Etiqueta: Marcatge horari

Avui dematí la Permanent de la Junta de Personal Docent no Universitari (Mallorca), per acord unànime, ha recordat a la
Conselleria d’Educació el posicionament de la Junta contra el marcatge i ha reclamat el retorn al control horari anterior. Recordam que aquesta ha estat la postura d’Unió Obrera Balear des de la mesa d’1 de juliol.

A la foto següent podeu veure l’escrit presentat al registre. La Junta ha sol·licitat entrevista amb el Conseller.

Última Hora, 7.11.2019:

Circular 155/2019

Unió Obrera Balear, tal com ja va fer a la mesa sectorial d’1 de juliol, reclamarà la supressió total del sistema de marcatge horari imposat per la Direcció General de Planificació, inclosa la possibilitat que sigui aplicat voluntàriament pels equips directius. S’ha demostrat més que a bastament que aquest sistema de marcatge és injust, innecessari, discriminatori i inaplicable en molts de casos, tal com hem recollit en el seu moment, i no acceptarem que pugui ser implantat per la porta de darrera, com ho permetria la proposta que Planificació durà a la mesa sectorial de 29 d’octubre i que podeu veure AQUÍ.

UOB exigeix que es torni a la normalitat i que els centres es regeixin com abans pel protocol establert a la instrucció de Personal Docent de 20 de setembre de 2017, segons el qual els professors de guàrdia són els encarregats de registrar les absències i retards i de comunicar-les al cap d’estudis, que les trasllada després al director.

Per altra banda, davant les amenaces, coaccions i mitges veritats que alguns directors han fet servir perquè acotem el cap i ens sotmetem com a xotets de cordeta al marcatge horari de Planificació, volem puntualitzar el següent, perquè tothom sàpiga a què s’ha d’atendre:

Primer: Amb marcatge horari o sense, la instrucció de Personal Docent de 20 de setembre de 2017 esmentada continua vigent.

Segon: Segons estableix aquesta instrucció, i com ha reconegut inspecció davant els directors, no hi ha conseqüències automàtiques en cas que no fitxem amb el sistema imposat per Planificació.

Tercer: També segons la instrucció de Personal Docent, perquè una falta o retard tingui conseqüències a la nòmina, amb aquest sistema de marcatge o sense, s’ha d’aplicar el següent protocol:

• En primer lloc el director ha de transmetre la incidència a Inspecció via Gestib, abans de dia 5 de cada mes.
• Després Inspecció ha de donar 3 dies hàbils a l’afectat perquè es pugui defensar, si no hi està d’acord.
• Finalment Inspecció ha de trametre l’expedient a la Direcció General de Personal Docent, que és qui ha de signar la resolució final de la deducció a la nòmina.
• Aquesta deducció no té per sí mateixa caràcter sancionador.

Esperam que aquesta informació serveixi per posar al seu lloc les pràctiques intimidatòries de segons quins directors. Ara més que mai, si no volem obrir la porta a nous abusos (començar encara més prest les activitats lectives a principi de curs, fer-nos anar a guardar alumnes el juliol, més paperassa, ràtios més altes, etc., etc.) cal fer arribar un missatge clar i contundent a la Conselleria:

NO FITXEM!

UH, 25.10.2019

Convocada mesa sectorial per a dia 29.

Planificació valora “la possibilitat que siguin els centres que puguin
prendre la decisió definitiva sobre la utilització total o parcial
d’aquesta eina o d’un sistema alternatiu propi“.

FOTO: Paràgrafs finals del document “SOBRE L’EINA DE MARCATGES” adjunt a la convocatòria.

Continuarem informant!

A la permanent de la Junta de Personal Docent de Mallorca que ha tingut lloc avui migdia, el sindicat Alternativa ha comunicat que se suma a la crida a la insubmissió al marcatge horari. UOB va dur endavant aquesta iniciativa després d’acordar-ho en assemblea el 12 de setembre, STEI s’hi va sumar anunciant-ho al plenari de la Junta de Mallorca de 9 d’octubre, i ara s’hi afegeix Alternativa. Això significa que 27 dels 39 representants a la Junta de Personal de Mallorca, que suposen el 68% dels vots a les eleccions de desembre passat, criden a no fitxar.

Per altra banda, les Juntes de Personal Docent no Universitari de Menorca i les Pitiüses també han acordat reclamar la retirada del marcatge horari.

Encara no hi ha convocatòria formal de la mesa sectorial de 29 d’octubre, anunciada per la Direcció General de Planificació. Ara més que mai,

NO FITXEM!

Última Hora, 17.10.2019 (el titular hauria de dir 100% però el text aclareix que es refereix a la insubmissió):

Diario de Mallorca (17.10.2019):

• La junta de docentes exige por unanimidad retirar el control horario. Aumenta la presión a Educación y Alternativa se suma a Stei y UOB en la llamada a no fichar

Foto: Última Hora

El plenari de la Junta de Personal Docent no Universitari de Mallorca d’ahir va aprovar per unanimitat una resolució que reclama la retirada del marcatge horari. Es passarà a les juntes de Menorca i Pitiüses com a document de partida per a una declaració conjunta.

UOB es congratula que la resta de formacions sindicals se sumi finalment a la postura que ja vam defensar a la mesa d’1 de juliol.

Al mateix plenari, STEI es va sumar a la crida d’UOB a no fitxar mentre Anpe, Alternativa i CCOO encara ho han de consultar als seus afiliats. Es votarà a la permanent de la setmana que ve.

Reproduït d’Última Hora:

La junta de docentes exige la suspensión del control horario de forma inmediata

La Junta de Personal Docent no Universitari de Mallorca decidió este
miércoles exigir a la Conselleria d’Educació la suspensión inmediata del
control horario de los docentes.

En la misma reunión, los sindicatos STEI y UOB hicieron un
llamamiento a los docentes para que, mientras se resuelve el conflicto, dejen de fichar.
Esta propuesta no fue aprobada definitivamente porque el resto de
sindicatos presentes en la junta, ANPE, Alternativa y CCOO, deben
consultarla con sus respectivos órganos. UGT no estuvo presente en la
reunión de este miércoles.

Asimismo, ante esta propuesta de no fichar, la junta de Mallorca
decidió esperar a que las juntas de Menorca y Pitiüses se pronuncien al
respecto.

Mientras tanto, la Conselleria d’Educació ha anunciado que convocará una reunión de la mesa sectorial
para el próximo 29 de octubre con el fin de tratar esta cuestión. La
convocatoria todavía no es oficial, pero ya ha comunicado su celebración
a los sindicatos.

Una de los puntos de conflicto radica en que la Conselleria considera que el control horario se encuentra «en período de pruebas»
hasta el próximo mes de enero, un plazo que los sindicatos consideran
excesivo y por ello exigen la suspensión inmediata de la medida, puesta
en marcha en el presente curso.

La mayoría de sindicatos coinciden en que el sistema de control horario ha generado crispación y descontento.

CCOO consideró este martes mismo que el control «es absolutamente innnecesario
porque no tiene en cuenta la casuística del colectivo. Además, su
implantación ha sido precipitada y no cuenta con ningún consenso».

Según CCOO, «ya ha quedado constatado que el sistema tiene grandes
deficiencias a nivel técnico y de organización». El sindicato recuerda
que «este sistema sirve para certificar las horas de permanencia
en los centros y, en ningún caso, la jornada laboral. En cualquier
caso, el sistema constata que gran parte de los docentes permanece en
los centros más horas de las estipuladas por el horario oficial. Por
tanto, estas horas deberían compensarse con días libres completos o
económicamente. A todo ello hay que añadir las compensaciones por
excursiones o viajes de estudios».

El marcatge no és el problema

Publicat a Diario de Mallorca, 9 d’octubre de 2019

Des que s’ha iniciat el present curs escolar 2019-2020, es parla d’una qüestió que ha generat polèmica dins i fora dels centres educatius: el nou sistema de registre de la jornada laboral dels treballadors i treballadores dels ensenyaments no universitaris. La conselleria d’Educació i Cultura ha volgut implantar com a flamant i innovadora mesura de control d’assistència del professorat el marcatge digital. D’aquesta manera, a partir de principis del mes de setembre, els docents estam obligats a donar fe virtualment de la nostra presència als centres.

Des d’aleshores som molts els treballadors que ens demanam quina és la vertadera raó que ha portat la conselleria a implantar aquesta mesura sense que per part dels nostres equips directius ni de la pròpia institució haguem obtingut una resposta satisfactòria.

Ben coneguda és la justificació de l’aplicació del reial decret llei de mesures urgents de protecció social i laboral 8/2019 de 8 de març: el marcatge té com a objectiu intentar frenar els excessos i abusos que les empreses cometen amb els seus empleats en aquest país, paradigma de la precarietat laboral. Tots sabem que la realització d’hores extra sense remunerar ha arribat a ser una constant indigna inherent a la nostra societat. És raó de pes, per tant, per donar la benvinguda a una llei que té com a pretensió protegir els drets dels treballadors i impedir l’explotació laboral.

Per altra banda, la normativa estatal de Funció Pública sobre jornades i horaris (resolució del 28 de febrer de 2019) estableix que el registre horari exclou del fitxatge el personal docent, els militars de les Forces Armades, les Forces de Seguretat de l’Estat i el personal de les institucions penitenciàries i sanitàries per la seva “naturalesa singular”. Ara bé, què significa aquesta “naturalesa singular”?

Per als docents, l’horari presencial dins les aules conforma només una part de la nostra jornada laboral. En contra de la creença popular, les particularitats del nostra feina ens aboquen contínuament a la realització d’hores extra, ja que les tasques burocràtiques i pedagògiques que hem d’assumir sobrepassen, en infinitat d’ocasions, les set hores i mitja no presencials que se’ns assignen fora de les aules per completar el total de 37,5 del nostre horari setmanal. Fins ara no hem tengut mai notícia que un docent hagi reclamat a la conselleria d’Educació un reconeixement econòmic per compensar aquestes hores de més treballades. Més aviat acceptam sense cap tipus de qüestionament que, per exemple, hem d’acompanyar els nostres alumnes als viatges d’estudis durant les vint-i-quatre hores del dia; que les reunions d’equips docents o d’avaluacions excedeixin l’horari prèviament establert; que les entrevistes amb les famílies s’hagin de fer fora del temps que marca el nostre horari per incompatibilitat amb les jornades de feina de mares, pares o tutors legals; o que per organitzar i muntar la festa de final de curs que desitgen celebrar els alumnes de la nostra tutoria haguem de romandre aquell dia al centre de treball des de primeres hores del matí fins al vespre.

Aleshores, si mai se’ns han reconegut aquests excedents, quina és la justificació de la implantació de l’actual sistema de marcatge? Si un docent no es presenta al seu lloc de feina, els centres ja compten amb el seu mecanisme de control intern per detectar aquesta absència de manera quasi immediata. Així, la deriva “georgeorwelliana” promoguda per l’administració ha provocat que part del col·lectiu docent haguem mostrat el nostre desacord. Ho hem fet apostant per la insubmissió al temps que esperam una resposta institucional intel·ligible i articulada.

La sensatesa ens obliga a recordar-los, senyors de la conselleria, que millor seria que dedicassin els seus esforços a idear fórmules efectives per poder combatre la incultura, el flagrant fracàs escolar i la manca de recursos que patim dia a dia dins les aules. Definitivament, el marcatge no és el problema.

Professors: Intel·lectuals o buròcrates?

Publicat a Diario de Ibiza (6 d’octubre de 2019)

El dia 26 setembre el professor Ignasi Palmer publicava un article a Diario de Mallorca titulat ‘Educació i antiintel·lectualisme’, on aprofundia en alguns aspectes d’una de les qüestions més desenfocades, des del meu punt de vista, del nostre sistema educatiu. La tesi de Palmer, en poques paraules, era que la Conselleria d’Educació carrega els mestres i els professors de secundària amb tot un feix de tasques burocràtiques que impedeixen completament la seua funció d’intel·lectuals. Clar i ras: que algú ha decidit que només poden ser intel·lectuals els que ensenyen a la universitat, i que tota la resta s’han de convertir en mers buròcrates (o guardadors de criatures, o certificadors d’estudis, o com se’n vulgui dir per maquillar la qüestió del fracàs escolar).

Quan es parla d’accions per millorar el nostre sistema educatiu, gairebé mai no es fa referència a qüestions d’estructura o de pràctiques que tenguin a veure amb la documentació. En parlar d’estructura, naturalment, em referesc a quin pren les decisions sobre l’Educació a les nostres illes. Som immersos en un sistema educatiu espanyol que no ens convé ni ens entén (a hores d’ara, i malgrat la suposada autonomia en aquest camp, més de la meitat dels curricula educatius queden reservats a l’Estat: curiosa competència ‘exclusiva’ de la comunitat dita autònoma de les Illes Balears!). Això, pel que fa a l’estructura. I les pràctiques que se’n deriven solen estar-hi en consonància.

Ensenyar implica, abans de res, conèixer la matèria que s’ensenya. «Ja en saben, de català, els jóvens que comencen a ensenyar-ne?», em demanava, fa uns anys, un vell professor de la nostra universitat. La resposta correcta hauria set: segurament, però no poden continuar aprenent-ne (i una llengua, la que siga, s’ha d’aprendre al llarg de tota la vida) perquè han d’aprendre tota la parauleria que els pedagogs han inoculat dins el sistema i això els treu el noranta per cent del temps de dedicar-se a allò que pertocaria. Acomodar-se a la jerga del sistema és cosa llarguíssima, i rasca molt de temps que hom podria dedicar a aprendre. O a pensar.

Teòricament, un dels objectius del nostre sistema educatiu és que els alumnes desenvolupin el pensament crític, que sàpiguen quan els estan ensarronant a les xarxes (o als llibres de text), que puguin destriar el gra de la palla i que no els passin sistemàticament bou per bèstia grossa. Però això esdevé pràcticament impossible des del moment que existeix això que en diuen ‘programacions d’aula’. Les ‘programacions d’aula’ impliquen que, en algun lloc, has de tenir programat (i apuntat) el que fas cada dia… I les coses sobrevingudes? Si un dia estic explicant la poesia de Joan Maragall i això ens porta a parlar de Nietzsche en la literatura catalana m’ho he de carregar perquè la ‘programació d’aula’ no ho té previst, perquè ‘ara no toca’? I si Nietzsche ens porta a parlar de la condició humana i dels perills que sobrevenen quan intentam millorar el que sigui (la societat, la Humanitat)? No toca que en parli, probablement, perquè això no forma part del currículum de Llengua i Literatura Catalanes. Qui és millor professor: el que es deixa dur per aquestes qüestions sobrevingudes (que potser poden interessar els estudiants) o el buròcrata que viu presoner de la seua ‘programació d’aula’?

Quant a l’esperit crític, potser val més deixar-ho estar. Teòricament, el nostre sistema educatiu hauria de preparar ciutadans i no estrictament robots. Preparar ciutadans vol dir promoure en els nostres joves l’interès per l’actualitat, per les coses que passen al nostre voltant, per la cosa pública, per la política… Evidentment, avui cap professor de secundària no s’atreveix a fer cap tipus de comentari polític a les seues classes, perquè de seguida tendrà l’extrema dreta i els jutges (perdó per la repetició de conceptes) al clatell, deixant-li anar el seu alè perillós. Per això, no hi ha ni un sol llaç groc a les façanes dels instituts eivissencs, ni balears, per molt que, al Regne d’Espanya, igual que a Turquia, hi hagi presos polítics. No hi ha estudiants que pensin que s’hi hauria de posar. Ni professors que ho promoguin. Ni tan sols ningú que, dins un centre educatiu, parli d’aquestes qüestions. Em diran que no és el lloc. Però, no hem d’educar per a la ciutadania? En què consisteix, idò, formar ciutadans responsables?

Per començar a revertir la situació que patim es podrien prendre, amb molta facilitat i a cost zero, un parell pagès de decisions elementals: a) prohibir qualsevol programació de departament de més de quinze pàgines, b) eliminar les programacions d’aula, c) qualificar numèricament o alfabèticament amb qualificació única i senzilla, d) eliminar la censura a les aules, e) recuperar la llibertat de càtedra (liquidada per polítics i pedagogs), f) fer formació del professorat exclusivament a través de classes magistrals, g) eliminar les guàrdies dels professors, h) no fer reunions de més d’hora i mitja, i) reduir les reunions al màxim, j) eliminar la majoria de les ‘coordinacions’ (deixant només les estrictament necessàries). Ara mateix se m’acuden una vintena més de mesures. Però em faria massa pesat.

NEL MARTÍ: “Marca l’hora i educaràs (docentment)”

Publicat a l’AraBalears (4 d’octubre de 2019)

El curs escolar ja ha començat. Enguany –curs 2019-2020–
s’ha incorporat un nou sistema de registre de jornada de treball per
als docents dels centres escolars no universitaris, basat en el marcatge
digital d’entrades i sortides. A partir d’ara, el primer que fan els
professors abans de donar el bon dia és marcar, a través de l’ordinador o
de l’app del telèfon mòbil personal, una ‘entrada’. Ara sí, bon dia!

Però què aporta al sistema educatiu el nou marcatge? Serveix per
millorar i facilitar la gestió del centre? Serveix per reduir
l’absentisme o l’incompliment d’horari? Servirà per reduir la
precarietat laboral o garantir millor els drets dels treballadors? Per a
què servirà realment?

L’actuació del marcatge
d’horari, pensada en global i en abstracte, pot tenir una intenció
virtuosa: controlar per defecte (retards i absentisme) o per excés
(excessos de jornada i hores extres) l’horari i la jornada laboral dels
docents. De fet, aquest és el sentit de la legislació europea quan
afirma que el registre és necessari per garantir la seguretat i la salut
dels treballadors. I aquesta és també la voluntat del legislador quan
va modificar l’Estatut del Treballador –a través del Reial decret llei
8/2019, de 8 de març, de mesures urgents de protecció social i de lluita
contra la precarietat laboral a la jornada de treball– per establir com
a obligatòria i sense excepcions la implementació del registre de la
jornada de treball a tots els ens públics i privats.

Ara bé, cal dir també de manera clara que aquesta virtualitat es
desdibuixa –i desvirtua– quan s’intenta implementar en els centres
docents. I és que la mesura s’ha dissenyat des de l’òptica laboral, i
especialment des del servei d’inspecció de treball i seguretat social
per facilitar la seva pròpia tasca i no la dels docents o equips
directius. Sembla com si ningú hagués repensat després la virtuosa
mesura perquè tingués també efectes virtuosos en els centres educatius i
en el tan maltractat imaginari col·lectiu sobre el docent.

El problema no és, per tant, de registre, sinó del sistema elegit –el
marcatge d’entrada i sortida– per dur a terme aquest registre. Des de
‘sempre’ els centres d’ensenyament han duit a terme a través de
múltiples mecanismes (formals i informals) un eficient sistema de
control per defecte, en relació amb l’horari que cada professor a
principi de curs accepta i signa, i en el qual només es marquen,
s’informen i es justifiquen les absències, no les presències. I deu
haver funcionat molt bé perquè el nivell d’absentisme a Educació és
mínim, i el retard és pràcticament inexistent.

En
aquest sentit, la nova llei, certament, hauria pogut ser més flexible.
Però tanmateix pens que a la mateixa llei hi ha un marge d’interpretació
suficient per actuar sense perdre de vista l’objectiu principal. La
legislació obliga a articular un registre d’entrades i sortides, però no
determina el sistema de registre. L’article 34.9 del nou Estatut dels
Treballadors diu: “L’empresa ha de garantir el registre diari de
jornada, que ha d’incloure l’horari concret d’inici i finalització de la
jornada de treball de cada persona treballadora, sense perjudici de la
flexibilitat horària que estableix aquest article”. També diu que
l’organització d’aquest registre s’ha de consultar als treballadors i
als seus representants.

La Conselleria d’Educació ha
dit, per la seva banda, que la intenció del nou sistema de registre era
facilitar la tasca dels equips directius, però la realitat no ha estat
aquesta. El marcatge digital, especialment quan és en diferit,
incrementa i burocratitza molt la tasca del director i el cap d’estudis,
i no aporta cap informació addicional respecte de l’anterior sistema,
que permet una ràpida detecció i resolució d’absències. Per altra banda,
veim com la implementació d’aquest nou sistema no només no ha estat
sol·licitada pels equips directius, sinó que, a més, aquests n’han
demanat la retirada perquè no és efectiu.

Ara bé, més
enllà de la manca d’efectivitat del marcatge em preocupa moltíssim més
el seu defecte –simbòlic, si es vol, però no per açò menys important– de
focalitzar l’atenció en un problema que no existeix –l’absentisme– i en
el temps laboral presencial del docent i no en la qualitat del temps
educatiu, que depèn d’altres coses, com la formació del professorat, la
seva motivació, la seva estabilitat, l’elaboració de materials per
atendre la diversitat, l’impuls de projectes educatius innovadors i
l’estabilitat del marc normatiu. I és ben cert que una cosa no lleva
l’altra, però la devalua, i molt. L’error del marcatge ja no és només
una qüestió de poca efectivitat del nou sistema (per la qual cosa el més
raonable seria suspendre’l i mantenir el sistema de registre per
defecte vigent fins ara), sinó de poca oportunitat dins el context
socioeducatiu en el qual vivim i on el docent necessita, reclama i
espera, amb candeletes, el suport i el reconeixement explícit per poder
exercir, activament i orgullosament, com a professional de
l’ensenyament.