All posts filed under “ERO Bankia 2018

Despido colectivo

ERO, estat de la qüestió

Ahir els sindicats ens vàrem reunir amb l’empresa. Els àmbits varen ser el de la comissió de seguiment de l’ERO i el d’una mesa negociadora ‘en funcions’, que resta a l’espera de la seva reconfiguració després de les eleccions del 28N.

Quant a l’ERO, el nombre de sortides està en 1999 (de les 2000 pactades). La pregunta és evident. Ara vindrà d’un, o què està passant? Qui és aquest/a un/a? (Les sol·licituds de sortida havien estat 2495.)

A l’apartat de les mobilitats geogràfiques, l’execució de l’acord, clarament, va quedar per davall del que esperaven els sindicats que varen maldar per incloure aquesta mesura amb la intenció de redreçar desastres del tenebrós passat. El bumerang se’ls ha girat en contra perquè, en incloure una mobilitat geogràfica tan oberta, el que varen fer va ser multiplicar els “voluntaris” (posau-li les cometes que calguin), fent que les mobilitats demanades quedassin sense poder-se executar.

De moment, Gestolasa ja ha gestionat 562 Convenis Especials amb la Seguretat Social, dels 1556 prevists.

Quant a la mesa laboral, el més rellevant a banda de constatar que la unió a la part sindical seguirà essent un miratge, va ser la manifestació de la voluntat de l’empresa d’elaborar un text refós dels múltiples acords laborals de Bankia. Serà només això? Molt probablement, alguna cosa es cou a Torre Bankia. UOB opina que caldria començar amb la unificació de les assegurances de salut!

L’empresa també va avançar que està estudiant les modificacions de la legislació hipotecària i que, arran d’això, pensa que hi podria haver afectació a les condicions de comissions i despeses de tercers repercutides als treballadors.

no-one-gets-left-behind

Actuacions ITSS i la recurrent controvèrsia amb ‘els grans’

Actuacions de la ITSS a instàncies de laTGSS. Punt i seguit?

El passat dia 13, amb la nostra assessoria jurídica, vàrem acompanyar els primers companys citats a la ITSS amb motiu del seu trànsit des de la situació d’excedència retribuïda i Conveni Especial pactats amb BMN, cap a un acomiadament forçós dins l’ERO de BANKIA.

La compareixença davant l’inspector va transcórrer dins els límits d’allò que havíem analitzat i previst.

Gràcies als companys i companyes que ens varen avisar tot d’una d’aquestes citacions, vàrem poder aportar els acords col·lectius i una visió general del procés, en el moment oportú.

L’inspector va continuar dos dies més amb les reunions planificades, perquè volia parlar amb tots els afectats (ja sobre les bases assentades el primer dia), però les darreres notícies són que ha cancel·lat les properes compareixences, per innecessàries, atès que totes les companyes i companys citats han passat exactament per la mateixa situació.

Així com s’ha citat a treballadors i treballadores que no han fet res sinó patir la inclusió forçosa dins un ERO, pensam que la ITSS hauria de citar també a BANKIA, que va voler, fort i no et moguis, extingir aquest col·lectiu al·legant ‘política d’empresa’.

Els ‘grans’… una nosa o un referent?

Durant la precampanya, un candidat que va en llistes d’un sindicat majoritari estatal va criticar l’actuació i trajectòria d’UOB. La seva conclusió és que nosaltres només defensam els grans

Algú de veres pot pensar d’aquesta manera? Els egoistes? Nosaltres, ben al contrari, pensam que és gràcies a tots els indios que s’han vist en el cas d’haver d’abandonar l’empresa que encara hi ha empresa (es digui com es digui). I és gràcies a l’esforç professional que feren tots i cada un dels que ens han precedit, que encara podem fer feina en aquest sector, tot i les profanacions ètiques (i d’altres tipus) dutes a terme pels que pilotaven les anteriors naus. El corc sempre era al cap, i els curritos, grans i no tan grans, tots!, hem estat els patidors de les gresques d’altres.

Per tant, ni en broma no ens ha d’alliçonar ningú dient que només defensam els grans. Perquè, saps què, company? Perquè això de no ser dels grans és quelcom que el temps cura. I aviat, més aviat del que hom espera, algú de la cúpula del teu sindicat que pensàs així, ens hi pot etiquetar!

UOB mira endavant, però no deixa ningú enrere! S’entén?

Nota: recomanam a tothom de mantenir la serenitat i el cap fred a davant propostes electoralistes, de curta volada a BANKIA. Els brindis al sol sonen molt bé en el QUÈ, però plantegen molts d’interrogants en el COM, més encara a la nostra empresa. En tot cas, amb el teu suport el 28N, UOB podrà ser en tots els fòrums per defensar els interessos individuals i col·lectius, com hem fet fins ara!

El ‘balanceo’, encara pendent de sentència

El Tribunal Suprem, Contenciós-Administratiu (sí, el mateix de l’ara sí ara no viscut amb l’impost d’AJD), encara ha d’emetre sentència sobre els quatre motius continguts en el recurs de cassació d’UOB contra la decisió administrativa de traslladar places de l’ERO de Sa Nostra a altres indrets. Tècnicament, no es poden escapar de cap dels quatre motius. Políticament, veurem. Per què tanta demora? Cas que finalment el recurs prosperi, l’empresa voldrà posar-se de perfil, ja que allò va ser avalat per una majoria sindical. Una majoria molt complaent i claudicant, contrària als interessos i drets dels treballadors grans.

Si vols que en ser ‘gran’ no te tractin com un empestat…

Si vols que et defensi un equip jove format íntegrament per professionals de BANKIA i no per sindicalistes criats de dos amos…

Si vols seguretat i compromís…

EL 28N, VOTA UOB!

Unitat postintegració a BANKIA

Homogeneïtat, president? Amén a l’alça!

Diu el president de BANKIA que hem d’aconseguir majors nivells d’homogeneïtat en la nostra organització: les tres territorials ex BMN, entre elles la de les Illes Balears, s’han anat enganxant a aspectes molt rellevants del negoci, però flaquegen en altres.

No estam d’acord amb ell quan diu que la integració ha anat “francament bé”. No podria ser que hi hagués alguna relació causa-efecte entre els patiments de la integració i algun dels aspectes en els que ara ens demanen més resultats? No podria ser també que hi hagués altres aspectes derivats de la travessia pel desert de BMN, i en els que BANKIA no s’ha aplicat prou per posar les DTs afectades ‘a nivell’, com per exemple infraestructures, mobiliari, imatge, manteniment i neteja de les oficines? Com estan les oficines de la competència? No podria ser, per altra banda, que la formació durant la integració no hagués servit als propòsits?

Volem recordar, ja que no en fa menció, que un dels aspectes amb més heterogeneïtat és el social. Per exemple, l’assegurança de salut (eliminada el 2013 a la plantilla procedent de Sa Nostra per acord de BMN amb els sindicats complaents), el reconeixement de l’experiència (contractes anteriors), el tipus d’interès terra dels préstecs d’empleat destinats a l’adquisició del 1r habitatge, etc. Són aspectes que explícitament no es varen voler resoldre el la negociació del recent ERO de BANKIA, però que ja hem reclamat a Relacions Laborals, la darrera vegada durant la seva visita a Palma, dia 18 dels presents.

Per tant, si la “prioritat absoluta” és homogeneïtzar l’organització, ja poden començar a posar en agenda les reivindicacions d’UOB (“recuerde dónde lo leyó primero”). Diuen que el gener (en tot cas després de les eleccions del 28N), hi haurà un nou procés negociador en què poden encabir-se aquestes reivindicacions. Opinam que haurien de ser condicions prèvies a qualsevol negociació futura. I no haurien de costar-nos res! Coherentment, demanam el mateix nivell d’exigència en la homogeneïtzació de condicions socials (a l’alça) que demana la Direcció en la de resultats (també a l’alça).

Inacceptable

Bankia, ni transparència ni seguretat jurídica

El MAR, encara

Tot i haver-los-ho demanat de manera insistent en els darrers temps, Bankia es nega amb rotunditat a mostrar a la representació laboral les xifres del Marco de Asignación de Recursos (MAR), per la qual cosa preveiem que haurem de fer passes (externes) per reclamar aquesta informació. Si el número de treballadors assignats a un centre de treball de Bankia és funcionalment dependent del MAR (i així ho hem patit en l’acomiadament col·lectiu, especialment a les Illes Balears, amb una xifra supradotada d’amortitzacions de llocs de feina respecte d’altres territoris BMN), l’empresa no es pot estar d’informar la representació laboral (que té deure de sigil) o estarà vulnerant l’article 64 de l’Estatus dels Treballadors (drets d’informació y consulta). Consti com a avís.

Pla de Pensions (1): tothom és afectat!

Recomanam a tothom que vulgui saber exactament quins imports se li han disminuït del seu fons de pensions, que demani a l’entitat gestora, via planempleados@caser.es, un extracte d’operacions del seu compte des de la integració dels plans de les caixes (13/02/2014) fins a l’actualitat.

De ben segur que hi trobareu “decrements de provisió”, decrements que han afectat tots els partícips procedents del Pla de Sa Nostra, no només als que varen detectar una disminució dels drets consolidats als seus certificats anuals. El que passa és que en molts de casos la pujada per rendiments va disfressar o ocultar el decrement!

Quan s’estava negociant la transformació de “prestació definida” a “aportació definida”, els assessors tècnics varen dir que tot era possible. Es podia fer qualsevol cosa que emanàs de la negociació col·lectiva. També era possible el que demanava UOB: transformar amb la foto finish a una data anterior als efectes de l’ERO. Així es va fer a Liberbank per evitar impactes negatius en els drets consolidats dels partícips. Per què no es va voler fer igual a BMN? Per què cap sindicat ens va donar suport en aquesta petició? Es va crear un superàvit milionari a costa dels partícips procedents de Sa Nostra. Qui se’n va beneficiar i per què?

Recordem que aquests decrements només varen ser possibles gràcies a la signatura de les draconianes condicions de l’ERO de BMN de 2013, la posterior homologació salarial i els acords en matèria de previsió social dins BMN. Si algú vol demanar explicacions, sobretot perquè no es va voler fer la “foto anterior”, els firmants dels acords de BMN i les seves “consultores” tendran les respostes.

A banda d’aquestes osques, herència de BMN, Bankia també vol treure punta al fons de pensions, en aquest cas dels treballadors desvinculats, tot dinamitant la seguretat jurídica que tenien en el moment de decidir (en alguns casos, simplement rebre) la desvinculació de l’empresa. Continuarà.

Armengol, Gorigolzarri, Egea (El Mundo 11 nov 2017)

La direcció territorial de Bankia a les Illes, un altre bluf?

(Foto: El Mundo 10-11-2017)

Tot i la mala gestió directiva dels seus darrers anys i la deixadesa dels òrgans de govern, de la Conselleria d’Hisenda i d’agents socials en general, la Caixa d’Estalvis de les Balears va mantenir gairebé intacta, durant els seus 129 anys d’història, la seva orientació al client illenc: la raó de ser de Sa Nostra.

La fusió dins BMN i la submissió a poders forans varen representar una ponentada d’espoliació i buidatge de Sa Nostra contra la que va faltar oposició local. El punt de no retorn va ser el placet a la fusió per part de l’Assemblea General de Sa Nostra on, recordem-ho, hi eren representats els impositors (clients), ajuntaments, Junta Patronal, Consells Insulars i treballadors. El vot en contra dels 5 (ep, 5 de 100!) consellers generals en representació del personal, juntament amb els d’altres consellers d’altres estaments, no va ser suficient per impedir la dissolució de Sa Nostra dins el bluf que ha resultat ser BMN.

Ara els amics corals Egea i De Guindos ens han menat fins a Bankia. Durant aquesta transició, Goirigolzarri i Egea varen reunir-se, la tardor de 2017, amb la presidenta Armengol i varen confirmar que Bankia tindria una direcció territorial a les Illes Balears. Aquesta no era una qüestió menor, i la premsa se’n va fer ressò (vegeu aquí i aquí).

Les visites dels banquers nostrats als polítics, en aquesta comunitat, resulten sempre memorables. I aquesta de Goirigolzarri i Egea va pel mateix camí, si ens atenem a l’efectivitat d’aquelles promeses de direcció territorial pròpia.

Des d’Unió Obrera Balear demanam a la premsa, partits polítics, federacions empresarials i agents econòmics diversos que s’interessin pel que realment hi ha darrera la direcció territorial balear de Bankia. És a dir, quina capacitat de decisió roman a les Illes? On s’analitzen les operacions creditícies que es tramiten a les Illes Balears, tant de particulars com d’empreses? I allà on s’analitzen (a més de desconèixer la nostra toponímia), tenen idea del que és el negoci i l’economia balear? I on s’han de sancionar les operacions de balears, tenen interès en que aquestes illes prosperin i la xarxa local funcioni i doni bon servei al client, o serà una continuació dels temps de sequera, negatives i retallades de BMN? Tot això, poden demanar-ho a qui ostenta la direcció territorial, el destacat columnista Antoni Serra (o ha exercit més aviat de quintacolumnista?). Creim que no es prodiga en entrevistes. Fins a tres vegades li vàrem demanar audiència durant la darrera reestructuració laboral, i no va ser possible la trobada. El tema principal que volíem tractar era, precisament, l’abast real de la direcció territorial Bankia a les Illes Balears.

Ens temem que aquesta direcció territorial descafeïnada seguirà afectant ben molt, d’ara en endavant, i no per bé, l’economia de les Illes Balears.

Desnortats, una altra vegada?

El desori persistent a les oficines provocat per la direcció i el palancazo precipitat per integrar la base de dades de BMN a la de Bankia necessitaria d’un capità que doni instruccions directives clares que ajudin a resoldre els problemes. Per exemple, si es volen derivar les operacions de baix valor al caixer automàtic, caldria haver previst que aquests funcionassin bé i, també, una adequada i pautada política d’acompanyament dels clients cap a una eina que per ventura no tenen acostumada. Per exemple, si volen mantenir el mateix servei al client (presumptament bo) després de l’increment de la xarxa d’oficines per l’absorció de la de BMN, haurien d’haver previst l’obertura de més oficines àgils de manera més o menys ràpida, per donar el servei de caixa necessari, més encara després de la coincidència de la integració, de les festes de Pasqua i final-principi de mes. I amb tot això, els treballadors implantadors no ha pogut desenvolupar la feina que tenien prevista ja que, degut a l’allau d’incidències que hi ha hagut, s’han hagut de dedicar a tapar vies d’aigua. Manca de previsió.

En el típic sostenella y no enmendalla, la direcció centrifuga la responsabilitat de les incidències de Banca Online i Banca Online Empreses, cap a les oficines! Diu que era sabut de feia temps que els clients havien de passar per l’oficina a actualitzar els contractes. No ho acceptam. La Direcció és qui té el coneixement de la situació general. Havia de saber exactament el nivell assolit en les actualitzacions dels contractes (per saber si era una qüestió de poc o gran abast) i hagués pogut prendre mesures per forçar les actualitzacions de manera progressiva i ordenada. Qualsevol cosa abans de llançar a la plantilla a una piscina amb un pam d’aigua. Més manca de previsió.

És evident que es necessita un període d’adaptació al sistema operatiu de Bankia. Per tant, cal que no estrenyin la plantilla amb objectius comercials ara per ara inabastables.

D’altra banda, segons dades de la darrera sessió de seguiment, només resten 7 amortitzacions per completar el màxim de sortides l’ERO a les Illes Balears, que era de 250. Són 7 places que, a manca de voluntarietat, haurien d’assignar-se de manera forçosa en forma de mobilitat geogràfica. Vista la situació d’actual precarietat a la xarxa de sucursals, demanam la paralització de l’ERO a les Illes Balears. És prou evident que cal obrir amb la màxima diligència més oficines àgils, amb la qual cosa no veim raonable una retallada de plantilla per davall de la xifra actual.

“No trobaràs la MAR…”

Seguim emplaçant la Direcció de Bankia a facilitar-nos la informació del Marc d’Assignació de Recursos (MAR), amb especial atenció al número de clients i la tendència d’aquesta variable en els darrers anys. Si el número de clients és un paràmetre que la Direcció utilitza, entre altres coses, en acomiadaments col·lectius, els representants dels treballadors hem de tenir dret d’informació i consultes sobre aquesta magnitud. Insistirem, i si és el cas que no se’ns facilita la informació, haurem d’acudir a l’autoritat laboral.

Audiència

Audiència al Consolat de la Mar

Ahir divendres, tres representants d’Unió Obrera Balear varen mantenir una audiència amb la Molt Honorable Presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol. Durant la mateixa, hem informat del següent:

  • La denúncia cursada davant la ITSS de les Illes i Inspecció Central (que va arribar a la Comissió Interministerial) sobre els tancaments d’oficines més enllà dels solapaments. Aquests tancaments han creat l’afectació laboral de manera artificial, just abans d’iniciar-se l’ERO
  • L’informe d’UOB sobre la restructuració laboral a Bankia
  • L’ERO de Bankia i el que significa la mobilitat geogràfica per als treballadors insulars
  • Els més de 100 llocs de feina en perill per aquest motiu
  • La reducció acumulada de llocs de feina a les Illes Balears (des de BMN i Bankia) i comparativa amb Andalucia i Regió de Múrcia
  • De l’engany que ha suposat la fusió de les caixes i dels efectes damunt els treballadors, la clientela i la societat en general. Bankia és una entitat participada del FROB, per tant l’Estat, i la seva xarxa prové de les caixes d’estalvis; a les Illes Balears, majoritàriament, de Sa Nostra. Aquestes eren entitats amb finalitat social que evitaven l’exclusió financera, però ara es volen comportar 100% com a bancs. No era aquesta la idea amb què es varen vendre els SIPs i les fusions de caixes

I hem sol·licitat:

  • La vigilància de l’ERO
  • Combatre l’exclusió financera, tot comptant amb els ajuntaments afectats per tancaments de sucursals
  • Instar Bankia a salvaguardar el màxim de llocs de feina: amb peticions de grups de feina específics a les Illes dedicats a sectors clau per a l’economia de la Comunitat
  • Impulsar una agenda legislativa per pal·liar els efectes de la mobilitat geogràfica (aspecte polièdric) damunt els treballadors insulars

Feim una crida al Govern i a totes les institucions en defensa dels llocs de treball (ja prou retallats) de Bankia a les Balears i un clam a la imprescindible compensació per la insularitat. El número de llocs de feina eixalats i d’oficines tancades és de tal magnitud que Bankia no només hauria de respectar la proporcionalitat demogràfica laboral, sinó que hauria d’aplicar un discrim positiu per tal d’evitar les brutals repercussions de la mobilitat geogràfica a la nostra Comunitat, amb uns efectes infinitament més perjudicials que a la plantilla de la península.

Informació

Reunions informatives ERO Bankia

Us informam del calendari de reunions informatives d’UOB obertes a la plantilla de Bankia (volem recordar que les assemblees de treballadors les convoca la representació unitària, no un sindicat):

  • Mallorca – Auditori de la ONCE, carrer Manacor, 8, Palma, dilluns 19 de febrer, 17 a 19 h
  • Menorca – PIME Maó, carrer Curniola, 17, dimarts 20 de febrer, 17 a 18:15 h
  • Eivissa – Hotel Royal Plaza Ibiza, dimarts 20 de febrer, de 17 a 18:15 h
Despido colectivo

Truc o tracte? Ensurt o mort?

L’Acomiadament Col·lectiu de BANKIA, si no hi ha actuació per part dels nostres representants polítics o autoritats laborals competents, significarà una nova regressió que, en el cas de la plantilla de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, agafa una magnitud que pot representar l’acomiadament de més de cent treballadors (tot afectant més de 100 famílies) de l’antiga plantilla de Sa Nostra.

Les continuades reduccions de plantilla efectuades a partir de la creació forçada de l’ineficaç BMN han derivat en una segregació irracional i injusta que s’ha acarnissat sobre una plantilla modèlica que, paradoxalment, sempre ha sabut respondre professionalment a una pressió salvatge d’una direcció absolutament perduda i incapaç de mantenir el nord. Aquesta segregació continuada ens ha significat el tancament d’oficines més alt del conjunt de les caixes del BMN i la reducció més alta de serveis centrals. En ambdós casos, la conseqüència directa ha estat la reducció més alta de llocs de treball, amb un índex gairebé escandalós si es contempla a nivell proporcional amb la resta del territori BMN i, per descomptat, del territori BANKIA que, en el nostre cas i per les oficines que ja tenia a les Balears, ens incrementa encara més el discrim demogràfic laboral.

Aquesta realitat sobrevinguda ha situat l’antiga plantilla de Sa Nostra en un escenari, davant de l’ERO de BANKIA, que convidava per lògica a observar les reduccions (ja pagades al BMN) de l’actual descomposició del sector financer en general i, més en concret, de l’àmbit de les dinamitades caixes d’estalvis. No ha estat així ni de molt. Al contrari, l’apel·lació a l’efecte proporcional en l’aplicació de l’ERO empitjora la situació fins al punt de provocar, a les Illes Balears, moltes amortitzacions de llocs de feina, molt més enllà del que era raonable per solapaments de sucursals. Un nou discrim contra els greuges de la nostra insularitat que reclama una resposta política contundent. Actuarà en conseqüència el Govern de les Illes Balears?

Les condicions de l’ERO conviden a segmentar l’anàlisi, bàsicament entre els dos grans paràmetres en els que es mourà l’aplicació, en funció de si una persona és major o menor de 54 anys a 31 de desembre de 2017. Les persones que superen aquesta edat, disposaran d’una opció que, en el marc de les circumstàncies actuals, entra dins d’un marc raonable (a excepció de la retirada d’un dret públic com és el de la prestació d’atur, suposam que amb el vistiplau dels Ministerios del ramo) que, sobretot atenent l’alt risc de no fer-ho, les convida amablement a acollir-se a la desvinculació. Les persones que no superin aquesta edat poden acollir-se voluntàriament a la rescissió contractual amb condicions més difícils. Altres condicions s’imposaran a les persones que hauran d’abandonar l’entitat, de manera forçada, amb l’aplicació d’acomiadaments maquillats eufemísticament. Ambdós col·lectius, des d’ara segregats en majors o menors de 54 anys, tenen l’opció d’escollir la sortida, emmascarada d’una falsa voluntarietat, o d’acarar-se amb un alt risc a la preocupant alternativa que pot afectar entre el 10% i el 15% de la plantilla que romandrà després de les desvinculacions. Una xifra brutal.

Després del truc del tracte, i de l’ensurt típic de Halloween, ens palplantam davant de la mort laboral, és a dir, davant de l’única alternativa que provocarà (inevitablement si no hi ha la reacció que correspondria al Govern de les Illes Balears) un autèntic drama laboral que afectarà més de 100 treballadors.

Les armes de destrucció massiva no s’utilitzen; al que les té, li basta de fer-ho notar i que està en disposició d’utilitzar-les a voluntat. I a les illes, això té un nom: mobilitat geogràfica. No es pot resistir la pressió que significa el trasbals d’un canvi de destinació que profana la conciliació de la vida familiar amb la laboral. Aquesta mobilitat geogràfica (el rebuig de la qual per part del treballador té efectes econòmics, perquè perd les primes de la baixa voluntària) no té, ni de molt, els mateixos efectes sobre la plantilla de la península que sobre la de la nostra Comunitat. La desconnexió d’una persona que viu, treballa i té tot l’entorn familiar i social a les illes té unes repercussions afectives i econòmiques d’una magnitud que no és comparable amb altres territoris. Enviar una persona, sobretot les qui tenen responsabilitats familiars o persones al seu càrrec, des de qualsevol de les illes a fer feina a la península és precipitar-la a abandonar l’empresa.

L’excepcionalitat que s’ha fet als territoris amb plantilles del BMN, amb la rebaixa de només un any per acollir-se a la desvinculació dels més grans, passant dels 55 de les condicions generals als 54 anys, en el cas del territori de l’antiga Sa Nostra és insuficient, perquè la desproporció és absoluta i l’efecte no és similar, tant pel que fa a la reducció d’oficines com de persones. A l’hora de fer efectiu l’ERO, no es pot parlar de proporcionalitat territorial quan aquesta proporcionalitat està feta sobre xifres no homogènies, tancaments de centres de treball injustificats i aplicació de criteris d’eficiència molt discutibles i sense solució de continuïtat, com hem estat denunciant sense descans, durant setmanes.

En aquesta lamentable situació, no podem esquivar el nostre més enèrgic rebuig a la malifeta dels sindicats hipotecats a la banca de desconvocar, de matinada!, la vaga del passat dia 8 de febrer. La desmobilització que va generar l’esquirolatge sindical entre la plantilla és la causa principal de la manca de la resposta que calia donar a l’ERO en general, però molt concretament contra la mobilitat geogràfica. No ens agrada sentir la representant de CCOO (del Banc de Santander!) celebrar l’acord de l’ERO, atesa la situació en què queden els treballadors illencs, possiblement abocada a l’acomiadament. En haver passat el garbell de l’ERO, haurem de comptar els danys laborals i veure com s’hauran executat!

La mobilitat geogràfica deixa els treballadors illencs a mercè de l’empresa. Treballadors que han dedicat, honradament i professionalment, més de mitja vida laboral a la Caixa de les Balears, desmantellada i regalada per uns directius als qui no s’han reclamat i depurat les responsabilitats en la destrucció de la que va ser primera institució financera, amb finalitat social, de la nostra comunitat.

Ni el xantatge de la por, auxiliat amb l’arma empresarial que significa la mobilitat geogràfica per pressionar la plantilla, ni la desídia dels grans sindicats complaents que fan els ulls grossos amb les repercussions dels seus actes sobre la plantilla de les Balears, ni la manca de reacció política a aquest nou acte que s’endinsa dins del cost de la insularitat, no impedirà que, des d’UOB, mantinguem la vigilància extrema per tal de plantar cara a les arbitrarietats i els abusos que, des de la direcció, puguin tenir la temptació de cometre. Persistirem en la defensa a ultrança del interessos de les persones a qui representam, al servei de les quals ens reiteram a disposició.