Circular 182/2020
COMUNICAT DE PREMSA
Unió Obrera Balear, sectorial d’Ensenyament, demana la dimissió del conseller d’Educació, Martí March, per la gestió irresponsable i erràtica de la crisi sanitària, culminada en les darreres instruccions i per la llista interminable de despropòsits acumulats durant el curs 2019-20.
El sr. March, una vegada més, actua al dictat de les ordres imposades des dels despatxos de Madrid per persones que desconeixen la realitat dels centres i de les aules, ja que mentre la pandèmia del coronavirus és plenament activa i n’és possible un repunt en qualsevol moment, pretén obrir els centres educatius a partir del 25 de maig (18 de maig a Formentera), cosa que forçarà la proximitat i contacte entre docents i alumnes en espais tancats, amb el perill de contagi que això comporta. Una mesura que no té cap objectiu pedagògic, perquè ja s’ha decidit que el tercer trimestre només pot servir per pujar nota i que tan sols es repetirà curs en una circumstància excepcional. D’altra banda, és indignant el contrast entre la diferència de tracte que rep l’escola comparat amb d’altres activitats que presenten una gran confluència de persones, ja sigui l’afluència als estadis de futbol o al teatre, per exemple.
La irresponsabilitat de la mesura queda reflectida al protocol (Annex 4) de desescalada de la Conselleria d’Educació, que és plena de mesures inaplicables i d’incongruències ja que per una banda estableix que els tràmits de l’escolarització només es facin de forma presencial als centres si és “imprescindible”, i que s’instal·lin mampares de protecció a les consergeries, davant el perill evident de contagi, i per una altra obliga docents i alumnes a compartir espais i materials i a estar en contacte diàriament, amb l’afegit que si no es pot “garantir la distància mínima, s’usarà màscara”, com si fos opcional l’ús i el fet de posar-se-la i llevar-se-la constantment.
Sembla mentida que el conseller March i els seus assessors, essent professionals de l’educació, no se n’adonin que per molt que estableixin distàncies de 2m entre persones, o 4 metres quadrats per alumne, a educació infantil és impossible que les criatures estiguin quietes i no s’apropin unes a les altres, ja no en parlem a l’hora de sortir al pati. A tot això cal afegir l’exposició constant a situacions de risc amb els canvis de bolquers, de calçotets, neteja de vòmits, etc. I si per una banda es restringeix el retorn als alumnes de fins a sis anys, per una altra se sotmet els docents i tutors a la pressió de les famílies, quan s’estableix que cada centre podrà estendre l’activitat presencial a tots els nivells educatius.
Cada dia que comença suposaria un nou risc de contagi als centres educatius, des del moment que no es preveu fer tests de prevalença abans d’entrar-hi. Només s’indica que personal i alumnes s’han de prendre la temperatura i quedar a casa si tenim més de 38 graus, una precaució irrisòria i a més a més inútil en cas d’asimptomàtics.
El sr. March, per altra banda pretén que facem classe al mateix temps de forma presencial i telemàtica, quan li hem fet saber de forma reiterada que aquests dies ens veim obligats a fer el doble d’hores, per la dificultat de l’ensenyament a distància i perquè, per si això fos poc, els inspectors ens continuen sobrecarregant amb una burocràcia inútil i sense cap sentit. Tampoc ens expliquen com se soluciona el greuge comparatiu entre els alumnes que farien feina de forma presencial i els que queden a casa, per exemple a l’hora d’avaluar; ni tampoc ens responen preguntes com: què passarà si es detecta un rebrot amb 3 o 4 casos entre alumnes procedents d’un centre després del retorn? Assumirà la Conselleria aquesta responsabilitat? O en culparà al centre o, fins i tot, als mateixos professors i alumnes?
L’única explicació que té aquest retorn irresponsable i precipitat a les aules és que la Conselleria considera l’educació infantil com un immens penja-robes on instal·lar els infants, i l’escola en general com un pàrquing en el qual els docents, que som els qui estam a primera línia, no som consultats ni escoltats en res. I per acabar d’agreujar-ho, la Conselleria, que és bona per donar les instruccions, eludeix la responsabilitat i la traspassa una, vegada més, als equips directius i al professorat responsable de riscos laborals que es veu obligat a elaborar un pla per al retorn imposat que haurà de comptar amb nous horaris d’alumnes i professors, nous usos dels espais, nova organització i una nova proposta educativa quan ja som en la recta final de curs, i tot això sense recursos econòmics afegits, sense equips de protecció individual, sense guants ni mascaretes, i usurpant competències als claustres com són l’aprovació del PEC i PGA. És a dir, ens trobam davant una nova imposició de mesures contradictòries, perilloses per a la seguretat i a més, completament irreals i inaplicables perquè ni els centres tenen la infraestructura ni els mitjans per a complir-les, no compta amb l’aprovació i la complicitat del professorat, ni la Conselleria té els recursos per destinar-hi.
Martí March vol guanyar vots a base de demostrar a l’opinió pública que tracta els docents amb mà de ferro, i en lloc de reconèixer i explicar el sobreesforç que feim durant el confinament, ens tracta com si fóssim uns aprofitats que no anam de feina i una colla de beneits i inútils. Si li queda un bri de dignitat no té altra sortida que la dimissió, perquè demostra un desconeixement absolut del nostre sistema educatiu,
si creu que les instruccions són assumibles; i peca de prevaricació si
insisteix a posar en risc la comunitat
educativa i, de rebot, tota la societat. Si no dimiteix, demostra que posa la figurera, les ànsies de poder i la submissió a les ordres rebudes de Madrid per davant del servei de la ciutadania de les Illes Balears.
Palma, 6 de maig de 2020
Diari de Balears
UH, 7.5.2020
DM, 6.5.2020
