Ja sé que et fa por decebre’m, però esper que et consoli saber que les meves expectatives sobre tu eren molt pobres.

Sheldon Cooper (The Big Bang Theory)

Què ha dit CaixaBank?

Les entitats associades a la CECA i vinculades pel Conveni Col·lectiu de Caixes i Entitats Financeres d’Estalvi, entre les quals està CaixaBank, van arribar ahir a un preacord de Conveni Col·lectiu amb el 86,63% de la Comissió Negociadora (FINE –inclou SECB–, CCOO i UGT). Aquest preacord contempla, segons diu l’empresa en una publicació adreçada a la plantilla que, contràriament al que és habitual, no admet comentaris:

• Increment salarial de l’11% en 3 anys (5% el 2024, 3% el 2025 i 3% el 2026). No diu ni pruna de l’increment addicional condicionat a l’IPC.
• Un pagament únic addicional i no consolidable de 1000€ per a tota la plantilla en el 2024, que es cobraria a l’abril si “no hi ha demores” en la redacció: ja tenim la pastanaga!
• Un dia de lliure disposició addicional no consolidable per a cada any de la vigència del Conveni (2024, 2025 i 2026).
• La supressió del Nivell XIV (nivell d’entrada) que patronal i sindicats majoritaris havien creat en el seu dia. Mesura que també afavorirà la patronal: a veure si així, canviant la misèria del XIV per l’escassesa del XIII, amb un poc de sort hi hagués joves que volguessin entrar a fer feina al sector.

El comunicat també diu que “CaixaBank s’ha compromès a aplicar fórmules de manera que aquests increments i pagament addicional no es vegin afectats per l’adequació progressiva.” Anem a veure, què vol dir “CaixaBank s’ha compromès”? I “aplicar fórmules”? No tindrà força d’acord sectorial, això? Està per escrit o no?

També hi diuen que “La Direcció de CaixaBank agraeix l’acord i reconeix el compromís i el treball de tots els professionals de l’Entitat, fet que ens permet afrontar amb força els reptes que es presenten en el futur”. Traducció: deixin-se ja d’històries i de vagues, i a seguir produint sota la pressió comercial que (això sí) tenen vostès garantida!

El que més els coïa, allò que preocupava a CaixaBank, la vaga del 22M, dia de la Junta General d’Accionistes, ha quedat dinamitada amb el preacord. Tot en ordre!

Què diuen a cals firmants?

Tot i les medalles que corren a penjar-se amb l’habitual egocentrisme i megalomania, una altra cosa que ha quedat tocada amb el preacord és la unitat d’acció dins cada una de les centrals sindicals majoritàries. Hi ha seccions sindicals que s’han desmarcat del preacord al que han arribat els seus representants, de manera molt clara i contundent; i ens consten també altres dissensions internes, a diversos nivells. Diu un aforisme que es pot enganyar a algunes persones tot el temps, o a tothom durant un cert temps, però que no es pot enganyar a tothom tot el temps!

I el més important: què diu la plantilla?

La plantilla no està conforme amb el preacord, i no esperava, després d’haver-se deixat la pell en una vaga parcial de seguiment massiu, i després de mobilitzar-se per a la vaga prevista pel 22M, que els sindicats majoritaris a la Mesa del Conveni, aquesta vegada, tornassin a fer la farina blana pel que fa a millores compensatòries i satisfactòries PER A LA PLANTILLA. Aquest preacord consolida la pèrdua de poder adquisitiu passada (un 16,2% en tres anys, i un 23,4% en vuit anys), i aferrem-nos si en el futur hi torna a haver una crisi inflacionària, perquè tornarem a beure oli!

Serà difícil de repetir una situació tan propícia en una negociació sectorial: oligopoli estructural, Euribor a prop del 4%, saldos de clients no remunerats… Tot a marge! Què més necessiten per treure un acord que compensi la misèria dels darrers anys i que faci justícia als beneficis patronals? Quines altres transaccions hi ha hagut, en un altre pla, que encara no coneixem? Seran, si de cas, en benefici de la plantilla, o de qui?

Ens temem que ‘continuarà’, perquè, como diu Stephen King, «la decepció no va ser mai quelcom que cercàssim, però és una forma excepcional d’aclarir la ment».