All posts filed under “Pressió comercial”

Protesta davant CaixaBank

I ara, què? La mobilització continua!

13/04/2026

La Direcció segueix sense escoltar la plantilla

La mobilització del 27 de març va ser un èxit. La plantilla va parlar alt i clar. Més de 20.000 persones van secundar la vaga i el missatge va ser contundent: la situació no és sostenible i exigeix solucions immediates.

Tot i això, la Direcció ha optat pel silenci i la inacció. L’immobilisme té conseqüències: ignorar la plantilla no és una estratègia, és un error. L’empresa no pot continuar mirant cap a un altre costat mentre la situació a la xarxa és de cada vegada més insostenible.

Res no ha acabat amb la Vaga del passat 27 de març. Tot just era el principi, i cada dia sense respostes agreuja més el desencant i el conflicte. Si l’empresa no mou fitxa, les mobilitzacions aniran a més!

Pròximes fites si l’empresa continua amb el seu immobilisme:

👉 Mobilitzacions de delegades i delegats el 30 d’abril a València, a les 11:00h, coincidint amb la presentació de resultats.

👉 Amb concentracions simultànies a:

  • Barcelona: av. Diagonal, 621-629
  • Madrid: c. Serrano, 53
  • Sevilla: c. Sierpes, 85
  • Palma: av. Alexandre Rosselló, 40

👉 Si amb aquestes mobilitzacions l’empresa segueix sense reaccionar, la RLPT convocarà una NOVA JORNADA DE VAGA.

La plantilla ja ha complit. Ara li toca a l’empresa fer-ho.

Sense plantilla no hi ha negoci. I sense solucions, no hi haurà normalitat.


16/04/2026

LA DIRECCIÓ COMENÇA A MOURE FITXA PER LA MOBILITZACIÓ DE LA PLANTILLA, PERÒ DE FORMA INSUFICIENT

PRIMER ASSOLIMENT ACONSEGUIT: LA DIRECCIÓ MOU PEÇA

PERO SEGUEIX MOLT LLUNY DE LES REIVINDICACIONS DE LA PLANTILLA

La contundència de les aturades del 3 de febrer i el 9 de març i l’èxit històric de la Vaga del 27M han forçat CaixaBank a sortir del seu immobilisme. L’empresa acaba d’anunciar canvis al sistema de Retribució Variable 2026 i, evidentment, és per la mobilització de la plantilla i no per la guerra de l’Iran.

És la prova que quan la plantilla s’uneix, la Direcció tremola. L’eliminació del sistema quadrimestral és una demanda important de la plantilla, per la qual cosa ha estat una notícia ben rebuda. No obstant, no aclareixen si només serà una mesura temporal.

No permetrem que maquillin una realitat de pressió asfixiant amb simples ajustos mètrics.

¿QUÈ HA ANUNCIAT LA DIRECCIÓ?

⏱️ UNIFICACIÓ ESTRATÈGICA:
Fusió del 2n i 3r quadrimestre, cercant una pretesa estabilitat.

📊 REAJUSTAMENT DE MÈTRIQUES:

• Estalvi. La Venda Neta a Mitjà/Llarg Termini passa a esser la mètrica principal.

• Eliminacions. Desapareix el KRI d’stock de nòmines i la Captació Externa de Recursos

• Pesos. S’incrementa el pes de la Captació en l’esquema global.

ELS SINDICATS SEGUIM RECLAMANT:

Compliment del seu propi model AHEAD: eliminació de la pressió desmesurada i de la “microgestió”

Respecte estricte de l’acord de desconnexió, eliminació immediata de rànquings, comparatives públiques, reports diaris i eines de pressió no oficial. Dret a treballar, no només a reportar: limitació estricta reunions, conferències i cridades de pressió. Adequada dotació de plantilla i substitució de baixes.

Reptes transparents i assolibles

Racionalització dels objectius (reptes ajustats a la realitat i amb límits d’increment), ajust en els reptes en cas d’IT, fi de la visió a curt termini (retorn a sistemes anuals i eliminació de reptes quadrimestrals) i transparència (regles del joc clares i sense canvis a pitjor durant l’any).

Respecte professional i entorns sostenibles

Tolerància zero amb les males pràctiques, Règim Sancionador real per a comandaments que exerceixin pressió indeguda i bonus dels comandaments vinculat a l’enquesta de clima, compliment estricte dels horaris i reconeixement digne de l’esforç de la plantilla.

Avisam la Direcció: els pegats tècnics no serveixen. Fins que no hi hagi un canvi humà i just que castigui el lideratge tòxic, la mobilització continuarà amb més força. La Direcció ha d’obrir espais de diàleg amb el conjunt de la RLPT.

LA UNITAT SINDICAL I LA PLANTILLA NO ATURARAN L’ESCALADA DE MOBILITZACIONS FINS QUE EL CANVI SIGUI REAL, SENSE DESCARTAR UNA NOVA JORNADA DE VAGA.

PROPER PAS:

📍 30 D’ABRIL: MOBILITZACIÓ DELEGATS SINDICALS
VALÈNCIA (11:00h) – Presentació de Resultats
Concentracions Simultànies:
BARCELONA: Av. Diagonal, 621-629
MADRID: Torre Kio, Paseo de la Castellana 189
SEVILLA: c. Sierpes, 85
VALÈNCIA: c. Pintor Sorolla, 8
PALMA: Av. Alexandre Rosselló, 40

30/04/2026

CONCENTRACIÓ RLPT 30 ABRIL 2026, DT PALMA

Concentració 30 abril 2026

06/05/2026

Logos Unitat Sindical

NO ENS ATURAREM DESPRÉS DE LES MOBILITZACIONS DE DELEGATS I DELEGADES DEL 30 D’ABRIL

Després de les mobilitzacions de delegats del 30 d’abril passat, ahir, 5 de maig, vam lliurar a l’empresa un informe conjunt de tota la RLPT sobre riscos psicosocials, pressió comercial i lideratge tòxic.

Aquest model —que es continua sostenint a costa de l’esforç i la salut de la plantilla— és insostenible i s’ha d’erradicar de manera urgent i sense excuses.

L’EMPRESA HA DE REGULAR DE FORMA IMMEDIATA LES MESURES SEGÜENTS:

➡️ ERRADICACIÓ DE MICROGESTIÓ I DEL CONTROL ABUSIU

  • Eliminació immediata de reports i rànquings.
  • Reconversió de les eines de seguiment.
  • Límit a les exigències de contacte i reducció de trucades.

➡️ RACIONALITZACIÓ DE REPTES I SISTEMA D’INCENTIUS

  • Disminució de reptes, estabilitat i predictibilitat.
  • Protecció davant les baixes mèdiques (IT).

➡️ MODIFICACIÓ DEL SISTEMA COMERCIAL

  • Temps efectiu per a gestió.
  • Autonomia de la xarxa.

➡️ TOLERÀNCIA ZERO AMB EL LIDERATGE TÒXIC

  • Règim sancionador per a comandaments.
  • Revisió de les clàusules sancionadores.

Amb aquest lliurament fem un pas més per deixar-ne constància formal i exigir respostes. 

La Direcció no pot continuar mirant cap a una altra banda, perquè el que està passant és un problema estructural que exigeix solucions reals. 

Si no hi ha canvis, continuarem intensificant les accions.

LA FORÇA DE LA PLANTILLA ÉS LA QUE HA PROVOCAT MOVIMENTS FINS ARA, I SERÀ LA QUE DETERMINI EL QUE VINGUI DESPRÉS.

LES MOBILITZACIONS CONTINUARAN!

SI NO HI HA CANVIS REALS, LA UNITAT SINDICAL I LA PLANTILLA RESPONDRAN AMB MÉS MOBILITZACIÓ I MÉS CONTUNDÈNCIA, SENSE DESCARTAR UNA NOVA JORNADA DE VAGA!


28/05/2026

Logos Unitat Sindical

La vaga històrica del 27 de març ha servit perquè la Direcció comenci a reconèixer que “cal canviar coses”, però el seu tempo és molt lent i l’abast damunt la xarxa, molt limitat.

EL MOVIMENT ES DEMOSTRA CAMINANT; I LA VOLUNTAT DE CANVI, ACTUANT

Els 11 sindicats ens dirigim unitàriament a les direccions de Negoci i Persones per exigir actuacions concretes sobre el sistema de retribució variable i la sistemàtica comercial, que tradueixin el model AHEAD en molt més que discursos. Mentrestant, seguirem executant accions per impulsar, accelerar i estendre els canvis necessaris.

LA VAGA HA CANVIAT LA MÚSICA, PERÒ LA LLETRA SEGUEIX SENSE CANVIAR

La mobilització històrica de la plantilla de CaixaBank a les aturades parcials i la vaga del 27/03:

  • Ha enviat un missatge contundent: el cansament de la plantilla i la seva voluntat de mobilització.
  • Ha posat de ple el focus en problemes que els sindicats hem denunciat durant anys i que la Direcció ha optat per ignorar: la pressió comercial, un clima laboral insà, els sistemes de retribució variable i les dinàmiques comercials.
  • I ha començat a produir alguns moviments i canvis de discurs de la direcció (Qs, AHEAD). Insuficients, molt lents i d’abast real encara molt limitat. Però si no s’hagués produït l’escalada de mobilitzacions, ni tan sols estaríem veient aquests moviments incipients.

La mobilització de la plantilla ha canviat la música, però la lletra continua sense canviar. Calen canvis reals, visibles i en temps més curts, i adoptar mesures i obrir espais que permetin transformar la realitat laboral, sota marcs efectius de diàleg amb la RLPT.

ELS SINDICATS DE CAIXABANK EXIGIM:

1.- Que es reconegui el problema i que s’expressi la voluntat d’abordar-lo

El problema és molt greu i no es resol només amb discursos, sinó amb un canvi profund dels models de motivació i de lideratge. Exigim un reconeixement explícit del problema, solucions decidides contra les males praxis de lideratge i espais de diàleg amb la RLPT.

2.- Mesures estructurals sobre objectius i retribució variable

Objectius anuals definits d’inici i sense canvis, límits als increments, ajustament d’objectius per IT o manca de personal, fi de penalitzacions, no exigir sobrecompliments, i efectivitat de les obligacions de transparència, informació i consulta a la RLPT de cara al 2027.

3.- Mesures d’actuació sobre la sistemàtica comercial

Compliment real i extensiu de l’Acord de Desconnexió, erradicar la sobrefiscalització (rànquings, comparatives), posar límits a la pressió comunicativa, instaurar l’autonomia professional i establir un canal de denúncia independent per fer arribar les males praxis, amb garanties i conseqüències.

4.- Accions per a un desplegament territorial real i efectiu del discurs “AHEAD”

Convertir en cada àmbit (DT/DC/DAN) els valors de lideratge llançats per la Direcció en normes de compliment obligat, mesurables i verificables, actuant davant les denúncies internes dels sindicats. En cas contrari, recorrerem a la Inspecció de Treball o altres actuacions. En resum: si la Direcció no fa que el discurs “AHEAD” es converteixi en praxi, els sindicats actuarem de forma específica on sigui procedent (territorial, provincial, DAN).

EXIGÈNCIA, COMPROMISOS, ACCIONS I ÀMBITS DE DIÀLEG AMB LA RLPT

En definitiva, el conjunt de sindicats hem reclamat de forma unitària la implicació directa de la Direcció per adquirir compromisos clars, verificables i a curt termini en tots els elements que hem situat al recent escrit, així com en els traslladats al CUSSL (Comitè Unificat de Seguretat i Salut Laboral), a més d’activar la Comissió de Seguiment de l’Acord de Desconnexió —amb presència de les Direccions de Persones i Negoci— i requerir d’abordar a curt termini l’espai preceptiu de consulta a la RLPT sobre els sistemes de retribució variable i incentius per al 2027.

La Direcció té la pilota damunt la seva teulada, si vol començar a avançar cap a la normalitat, sobre la base d’un diàleg real, compromisos mutus i solucions sostenibles per a la plantilla. En cas contrari, ens abocarà a un escenari de conflictivitat permanent, a nivell global i/o territorial, amb una plantilla que —reiteram— ja ha demostrat no només el seu afartament, sinó també la seva enorme capacitat de mobilització.

Protesta davant CaixaBank

La plantilla de CaixaBank diu PROU!

Per un clima laboral digne i uns reptes realistes

A l’atenció de la Direcció de CaixaBank i de tota la plantilla:

Les organitzacions sindicals que conformam la Representació Legal de les Persones Treballadores (RLPT) a CaixaBank ens unim avui amb una sola veu. Ho feim per denunciar una realitat que la Direcció ja no pot ignorar:

LA SITUACIÓ DE LA PLANTILLA ÉS INSOSTENIBLE!

Mentre l’Entitat bat rècords de beneficis exercici rere exercici gràcies al nostre esforç, nosaltres patim una pressió comercial asfixiant, una càrrega de feina desmesurada, un clima laboral tòxic i una cultura de la por que està afectant greument la nostra salut.

Malgrat la interlocució habitual, les solucions reals no arriben. Per això, EXIGIM un canvi de rumb immediat basat en compromisos i mesures concretes, verificables i amb conseqüències reals, i no en bones intencions.

LES NOSTRES REIVINDICACIONS IRRENUNCIABLES

  1. ELIMINACIÓ DE LA PRESSIÓ DESMESURADA I DE LA «MICROGESTIÓ»: Eliminació immediata de rànquings, comparatives públiques, informes diaris i qualsevol eina de pressió no oficial (com ara WhatsApp o fulls d’Excel paral·lels).
    Dret de treballar, no només de reportar: limitació estricta de reunions i conferències (Teams), així com de les telefonades de pressió per part dels comandaments intermedis.
    Dotació adequada de plantilla i mecanismes efectius de substitució de baixes.
  2. REPTES TRANSPARENTS I ASSOLIBLES: Racionalització dels objectius: exigim reptes ajustats a la realitat de cada cartera i territori, amb un límit al creixement interanual basat en criteris objectius (IPC, PIB…) i amb evolució proporcional de la Retribució Variable (RV).
    Fi de la visió curtterminista: eliminació dels reptes quadrimestrals (Qs) i retorn a sistemes anuals que permetin una gestió de qualitat.
    Transparència: les regles del joc (sistema de RV) han de ser clares des del principi i no poden empitjorar durant l’any.
  3. TOLERÀNCIA ZERO AMB LES MALES PRÀCTIQUES: Règim sancionador real: establiment de mecanismes de denúncia regulats i sancions disciplinàries efectives per a aquells comandaments que exerceixin pressió indeguda o incompleixin la normativa de respecte a la plantilla.
    Avaluació dels comandaments: una part significativa del bonus dels directors (DT, DAN, DC) ha d’estar vinculada obligatòriament a l’enquesta de clima.
  4. REPARTIMENT JUST DE LA RIQUESA QUE GENERAM: Participació en beneficis: exigim una paga lineal vinculada als beneficis de l’Entitat (en metàl·lic i/o mitjançant repartiment d’accions de CaixaBank) que reconegui l’esforç col·lectiu de tota la plantilla, al marge del sistema de retribució variable individual.

CRIDA A LA MOBILITZACIÓ

La Direcció ha d’entendre que sense plantilla no hi ha negoci. Davant la manca d’avenços en la negociació, totes les seccions sindicals convocam la plantilla a secundar les mobilitzacions programades.

Com a primera mesura de força, us convocam a una…

🚨 ATURADA PARCIAL DILLUNS 9 DE MARÇ 🚨

🚨 AMB CONCENTRACIÓ A TORRES KIO I A LES TORRES DE BARCELONA 🚨

— de 12,00 h a 13,00 h —
— d’11,00 h a 12,00 h a les illes Canàries —

És el moment de demostrar la nostra força!

És el moment de recuperar la nostra dignitat professional!

PERQUÈ SOM CAIXABANK, I DEIM PROU!


SEGON COMUNICAT CONJUNT (19.02.2026)


TERCER COMUNICAT CONJUNT (25.02.2026)


QUART COMUNICAT CONJUNT (03.03.2026)

Cartell per al 9M

Podeu descarregar el cartell unitari per al 9M aquí.


CINQUÈ COMUNICAT CONJUNT (05.03.2026)


SISÈ COMUNICAT CONJUNT (9M): DE NOU, MOLTES, MOLTES GRÀCIES!

A les portes de la Junta General d’Accionistes, la plantilla de CaixaBank llança un missatge clar a la Direcció amb una participació massiva en l’aturada convocada per tota la RLPT: PROU, JA! Perquè sense plantilla no hi ha negoci.

Amb una participació superior a les 15.000 persones, amb ampli percentatge de Xarxa, que se suma a la dada de l’aturada del passat 3 de febrer, les treballadores i treballadors de CaixaBank han parlat amb una sola veu secundant l’aturada unitària convocat per tots els sindicats.

Agraint expressament i novament aquest enorme nivell d’implicació, ja anticipam que si la Direcció segueix sense reaccionar impulsarem noves mobilitzacions a l’entorn de la Junta General d’Accionistes del proper 27 de març, tot emplaçant la Direcció a un acte previ de mediació al SIMA per donar una oportunitat al diàleg.

Seguirem informant.

PER UN CLIMA LABORAL DIGNE I UNS REPTES REALISTES!


SETÈ COMUNICAT CONJUNT: A LA VAGA EL 27M!


VUITÈ COMUNICAT CONJUNT: A LA VAGA EL 27M!


NOVÈ COMUNICAT CONJUNT: A LA VAGA EL 27M!


DESÈ COMUNICAT CONJUNT: INSTRUCCIONS 27M


ONZÈ COMUNICAT CONJUNT: 27M, COM UN SOL COS!

Fulls volants (A5) per a la setmana del 27M

Enllaç de descàrrega


Cartell 27M

DOTZÈ COMUNICAT CONJUNT: GRÀCIES!

Infografia protesta 3F2026

Moltes, moltes gràcies!

ATURADA 3F CAIXABANK AMB GRAN IMPACTE A LA XARXA DE LES ILLES, I SEGUIMENT TOTAL EN ALGUNS ÀMBITS GEOGRÀFICS!

QUI PATEIX LA PRESSIÓ PELS REPTES DIU PROU!

MOLTES, MOLTES GRÀCIES A TOTHOM PER LA SOLIDARITAT DEMOSTRADA!

ALGUNS APUNTS INTERESSANTS

UOB va prioritzar la visibilització de la protesta a les Illes Balears.

A davant la Direcció Territorial —on, per cert, es van fer les concentracions de l’ERO— no hi volen renou. Per aquest motiu, UOB va comunicar a l’autoritat governativa el dret de reunió, tant aquí com a altres indrets.

Gràcies a això, com podeu veure a la imatge publicada pel Diario de Mallorca presa a l’inici de l’acció d’ahir, la protesta es va poder dur a terme de manera ostensible, oberta i damunt la via pública, amb presència de tots els representants laborals i companys que van poder acostar-s’hi.

En aquest sentit és molt d’agrair el desplaçament solidari dels treballadors de CSBD i Connecta, que després de concentrar-se a davant dels respectius centres van acudir a les Avingudes a tancar files i fer pinya.

Tot i l’èxit de la protesta, reclamam novament als sindicats majoritaris que és necessària una unitat d’acció. A les Illes Balears, en concret, s’ha perdut l’oportunitat de canalitzar el descontent i les mesures de pressió a través dels Comitès d’empresa, òrgans de representació unitària dels treballadors.

A davant la manca d’un manifest sindical conjunt, el nostre secretari general va entrar a la DT per lliurar a la direcció de Persones un escrit d’UOB en protesta per la política de reptes comercials de CaixaBank i la pressió exercida a tots els nivells de l’escala jeràrquica per aconseguir-los tant sí com no; i en defensa de la salut i benestar de la plantilla.

Protesta davant CaixaBank

UOB secunda l’aturada parcial del 3F

UOB secunda l’aturada parcial del 3F en protesta per la política de reptes de CaixaBank

La plantilla de les Illes Balears, en resposta a la nostra consulta de Google Forms enviada a afiliats i no afiliats en llista de difusió UOB, ho ha deixat ben clar. De les respostes obtingudes, en nombres rodons, un 80% diu que «SÍ» a l’aturada, un 10% diu que «NO», i un 10% s’absté.

En virtut d’aquest termòmetre tan coherent amb la línia editorial del sindicat, confirmam que UOB secunda l’aturada de 12 a 13 hores del proper dimarts 3 de febrer.

Nota. En moments puntuals que ho requereixin seguirem polsant l’opinió de la plantilla de les Illes Balears per mitjans complementaris a les habituals visites als centres de treball, i que permetin arribar al màxim nombre de companys i companyes.

Les interessants respostes del camp lliure

Les respostes que ens arriben dins del camp lliure del formulari-enquesta són molt coherents amb les d’un col·lectiu de gran maduresa i sensibilitat, i ens han deixat molt clars alguns missatges que el sindicat convocant i la resta de «majoritaris», haurien de tenir en compte de cara a futures accions.

Indicam tot seguit un extracte dels comentaris més freqüents, que també són, al nostre parer, els més importants:

  • La unitat sindical brilla per la seva absència. Si es vol seguir amb l’escalada de mobilitzacions cal comptar amb totes les forces sindicals, i anar de la mà, tots a l’una, etc.
  • Abundant en el mateix, així com s’ha desenvolupat i publicitat l’aturada, l’acció s’acosta més una estratègia de màrqueting o postureo electoral que una acció sindical conjunta en bé de la plantilla.
  • Una hora d’aturada és poc; bastants de companys manifesten que s’hauria d’haver plantejat directament una jornada de vaga per posar a la Direcció en el lloc que li correspon: culpable del desgavell dels reptes abusius i de la pressió comercial desfermada per assolir-los tant sí com no.

Unitat sindical (dins de la diversitat), o sindicat únic?

La plantilla, per descomptat, esta sobrepassada per la pressió. Cansada de tanta pressió. I molt afectada per la pressió. —I no d’ara, sinó de fa temps.

Per tant, el que era d’esperar dels «sindicats majoritaris» —i no d’ara, sinó de fa temps!— eren accions contundents per frenar de cop en sec la tara de la pressió directiva sense mesura ni control. I, també — ja que això va de mobilitzar la plantilla amb l’horitzó de la mesura de pressió última de que disposen els treballadors (la vaga)— que liderassin una proposta unitària pel bé de la plantilla i sense contaminacions electoralistes.

El que passa, clar, és que n’hi ha que sembla que volen una particular «unitat» sense admetre que hi ha (i hi haurà) diversitat. Som només al gener, en any electoral, i ja hem estat testimonis d’un paperot vergonyant, una esperpèntica «lluita d’egos» —com bé apuntava la CGT en el seu darrer comunicat— en un moment en què allò necessari era (és) una plataforma comuna bastida entre tots.

Una cosa és fer bona feina en benefici dels companys durant tot un mandat, i en virtut d’això propugnar-se per tenir el màxim suport de la plantilla (cosa molt lloable), i l’altra és tenir ínfules de sindicat únic i pretendre aixafar o parasitar tot el que despunti al teu voltant que no surti de tu. Què volen aquests «majoritaris», tornar a una mena de sindicat vertical? Un o estás conmigo o contra mi?

La plantilla està farta de pressió comercial, però molts de companys també estan cansats que alguns dels seus representants els prenguin per purs.

Una aturada d’una hora sembla poc per a l’objectiu perseguit. I la manera com s’ha gestionat no és la idònia. Hi serem, però vagi per dit que dins de la trinxera social hi ha un ambient enrarit, impropi d’un temps de mobilitzacions unitàries. Continuarà.

Per reflexionar

D’on ha tret la Direcció les eines per maximitzar la pressió damunt els companys? D’on ens ve la devaluació salarial de què ara (2026, darrer any del Conveni vigent) es queixen? 

Enllaçam a continuació el comunicat intern UOB emès el passat dilluns, en plena «lluita d’egos» per veure qui mobilitzava abans i millor.

Comunicat UOB 26-01-2026

Retall de premsa

Pere Cerón · Palma, 30/01/26 7:32

CaixaBank cerró 2025 con un beneficio neto de 5.891 millones de euros, un 1,8% más que el año anterior, impulsado por el fuerte dinamismo comercial y una sólida evolución del negocio en un contexto marcado por la moderación de los tipos de interés. El grupo bancario, que inicia así con buen pie su Plan Estratégico 2025-2027, ha superado las previsiones iniciales tanto en crecimiento como en rentabilidad. El consejero delegado de la entidad (…) subrayó que 2025 «ha sido un gran año para CaixaBank», en el que se han alcanzado y superado los objetivos marcados al inicio del ejercicio. «El mayor crecimiento del negocio y una solidez financiera aún más robusta nos han permitido revisar al alza las metas de crecimiento y rentabilidad del plan estratégico», afirmó. Veure’n més…

La veu de la plantilla

Junta general Accionistes CaixaBank 2024

Intervenció del representant d’UOB

Bon dia!,

el meu nom és Antoni M. S., i avui som la veu d’Unió Obrera Balear (UOB), organització sindical implantada a CaixaBank. Sol·licit que consti en Acta aquesta intervenció.

Senyor president, senyores i senyors consellers, senyores i senyors de la Direcció, senyores i senyors accionistes, companyes i companys,

Començam per donar l’enhorabona pel preacord assolit a la Mesa del sector. «Enhorabona» a la patronal, per descomptat, que amb aquest preacord de mínims s’ha estalviat la jornada de vaga prevista per avui, en un context de plantilla mobilitzada com mai ho havia estat.

Sàpiguen vostès que la plantilla està molt decebuda i frustrada, i agitada com un vesper, per aquest preacord sectorial que consolida la pèrdua de poder adquisitiu a les taules salarials. Haguéssim preferit no haver-la d’escriure ni publicar, però la circular d’UOB de 13 de març, de títol manllevat del vers d’en Llach, «No era això, companys, no era això!», ha estat una de les més llegides i seguides del nostre historial. Caldran millores molt substancials dins CaixaBank per apaivagar la plantilla.

Sàpiguen també que, per a una bona part de la plantilla, el preacord ha afegit al banyat. Les sinergies i els rèdits de la fusió amb Bankia ja s’han recollit, al 100%, i ara l’entitat va vent en popa, amb un Euríbor prop del 4%, sense retribuir els dipòsits, i en un context sense competència perfecta: tot va a marge. En canvi, després de tres anys –dels cinc en què s’ha d’haver harmonitzat el salari base «Caixa»–, és a dir, transcorregut un 60% del temps, els treballadors integrats encara no han arribat ni tan sols al 25% de l’homologació. Es podia entendre en un context d’Euríbor negatiu i marge raquític, però no s’entén en el context actual.

No ens cansarem de denunciar aquesta i altres discriminacions per raó d’entitat d’origen, condició que es perpetua com un estigma laboral, personal i familiar. Vegem-ne tres exemples addicionals:

Primer. En cas de mort, les nostres vídues i vidus, els nostres orfes, tenen assegurats unes prestacions de risc substancialment diferents –amb diferències, com a mínim, del 100%– segons l’entitat de procedència.

Segon. Tot i no haver canviat mai de sector ni de Conveni Col·lectiu, la fórmula de càlcul de l’ajut per fills no té en compte l’antiguitat en les entitats d’origen.

I tercer. Als efectes de les pagues de fidelitat, tot i no haver canviat mai de sector ni de Conveni, els treballadors integrats són com empleats de nova entrada!

Tot plegat, motivació en vena! En la fixació d’objectius, els reptes, les recurrències, en l’exigència comercial, oi que no es discrimina per raó d’origen laboral? No és just, doncs, demanar un mateix tracte retributiu, si més no en qüestions que tenen per comú denominador el fet de sentir-se (o no) part d’un mateix cos laboral i, per tant, impulsar el sentiment de pertinença i la cultura d’empresa?

Pregunta

A la vista dels grans beneficis que la plantilla, com un sol cos, impulsa i aconsegueix amb la força del seu treball, i amb l’Euríbor i el marge plenament recuperats, estan vostès per perpetuar els discrims per raó d’origen laboral?

* * *

Benvolgut senyor Massana i resta de companys executius de l’Àrea de Negoci: deixar d’emprar la paraula push no vol dir més que això. Si vostès el que havien ordenat era un canvi de fons, sàpiguen que els estan prenent el pèl, i molts de DANs segueixen igual, per no dir pitjor: van a la seva, amb enfilalls de correus cada punt, exigint reportings diaris, fins i tot operació per operació, publicant rànquings perquè passis vergonya comparant-te amb qui no ets comparable… i així passam els dies i les setmanes, al Best Place to Work, entre pastilla i pastilla per a l’ansietat.

Senyores i senyors accionistes, els excessos passen factura. Ho vàrem constatar amb la crisi del totxo. No anam bé si per aconseguir un major dividend vostès consenten que aquesta entitat segueixi extorquint treballadors perquè, com si fossin autòmats, procurin la col·locació de productes a ultrança, no en el millor interès dels clients, sinó en interès dels bonus i incentius d’alguns comandaments.

Senyor president, el risc reputacional és gran i creix; i els abusos passen factura.

* * *

Acabam. En protesta pel manteniment de diversos estàndards retributius, en protesta per la pressió comercial inhumana per mantenir una venda de productes a ultrança, i en protesta sobretot per l’estat d’ànim de la plantilla a dia d’avui, votarem en contra de les propostes d’acord.

Gràcies per la seva atenció!,

Unió Obrera Balear, UOB

València, 22 març 2024

PS. Adjuntam per a l’Acta de la sessió la circular UOB de 13 març 2024, sobre el preacord de Conveni sectorial, esmentada a la intervenció.

Intervenció d’un company accionista

Centrada en aspectes del negoci com l’omnicanalitat, la competència interna, el clima laboral, la pressió comercial, i els problemes al voltant de tot això, la podeu llegir aquí.

La dualitat dels majoritaris

Col·laboracions sobre el preacord i més anàlisi del ‘MAC’

Per descomptat, el més important és l’empleat, perquè si aquest està motivat, si treballa de gust, farà les coses bé i el client serà ben atès i, al mateix temps, quedarà satisfet, i, en conseqüència, s’aconseguiran els objectius i, per tant, els accionistes rebran la seva compensació, igual que els proveïdors, que serviran a una empresa sostenible.

Isidre Fainé

Col·laboracions

ARITMÈTICA “CAIXA”

“En mi pueblo 5 + 3 + 3 = 11 < 17 < 23, ¿rigen otras reglas en el universo paralelo CaixaBank?”

CONSOLIDACIÓ DE LA PÈRDUA PASSADA

“Per una vegada que els treballadors podem plantar cara a la patronal i defensar els nostres drets, ens venem per una misèria, que mai compensarà els darrers 3 convenis firmats anteriorment.”

JA SERIA EL COLMO

“Dicen que no irá por adecuación progresiva; hombre, con la que está cayendo, que un litro de aceite cuesta más que muchos destilados, ¡solo faltaría! Espero que el compromiso de CaixaBank esté firmado y rubricado.”

MAL ROTLLO DINS ELS FIRMANTS

“«Nefasto» diu [la circular d’una secció sindical d’un sindicat firmant del preacord], una paraula que ho descriu molt bé.”

“I tant que ho descriu bé: la patronal puja 3 punts les seves pretensions i els «firmantes» les baixen 12.”

PLANTILLA SUPERMOBILITZADA I HIPERDECEBUDA

“A la nostra oficina érem tots que haguéssim anat a la vaga, i pel que sé d’inputs de la zona, hagués tingut un seguiment massiu, com l’aturada parcial. Què fort i quina decepció aquesta desmobilització!”

L’OBJECTIU ERA ANUL·LAR LA VAGA

“No hi ha nassos que el dia de la Junta General els treballadors estiguin fora de la trinxera, fent vaga. Fins i tot ens fan contactar amb els accionistes perquè participin o deleguin, amb la pastanaga de la participació en un sorteig d’un Samsung, i així de passada mirar si necessiten alguna altra cosa… Llàstima no poder-les dir que deleguin en… UOB!”

CAIXABANK DIU

“La dirección de Caixabank agradece el acuerdo 😂 Ya no hace falta decir nada más…”

CAIXABANK NO DEIXA DIR

“Quien no deja decir nada más és CaixaBank, que no permite comentarios en la noticia de PeopleNow. ¿Por qué será?”

AGERMANATS O “MASCARATS”?

“Aquests que van a les concentracions i manifestacions amb màscares que els tapen la cara completament, saben allò de «qui cara veu cara honora»?; i saben que amb aquest preacord que consolida pèrdua de poder adquisitiu algú podria dir que «s’han llevat la careta»?

L’EXITUS DEL CONVENI

“Los hay que quieren ganar el relato vendiendo que esto del preacuerdo del Convenio ha sido un éxito. Éxito del latín exitus significa final o término. El exitus de una persona es su fallecimiento… el exitus del Convenio…”

“Best Place to Work? or … Worst Place to Die?”

MANCA DE TRANSPARÈNCIA

Se sap si la vaga s’ha desconvocat? Han dit res els convocants?

L’ABC

“Lo mismo habría que pasarles alguna de las definiciones de qué es un sindicato, porque no la deben tener bien. Por ejemplo: «Un sindicato es una organización de trabajadores, formada para proteger los derechos y promover los intereses de sus miembros en lo que respecta al salario, las prestaciones y las condiciones de trabajo».”

EL ‘MEME’

La dualitat dels majoritaris

«Millor Atenció al Client»? Vet aquí l'(única) fórmula!

Està tot inventat! A la caixa d’estalvis també vàrem tenir aquest debat, i els gurus de torn –moltes de vegades, enlluernats per consultors transeünts– ens contaven les seves pel·lícules: que havíem de triar els clients, fer-ne rànquings, seleccionar i atendre només els que ens donaven rendibilitat. Naturalment, els consultors se’n fumaven un puro si amb allò es pervertia totalment el sentit i raó de ser de les caixes d’estalvi com a entitats d’atenció i servei a les classes populars.

Què va passar? Doncs, en aquelles primeres onades els especuladors no varen reeixir en absolut, i als cursos vestibulars per al personal que aprovava oposicions es transmetia una idea, tan simple i tan potent com aquesta:

“Sabeu quin és el millor client? El millor client és el que tenim ‘al davant’ en aquell moment.”

Si volem tenir prestigi; si volem divulgar el nom de l’entitat, juntament amb uns valors diferenciadors de la competència, orgullosos d’un passat i d’una història que té com a comú denominador la vocació de servei a tothom que entri per la porta perquè té una necessitat; si volem realment impulsar el sentit de pertinença, allò que s’ha de fer es tractar el client que tenim al davant (físicament o telemàticament) com el millor del món! I cada client s’hi ha de sentir!

Volem una feina digna i eficient!

Cartes dels lectors, Diari Menorca 15-03-2024

Millor Atenció al Client?

On és la «Millor Atenció al Client»?

Només s’és «Client» si en un moment donat reportes rèdit als accionistes?

I, després, ‘Bon vent i barca nova’, i fins a la propera campanya?

El sentiments que expressa l’escrit de dalt són coincidents amb els de molts de companys (actius i passius) i molts de clients, que troben que no anam bé, i que ens hem allunyat dels principis fundacionals de les caixes d’estalvi, en concret del servei al client en el sentit d’atendre les SEVES necessitats en cada moment, i no només les que interessen al compte de resultats del banc! Com de costum, vam votar en minoria.

Els administradors i la cúpula directiva de CaixaBank, que dicten les polítiques comercials de l’entitat per maximitzar el rèdit dels accionistes, i moltsde comandaments intermedis, que executen aquelles polítiques tot desfermant una cruenta pressió per vendre a ultrança determinats productes, són els únics responsables d’aquesta llunyania i decepció que perceben els clients respecte de la seva entitat de referència!

I és que per moltes campanyes publicitàries o cortines de fumque s’empesquin, un banc és un banc (una societat anònima), i no una caixa d’estalvis! – No serà perquè no haguéssim avisat: tornam a recordar que els representants d’UOB en els òrgans de govern, juntament amb alguns impositors i consellers generals, van votar en contra de les decisions que dugueren al traspàs de l’activitat a banc.

Estant així les coses, caldrien canvis legislatius profunds (els que hi ha hagut fins ara fan rialles) per tal d’evitar que la patronal del sector financer –sector que ha de donar serveis essencials a la societat– segueixi tractant els clients, com ens diu na Rufi, només com una simple «font de rendibilitat», com «un objectiu numèric».

Volem «clients satisfets», oferir «un servei personalitzat i de qualitat», i per això cal posar punt a la venda a ultrança i a la inhumana pressió comercial que genera!

Volem una feina DIGNA i eficient!

Coco "a prop", "enfora", ...

Un garbell de clients furtiu?

Todo es posible si tienes a alguien #cerca. Nuestro posicionamiento comercial es inseparable de un compromiso social que nos defina y diferencia. Esta campaña solo la podemos hacer nosotros, desde una cercanía única a las necesidades de cada cliente y del conjunto de la sociedad. #UnaBancaDiferente”

Direcció de Negoci de CaixaBank

Ens arriben notícies preocupants sobre un nou impuls a aquella sistemàtica no escrita que cerca buidar les oficines de clients molests: aquells que esperen (o desesperen) per fer una operació de caixa.

Hi ha clients que molesten, sempre segons aquesta sistemàtica ‘B’, perquè el treballador que els ha d’atendre podria dedicar-se a feines més productives, sobretot per als bonus del DAN cap amunt: operacions “de valor”, vendes per suposat, mentre que allò que de veres necessiti el client… ja tal.

A UOB pensam que un client dins una oficina és, d’entrada, una oportunitat, no una molèstia. Si no hi ha personal suficient per fer-ho tot, incloent l’atenció a tota persona que entri per la porta, el problema és de la cúpula, però ens traspassen la patata calenta als treballadors. També pensam, per cert, que haver de fer una operació a un client com si la fes ell (amb el seu dispositiu, o amb el caixer), no el converteix màgicament en un client digital. Però, en fi, doctores tiene la Iglesia.

Entretant, CaixaBank ha posat en marxa la campanya “tot és possible si tens a algú a prop”, i ens demanam sincerament si és pur cinisme, tot plegat, o si dins el maremàgnum de “Caixa” una mà no sap què fa l’altra. Què pensaran els accionistes, i en concret els accionistes majoritaris com la Fundació “La Caixa” (animeta de CaixaBank) i el Govern d’Espanya, si queda demostrat el doble estàndard vigent en aquesta casa? Mentre als publireportatges que surten als mitjans, a la normativa oficial, a les reunions amb les forces sindicals, tot són bones paraules –ara “projecte MAC” (Millora de l’Atenció al Client), suara la campanya “A prop”–, a la part baixa de la cadena jeràrquica vivim en una contradicció permanent:

  • Per una banda hi ha responsables que diuen que cal intentar derivar (a les bones) el màxim d’operacions cap al caixer automàtic, però que si algú vol fer coa i esperar al terminal de caixa, ho ha de poder fer. Sempre que parlem d’esperes raonables!
  • Però, per altra banda, els censors del règim venen a les oficines a fiscalitzar-nos i a dir-nos que el terminal ha d’estar vetat a:
    • Actualitzacions de llibretes: s’han de fer totes al caixer; s’ha d’empènyer, obligar o forçar al client per a que així sigui. I si no vol?
    • Reintegraments de menys de 3000€: ídem.
    • Qualsevol operació sense suport: el DNI no serveix, i si el client és d’una altra oficina, marxar-lo.
  • També ha tornat a aflorar allò d’eliminar les cadires del pati d’operacions i inutilitzar (per exemple, amb col·locació d’elements com les pasteres) qualsevol espai on els clients puguin descansar o recolzar-se mentre esperen a ser atesos en el terminal de caixa. Sí, això passa en una entitat que diu tenir finalitat social. Els agradaria als heralds de la comercialitat que fessin el mateix als seus pares o padrins?
  • Res de l’anterior compta si tenim a davant un Mystery Shopper. En aquest cas, a ferrar i xapar, ens hem d’aplicar en dur a terme la millor atenció possible, tot conjugant la normativa oficial amb l’empatia envers el client.
  • I als cursos de formació continua apareixent el paràgraf d’exempció de responsabilitat. Ja ho sabeu: si algun treballador cau víctima de la pressió dels superiors, incorr en una mala pràctica de manual i aquesta surt a la llum, serà ell qui se’n durà l’expedient. Per tant, compte, perquè el risc és tot vostre: per vendre un MyBox més o menys no hi pot haver expedient possible. Per vendre’l de qualsevol manera, alerta!

Volem una feina digna i eficient i amb el manual a la mà, però l’estil directiu que sembla que es vol la DT és aquell que no deixa fer feina; aquell que dedica la jornada a cridar-te contínuament per saber com està tal o qual operació i què esperes a formalitzar-la (l’únic que l’interessa!), o que t’envia quatre correus en qüestió de minuts, dels quals espera resposta immediata perquè no te res més a fer que fiscalitzar-te i donar creu, perquè al cap i a la fi ets algú que no coneix ofici que necessita monitorització constant.

SOS, això és Can Pixa!

Qui fa la normativa a CaixaBank, els comandaments intermedis? Perquè aquí cada DAN/DC/DT, va a la seva! Saben a les Torres d’Ivori que cada DAN/DC/DT va a la seva? (Fins i tot i ha oficines en què el/la responsable va per lliure.) Què fan per evitar-ho? O hi ha patent de cors per fer i desfer (o, fins i tot, deixar fer qualsevol cosa) dins els virregnats, mentre l’espècia segueixi fluint? A Bankia hi havia un cap comercial que deia “Bankia és un buscate la vida”. Constatam que CaixaBank va pel mateix (mal) camí.

Demanam a (l’alta) Direcció de CaixaBank que publiqui amb claredat i total transparència, com a circular normativa, tota la sistemàtica que vol implantar, perquè cada oficina i cada empleat tingui clar (per escrit!) a què atenir-se, i a qui s’ha d’atendre, i en quines condicions. Entri per la porta en Mystery Shopper, o en Martí Tacó, amb cita o sense. Si ho feim bé per a un, per què no per a tothom? (La publicació, evidentment, ha de ser prèvia a la posada en marxa, i hauria de demanar-se informe previ a la representació legal dels treballadors.)

Amb igualtat de condicions i transparència es podran fer comparacions entre els resultats de cada direcció (en general), i depurar aquells estils directius que es desviïn de la normativa per interessos espuris, o que passin per damunt dels drets laborals i, a la llarga, dels interessos de l’empresa en el seu conjunt.

Pla de Formació

Menys burocràcia i pressió, i més recursos!

De la pols del passat, el camí és enfangat!

CaixaBank, al dictat d’algun il·luminat, va convertir en Stores algunes oficines que no poden funcionar com a tal amb els recursos de què disposen. Quan es tenen onades de clients que entren per la porta perquè necessiten fer gestions, els treballadors en funció d’empleat els han d’atendre, per descomptat, i això representa menys temps que poder dedicar a tasques comercials damunt la cartera Retail.

A una oficina grossa situada en un centre d’una gran ciutat, que s’hagi de dedicar un parell d’empleats a l’atenció directa no l’afecta igual que quan parlam de presumptes Store, situades en un barri obrer, o de l’extraradi, amb una plantilla limitada i al límit. I quan aquesta situació s’explica a la Direcció, aquesta no té més resposta que dir que, tanmateix, les carteres Retail no són rentables. Idò!

O sigui, a la Direcció li patinen absolutament una part dels clients d’aquesta casa? És per això, suposam, que aquesta mateixa direcció ha posat en marxa una policia de l’operatòria dedicada a investigar-la, perseguir-la i reprimir-la? Per què no són coherents i posen per escrit al plafó d’anuncis de l’oficina que CaixaBank no vol una certa classe de clients? Ah, perquè potser seria delictiu? Amb els inputs que ens arriben qualsevol posaria messions que el projecte MAC està destinat a fer aigües, tot just començar!

Col·laboracions d’aquesta setmana

«Ara resulta que com el director de Negoci ha dit que no es pressioni amb el número de vendes cada dues hores, ara ho fan a darrera hora del dia amb la renovada i fantàstica reunió de vendes, en què enlloc de demanar-te les vendes que has fet et demanen les ventes, les cridades, les cites, les cites planificades i jo què sé què més, mentre tot es mostra en temps real a Mis Clientes.»

«Una altra eina de control! Més burocràcia, més emplenar formularis amb dades que ja es tenen per un altre costat, i menys temps per atendre els clients. Estam atrapats en el temps, en un model basat en justificar enlloc de en fer.»

«Els dirigents volen duros a pesseta! Ens donen lliçons magistrals que ells mai han aplicat a la vida real. Prenen decisions que t’obliguen a executar sense tenir intenció d’escoltar com van de malament. I quan han passat dos anys i s’adonen que alguna cosa no va bé, torna el Mystery Shopper perquè, llavors sí, cal esbrinar què esta passant. I farà tres anys que avisam, i no ens escolten!»

«Fa dos anys que deim que els objectius comercials son inassolibles. El 2023 peguen una pujada. I començam el 2024 amb una nova pujada d’objectius. I la resposta dels superiors és que no aplicam la sistemàtica comercial, segons ens diuen: atendre a tothom que vingui sense cita perquè el Mystery Shopper pot ser qualsevol; tancar-se una hora per fer cridades; i tenir tres cites de valor cada dia. I si, a més, hem de gestionar varis caixers que fallen mes que una escopeta de fira, reclamacions de clients que ens deriven des del SAC, testamentaries… A la nostra oficina, no ens surten els comptes per a tot això en una sola jornada de treball!»

«No entenc perquè la Direcció gasta diners en autoenganyar-se. És autocomplaença? Per justificar que el que ells han proposat funciona? Això és com qui munta un restaurant on no es menja bé, però que té ressenyes de Google fantàstiques, totes pagades pel propietari. Però l’amo culpa als treballadors de que les taules estiguin sempre buides!»

«El càncer de les oficines són les vendes per empleat. Si tothom està dedicat a vendre i aquesta és la seva prioritat, ningú vol atendre al client! Amb el nou sistema MAC a les Store tens a UNA persona per atendre tots els clients que entren a l’oficina. Les oficines, degut als tancaments, cada vegada tenen més clients i fer una simple gestió pot suposar de 30 a 40 minuts d’espera. El company demana reforços (així està protocol·litzat) quan hi ha mes de tres persones esperant, però no arriben perquè tothom té cites. El temps que se surt a donar una mà és temps que no es dedica a vendre… És un sistema del tot pervers!