considerarà
tutoritzats
.

ORDRE D’ADJUDICACIÓ DE LES PLACES

Una vegada més insistírem en què, ja que no aconseguírem una llista única en lloc de les borses per cossos, com a mínim es respecti l’ordre de preferència en què l’interí selecciona les places a què pot optar a l’adjudicació de destinacions provisionals de l’estiu.

La resposta de la Conselleria fou la mateixa que a la mesa anterior: no disposen dels mitjans suficients.

Sí que ens cridà l’atenció el comentari
d’un representant de l’Administració segons el qual seria factible
deixar d’organitzar les borses per cossos i fer una llista única si tots
els sindicats ho demanassin
, tot i que s’hauria d’estudiar aquesta
possibilitat més a fons per establir prèviament i amb claredat els
efectes que produiria.

Continuarem informant.

El Consell Escolar ja du setze mesos sense respectar la representació sindical

Segons la nota de premsa de la Conselleria d’Educació, que reproduïm més avall, “El Consell de Govern ha aprovat avui el Projecte de llei de modificació
del Text refós de la Llei de consells escolars de les Illes Balears, el
que suposa que el Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) torna a
tenir 50 membres, la mateixa composició que tenia en el moment de la
seva creació, l’any 1998.

Ara el Projecte de llei s’ha de publicar al BOIB i després s’ha de tramitar al Parlament.

Recordam que des d’UOB hem denunciat que els nous sindicats, sorgits de les eleccions de 4 de desembre de 2014, continuam sense estar representats dins el Consell Escolar, mentre s’han anat renovant diversos membres d’altres sectors i càrrecs. Continuam reclamant que es nomeni els nous representants sindicals de forma immediata, sense esperar a la renovació bianual que tindrà lloc el mes de setembre. Si el conseller Martí March espera fins aquesta data, el Consell Escolar haurà estat un any i nou mesos sense respectar la voluntat democràtica dels docents.

Nota de premsa de la Conselleria d’Educació: 

Aprovat el Projecte de llei que recupera la composició inicial dels consells escolars de les Illes Balears 


Darrera actualització: 01/04/2016 

El Consell de Govern ha aprovat avui el Projecte
de llei de modificació del Text refós de la Llei de consells escolars
de les Illes Balears, el que suposa que el Consell Escolar de les Illes
Balears (CEIB) torna a tenir 50 membres, la mateixa composició que tenia
en el moment de la seva creació, l’any 1998.

Des del Govern de les Illes Balears es considera que esdevé necessari
garantir la participació adequada dels sectors afectats en la
programació de l’ensenyament i per això avui s’aprova aquest Projecte de
llei que a més de recuperar la composició del Consell Escolar, també
contempla una modificació que permet incorporar al representant del
Consell de Formentera, que substituirà, a més, al de l’Ajuntament
d’aquesta illa, de manera que no s’incrementarà pel moment, el nombre
total de components del CEIB.

El Consell Escolar de les Illes Balears és el màxim òrgan consultiu
en matèria d’ensenyament no universitari dins l’àmbit territorial de les
Illes Balears i organisme superior de representació en aquesta matèria
dels sectors afectats. Els drets i les responsabilitats que li són
atribuïts es refereixen a aspectes globals relatius a l’àmbit de les
Illes Balears, vinculats directament a la programació general de
l’ensenyament no universitari i amb efectes sobre la totalitat del
territori. La seva composició, en concordança amb les seves funcions,
suposa una àmplia representació ponderada dels interessos socials i
professionals de les Illes Balears en el camp de l’educació. Actualment
està presidit per Pere Carrió.

Aquest òrgan va veure reduïda la seva composició l’any 2012, a través
del Decret 5/2012. En concret, es va modificar l’apartat 1 de l’article
9 del Text refós de la Llei de consells escolars, reduïnt-lo en 14
persones, amb l’argument de baixar la despesa pública, tot i que els
representants que integren el CEIB només tenen dret a una indemnització
per assistència a reunions i no tenen cap retribució fixa. Dels 50
membres del Consell Escolar es va passar a 36.

Recuperar la composició del CEIB esdevé una primera passa en la línia
marcada aquesta legislatura per part de la Conselleria d’Educació i
Universitat de dotar el Consell Escolar de les Illes Balears de les
eines necessàries per iniciar un procés de reestructuració que amplii
les seves funcions i millori la seva representativitat.  L’objectiu és
que aquesta reforma es faci pels mateixos integrants del Consell Escolar
amb el suport de la Conselleria. D’aquesta manera es pretén que sigui,
de nou, un organisme allunyat de la confrontació  i amb independència, 
un veritable Parlament Educatiu de les Illes Balears.

Composició del Consell Escolar que recupera el Projecte de llei:

a) Deu persones en representació dels professors dels nivells
educatius de l’ensenyament no universitari de les Illes Balears,
proposades per les associacions i organitzacions sindicals d’ensenyants
en proporció a la seva representativitat i entre els sectors públic i
privat de l’ensenyament. Set d’aquestes persones han de correspondre a
l’ensenyament públic i tres, a l’ensenyament concertat. Actualment n’hi
ha 6.

b) Set pares o mares d’alumnes, proposats per les confederacions o
federacions d’associacions de pares i mares d’alumnes en proporció a la
seva representativitat. Quatre han de pertànyer a centres públics i
tres, a centres concertats. Actualment n’hi ha 5.

c)  Tres alumnes de l’ensenyament no universitari, proposats per les
confederacions o federacions d’associacions d’alumnes d’acord amb els
seus nivells i especialitats i en proporció a la seva representativitat.
Dos han de ser alumnes de centres públics i un, d’un centre concertat.
Actualment n’hi ha 2.

d) Dues persones en representació del personal d’administració i
serveis dels centres educatius, proposades per les centrals i
associacions sindicals en proporció a la seva representativitat.
Actualment n’hi ha 1.

 e)  Dues persones en representació dels titulars de centres privats,
proposades per les organitzacions corresponents en proporció a la seva
representativitat. Actualment n’hi ha 1.

 f ) Dues persones proposades per les diferents centrals i organitzacions sindicals. Actualment n’hi ha 1.

 g)  Dues persones proposades per les diferents organitzacions patronals. Es manté el nombre actual.

 h) Tres persones en representació de la conselleria competent en
matèria d’educació, designades pel conseller. Actualment n’hi ha 2.

 i)  Els quatre presidents dels consells escolars insulars. És manté el nombre actual.

 j)  Quatre persones en representació de l’Administració local, tres
de les quals proposades per les entitats representatives dels interessos
dels ens locals ¾una pels de Mallorca, una altra pels de Menorca i una
altra pels d’Eivissa¾ i una en representació de l’Ajuntament de Palma.
Actualment n’hi ha 3.

 k)  Quatre persones en representació dels consells insulars,
proposades pels presidents de les institucions respectives. És manté el
nombre actual.

 l)  Una persona en representació de la Universitat de les Illes
Balears, proposada pel rector d’aquesta institució. És manté el nombre
actual.

 m)   Quatre personalitats de prestigi reconegut en el camp de
l’educació, designades pel conseller competent en matèria d’educació,
alguna de les quals ha de pertànyer a un moviment de renovació
pedagògica o a una institució reconeguda en l’àmbit educatiu. Actualment
n’hi ha 2.

 n) Una persona en representació del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de les Illes Balears. És manté el nombre actual.

 o) Una persona en representació del sector de cooperatives de
l’ensenyament de treball associat de les Illes Balears. És manté el
nombre actual.

 Una vegada publicat al BOIB el Projecte de Llei es tramitarà al Parlament de les Illes Balears.

Aprovat el Pla quadriennal de formació permanent 2016-2020

Ahir es publicà al BOIB l’aprovació del Pla quadriennal de formació permanent 2016-2020. S’haurà de veure si l’oferta real serà suficient per a les necessitats de formació dels docents, més tenint en compte l’augment del pes d’aquest apartat a la baremació dels interins.

Pel que fa a les peticions que formulàrem des d’UOB, no s’ha incorporat un quart àmbit de formació referent a l’aplicació pràctica i seguiment dels projectes lingüístics de centre a la formació dels equips directius, si bé hi ha diverses mesures referents als projectes lingüístics i la llengua catalana:

A l’apartat 4. DIAGNÒSTIC DE LES NECESSITATS FORMATIVES, s’hi esmenta que “És necessari millorar la competència lingüística de l’alumnat en les diferents llengües del centre i generar projectes lingüístics adaptats a la realitat sociolingüística que s’hi troba.

A l’apartat 5. NOUS REPTES FORMATIUS PER A L’EDUCACIÓ DEL SEGLE XXI, hi consta “Contribuir, en el procés d’autonomia dels centres, al desenvolupament dels projectes de millora i dels projectes lingüístics que dissenyin.

A l’apartat 6. LÍNIES ESTRATÈGIQUES DE FORMACIÓ 2016-2020, el cinquè punt diu:

5. La formació per a la millora dels processos d’aprenentatge de llengües, des de l’actualització pedagògica i didàctica, en metodologies que vinculin l’aprenentatge amb les situacions de la vida quotidiana, a partir dels projectes lingüístics de cada centre.

Els àmbits i els continguts de la formació d’aquesta línia s’han de materialitzar en:

  • Formació en metodologies d’aprenentatge de llengües.
  • Formació en l’elaboració i la implementació de projectes lingüístics de centre.
  • Formació en l’elaboració de recursos i en la pràctica metodològica per incidir en la normalització lingüística i cultural de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en l’àmbit escolar.
  • Formació en l’impuls de la dimensió europea de l’educació i per participar en programes europeus.

I a l’apartat 11. MESURES PER AL DESPLEGAMENT DEL PLA, es preveu “Fomentar l’elaboració de recursos i la pràctica metodològica per incidir en la normalització lingüística i cultural de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en l’àmbit escolar.

Caldrà comprovar si aquesta declaració d’intencions es tradueix en actuacions reals.

Un cop publicades l’Ordre que regula els Centres de Professors i aquesta resolució de Pla quadriennal, queda pendent la publicació del Decret de formació permanent, respecte al qual recordam que també vam proposar modificacions, entre les quals la supressió de les organitzacions sindicals com a entitats col·laboradores dins l’oferta de cursos homologats.