Etiqueta: Marcatge horari

Última Hora, 4 d’octubre de 2019

Celebram que altres forces sindicals s’hagin sumat a l’oposició al marcatge horari, i que STEI demani expressament, amb comunicat de premsa publicat avui, que la Conselleria suspengui la mesura, tal com Unió Obrera Balear ja va reclamar a la mesa sectorial de l’1 de juliol (vegeu AQUÍ esborrany d’acta aprovada a la mesa de 5 de setembre i extracte a la foto al final).

Dit això, no és de rebut afirmar reiteradament que “la proposta de marcatge horari no ha estat objecte en cap moment de negociació amb la part social”. La instrucció del marcatge horari va inclosa a les instruccions d’inici de curs, document que fou tractat a la mesa esmentada de l’1 de juliol. En aquella taula de negociació ni STEI ni la resta de sindicats no va demanar la retirada de la mesura, només ho va fer UOB. Com ja hem explicat, si aleshores STEI ens hagués fet costat la Conselleria s’hauria trobat amb l’oposició de la majoria de la part social i potser s’ho hauria pensat dues vegades.

Que cadascú assumeixi els seus actes i a cadascú allò que és seu!

Ultima Hora, 2.10.2019:

De l’acta de la mesa sectorial d’1 de juliol:

Última Hora, 3.10.2019:

Podeu descarregar el cartell per imprimir aquí:

• Cartell NO AL MARCATGE A3
• Cartell NO AL MARCATGE A4

Model de recollida de signatures per convocar claustre, AQUÍ.

1) El
claustre del CIFP Pau Casesnoves ha tractat el marcatge horari i en una
assemblea posterior s’ha votat amb aquest resultat: 38 vots en contra de
la mesura, cap a favor.

2) Votació a l’assemblea de l’IES Santanyí, prèvia al claustre demanat pels docents: 51 en contra, 3 a favor.

3) CEPA La Balanguera: el claustre ha votat en contra del marcatge horari.

4) Al CEPA Camp Rodó se’n va parlar en claustre i ni directiva ni professors manifestaren estar-hi a favor. La directiva traslladarà l’oposició al marcatge horari a la reunió amb Conselleria. Faran assemblea
de professors.

5) Al CEPA Son Canals el claustre extraordinari ha votat en contra del marcatge horari: 14 a favor de no fitxar i 5 abstencions.

6) Claustre de l’IES Sineu: 88 vots a favor del manifest en contra del marcatge horari i només un vot en contra.

7) IES Esporles: el claustre ha votat per àmplia majoria contra el marcatge horari i han enviat carta a la conselleria demanant-ne la retirada.

Actualitzam a 4.10.2019:

8) El CEIP Ca’n Pastilla enviarà a Conselleria el manifest en contra del marcatge aprovat en claustre.

9) IES Sa Blanca Dona: El claustre va votar contra el marcatge horari. 98 vots en contra, 10 abstencions i cap vot a favor.

10) IES Inca: Han acordat en assemblea oposar-se al marcatge horari per 35 vots contra el marcatge i 2 a favor. Aproximadament la meitat del claustre no signa.

Actualitzam a 7.10.2019:

11) IES Son Ferrer, votació en assemblea: 36 vots contra el marcatge, 4 a favor i 4 en blanc.

Actualitzam a 8.10.2019:

12) IES Emili Darder, votació en assemblea: 23 vots contra
el marcatge: 3 abstencions, cap vot a favor.

13) Escola d’Art de Menorca: el Claustre de s’ha posicionat en contra del Sistema de marcatge (15 vots en contra de marcar i 3 a favor).

14) IES Son Pacs: El claustre ha acordat per unanimitat demanar al conseller d’Educació la derogació d’aquest sistema de control, o que sigui opcional per a cada centre educatiu. A més a més han fet constar la precarietat d’espais, infraestructures i mitjans.

Actualitzam a 9.10.2019:

15) CEPA Francesc Borja Moll (Inca): El claustre ha votat per unanimitat
en contra del marcatge i l’assemblea ha signat un manifest en contra. Vegeu-lo AQUÍ.

16) IES Ses Estacions: tot i haver-se convocat el claustre, el director no ha deixat votar. Acabat el claustre, els companys reunits en assemblea han decidit per amplíssima majoria enviar una carta a Conselleria expressant el rebuig al marcatge.

Actualitzam a 15.10.2019

17) IES Baltasar Porcel:  Es convoca a petició del professorat un claustre per parlar d’aquest tema. La votació final és la següent: 40 vots en contra del marcatge i a favor d’enviar un document per tal de sol·licitar la derogació de la mesura, 4 abstencions. No hi ha vots a favor del marcatge.

Actualitzam a 17.10.2019:

18) IES Politècnic: L’assemblea de docents comunicarà a la Conselleria que demana la retirada immediata del marcatge, amb 71 vots a favor, 3 abstencions i 0 en contra.

Actualitzam a 18.10.2019:

19) IES Llucmajor: votació online, de les 77 persones que han respost a la pregunta, 67 estan en contra del marcatge, 8 a favor i 2 indiferent. Això significa que hi ha un 87% de professors en contra, un 10,4% a favor i un 2,6% indiferent. La setmana vinent es farà una assemblea per discutir la possibilitat de no fitxar com a col·lectiu o de deixar que cadascú faci el que cregui més oportú.

20) IES Marratxí: Un grup de companys no fitxa i així ho han manifestat. No ens consta que hagin tingut cap problema per aquest motiu.

21) CEPA Calvià: Votació en assemblea, perquè la inspectora va dir que no era tema de claustre. El resultat: dels 24 docents presents, 18 varen signar en contra del marcatge.

Actualitzat a 29.10.2019:

22) IES Santa Maria: Votació en assemblea: 30 vots de 38 rebutgen el marcatge. El director no ho ha deixat votar a claustre.

Actualitzat a 30.10.2019:

23) IES Llorenç Garcias i Font: Els
professors del centre reunits en assemblea el passat dimecres dia 18
d’octubre acordaren per unanimitat el posicionament contrari a la mesura
del marcatge horari. Entre
vots presencials i delegats (24 vots presencials i 20 delegats, tots a
favor, cap en contra i cap abstenció) sumaren la meitat del claustre.

Actualitzat a 9.12.2019:

24) CEPA Pitiüses: Els docents reunits en assemblea, amb 11 assistents d’un total de 19, van acordar per unanimitat no marcar. Van demanar convocatòria de claustre i el director no va deixar votar cap resolució per instruccions de la inspectora.

Si el director del vostre centre es nega a sotmetre a votació un manifest o resolució sobre el marcatge horari, cosa que excedeix les seves
atribucions perquè un director no pot impedir que un claustre aprovi els
manifests o les resolucions que consideri oportunes, recordau que vos podeu manifestar mitjançant votació
en una assemblea de centre. Passau-nos el resultat de la votació en
qualsevol cas!

ACTUALITZACIÓ 3.10.2019:

• Ja hi ha cinc claustres, com a mínim, que han comunicat a la conselleria que no faran viatges d’estudis a conseqüència del marcatge horari i perquè són hores extres que no se cobren.

Circular 152/2019 – 2

Segons hem pogut saber, el
claustre de l’IES Pau Casesnoves ha tractat el marcatge horari i en una
assemblea posterior s’ha votat amb aquest resultat: 38 vots en contra de
la mesura, cap a favor.

Votació a l’assemblea de l’IES Santanyí, prèvia al claustre demanat pels docents: 51 en contra, 3 a favor.

A
l’IES Josep Maria Llompart, s’ha fet el claustre demanat pels docents
però el director no ha permès votar cap resolució. Això excedeix les
atribucions del director, que no pot impedir que un claustre aprovi els
manifests o les resolucions que consideri oportunes. Si vos trobau amb
aquest entrebanc, recordau que vos podeu manifestar mitjançant votació
en una assemblea de centre. Passau-nos el resultat de la votació en
qualsevol cas!

Pel seu interès, reproduïm aquest article publicat a DM.

Educació i antiintel·lectualisme

Ignasi palmer


25.09.2019 | 02:45

Des de la inauguració del curs escolar és palès el malestar dels docents de primària i secundària per haver de marcar l’hora d’entrada i sortida dels centres educatius. S’està parlant i se seguirà parlant de la manca d’adequació d’aquest mètode de control a la realitat de la vida de l’ensenyant. En efecte, la vida laboral d’un professional de l’ensenyament té dues vessants ben definides. La primera és òbvia: ha de fer classe. I ningú discuteix que els controls fins ara existents sobre aquest aspecte són suficients. La segona és tota la resta: contacte amb les famílies, preparació de classes, elaboració de progamacions, correcció d’exàmens i treballs, activitats extraescolars€ Totes aquestes accions entren de ple al camp del treball per objectius. A ningú li interessa saber si una professora ha trigat mitja hora o sis hores en corregir els exàmes d’un grup d’alumnes, allò que interessa a tothom és que els exàmens estiguin ben corregits. El treball per objectius no entèn d’horaris, sinó de qualitat i de terminis. No comprendre això és perpetuar un dels pitjors errors de la concepció del treball al nostre país, que és el presentisme o, el que és igual, comptar el treball per hores i no per productivitat.

Que als actuals dirigents de la Conselleria d’Educació la qualitat del treball dels docents no els interessa és cosa ben sabuda. Per això cada curs escolar insisteixen en abrumar el professorat amb una càrrega burocràtica que res té a veure amb la realitat de les aules. Per això no parlen mai de millorar la qualitat de l’educació, sinó de millorar els resultats, en una grollera —i gens innocent — confusió de causa i efecte. Però la novetat és que ara la Conselleria ens mostra un nou aspecte, que ja havia insinuat l’Administració Bauzá nomenant Consellera d’Educació a una persona que no sabia res —no sobre educació, sinó sobre res en absolut—, i que l’Administració Armengol / March no intenta ni dissimular: el seu obert antiintel·lectualisme. M’explicaré.

La tasca docent es pot entendre de dues maneres. La primera té arrels humanistes i modernes, i conceb l’escola com a un espai de reflexió on es transmeten sabers no només amb una finalitat pràctica, sinó també i sobretot amb la idea, plenament democràtica, de formar persones capaces, a més d’aprendre coses, d’usar aquests aprenentatges per decidir què fer amb ells, quins volen ampliar i quins prefereixen oblidar, i de posar-los al seu servei per tal de pensar per ells mateixos; és a dir, per esdevenir éssers realment lliures en el sentit més ple i noble del terme. La segona, en canvi, és filla de l’estadística i de la postmodernitat, i prefereix fabricar consumidors i treballadors dòcils i, igual que el neoliberalisme traeix les millors tradicions liberals, aquesta escola pragmàtica i postmoderna traeix l’humanisme i la modernitat perquè priva els alumnes de la capacitat de criticar la realitat que els envolta. Si la primera concepció posava de relleu els elements qualitatius i tractava cada alumne com a un element valuós i únic, la segona redueix les seves víctimes a un conjunt d’indicadors presuntament objectius on la persona queda disgregada — 1 gairebé desintegrada— a un oceà d’estadístiques de caire interseccional on és més important el col·lectiu de pertanyença que l’individu en sí. És, també, la mort de la democràcia, perquè fa creure als alumnes que la llibertat consisteix en fer allò que vulguin fer a cada moment amb l’única condició de tenir la suficient capacitat de consum per fer-ho.

El primer tipus d’escola demanda professionals molt intel·lectulitzats; el segon prefereix tècnics incults de mentalitat fabril. Un dels terribles oblits de la pedagogia postmoderna és que no es pot donar allò que no es té, i per tant un ensenyant només podrà transmetre valors humanístics fundats en l’amor al coneixement, la reflexió crítica, el dubte metòdic i la virtut moral si ell mateix n’és portador. Un professional d’aquest caire no compta mai les hores que treballa fora de classe perquè només es preocupa de fer una bona classe, tant si això implica treballar moltes com poques hores fora de les aules. Aquest ha estat el criteri tradicional per no demanar comptes al professorat fora del seu horari lectiu: preservar la seva integritat com a intel·lectuals, com a persones que dediquen prou energia a alimentar la seva ment com per no haver-lis de demanar a quin moment del dia ni a quin lloc ho fan i que per tant fan realitat el vell adagi de “treballa com si no et pagassin per fer-ho”.

El conseller March sembla disposat a mantenir aquesta consideració d’intel·lectuals cap als seus col·legues de la universitat, sigui perquè hi creu, sigui perquè a tothom li agrada tenir un lloc a on tornar. Però pel que fa al món de l’escola primària i secundària, no té cap intenció de considerar ni els mestres ni els professors com a intel·lectuals, sinó com a productors en sèrie d’un material dissenyat pels propis cervells (sic) de la Conselleria. Un cos docent condemnat a no tenir ni un minut per a pensar, ofegat per un oceà de programacions d’aula que no l’ajuden més que a perdre temps i energia, d’adaptacions curriculars que no són més que excuses per inflar artificiament les xifres d’aprovats, de guàrdies on el conflicte i la tensió permanent són l’antítesi de la necessària calma que propícia el pensament fructífer. Un cos docent condemant a penar durant hores mortes a centres on no disposa d’espais aptes per a treballar, ni que sigui perquè sempre hi ha renou.

Sí, la postmodernitat vol que sempre hi hagi renou: acció permanent, estímul permanent, disbauxa permanent, diversió permanent; d’això els pedagogs postmoderns en diuen motivació. No fos cosa que es fes el silenci que ens obligàs a l’avorriment momentani i, per tant, a la reflexió, al pensament profund. No, ni el conseller March ni el seu equip volen docents calmats i capaços de pensar per sí mateixos, sinó esgotats, nerviosos, porucs i mentalment impotents; i sempre presents al seu lloc de no-feina, amb un criteri absurdament stajanovista. La posmodernitat odïa els intel·lectuals perquè tot ho posen en dubte. Per cert, els totalitarismes del segle XX tenien la mateixa actitud. Casualitat?

(Actualitzat a 17.9.2019)

Dins el torn obert de paraula de la mesa sectorial d’ahir vam recordar que el passat 15 de juliol vam demanar a la Conselleria, per escrit al registre, amb quina base legal ens fan fitxar i que encara esperam resposta, i vam tornar a demanar la retirada de la mesura. No hi havia ningú de Planificació que ens pogués contestar i Personal docent en va prendre nota.

Són molts els motius que demostren que fitxar als centres educatius és un desgavell sense volta ni solta que només té per objectiu provocar-nos la sensació d’estar vigilats i controlats:

• És una mesura injusta, perquè no reconeix les hores extra de feina que
  feim a casa preparant classes i material, corregint treballs i exàmens,
  fent sortides extraescolars, viatges d’estudis, formació fora de l’horari
  laboral i de pagament per la manca d’oferta de l’administració, etcètera, i
  innecessària, perquè si qualcú falta o arriba tard a classe se sap tot
  d’una i hi va el professor de guàrdia.
• Com ja hem denunciat, el «Real Decreto-ley 8/2019, de 8 de marzo, de medidas urgentes de
  protección social y de lucha contra la precariedad laboral en la jornada
  de trabajo», que obliga a fitxar a les empreses per fer aflorar hores extra, fa referència a l’Estatut dels
  Treballadors, mentre que els treballadors funcionaris docents ens regim
  per l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic.
• Com hem denunciat igualment, la Resolució de 28 de febrer de 2019 de la Secretaria d’Estat
  de Funció Pública sobre jornada i horaris (i anteriorment a la
  Resolució de 28 de
  desembre de 2012), que estableix que
  els treballadors públics han de registrar entrades i sortides,
  especifica a l’article 1.2 que les normes de la Resolució no
  s’aplicaran, entre altres, «al personal que preste servicios en centros docentes o de apoyo a la docencia.»
• A infantil i primària, el temps de més de permanència passades les 15h no quedarà
  registrat ni es podrà recuperar un altre dia: reunions de
  nivell i de cicle, comissions, coordinacions, pares, claustres, lliurar
  els al.lots als pares, telefonar i esperar els que no venen a cercar-los, ordenar material, preparar espais, arreplegar l’aula i
  netejar estris, capvespres que s’inverteixen al centre per
  pura vocació, participació a programes, serveis externs, colònies, campaments, viatges, Consell escolar, etc.
• Tampoc es
  contemplen les hores de guàrdia els horabaixes, que es fan en torns
  rotatius. A més a més hi ha centres on són d’una hora i mitja (de 15’30-17h) damunt el paper
  i és impossible partir a les 17h, perquè les activitats acaben a la
  mateixa hora i has d’esperar que arriben els pares a recollir els nins i
  nines.
• A escoles on es fan les exclusives a les 8, sovint hi anam abans per evitar
  col·lapses a la fotocopiadora i per facilitar la reunió individual a les famílies que ho
  sol.liciten. Fitxar a les 7,30h no aporta cap
  benefici, quan se’ns pot cridar l’atenció per arribar un dia a les 8,05. 
• Els minuts de retard de
  cada dia a l’hora d’entrada, que en alguns casos coincideix amb
  l’exclusiva, es poden acumular per descomptar-se, però sortir a les 14h
  en punt és pràcticament impossible i aquest temps extra no es comptarà. 
• Als CEIP no poden fitxar mentre atenen els infants a les files,
  esperen pares, o sorgeixen imprevistos que poden passar amb les
  criatures. Si deu minuts després de l’hora oficial d’acabar es tanca el
  programa, ja no poden fitxar. 
• En alguns CEIP tanquen el marcatge automàticament a les 9,05,
  després ja han de fer un comunicat perquè algun membre de direcció o
  secretaria marqui l’hora d’arribada.
• Pel que fa al temps de més que quedam als centres, el mateix es pot dir als IES per reunions que s’allarguen, feines pendents, atenció a pares, etc.
• A FP no es comptaran les hores de formació en centres de treball (FCT), els serveis de dinars sopars a Hoteleria, visites a empreses…
• Als EAP amb un
  despatx-seu on suposadament s’haurà de fitxar, cada dia hem d’anar a un
  centre diferent, que de vegades no és ni al mateix municipi. En aquest cas, el temps que perdrem per anar a fitxar i
  llavors al centre pot ser de mitja hora perfectament (entre que
  fitxes, apagues l’ordinador, tanques el despatx, vas al cotxe, etc.). En
  tornar, igual. O sortim mitja hora abans del centre per fitxar la
  sortida al despatx, o sortim a l’hora en què acabam realment i fitxam
  mitja hora més tard (llavors compta com a hora extra?). En aquest cas,
  els centres on hi tenim dedicació quedarien força perjudicats, ja que hi
  faríem menys hores. 
• Els que hem d’agafar barca a Formentera per anar a reunions a Eivissa, si fitxam a Formentera allargam el temps empleat en anar i venir (a més tampoc no se’ns compensa el cost del viatge ni el temps). 
• Els docents de Conservatori que feim classe a IES a la tarda i no podem tenir material a les aules, perquè els alumnes es carreguen els panys, i l’hi hem de dur i recollir, no podem fitxar en punt ni per entrar ni per sortir.
• En centres repartits en dos edificis separats, s’ha d’anar a un a fitxar
  i després davallar tot el carrer corrent per fer classe a l’altre. 
• Tampoc no es comptarà el temps extra quan has d’acompanyar un alumne al PAC.
• Si la xarxa no funciona, un problema crònic a més d’un centre, el sistema queda anul·lat.
• Si se surt un moment per anar al metge, s’ha de marcar a la sortida, a la tornada i de bell nou en acabar, a més de lliurar el justificant, emplenar paperassa, etc.
• A IES fan fitxar abans de les 8h, cosa que amplia la jornada efectiva de treball sense que quedi reflectit al sou. 
• A FP, on mòduls de caire pràctic es fan en instal·lacions diferents de les del centre educatiu, a vegades a nuclis de població fora de la localitat on està ubicat el centre, s’haurà d’anar primer al centre i després a les instal·lacions en qüestió.
• Ens fan utilitzar el mòbil personal perquè els ordinadors del centre no basten o no funcionen, quan disposar de telèfon mòbil particular i dur-lo al lloc de treball no pot ser mai una obligació.
• Els professores d’EF que imparteixen sessions a instal·lacions esportives fora del centre no poden fitxar o han de desplaçar-se abans i després al centre, el que suposa una gran pèrdua de temps no reconeguda.
• I per reblar el clau: a la UIB, on el sr. Conseller Martí March n’és catedràtic, no fan fitxar i a més a més promouen fer feina a casa quan no és necessària la presència física dels alumnes. Idò!

Afegim íntegrament (16.9.2019) les noves aportacions que ens ha fet arribar una companya:

1. L’aplicació del Gestib oculta al professor informació sobre el compliment del seu horari. Cada professor ha de poder veure sobre el compliment del seu horari les mateixes dades que la persona que el controla. Sembla que es fa un control d’hores quan realment s’està fent control d’horari. Els interessats tenim dret a saber quines dades s’estan recollint sobre nosaltres i quin tractament s’està donant a aquestes dades. Es podria estar vulnerant la Llei de Protecció de Dades.
2. En els IES els temps del pati no computen com a hores de permanència al centre, sinó com a horari personal. A molts de centres hi ha establerts dos esbarjos de mitja hora i de quinze minuts, de manera que els professors hem de romandre obligatòriament en el centre entre 30 i 45 minuts cada dia, no computats en l’horari de permanència al centre, ni remunerats. La Sentencia Nº 335/2012 del Jutjat del Contenciós Administratiu Nº 32 de la Comunitat de Madrid, estableix que els descansos obligatoris en l’horari de treball s’inclouen en l’horari de permanència al centre.
3. No és el mateix fitxar després de l’hora d’entrada que arribar tard. El professor ha d’arribar a l’hora a la seva classe, obrir la porta als alumnes, encendre l’ordinador i accedir a l’aplicació del Gestib. Aquestes tasques poden portar més de 10 minuts des de l’hora d’entrada fins al moment de fitxar i el mateix passa amb la sortida. El moment de fitxar la sortida no coincideix amb la sortida efectiva del centre.
4. A les empreses privades es fitxa l’entrada i la sortida per controlar les hores extraordinàries i evitar l’activitat no remunerada, si la Conselleria no té intenció d’abonar les hores extraordinàries aquesta mesura no té justificació. La norma aprovada pel Govern no afecta a l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, sinó que modifica l’Estatut de Treballadors, el que només afecta a l’empresa privada. A més el Decret de lluita contra la precarietat laboral s’estaria aplicant per la Conselleria únicament de forma restrictiva per sancionar si hi ha incompliment de jornada, però no positivament si hi ha hores extraordinàries, el que seria contrari a l’esperit de la llei.
5. En cas que la Conselleria no desisteixi d’implementar aquesta mesura, seria convenient que el professorat exigeixi el pagament de les hores extraordinàries, de la mateixa manera que s’abonen als altres treballadors de la privada.

Nova aportació (17.9.2019):

• Hi ha escoles on les activitats
  extraescolars acaben oficialment a les 17h, però en realitat ho fan a les 17,30 i al final sempre
  són les 18h quan els mestres poden partir cap a casa.

Nova aportació (19.9.2019):

• Als IES on l’ordinador per fitxar es penja abans de les 8,00, i sona el timbre per entrar a classe, s’ha d’anar a fitxar a l’ordinador d’aula, amb la consegüent pèrdua de temps per començar la classe. Si l’ordinador d’aula no funciona, cosa gens excepcional, no es pot fitxar. En aquest cas s’ha de demanar a direcció un
  marcatge en diferit, amb tota la paperassa i pèrdua de temps addicional que això suposa.

Si advertiu més greuges no deixeu de dir-nos-ho i els afegirem a la llista!

Circular 149/2019 (2)

Com vam anunciar en el seu moment, el 15 de juliol vam demanar a la Direcció General de Planificació amb quina base legal se’ns fa fitxar, atès que el decret estatal de 8 de març fa referència a l’Estatut dels Treballadors, i els treballadors funcionaris docents en canvi, ens regim per l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic.

A més a més, la regulació estatal sobre jornada i horaris dels treballadors públics referent a registrar entrades i sortides, especifica que no s’aplicarà, entre altres, «al personal que presti serveis en centres docents o de suport a la docència.»

Doncs bé, més d’un mes i mig després encara no hem obtingut resposta. UOB ja s’ha manifestat en contra d’aquesta mesura, innecessària i injusta perquè no reconeix les hores extra que feim fora de l’horari oficial, i que se suma a la imposició de fer cada dia més paperassa als centres educatius, avançar cada vegada més l’inici del curs restant hores de preparació, ràtios disparades, 19 hores a secundària, etcètera, etcètera.

Des d’UOB estudiarem mesures a prendre perquè si no, qui calla, atorga. Continuarem informant.