¡Espabile, Fernández!

Pressió, esprints, productivitat, etc.

Serial sobre la pressió comercial a la xarxa d’oficines de Bankia, en els mesos previs a l’absorció per CaixaBank:

Pressió comercial desbocada, esprints demencials i registres horaris disparats, a les portes d’un ERO?

Esprints: pressió demencial i desfermada al servei d’interessos espuris

Segueix la pressió fora corda

Esprint? Marató? Via crucis?

Sobre les ordres superiors

fusió CB-BK

Informe d’UOB en resposta a l’anunci de fusió

Dimecres passat ens vàrem reunir amb la Directora General de Treball i Salut Laboral, a qui vàrem expressar la inquietud de la plantilla de Bankia arran de la macro fusió amb CaixaBank. Així mateix, vàrem fer partícip la Direcció General de l’informe d’UOB en resposta a la comunicació formal de l’empresari d’anunci de la fusió. En el nostre darrer comunicat vos informàvem de la resposta dels Comitès d’Empresa de les Illes Balears a aquell anunci. Avui començam una sèrie sobre l’informe d’UOB (art. 64.5 ET). Al seu començament, després de posar-lo en context, hi enumeram alguns antecedents importants.

Antecedents

  • La filtració als mitjans de la fusió, dia 3 de setembre.
  • La publicació a correcuita del reconeixement de converses «para analizar una eventual oportunidad de operación de fusión entre ambas entidades».
  • L’escrit d’UOB de 8 de setembre al president del Consell d’Administració, amb còpia a la Direcció de Relacions Laborals i Socials, manifestant la inquietud de la plantilla per la històrica redundància de serveis en certs llocs de la geografia espanyola, com ara les Illes Balears; la significativa quota de mercat en aquests llocs; i sol·licitant una anàlisi específica.
  • Resposta de la Direcció de Relacions Laborals i Socials, genèrica i amb poca substància.
  • Es recorda l’escrit de principis d’octubre, de tota la representació laboral de Bankia, demanant una reunió a la Direcció General Adjunta de Persones i Cultura. Es du a terme la convocatòria i l’empresa fixa unilateralment els termes de la reunió.
  • Dia 13 d’octubre, l’empresa es desconvoca i aplaça, sine die, la reunió.
  • Dia 26 d’octubre els representants dels treballadors reben la comunicació formal d’anunci de la fusió (v. comunicat UOB «Correspondència rebuda»).

Sobre el document «Proyecto común de fusión»

L’única referencia a l’ocupació que figura en aquest document de 17 de setembre, disponible a la pàgina web corporativa, la trobam en el punto «12.1. POSIBLES CONSECUENCIAS DE LA FUSIÓN EN RELACIÓN CON EL EMPLEO».

Però es tracta de la mateixa (escassa) informació que se’ns comunicarà, més d’un més després, en la carta del 23 d’octubre. Constatam també que ver a ser un ‘talla i aferra’ del paràgraf que ens va comunicar BMN ara fa tres anys, amb motiu de l’absorció per part de Bankia. Ens demanam si és creïble que entitats com CaixaBank i Bankia, atès com està el procés de madur, encara no tinguin més informació que donar als representants dels treballadors. De fet, ho fan ben a consciència, ja que la única reunió ad hoc sobre la qüestió es va desconvocar sense cap explicació convincent.

A l’informe deixam constància de l’existència de meses de treball sobre la fusió. Una d’elles té tot a veure amb competències de la representació laboral. Però ben al contrari de donar-hi concurs per aportar de bona fe la seva experiència, el que passarà és que serà convocada quan tot estigui dat i beneït, a punt per ‘traduir’ les decisions directives en llenguatge d’expedient laboral.

«Es lamentable que, siendo igualmente parte de la empresa, la dirección pierda nuevamente la oportunidad de contar con la participación activa de la representación laboral en un proyecto tan ilusionante para la alta dirección. “Hoy es un gran día para nosotros”, José Ignacio Goirigolzarri dixit (rueda de prensa para los medios de 18.09.2020).» – Informe UOB.

Roda de premsa de G&G

El vídeo de la roda de premsa donada pel president executiu de Bankia i pel conseller delegat de CaixaBank figura entre la documentació que ens posen a disposició a la pàgina web corporativa. En aquelles tres hores es va brindar més informació als mitjans de la que fins a la data han facilitat als representants dels treballadors (pràcticament, cap).

Quant al racional de l’operació, ens oposam a l’argument de la «grandària crítica». Venim des del 2010 havent d’escoltar aquest lema de manera repetitiva. La pèrdua de llocs de feina, l’erosió dels drets laborals i unes condicions de feina que no fan altra cosa que empitjorar, amb la consegüent pitjor atenció al client, són precisament efectes de la concentració del sector. Quan els serà suficient?

Celebram, d’altra banda, que les direccions trobin «valors compartits» o «valors comuns». Ens agradarà que ens ho detallin, no sigui cosa que després, pel camí, aquests «valors» són sistemàticament trepitjats. També celebram la gran «base de clients», la «voluntat de proximitat» i d’afavorir la «inclusió financera». Expressions grandiloqüents que també esperam que es traslladin a tota la línia executiva de l’entitat fusionada, i a la feina del dia a dia. Per experiència podem dir que una cosa són les grans frases dels mandataris i una altra la comunicació d’alguns comandaments intermedis cap als subordinats.

Precisament, la gran «base de clients» i la necessària «proximitat» ha d’impedir qualsevol temptació de tancament massiu de sucursals sota arguments que de vegades surten en premsa com «el mateix codi postal» o «el mateix municipi».

«Si tenemos que ayudar a los clientes, en especial tras la integración operativa, deberá ser maximizando los centros de atención abiertos durante un período razonable de tiempo. No solo estamos de acuerdo en que no hay que «desbancarizar España», sino que emplazamos a las entidades a recuperar plazas y barrios cerrados en el pasado reciente, en beneficio de la sociedad, la economía y el empleo.» – Informe UOB.

Durant els anys passats hem constatat que les ànsies de «digitalització» de les entitats, Bankia entre elles, han excedit les necessitats d’una part de la parròquia de clients, entrant de vegades en la irracionalitat. Impulsar serveis en línia (més encara en la situació pandèmica actual) és positiu per a aquells clients que estiguin en disposició de fer-ne ús. Si no és el cas, enlloc d’abanderar «humanisme digital», les oficines seguiran patint cinisme digital.

Les oficines també pateixen un alt nivell d’incidències informàtiques, freqüents i que afecten la producció. En deu anys hem passat de sistemes informàtics sòlids i exhaustivament provats abans de la posada en producció, a sistemes en els que l’habitual és la incidència, l’error i la disfuncionalitat, cosa que aboca la plantilla a tenir que donar d’alta contínuament «peticions de servei». El que hauria de ser extraordinari passa a ser l’ordinari.

Durant la roda de premsa es fa referència als «estalvis recurrents» i a la millora de la ràtio d’«eficiència». Cap menció, però, al que pagarà la plantilla per fer això possible: quants de llocs de feina costarà? Caldrà seguir allargant les jornades com un xiclet? És per això que ja n’hi ha que malden perquè es  falsegi el registre de jornada, com han denunciat alguns sindicats de Bankia en recents comunicats?

Impugnam també l’ús del terme «meritocràcia» quan els mandataris es refereixen a les «oportunitats de creixement professional». Quan es varen empescar els SIPs ja ens vingueren amb sermons d’aquests. Però les oportunitats professionals degueren ser per als d’adalt. El que vàrem aconseguir els d’abaix va ser deportacions en massa a la cua del SEPE. Quant a condicions socials, s’han remuntat el vol en picat de l’etapa BMN però, i les condicions de feina? UOB reivindica des de fa anys i panys «una feina digne i eficient», però és com picar ferro fred. Meritocràcia? Oportunitats professionals? Parole, parole, paroleee…

«(…) muchos trabajadores podrían verse ante una defenestración y, por eso, no es de recibo que la dirección se escude tras «oportunidades de crecimiento profesional». Además, nunca se nos ha definido objetivamente en que consiste la “meritocracia”. Usado el término en abstracto, no es más que una arbitrariedad empresarial que impulsa las desigualdades y la “tiranía del mérito”. Si quieren ver a los empleados como “stakeholders”, deberían ser transparentes en la comunicación interna, o seguirán causando estragos en los ánimos de la plantilla.» – Informe UOB.

Quant a l’«impacte en els treballadors», digueren que «és molt aviat per afinar més en aquest tema», però s’hi reconeix que han «fet una anàlisi». Pensen que «en el seu conjunt l’operació funciona i que es poden assolir unes sinergies importants». Celebram que tinguin en ment «acords amb els representants dels sindicats, acords que sempre han estat no traumàtics». Però ens temem que dir que l’operació funciona «en conjunt» pugui significar que no «funciona» tan bé en un subconjunt, i que puguin caldre mesures fora del referit estàndard. «Los “solapes y duplicidades” en las Islas Baleares harán necesario un tratamiento especial, en dichos acuerdos, mucho mayor del que se tuvo que adoptar en el expediente de Bankia del año 2018, tras la integración de BMN. Los expedientes de regulación de empleo, en su caso, deberían contemplar un amplio abanico temporal para minorar el impacto en el empleo y en la atención al cliente.» – Informe UOB.

Quedam a l’espera de tenir més informació sobre les «maneres innovadores d’ajudar, en la situació actual, a que aquest procés novament sigui un procés en què tothom guanyi». Sempre que l’empresari parla de «maneres innovadores», fins que no es demostri el contrari, és per posar-se d’esquena a paret. En els darrers anys hem assistit a algunes de infaust record, i la plantilla no està per romanços. Varen afirmar que seran «creatius». Sembla que parlen, però, de mobilitat funcional, una característica ja contemplada en la normativa vigent. Ara bé, quan diuen «un altre tipus de posicions», volen dir que preparen un altre enfilall d’externalitzacions gens «innovadores»? «Todas las “innovaciones” que se propongan deben brindar plena seguridad jurídica a los trabajadores afectados.» – Informe UOB.

Podem entendre que els plans no estiguin, com diuen, «aterrizados». Però si ja han fet «una anàlisi» i hi ha una «estimació raonable» del cost de la reestructuració (que inclou l’apartat de personal), ja haurien d’haver estat compartides amb la representació laboral per tenir un intercanvi d’impressions i emetre una opinió informada. Aquest és el propòsit dels drets d’informació i consulta, i no està essent el cas.

Més qüestions a l’informe

Covid-19. Les entitats han de posar la salut de treballadors i clients per davant de qualsevol altra consideració. I sobre aquesta premissa han de fonamentar les decisions que es prenguin durant la pandèmia.

Mobilitat geogràfica. UOB vol deixar constància de bon principi que qualsevol mesura de mobilitat geogràfica que es vulgui implantar per a minorar l’impacte damunt l’ocupació, no aconseguirà aquest objectiu, sinó tot el contrari (destruir ocupació), si no es té en compte el fet insular. Ja ho vàrem demostrar una vegada a l’Audiència Nacional, i el Tribunal Suprem ens va tornar a donar la raó: «Ha quedado acreditado, hasta la saciedad, que la finalidad perseguida por las empresas no fue nunca la de garantizar los empleos, sino todo lo contrario».

Voluntarietat real. Qualsevol futur procés de reestructuració laboral s’ha de fonamentar en mesures voluntàries; desvinculacions o mesures de flexibilitat interna. Però en cap cas s’hauria de poder utilitzar aquestes mesures com un instrument coactiu i arbitrari.

Delegacions de Serveis Centrals. Per reforçar el lideratge, assegurar la proximitat vers el client i recuperar el prestigi a davant la societat, s’haurien de mantenir delegacions dels serveis centrals a les illes, convenientment dotades amb treballadors que coneguin a la perfecció el client local o puguin, amb la seva dilatada experiència, donar suport a la xarxa d’oficines. Reiteram que s’hauria d’abandonar-la política de tancaments totals o parcials d’oficines i, fins i tot, reobrir oficines rendibles que BMN i Bankia han tancat en els últims anys.

Temes pendents. Molts de treballadors romanen en un grup de cotització de la Seguretat Social que és erroni. Tenen el 7 (auxiliars administratius) enlloc del 5 (oficials administratius). Aquesta incidència, aliena als treballadors, els pot afectar en un eventual futur fora de l’entitat, i cal arreglar la situació a la major brevetat. D’altra banda, quant als treballadors desvinculats, segueix pendent l’aportació al pla de pensions corresponent a l’antiguitat no liquidada quan tocava (sí, encara pengen nyaps de l’etapa BMN!).

Patrimoni immobiliari, artístic, numismàtic ex Sa Nostra. Al fil de la «responsabilitat addicional» per tenir a l’Estat en l’accionariat, emplaçam les entitats a salvaguardar i, si s’escau, recuperar la propietat del patrimoni procedent (o que va ser) de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de les Illes Balears, perquè quedi a disposició dels ciutadans de les Illes Balears a través de la corresponent obra social i cultural, amb el respecte degut cap als orígens d’aquest patrimoni.

La RSC també ha de ser cap a l’empleat. El compromís social (aquella «responsabilitat addicional») hauria de contenir també el compromís social vers l’empleat. Cas que es materialitzi la fusió amb CaixaBank, esperam trobar la mateixa empatia vers l’empleat independentment de l’entitat de procedència de cadascú. Tenir la plantilla segmentada o classificada sota condicions substancialment dissemblants és un element desestabilitzador de la pau social.

Cultura d’empresa. La gran majoria de plantilla de les Illes Balears haurà viscut tres canvis d’empleador en poc temps. El pas de BMN a Bankia va obrir una finestra d’oportunitat: en cultura de pacte, en relacions i condicions laborals, prestacions socials… Quedava molt de camí per recórrer en qüestions com tornar a tenir un treball digne, en donar bon servei i atenció al client, en responsabilitat social, redreçament del prestigi del sector… Però a mig camí la plantilla es veu una altra vegada en el cas d’haver de recollir els estris per a, en el millor dels casos, fer una nova mudança. Així, no hi ha manera de bastir una vertadera cultura d’empresa. En tot cas, seguirem emplaçant la direcció a no allunyar-se més de l’esperit de caixa d’estalvis, a regir-se per principis ètics, a posar (com a mínim) a el mateix nivell els interessos de la societat que va crear les caixes que els interessos dels actuals accionistes, posant les obres socials i l’empatia cap al treballador en el lloc preeminent que tenien abans de la bancarització de les caixes d’estalvi.

Conclusió

UOB es reafirma en els seus comunicats públics de 2020.04.09 («Nova concentració bancària, més patiment laboral i social») i 2020.09.17 («Fusió CaixaBank i Bankia, mal negoci per als d’abaix»).

Reiteram que UOB, a dia d’avui, no disposa d’informació suficient per valorar l’operació corporativa des del punt de vista d’afectació sobre l’ocupació. A través de l’anàlisi de la roda de premsa, sabem que la direcció ha fet estimacions sobre aquesta afectació, i que té un pla. Però no ha compartit cap informació substancial amb els representants dels treballadors. Els mandataris diuen que «és massa aviat» i que «ara no toca» parlar d’afectació en l’ocupació. Però com que ara sí «toca» emetre aquest informe, hem de manifestar la nostra disconformitat amb l’operació, i quedam a l’espera de ser convocats a les «reunions i negociacions» anunciades.

Intenció de vot en Junta general d’accionistes

PER TOT L’ANTERIOR, PERÒ EN ESPECIAL PER LA GRAN AFECTACIÓ DAMUNT L’OCUPACIÓ QUE A CONSEQÜÈNCIA D’AQUESTA OPERACIÓ OLIGOPOLÍSTICA, IMPULSADA PEL FROB I EL GOVERN D’ESPANYA, POT DONAR-SE EN ALGUNS TERRITORIS, PER EXEMPLE, LES ILLES BALEARS, EL SENTIT DE VOT D’UNIÓ OBRERA BALEAR, COM ACCIONISTA QUE ÉS DE BANKIA, S.A., HA DE SER CONTRARI A LA FUSIÓ.

Carta d'UOB a Pedro Sánchez

Fusió amb Caixabank: correspondència rebuda

El secretari general d’UOB i els presidents dels Comitès d’empresa de Bankia de les Illes Balears (ambdós, d’UOB) han rebut comunicació de la Direcció de Relacions Laborals i Socials.

En ella, s’informa d’alguna de les passes que les entitats  han donat, i se’ns remet a la documentació oficial que figura penjada a les pàgines web corporatives, a l’abast de qualsevol persona, com per exemple el projecte comú de fusió, informes d’administradors, comptes anuals, etc. Ho podreu trobar tot en aquesta direcció:

https://www.bankia.com/es/accionistas-e-inversores/gobierno-corporativo-politica-remuneraciones/fusiones/

Des del punt de vista laboral se’ns informa, per ara, del següent:

  • En culminar el procés de fusió, CaixaBank quedarà subrogada en tots els drets i obligacions laborals i de Seguretat Social amb el personal de Bankia, en els termes que preveu l’article 44 de l’Estatut dels Treballadors (ET), i passarà a ser l’ocupador d’aquell col·lectiu a tots els efectes.
  • Les Juntes Generals d’Accionistes de Bankia i CaixaBank se celebraran els dies 1 i 3 de desembre. Un cop aprovada la fusió en Juntes Generals, aquesta serà plenament efectiva en haver passat les condicions suspensives previstes al Projecte i l’escriptura de fusió es pugui inscriure en el Registre Mercantil de València. S’estima que això podrà passar durant el primer trimestre de 2021.
  • Motius que justifiquen la fusió (sempre segons Bankia): incrementar l’eficiència en la funció facilitadora del crèdit a famílies i empreses, i de suport al desenvolupament de petites i mitjanes empreses; convertir-se en un referent en el mercat espanyol per volum d’actius, crèdits i dipòsits i reforçar la posició en relació a productes d’estalvi a llarg termini; en sintonia amb la reestructuració i la concentració dels darrers anys en el sector, millorar l’eficiència i optimitzar costs operatius degut a la perllongada reducció del marge d’interessos, com a conseqüència dels tipus d’interès negatius i el desapalancament de l’economia; reptes estructurals de la banca de l’Eurozona: transformació digital i baixa rendibilitat; la fusió és una alternativa per abordar en millors condicions els reptes i, en particular, incrementar el número de clients amb una estructura de costos optimitzada.
  • Després de l’execució de la fusió, “CaixaBank completarà una anàlisi dels solapaments, duplicitats i economies d’escala derivades del procés, sense que a aquesta data s’hagi pres cap decisió en relació amb les mesures d’índole laboral que pogués ser necessari adoptar per a procedir a la integració de les plantilles com a conseqüència de la fusió. En tot cas, la integració de les plantilles es durà a terme respectant els procediments legalment previstos en cada cas i, especialment, el relatiu als drets d’informació i consulta dels representants dels treballadors, mantenint-se amb aquests les corresponents reunions i negociacions que permetin desenvolupar la integració de les plantilles amb el major nivell de consens possible entre les parts”.
atenció i alerta

Fusió CaixaBank i Bankia, mal negoci “per als d’abaix”!

Avui que possiblement els Consells d’Administració aprovaran la fusió de CaixaBank i Bankia, feim nostre l’indiscutible fil de piulades del professor Xavier Sala-i-Martín, quan es va saber del projecte de fusió:

La fusió de Caixabank amb Bankia és una mala idea des de quasi tots els punts de vista. Les fusions bancàries es fan per dues raons: (1) sinèrgies (ex: un banc s’especialitza en negoci familiar i l’altre en empreses) o (2) reducció de costos.

Caixabank i Bankia no tenen sinèrgies ja que els dos s’especialitzen en el mateix mercat. Per tant, la fusió només buscarà reduir costos tot tancant sucursals “redundants”. Això tindrà efectes negatius sobre ocupació (acomiadaments) i sobre clients (menys serveis).

A més, la fusió comportarà menys competència bancària (més oligopoli) i això perjudicarà consumidors: menys capacitat de marxar a la competència voldrà dir més poder per als bancs per a dictar condicions, pitjors serveis i remuneracions d’estalvis més baixes.

Finalment, la fusió perjudicarà potencialment els contribuents: La gran lliçó de la crisi del 2008 és que els bancs tenien un poder POLÍTIC excessiu (Calomiris 2014). La fusió va en la direcció contrària a la que hauríem d’anar ja que crea un nou mega-banc.

I els mega-bancs més susceptibles són d’usar la cantarella del “too big to fail” per a exigir ajudes i rescats quan les coses van mal dades. A la propera crisi financera (que vindrà, no ho dubteu), els contribuents tornaran a rescatar bancs amb els seus impostos.

Conclusió: la fusió perjudicarà els treballadors, els consumidors i els contribuents. L’economia de mercat només funciona bé quan hi ha competencia i no quan hi ha monopolis. La fusió consolida els oligopolis al sistema financer. Una notícia dolenta per als ciutadans.

I “per als d’adalt”…

Y
atenció i alerta

Nova concentració bancària, més patiment laboral i social

Fa pocs dies publicàvem un article extret d’un dossier de ‘Banca pública’ (Alternativas Económicas). L’article era un clam, documentat i argumentat, a redreçar el futur de Bankia cap a una entitat que, sota gestió professional, tingués vocació real i efectiva de servei a la societat com una entitat independent.

Com picar ferro fred, les altes instàncies econòmiques i polítiques de l’Estat es passen pel folre objectius lloables com els esmentats, i impulsen una concentració bancària a gran escala. De fet, hi ha experts que diuen que es tractaria d’una absorció, de Bankia per part de Caixabank, i segons les seves fonts la decisió podria estar presa en qüestió de dies.

El cert és que la notícia de l’operació es va escampar ahir sense gaire control, i les entitats varen haver de córrer a publicar, amb nocturnitat, “informació privilegiada” a la CNMV. Constatam que donar males notícies laborals en divendres s’ha institucionalitzat ben arreu.

Amb aquesta operació, l’Estat aconseguiria reduir considerablement la seva participació accionarial en l’entitat resultant. Això és un al·licient polític molt potent. Però, algú ha pensat en les plantilles? I en la clientela? Durant els anys passats, les dues entitats i totes les seves predecessores, també BMN-Sa Nostra, han tancat una quantitat ingent d’oficines d’atenció al públic. Així mateix, els serveis centrals han patit una dràstica reducció. El cost laboral ha estat immens, i amb aquesta fusió, si ningú no hi posa remei, les expectatives van en la mateixa direcció: més atur, menys oficines d’atenció a la ciutadania, menys competència, pitjor servei…

Emplaçam el Govern de les Illes Balears a prendre posició en favor dels treballadors de les entitats afectades, i a ser proactius, i no reactius, per evitar un altre desastre laboral i social.

I també emplaçam la Direcció de BANKIA a donar alguna informació als sindicats implantats a l’empresa!