All posts filed under “Conveni Col·lectiu

La veu de la plantilla

Junta general Accionistes CaixaBank 2024

Intervenció del representant d’UOB

Bon dia!,

el meu nom és Antoni M. S., i avui som la veu d’Unió Obrera Balear (UOB), organització sindical implantada a CaixaBank. Sol·licit que consti en Acta aquesta intervenció.

Senyor president, senyores i senyors consellers, senyores i senyors de la Direcció, senyores i senyors accionistes, companyes i companys,

Començam per donar l’enhorabona pel preacord assolit a la Mesa del sector. “Enhorabona” a la patronal, per descomptat, que amb aquest preacord de mínims s’ha estalviat la jornada de vaga prevista per avui, en un context de plantilla mobilitzada com mai ho havia estat.

Sàpiguen vostès que la plantilla està molt decebuda i frustrada, i agitada com un vesper, per aquest preacord sectorial que consolida la pèrdua de poder adquisitiu a les taules salarials. Haguéssim preferit no haver-la d’escriure ni publicar, però la circular d’UOB de 13 de març, de títol manllevat del vers d’en Llach, “No era això, companys, no era això!”, ha estat una de les més llegides i seguides del nostre historial. Caldran millores molt substancials dins CaixaBank per apaivagar la plantilla.

Sàpiguen també que, per a una bona part de la plantilla, el preacord ha afegit al banyat. Les sinergies i els rèdits de la fusió amb Bankia ja s’han recollit, al 100%, i ara l’entitat va vent en popa, amb un Euríbor prop del 4%, sense retribuir els dipòsits, i en un context sense competència perfecta: tot va a marge. En canvi, després de tres anys –dels cinc en què s’ha d’haver harmonitzat el salari base “Caixa”–, és a dir, transcorregut un 60% del temps, els treballadors integrats encara no han arribat ni tan sols al 25% de l’homologació. Es podia entendre en un context d’Euríbor negatiu i marge raquític, però no s’entén en el context actual.

No ens cansarem de denunciar aquesta i altres discriminacions per raó d’entitat d’origen, condició que es perpetua com un estigma laboral, personal i familiar. Vegem-ne tres exemples addicionals:

Primer. En cas de mort, les nostres vídues i vidus, els nostres orfes, tenen assegurats unes prestacions de risc substancialment diferents –amb diferències, com a mínim, del 100%– segons l’entitat de procedència.

Segon. Tot i no haver canviat mai de sector ni de Conveni Col·lectiu, la fórmula de càlcul de l’ajut per fills no té en compte l’antiguitat en les entitats d’origen.

I tercer. Als efectes de les pagues de fidelitat, tot i no haver canviat mai de sector ni de Conveni, els treballadors integrats són com empleats de nova entrada!

Tot plegat, motivació en vena! En la fixació d’objectius, els reptes, les recurrències, en l’exigència comercial, oi que no es discrimina per raó d’origen laboral? No és just, doncs, demanar un mateix tracte retributiu, si més no en qüestions que tenen per comú denominador el fet de sentir-se (o no) part d’un mateix cos laboral i, per tant, impulsar el sentiment de pertinença i la cultura d’empresa?

Pregunta

A la vista dels grans beneficis que la plantilla, com un sol cos, impulsa i aconsegueix amb la força del seu treball, i amb l’Euríbor i el marge plenament recuperats, estan vostès per perpetuar els discrims per raó d’origen laboral?

* * *

Benvolgut senyor Massana i resta de companys executius de l’Àrea de Negoci: deixar d’emprar la paraula push no vol dir més que això. Si vostès el que havien ordenat era un canvi de fons, sàpiguen que els estan prenent el pèl, i molts de DANs segueixen igual, per no dir pitjor: van a la seva, amb enfilalls de correus cada punt, exigint reportings diaris, fins i tot operació per operació, publicant rànquings perquè passis vergonya comparant-te amb qui no ets comparable… i així passam els dies i les setmanes, al Best Place to Work, entre pastilla i pastilla per a l’ansietat.

Senyores i senyors accionistes, els excessos passen factura. Ho vàrem constatar amb la crisi del totxo. No anam bé si per aconseguir un major dividend vostès consenten que aquesta entitat segueixi extorquint treballadors perquè, com si fossin autòmats, procurin la col·locació de productes a ultrança, no en el millor interès dels clients, sinó en interès dels bonus i incentius d’alguns comandaments.

Senyor president, el risc reputacional és gran i creix; i els abusos passen factura.

* * *

Acabam. En protesta pel manteniment de diversos estàndards retributius, en protesta per la pressió comercial inhumana per mantenir una venda de productes a ultrança, i en protesta sobretot per l’estat d’ànim de la plantilla a dia d’avui, votarem en contra de les propostes d’acord.

Gràcies per la seva atenció!,

Unió Obrera Balear, UOB

València, 22 març 2024

PS. Adjuntam per a l’Acta de la sessió la circular UOB de 13 març 2024, sobre el preacord de Conveni sectorial, esmentada a la intervenció.

Intervenció d’un company accionista

Centrada en aspectes del negoci com l’omnicanalitat, la competència interna, el clima laboral, la pressió comercial, i els problemes al voltant de tot això, la podeu llegir aquí.

La dualitat dels majoritaris

Col·laboracions sobre el preacord i més anàlisi del ‘MAC’

Per descomptat, el més important és l’empleat, perquè si aquest està motivat, si treballa de gust, farà les coses bé i el client serà ben atès i, al mateix temps, quedarà satisfet, i, en conseqüència, s’aconseguiran els objectius i, per tant, els accionistes rebran la seva compensació, igual que els proveïdors, que serviran a una empresa sostenible.

Isidre Fainé

Col·laboracions

ARITMÈTICA “CAIXA”

En mi pueblo 5 + 3 + 3 = 11 < 17 < 23, ¿rigen otras reglas en el universo paralelo CaixaBank?

CONSOLIDACIÓ DE LA PÈRDUA PASSADA

“Per una vegada que els treballadors podem plantar cara a la patronal i defensar els nostres drets, ens venem per una misèria, que mai compensarà els darrers 3 convenis firmats anteriorment.”

JA SERIA EL COLMO

“Dicen que no irá por adecuación progresiva; hombre, con la que está cayendo, que un litro de aceite cuesta más que muchos destilados, ¡solo faltaría! Espero que el compromiso de CaixaBank esté firmado y rubricado.”

MAL ROTLLO DINS ELS FIRMANTS

“«Nefasto» diu [la circular d’una secció sindical d’un sindicat firmant del preacord], una paraula que ho descriu molt bé.”

“I tant que ho descriu bé: la patronal puja 3 punts les seves pretensions i els «firmantes» les baixen 12.”

PLANTILLA SUPERMOBILITZADA I HIPERDECEBUDA

“A la nostra oficina érem tots que haguéssim anat a la vaga, i pel que sé d’inputs de la zona, hagués tingut un seguiment massiu, com l’aturada parcial. Què fort i quina decepció aquesta desmobilització!”

L’OBJECTIU ERA ANUL·LAR LA VAGA

“No hi ha nassos que el dia de la Junta General els treballadors estiguin fora de la trinxera, fent vaga. Fins i tot ens fan contactar amb els accionistes perquè participin o deleguin, amb la pastanaga de la participació en un sorteig d’un Samsung, i així de passada mirar si necessiten alguna altra cosa… Llàstima no poder-les dir que deleguin en… UOB!

CAIXABANK DIU

La dirección de Caixabank agradece el acuerdo 😂 Ya no hace falta decir nada más…

CAIXABANK NO DEIXA DIR

Quien no deja decir nada más és CaixaBank, que no permite comentarios en la noticia de PeopleNow. ¿Por qué será?

AGERMANATS O “MASCARATS”?

“Aquests que van a les concentracions i manifestacions amb màscares que els tapen la cara completament, saben allò de «qui cara veu cara honora»?; i saben que amb aquest preacord que consolida pèrdua de poder adquisitiu algú podria dir que «s’han llevat la careta»?

L’EXITUS DEL CONVENI

Los hay que quieren ganar el relato vendiendo que esto del preacuerdo del Convenio ha sido un éxito. Éxito del latín exitus significa final o término. El exitus de una persona es su fallecimiento… el exitus del Convenio…

Best Place to Work? or … Worst Place to Die?

MANCA DE TRANSPARÈNCIA

Se sap si la vaga s’ha desconvocat? Han dit res els convocants?

L’ABC

Lo mismo habría que pasarles alguna de las definiciones de qué es un sindicato, porque no la deben tener bien. Por ejemplo: «Un sindicato es una organización de trabajadores, formada para proteger los derechos y promover los intereses de sus miembros en lo que respecta al salario, las prestaciones y las condiciones de trabajo».

EL ‘MEME’

La dualitat dels majoritaris

“Millor Atenció al Client”? Vet aquí l'(única) fórmula!

Està tot inventat! A la caixa d’estalvis també vàrem tenir aquest debat, i els gurus de torn –moltes de vegades, enlluernats per consultors transeünts– ens contaven les seves pel·lícules: que havíem de triar els clients, fer-ne rànquings, seleccionar i atendre només els que ens donaven rendibilitat. Naturalment, els consultors se’n fumaven un puro si amb allò es pervertia totalment el sentit i raó de ser de les caixes d’estalvi com a entitats d’atenció i servei a les classes populars.

Què va passar? Doncs, en aquelles primeres onades els especuladors no varen reeixir en absolut, i als cursos vestibulars per al personal que aprovava oposicions es transmetia una idea, tan simple i tan potent com aquesta:

“Sabeu quin és el millor client? El millor client és el que tenim ‘al davant’ en aquell moment.”

Si volem tenir prestigi; si volem divulgar el nom de l’entitat, juntament amb uns valors diferenciadors de la competència, orgullosos d’un passat i d’una història que té com a comú denominador la vocació de servei a tothom que entri per la porta perquè té una necessitat; si volem realment impulsar el sentit de pertinença, allò que s’ha de fer es tractar el client que tenim al davant (físicament o telemàticament) com el millor del món! I cada client s’hi ha de sentir!

Volem una feina digna i eficient!

Perill, Conveni

No era això, companys, no era això!

Ja sé que et fa por decebre’m, però esper que et consoli saber que les meves expectatives sobre tu eren molt pobres.

Sheldon Cooper (The Big Bang Theory)

Què ha dit CaixaBank?

Les entitats associades a la CECA i vinculades pel Conveni Col·lectiu de Caixes i Entitats Financeres d’Estalvi, entre les quals està CaixaBank, van arribar ahir a un preacord de Conveni Col·lectiu amb el 86,63% de la Comissió Negociadora (FINE –inclou SECB–, CCOO i UGT). Aquest preacord contempla, segons diu l’empresa en una publicació adreçada a la plantilla que, contràriament al que és habitual, no admet comentaris:

  • Increment salarial de l’11% en 3 anys (5% el 2024, 3% el 2025 i 3% el 2026). No diu ni pruna de l’increment addicional condicionat a l’IPC.
  • Un pagament únic addicional i no consolidable de 1000€ per a tota la plantilla en el 2024, que es cobraria a l’abril si “no hi ha demores” en la redacció: ja tenim la pastanaga!
  • Un dia de lliure disposició addicional no consolidable per a cada any de la vigència del Conveni (2024, 2025 i 2026).
  • La supressió del Nivell XIV (nivell d’entrada) que patronal i sindicats majoritaris havien creat en el seu dia. Mesura que també afavorirà la patronal: a veure si així, canviant la misèria del XIV per l’escassesa del XIII, amb un poc de sort hi hagués joves que volguessin entrar a fer feina al sector.

El comunicat també diu que “CaixaBank s’ha compromès a aplicar fórmules de manera que aquests increments i pagament addicional no es vegin afectats per l’adequació progressiva.” Anem a veure, què vol dir “CaixaBank s’ha compromès”? I “aplicar fórmules”? No tindrà força d’acord sectorial, això? Està per escrit o no?

També hi diuen que “La Direcció de CaixaBank agraeix l’acord i reconeix el compromís i el treball de tots els professionals de l’Entitat, fet que ens permet afrontar amb força els reptes que es presenten en el futur”. Traducció: deixin-se ja d’històries i de vagues, i a seguir produint sota la pressió comercial que (això sí) tenen vostès garantida!

El que més els coïa, allò que preocupava a CaixaBank, la vaga del 22M, dia de la Junta General d’Accionistes, ha quedat dinamitada amb el preacord. Tot en ordre!

Què diuen a cals firmants?

Tot i les medalles que corren a penjar-se amb l’habitual egocentrisme i megalomania, una altra cosa que ha quedat tocada amb el preacord és la unitat d’acció dins cada una de les centrals sindicals majoritàries. Hi ha seccions sindicals que s’han desmarcat del preacord al que han arribat els seus representants, de manera molt clara i contundent; i ens consten també altres dissensions internes, a diversos nivells. Diu un aforisme que es pot enganyar a algunes persones tot el temps, o a tothom durant un cert temps, però que no es pot enganyar a tothom tot el temps!

I el més important: què diu la plantilla?

La plantilla no està conforme amb el preacord, i no esperava, després d’haver-se deixat la pell en una vaga parcial de seguiment massiu, i després de mobilitzar-se per a la vaga prevista pel 22M, que els sindicats majoritaris a la Mesa del Conveni, aquesta vegada, tornassin a fer la farina blana pel que fa a millores compensatòries i satisfactòries PER A LA PLANTILLA. Aquest preacord consolida la pèrdua de poder adquisitiu passada (un 16,2% en tres anys, i un 23,4% en vuit anys), i aferrem-nos si en el futur hi torna a haver una crisi inflacionària, perquè tornarem a beure oli!

Serà difícil de repetir una situació tan propícia en una negociació sectorial: oligopoli estructural, Euribor a prop del 4%, saldos de clients no remunerats… Tot a marge! Què més necessiten per treure un acord que compensi la misèria dels darrers anys i que faci justícia als beneficis patronals? Quines altres transaccions hi ha hagut, en un altre pla, que encara no coneixem? Seran, si de cas, en benefici de la plantilla, o de qui?

Ens temem que ‘continuarà’, perquè, como diu Stephen King, «la decepció no va ser mai quelcom que cercàssim, però és una forma excepcional d’aclarir la ment».

La Voz de su Amo

Quan fa falta una pujada en taules, tornen amb un “plus”

La pujada del 4,25% afecta només al salari de Conveni. Damunt el total de la nòmina pot quedar molt minsa!

Constatam que l’observatori del Conveni és ben miop. Mesos de debat per a això? Al nostre darrer comunicat reclamàvem «justícia i reparació», que s’havia de traduir en una pujada en taules salarials, més una compensació pels quatre anys en què hem estat o bé dins el congelador, o bé molt per davall de l’IPC.

Però, què s’ha pactat entre la patronal d’Estalvi i els triumvirat de sindicats majoritaris al sector, per cert, amb tota la legitimitat que els han donat les recents eleccions? Idò (un altre) plus anual («Plus Millora Conveni») del 4,25% damunt les pagues de Conveni (només salari base i extres), mínim 1000 €. La millora, doncs, queda fora de taules salarials. Per tant, NO és salari base, NO repercuteix en altres complements, i NO és pensionable.

I si anam al líquid, damunt el salari total (real), la pujada queda reduïda, segons l’estructura de la nòmina de cadascú. Si agafam per exemple un GC-I de nivell VIII, la millora pactada just arriba al 3%. I en el cas d’un director de nivell IV, la millora queda prop del 2,3%, encara més lluny de l’IPC!

Què passa amb les taules? Hi ha rates? Ha de tornar a passar el cometa Halley per tenir una modificació de taules salarials justa al sector d’Estalvi? Per què aquesta aversió a modificar-les? Començam a tenir mals pensaments. Hi ha una agenda oculta d’unificació de convenis de Banca i Estalvi, i per això no convé tocar-les?

El Conveni actual caduca a finals de 2023 i, ara, introduir aquest Plus «com a mesura pal·liativa de la inflació» és una rèmora perquè la renovació del Conveni per als propers anys torni a tenir en compte la inflació per a les noves taules. Si diuen que ja està pal·liada amb aquest plus, què hauran d’anar a actualitzar?

Ara començam a entendre per què no frisaven de firmar això abans de les eleccions!

Perill, Conveni

El Conveni Col·lectiu necessita mà de metge!

En aquesta entrada anirem recollint aspectes antiquats i gasius de l’atrotinat Conveni Col·lectiu de Caixes d’Estalvi que venç a 31-12-2023, marc laboral de referència de tots els treballadors del sector que avui en dia presenta signes evidents que necessita actualitzacions. Esperam que la Patronal i els sindicats majoritaris al sector en prenguin nota.

Actualització salarial (salari base)

Durant la vigència d’aquest Conveni hem tingut congelació salarial els anys 2020 i 2021. L’any 2022 vàrem tenir una actualització en taules del 0,75%; i el 2023 en tenim una de l’1%. Tot un dispendi, fins i tot tenint en compte les paguetes del 0,25% fora de taules (o sigui, per un pic i pus), a percebre segons quin sigui el ROE. L’IPC del 2019 va ser del 0,8%, i el del 2020, el -0,5%. Però durant el mateix període de vigència del Conveni hem tingut un 6,5% en el 2021, un 5,7% en el 2022, i a saber què passarà en el 2023! En definitiva, que les variables econòmiques que ens afecten a tots els treballadors van per un vent, i les taules salarials que defineixen la base del nostre rebut de salaris i tot el que hi depèn, van per un altre. Aquesta desvinculació absoluta i a cinc anys vista, sense cap clàusula de salvaguarda, no hauria d’haver succeït mai, i és responsabilitat de les grans centrals sindicals retornar a una situació raonable en què els treballadors no siguem els que financem ni la mala gestió directiva, ni les decisions de concentració monopolístiques.

Reivindicam, doncs, una ACTUALITZACIÓ SALARIAL DIGNA, en l’ordre de la resta de Convenis Col·lectius que s’estan pactant, així com una justa REPARACIÓ pels dos anys de pujades en taules mínimes, MOLT PER DAVALL de la inflació!

Plus Conveni

En la nòmina del mes de gener de CaixaBank es percep el Plus de Conveni. (Plus diferent i que ja existia abans d’instaurar el «Plus Millora Conveni» pactat recentment.)

Es tracta d’un Plus anual que es va introduir fa anys al Sector en contrapartida (!) a la polivalència funcional: la patronal va demanar substituir categories professionals i plans de carrera per simples escales retributives, amb promoció per experiència a molts anys vista: regressió social certa a canvi d’expectatives i de paguetes pírriques fora de taules salarials, no pensionables, no computables per a triennis; no, no, no…

Però anem al Plus que es va establir en contrapartida. Deixant de banda comèdies de «part fixa» vs. «part variable», i anant al que interessa, que és el còmput del TOTAL del Plus, l’evolució (o involució) per als anys de vigència del Conveni 2019-2023 ha estat aquesta:

Plus Conveni Caixes 2019-2023
Plus Conveni 2019-2023

A la taula hi podeu apreciar la congelació del 2019 al 2020; la supressió de «part variable» els anys 2021 i 2022; i la represa de la mísera normalitat en el 2023. Si es compara el Plus del 2023 amb el 2019, ens trobam que ha pujat un… 1%! Un altre dispendi. A la darrera columna es pot apreciar la diferència (estimada) que hi ha respecte d’un hipotètic Plus que hagués estat actualitzat amb els IPCs positius d’aquests anys.

UOB pensam que el Plus Conveni necessita una actualització, com a contrapartida que és d’uns drets que es varen eliminar i que ens haguessin permès arribar a una situació salarial CONSOLIDADA (amb tots els efectes que d’això se’n deriven), cosa MOLT MÉS FAVORABLE del que representa avui en dia aquest plus, objecte de contínues retallades com a doble, o triple, moneda de canvi!

Ascens per capacitació

A CaixaBank el sistema d’ascens per capacitació convencional està millorat amb l’oposició per assolir el nivell VII. Això representa 140 places biennals d’aquest nivell. Tot amb tot, val a dir que aquest número de places no ha estat revisat després de l’increment de plantilla derivat de l’absorció de Bankia.

Dit això, els ascensos triennals per oposició a nivell X i nivell VIII venen definits per Conveni, d’aquesta manera:

Artículo 27. Promoción por Capacitación.

1. Ascenderán por convocatoria de oposiciones cada 3 años, un mínimo de:
− 3% del total de la plantilla de niveles XIV, XIII, XII y XI al Nivel X.
− 3% del total de la plantilla de niveles XIV, XIII, XII y, XI al Nivel VIII.

És a dir, la base de càlcul del 3% és la mateixa, tant per definir el número de places de nivell X com el de nivell VIII: el número total de treballadors en nivells XIV, XIII, XII i XI. El problema, evident, és que a CaixaBank una base de càlcul així calculada és una xifra en clar retrocés: fa anys i panys que no hi ha contractació com hi havia un temps en el sector i, durant tots aquests anys, s’han succeït promocions derivades d’altres sistemes, tot minorant el número de treballadors de nivells més baixos, i buidant d’efectes materials l’article 27 del Conveni.

Per això, per a les oposicions de 2023 a CaixaBank tenim la ridícula convocatòria de 90 places d’ascens per capacitació, 45 de nivell X i 45 de nivell VIII, damunt una plantilla de 36.000 treballadors. És a dir, un 0,25% del total de treballadors tindran un ascens per capacitació per Conveni Col·lectiu!

A UOB pensam que el sistema de promoció per capacitació necessita una anàlisi i actualització important, quantitativament i qualitativament parlant, per tal que sigui un vertader incentiu per a la millora professional, complementàriament als altres sistemes de promoció regulats.

Conceptes no salarials

El Ministeri d’Hisenda i Funció Pública ha aprovat dues ordres per les que s’actualitza la compensació de despeses per quilometratge per als qui emprin el seu vehicle per desenvolupar la seva feina. Una de les ordres fa referència als empleats públics, i l’altra, aplicable al nostre cas i vigent des de 17 del juliol, recull les exempcions fiscals de les que podran gaudir els contribuents en l’IRPF, per les despeses de locomoció que hagin d’afrontar en la seva feina diària mitjançant l’ús d’un vehicle. L’exempció queda ara establerta en 0,26€ per quilòmetre. Abans, i des de l’any 2005, estava en 0,19€. Això representa una pujada de gairebé el 37% en l’exempció fiscal. Ara, l’empresa hauria d’aplicar aquesta pujada de l’exempció ens els rebuts de salaris dels treballadors que percebin quilometratges.

Però el que ningú està comentant, i pensam que val la pena de posar damunt la taula quan s’acosta el venciment del Conveni Col·lectiu de Caixes, és que duim des de l’any 2014 amb els conceptes no salarials congelats: el preu per quilòmetre a 0,35€, la dieta a 71,36€ i la mitja dieta a 35,68€!

I mentre aquestes quantitats han romàs gairebé 10 anys (i comptant!) sense actualitzar ni un cèntim, des de finals del 2019 cap aquí i sense sortir-nos de l’àmbit temporal del vigent Conveni el gasoil ha pujat un 40% i la benzina un 36% (preus mitjans anuals Illes Balears). I pel que fa a les dietes, també dins del congelador, sobre l’evolució de l’IPC ja n’hem parlat prou, no? Pensaran els sindicats megalòmans en tot això a l’hora de negociar el CCOL?

Ilegales

Ens deuen mig Plus Variable Conveni!

El Tribunal Suprem ha dictat la sentència 99/2019, de 7 de febrer (cassació 223/2017).

Després de llegir-la, hom pot afirmar que els firmants del Conveni Col·lectiu d’Estalvi, patronal, CCOO, UGT i CSICA, es varen extralimitar (per dir-ho suau) quan varen voler suprimir amb una signatura el 30-06-2016, el Plus Variable Conveni d’aquell any (meritat el 2015), amb efectes retroactius a primer de gener!

Als signants del Conveni no els bastava suprimir el Plus Variable des de la firma en endavant, sinó que havien de ficar mà al que ja era patrimoni dels treballadors, allò meritat des del primer de gener a 30 de juny? Hi haurà disculpa? Hi haurà reparació?

La recent sentència afecta a Caixabank, on la demanda de la dignitat va ser promoguda per la CGT, la CIC i el SIB. A altres entitats es varen engegar més demandes, que ara donaran els seus fruits. En aquell moment estàvem encara dins BMN i UOB va actuar (coordinadament amb la CIC), juntament amb la CGT, en defensa dels drets dels treballadors. A BANKIA ens consta que també es va demandar. D’un vent o d’un altre, tard o d’hora, les entitats hauran d’assumir el fallo: als treballadors del sector ens deuen el 50% del Plus Variable Conveni!

A la següent taula teniu les quanties del 100% del Plus de l’any de referència:

Taula Plus Variable Conveni 2016
Carta d'UOB a Pedro Sánchez

Carta al President del Govern d’Espanya

Atesa l’agenda legislativa en marxa que pot conduir a una modificació legal de l’Estatut dels Treballadors i altres normes, el Comitè Executiu del sindicat ha decidit remetre un burofax al Palacio de la Moncloa per fer avinent alguns problemes del marc laboral actual que han afectat i afecten ben directament els treballadors dels sectors de banca i caixes d’estalvi, tot impactant en les prolongacions de jornada part damunt dels límits.

Si hi ha voluntat política es poden adaptar els textos legals a l’experiència viscuda aquests anys, per tal de crear un marc cada cop més progressista i lliure d’abusos.

Contingut de la comunicació

Excmo. Sr. Pedro Sánchez Pérez-Castejón

Presidente del Gobierno de España

Complejo de La Moncloa

Señor Presidente:

Durante los años de gobierno del Partido Popular nuestro sindicato, mayoritario desde hace tres décadas en Illes Balears en la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de las Baleares, luego en la mercantil BMN y, ahora, en BANKIA, ha constatado la insensibilidad de los poderes públicos a la cuestión de las prolongaciones de jornada que tienen lugar en el ámbito laboral, y muy especialmente en nuestro sector de Cajas y Entidades Financiera de Ahorro, cuyo Convenio Colectivo define la jornada como un número de horas anuales.

La Sentencia del Tribunal Supremo de 4 de diciembre de 2015 –referida a BANKIA, por cierto– es usada como un ariete por la dirección de esta y otras entidades: no se computan todas las horas diarias de trabajo efectivo para comparar si hay exceso sobre la jornada anual convencional, ya que la empresa simplemente manifiesta que no se realizan horas extraordinarias. Pero es obvio que es imposible saber si se realizan o no horas extraordinarias si no se computa la jornada diaria.

Los trabajadores del sector viven en una permanente angustia bajo la presión comercial a la que se ven sometidos por parte de la Dirección. Dicha presión incluye mensajes nada subliminales sobre la necesidad de prolongar la jornada diaria para sacar el trabajo adelante. No necesidades puntuales, sino trabajo ordinario. La bancarización de las cajas de ahorros y las drásticas reducciones de número de sucursales y plantilla están provocando abusos en materia de jornada –obstáculo a la creación de empleo– y, de otra parte, incrementos muy notables de los riesgos psicosociales –con todas las graves consecuencias que este tipo de riesgos llevan aparejados sobre la salud de los trabajadores y la relación con la clientela–. Creemos imprescindible que la legislación española tome ejemplo de las más progresistas en materia de control de abusos en materia de jornada, así como de desconexión laboral en horas de familia.

A mayor abundamiento, cada vez son más los requerimientos formativos para el desempeño en el sector de bancos y cajas. Ahora mismo está en marcha una nueva fase de la acreditación MiFID II, por ejemplo, formación equivalente, a la práctica, a unos 30 ECTS de dedicación (muy por debajo de las horas de formación reguladas en un vetusto Convenio Colectivo). Consideramos la formación como un derecho de los trabajadores y un activo para la clientela, pero notamos en la legislación cierta ambigüedad en su cómputo como jornada. El caso de BANKIA es paradigmático porque la Dirección se escuda en que la formación es voluntaria (?). Pero queda fuera de toda ponderación la necesidad del sector de adaptarse a las nuevas regulaciones, y eso se está llevando a cabo totalmente fuera de control de jornada.

Entendemos que tanto el gobierno que usted preside como la mayoría parlamentaria, progresistas, pueden impulsar los cambios legislativos necesarios que ayuden a poner fin a ciertos abusos empresariales, y en especial a los comentados de los sectores de bancos y cajas. Ello redundará en un beneficio para el empleo y la sociedad. Para ello, le rogamos escuche la voz de los sindicatos, que es la voz de las plantillas afectadas. Quedamos a su disposición para ampliar cualquier punto que sea de su interés.

Atte.,

Por el Comité Ejecutivo de La Unión

Les Illes Balears, 15 octubre 2018

ajuts formació fills

La patronal interpreta a conveniència l’article 55 del Conveni Col·lectiu

“Ayudas para la formación de hijos de empleados”. Què hi diran els sindicats?

L’educació ha evolucionat en els darrers anys pel que fa a l’atenció a la diversitat, i es va transitant d’un paradigma d’educació especial a un altre d’educació integradora o, més ben dit, inclusiva. Aquest trànsit té les seves dificultats, atribuïbles a les penúries pressupostàries governamentals. Però no són les úniques dificultats que coneixem, perquè fa poc hem detectat, també, dificultats dins l’àmbit de la mercantil BANKIA, S.A., hereva d’un grapat de caixes d’estalvi, entre elles SA NOSTRA i, suposadament, hereva d’una responsabilitat social que no veim per enlloc quan afecta els seus treballadors.

Lamentablement, la redacció del Conveni Col·lectiu de Caixes d’Estalvi no ha acompanyat l’evolució educativa en atenció a la diversitat i educació inclusiva. De fet, la redacció de l’article 55 sobre les ajudes per a la formació de fills d’empleats és utilitzada per establir un discrim, inacceptable actualment, entre un “règim general” i les “ajudes per a persones amb discapacitat”. BANKIA i CECA diuen que són ajudes excloents i fonamenten la seva decisió en un dictamen de la Comissió Mixta del Conveni de l’any 2005 (5/03-06).

Així, a BANKIA no es merita l’ajut general (a pagar el mes de setembre) per un infant amb discapacitat reconeguda però escolaritzat en grup ordinari. Però és evident que la família ha de fer front, com qualsevol altra família, a les despeses inherents a dita escolarització en grup ordinari: material escolar, llibres de text, uniformes, etc., més les despeses per teràpies complementàries que l’infant necessiti. I totes aquestes despeses no són, en absolut, excloents!

BANKIA hauria de saber que el bé jurídic a protegir és l’infant, i que el discrim és greu. Emplaçam patronal i sindicats signants del Conveni Col·lectiu a trobar una solució immediata i pacífica per donar sortida a les ajudes del curs 2018-2019 i, cas que no hi hagi voluntat a nivell sectorial, que BANKIA i els sindicats implantats en aquesta mercantil puguem arribar a un acord que ajudi a les persones amb discapacitat a saltar barreres i no, com ara, a posar-les encara més amunt!