All posts filed under “Projecte MAC

MAC és ‘Millor Atenció al Client’

La dualitat dels majoritaris

Col·laboracions sobre el preacord i més anàlisi del ‘MAC’

Per descomptat, el més important és l’empleat, perquè si aquest està motivat, si treballa de gust, farà les coses bé i el client serà ben atès i, al mateix temps, quedarà satisfet, i, en conseqüència, s’aconseguiran els objectius i, per tant, els accionistes rebran la seva compensació, igual que els proveïdors, que serviran a una empresa sostenible.

Isidre Fainé

Col·laboracions

ARITMÈTICA “CAIXA”

En mi pueblo 5 + 3 + 3 = 11 < 17 < 23, ¿rigen otras reglas en el universo paralelo CaixaBank?

CONSOLIDACIÓ DE LA PÈRDUA PASSADA

“Per una vegada que els treballadors podem plantar cara a la patronal i defensar els nostres drets, ens venem per una misèria, que mai compensarà els darrers 3 convenis firmats anteriorment.”

JA SERIA EL COLMO

“Dicen que no irá por adecuación progresiva; hombre, con la que está cayendo, que un litro de aceite cuesta más que muchos destilados, ¡solo faltaría! Espero que el compromiso de CaixaBank esté firmado y rubricado.”

MAL ROTLLO DINS ELS FIRMANTS

“«Nefasto» diu [la circular d’una secció sindical d’un sindicat firmant del preacord], una paraula que ho descriu molt bé.”

“I tant que ho descriu bé: la patronal puja 3 punts les seves pretensions i els «firmantes» les baixen 12.”

PLANTILLA SUPERMOBILITZADA I HIPERDECEBUDA

“A la nostra oficina érem tots que haguéssim anat a la vaga, i pel que sé d’inputs de la zona, hagués tingut un seguiment massiu, com l’aturada parcial. Què fort i quina decepció aquesta desmobilització!”

L’OBJECTIU ERA ANUL·LAR LA VAGA

“No hi ha nassos que el dia de la Junta General els treballadors estiguin fora de la trinxera, fent vaga. Fins i tot ens fan contactar amb els accionistes perquè participin o deleguin, amb la pastanaga de la participació en un sorteig d’un Samsung, i així de passada mirar si necessiten alguna altra cosa… Llàstima no poder-les dir que deleguin en… UOB!

CAIXABANK DIU

La dirección de Caixabank agradece el acuerdo 😂 Ya no hace falta decir nada más…

CAIXABANK NO DEIXA DIR

Quien no deja decir nada más és CaixaBank, que no permite comentarios en la noticia de PeopleNow. ¿Por qué será?

AGERMANATS O “MASCARATS”?

“Aquests que van a les concentracions i manifestacions amb màscares que els tapen la cara completament, saben allò de «qui cara veu cara honora»?; i saben que amb aquest preacord que consolida pèrdua de poder adquisitiu algú podria dir que «s’han llevat la careta»?

L’EXITUS DEL CONVENI

Los hay que quieren ganar el relato vendiendo que esto del preacuerdo del Convenio ha sido un éxito. Éxito del latín exitus significa final o término. El exitus de una persona es su fallecimiento… el exitus del Convenio…

Best Place to Work? or … Worst Place to Die?

MANCA DE TRANSPARÈNCIA

Se sap si la vaga s’ha desconvocat? Han dit res els convocants?

L’ABC

Lo mismo habría que pasarles alguna de las definiciones de qué es un sindicato, porque no la deben tener bien. Por ejemplo: «Un sindicato es una organización de trabajadores, formada para proteger los derechos y promover los intereses de sus miembros en lo que respecta al salario, las prestaciones y las condiciones de trabajo».

EL ‘MEME’

La dualitat dels majoritaris

“Millor Atenció al Client”? Vet aquí l'(única) fórmula!

Està tot inventat! A la caixa d’estalvis també vàrem tenir aquest debat, i els gurus de torn –moltes de vegades, enlluernats per consultors transeünts– ens contaven les seves pel·lícules: que havíem de triar els clients, fer-ne rànquings, seleccionar i atendre només els que ens donaven rendibilitat. Naturalment, els consultors se’n fumaven un puro si amb allò es pervertia totalment el sentit i raó de ser de les caixes d’estalvi com a entitats d’atenció i servei a les classes populars.

Què va passar? Doncs, en aquelles primeres onades els especuladors no varen reeixir en absolut, i als cursos vestibulars per al personal que aprovava oposicions es transmetia una idea, tan simple i tan potent com aquesta:

“Sabeu quin és el millor client? El millor client és el que tenim ‘al davant’ en aquell moment.”

Si volem tenir prestigi; si volem divulgar el nom de l’entitat, juntament amb uns valors diferenciadors de la competència, orgullosos d’un passat i d’una història que té com a comú denominador la vocació de servei a tothom que entri per la porta perquè té una necessitat; si volem realment impulsar el sentit de pertinença, allò que s’ha de fer es tractar el client que tenim al davant (físicament o telemàticament) com el millor del món! I cada client s’hi ha de sentir!

Volem una feina digna i eficient!

Cartes dels lectors, Diari Menorca 15-03-2024

Millor Atenció al Client?

On és la “Millor Atenció al Client”?

Només s’és “Client” si en un moment donat reportes rèdit als accionistes?

I, després, ‘Bon vent i barca nova’, i fins a la propera campanya?

El sentiments que expressa l’escrit de dalt són coincidents amb els de molts de companys (actius i passius) i molts de clients, que troben que no anam bé, i que ens hem allunyat dels principis fundacionals de les caixes d’estalvi, en concret del servei al client en el sentit d’atendre les SEVES necessitats en cada moment, i no només les que interessen al compte de resultats del banc! Com de costum, vam votar en minoria.

Els administradors i la cúpula directiva de CaixaBank, que dicten les polítiques comercials de l’entitat per maximitzar el rèdit dels accionistes, i moltsde comandaments intermedis, que executen aquelles polítiques tot desfermant una cruenta pressió per vendre a ultrança determinats productes, són els únics responsables d’aquesta llunyania i decepció que perceben els clients respecte de la seva entitat de referència!

I és que per moltes campanyes publicitàries o cortines de fumque s’empesquin, un banc és un banc (una societat anònima), i no una caixa d’estalvis! – No serà perquè no haguéssim avisat: tornam a recordar que els representants d’UOB en els òrgans de govern, juntament amb alguns impositors i consellers generals, van votar en contra de les decisions que dugueren al traspàs de l’activitat a banc.

Estant així les coses, caldrien canvis legislatius profunds (els que hi ha hagut fins ara fan rialles) per tal d’evitar que la patronal del sector financer –sector que ha de donar serveis essencials a la societat– segueixi tractant els clients, com ens diu na Rufi, només com una simple «font de rendibilitat», com «un objectiu numèric».

Volem «clients satisfets», oferir «un servei personalitzat i de qualitat», i per això cal posar punt a la venda a ultrança i a la inhumana pressió comercial que genera!

Volem una feina DIGNA i eficient!

Coco "a prop", "enfora", ...

Un garbell de clients furtiu?

Todo es posible si tienes a alguien #cerca. Nuestro posicionamiento comercial es inseparable de un compromiso social que nos defina y diferencia. Esta campaña solo la podemos hacer nosotros, desde una cercanía única a las necesidades de cada cliente y del conjunto de la sociedad. #UnaBancaDiferente”

Direcció de Negoci de CaixaBank

Ens arriben notícies preocupants sobre un nou impuls a aquella sistemàtica no escrita que cerca buidar les oficines de clients molests: aquells que esperen (o desesperen) per fer una operació de caixa.

Hi ha clients que molesten, sempre segons aquesta sistemàtica ‘B’, perquè el treballador que els ha d’atendre podria dedicar-se a feines més productives, sobretot per als bonus del DAN cap amunt: operacions “de valor”, vendes per suposat, mentre que allò que de veres necessiti el client… ja tal.

A UOB pensam que un client dins una oficina és, d’entrada, una oportunitat, no una molèstia. Si no hi ha personal suficient per fer-ho tot, incloent l’atenció a tota persona que entri per la porta, el problema és de la cúpula, però ens traspassen la patata calenta als treballadors. També pensam, per cert, que haver de fer una operació a un client com si la fes ell (amb el seu dispositiu, o amb el caixer), no el converteix màgicament en un client digital. Però, en fi, doctores tiene la Iglesia.

Entretant, CaixaBank ha posat en marxa la campanya “tot és possible si tens a algú a prop”, i ens demanam sincerament si és pur cinisme, tot plegat, o si dins el maremàgnum de “Caixa” una mà no sap què fa l’altra. Què pensaran els accionistes, i en concret els accionistes majoritaris com la Fundació “La Caixa” (animeta de CaixaBank) i el Govern d’Espanya, si queda demostrat el doble estàndard vigent en aquesta casa? Mentre als publireportatges que surten als mitjans, a la normativa oficial, a les reunions amb les forces sindicals, tot són bones paraules –ara “projecte MAC” (Millora de l’Atenció al Client), suara la campanya “A prop”–, a la part baixa de la cadena jeràrquica vivim en una contradicció permanent:

  • Per una banda hi ha responsables que diuen que cal intentar derivar (a les bones) el màxim d’operacions cap al caixer automàtic, però que si algú vol fer coa i esperar al terminal de caixa, ho ha de poder fer. Sempre que parlem d’esperes raonables!
  • Però, per altra banda, els censors del règim venen a les oficines a fiscalitzar-nos i a dir-nos que el terminal ha d’estar vetat a:
    • Actualitzacions de llibretes: s’han de fer totes al caixer; s’ha d’empènyer, obligar o forçar al client per a que així sigui. I si no vol?
    • Reintegraments de menys de 3000€: ídem.
    • Qualsevol operació sense suport: el DNI no serveix, i si el client és d’una altra oficina, marxar-lo.
  • També ha tornat a aflorar allò d’eliminar les cadires del pati d’operacions i inutilitzar (per exemple, amb col·locació d’elements com les pasteres) qualsevol espai on els clients puguin descansar o recolzar-se mentre esperen a ser atesos en el terminal de caixa. Sí, això passa en una entitat que diu tenir finalitat social. Els agradaria als heralds de la comercialitat que fessin el mateix als seus pares o padrins?
  • Res de l’anterior compta si tenim a davant un Mystery Shopper. En aquest cas, a ferrar i xapar, ens hem d’aplicar en dur a terme la millor atenció possible, tot conjugant la normativa oficial amb l’empatia envers el client.
  • I als cursos de formació continua apareixent el paràgraf d’exempció de responsabilitat. Ja ho sabeu: si algun treballador cau víctima de la pressió dels superiors, incorr en una mala pràctica de manual i aquesta surt a la llum, serà ell qui se’n durà l’expedient. Per tant, compte, perquè el risc és tot vostre: per vendre un MyBox més o menys no hi pot haver expedient possible. Per vendre’l de qualsevol manera, alerta!

Volem una feina digna i eficient i amb el manual a la mà, però l’estil directiu que sembla que es vol la DT és aquell que no deixa fer feina; aquell que dedica la jornada a cridar-te contínuament per saber com està tal o qual operació i què esperes a formalitzar-la (l’únic que l’interessa!), o que t’envia quatre correus en qüestió de minuts, dels quals espera resposta immediata perquè no te res més a fer que fiscalitzar-te i donar creu, perquè al cap i a la fi ets algú que no coneix ofici que necessita monitorització constant.

SOS, això és Can Pixa!

Qui fa la normativa a CaixaBank, els comandaments intermedis? Perquè aquí cada DAN/DC/DT, va a la seva! Saben a les Torres d’Ivori que cada DAN/DC/DT va a la seva? (Fins i tot i ha oficines en què el/la responsable va per lliure.) Què fan per evitar-ho? O hi ha patent de cors per fer i desfer (o, fins i tot, deixar fer qualsevol cosa) dins els virregnats, mentre l’espècia segueixi fluint? A Bankia hi havia un cap comercial que deia “Bankia és un buscate la vida”. Constatam que CaixaBank va pel mateix (mal) camí.

Demanam a (l’alta) Direcció de CaixaBank que publiqui amb claredat i total transparència, com a circular normativa, tota la sistemàtica que vol implantar, perquè cada oficina i cada empleat tingui clar (per escrit!) a què atenir-se, i a qui s’ha d’atendre, i en quines condicions. Entri per la porta en Mystery Shopper, o en Martí Tacó, amb cita o sense. Si ho feim bé per a un, per què no per a tothom? (La publicació, evidentment, ha de ser prèvia a la posada en marxa, i hauria de demanar-se informe previ a la representació legal dels treballadors.)

Amb igualtat de condicions i transparència es podran fer comparacions entre els resultats de cada direcció (en general), i depurar aquells estils directius que es desviïn de la normativa per interessos espuris, o que passin per damunt dels drets laborals i, a la llarga, dels interessos de l’empresa en el seu conjunt.