Intervenció del representant d’UOB
Bon dia!,
el meu nom és Antoni M. S., i avui som la veu d’Unió Obrera Balear (UOB), organització sindical implantada a CaixaBank. Sol·licit que consti en Acta aquesta intervenció.
Senyor president, senyores i senyors consellers, senyores i senyors de la Direcció, senyores i senyors accionistes, companyes i companys,
Començam per donar l’enhorabona pel preacord assolit a la Mesa del sector. «Enhorabona» a la patronal, per descomptat, que amb aquest preacord de mínims s’ha estalviat la jornada de vaga prevista per avui, en un context de plantilla mobilitzada com mai ho havia estat.
Sàpiguen vostès que la plantilla està molt decebuda i frustrada, i agitada com un vesper, per aquest preacord sectorial que consolida la pèrdua de poder adquisitiu a les taules salarials. Haguéssim preferit no haver-la d’escriure ni publicar, però la circular d’UOB de 13 de març, de títol manllevat del vers d’en Llach, «No era això, companys, no era això!», ha estat una de les més llegides i seguides del nostre historial. Caldran millores molt substancials dins CaixaBank per apaivagar la plantilla.
Sàpiguen també que, per a una bona part de la plantilla, el preacord ha afegit al banyat. Les sinergies i els rèdits de la fusió amb Bankia ja s’han recollit, al 100%, i ara l’entitat va vent en popa, amb un Euríbor prop del 4%, sense retribuir els dipòsits, i en un context sense competència perfecta: tot va a marge. En canvi, després de tres anys –dels cinc en què s’ha d’haver harmonitzat el salari base «Caixa»–, és a dir, transcorregut un 60% del temps, els treballadors integrats encara no han arribat ni tan sols al 25% de l’homologació. Es podia entendre en un context d’Euríbor negatiu i marge raquític, però no s’entén en el context actual.
No ens cansarem de denunciar aquesta i altres discriminacions per raó d’entitat d’origen, condició que es perpetua com un estigma laboral, personal i familiar. Vegem-ne tres exemples addicionals:
Primer. En cas de mort, les nostres vídues i vidus, els nostres orfes, tenen assegurats unes prestacions de risc substancialment diferents –amb diferències, com a mínim, del 100%– segons l’entitat de procedència.
Segon. Tot i no haver canviat mai de sector ni de Conveni Col·lectiu, la fórmula de càlcul de l’ajut per fills no té en compte l’antiguitat en les entitats d’origen.
I tercer. Als efectes de les pagues de fidelitat, tot i no haver canviat mai de sector ni de Conveni, els treballadors integrats són com empleats de nova entrada!
Tot plegat, motivació en vena! En la fixació d’objectius, els reptes, les recurrències, en l’exigència comercial, oi que no es discrimina per raó d’origen laboral? No és just, doncs, demanar un mateix tracte retributiu, si més no en qüestions que tenen per comú denominador el fet de sentir-se (o no) part d’un mateix cos laboral i, per tant, impulsar el sentiment de pertinença i la cultura d’empresa?
Pregunta
A la vista dels grans beneficis que la plantilla, com un sol cos, impulsa i aconsegueix amb la força del seu treball, i amb l’Euríbor i el marge plenament recuperats, estan vostès per perpetuar els discrims per raó d’origen laboral?
* * *
Benvolgut senyor Massana i resta de companys executius de l’Àrea de Negoci: deixar d’emprar la paraula push no vol dir més que això. Si vostès el que havien ordenat era un canvi de fons, sàpiguen que els estan prenent el pèl, i molts de DANs segueixen igual, per no dir pitjor: van a la seva, amb enfilalls de correus cada punt, exigint reportings diaris, fins i tot operació per operació, publicant rànquings perquè passis vergonya comparant-te amb qui no ets comparable… i així passam els dies i les setmanes, al Best Place to Work, entre pastilla i pastilla per a l’ansietat.
Senyores i senyors accionistes, els excessos passen factura. Ho vàrem constatar amb la crisi del totxo. No anam bé si per aconseguir un major dividend vostès consenten que aquesta entitat segueixi extorquint treballadors perquè, com si fossin autòmats, procurin la col·locació de productes a ultrança, no en el millor interès dels clients, sinó en interès dels bonus i incentius d’alguns comandaments.
Senyor president, el risc reputacional és gran i creix; i els abusos passen factura.
* * *
Acabam. En protesta pel manteniment de diversos estàndards retributius, en protesta per la pressió comercial inhumana per mantenir una venda de productes a ultrança, i en protesta sobretot per l’estat d’ànim de la plantilla a dia d’avui, votarem en contra de les propostes d’acord.
Gràcies per la seva atenció!,
Unió Obrera Balear, UOB
València, 22 març 2024
PS. Adjuntam per a l’Acta de la sessió la circular UOB de 13 març 2024, sobre el preacord de Conveni sectorial, esmentada a la intervenció.
Intervenció d’un company accionista
Centrada en aspectes del negoci com l’omnicanalitat, la competència interna, el clima laboral, la pressió comercial, i els problemes al voltant de tot això, la podeu llegir aquí.
