All posts filed under “UOB”

La veu de la plantilla
27/03/2026

Junta General Accionistes CaixaBank 27M 2026

Intervenció representant UOB

«Sol·licit que consti literalment en acta la meva intervenció.

»Som en Joan Reynés, secretari general i representant de la UOB, sindicat amb forta implantació (gairebé el 25%) a «Caixa» Illes Balears.

»Tot i així, el senyor president fa parts i quarts i no ens convida a les Juntes. Davant el fet que en una societat cotitzada com aquesta es convidi —amb despeses pagades— a uns sindicats «sí» i a altres «no», vàrem demanar una explicació per escrit. Avui insistim en el requeriment de resposta escrita formal, i per això aportam la pregunta a l’acta d’avui.

»En definitiva, doncs, enguany tampoc venc «convidat», sinó de ple dret, perquè UOB és accionista, i també per la delegació dels accionistes que hi han confiat, i als que donam públicament les gràcies.

»Sr. Muniesa, el vostre menyspreu envers un sindicat com el nostre ens esperona a perseverar en la defensa a ultrança dels treballadors. Avui, fent honor de bella metàfora de Ramon Muntaner, de la mata de jonc, desenes de milers de treballadors d’aquesta casa fan vaga, com un sol cos, en protesta per uns reptes insostenibles, i per la insuportable pressió comercial que la vostra cúpula directiva escampa al llarg de tota la cadena jeràrquica.

»UOB, com a part de la comunió de sindicats convocants d’aquesta vaga, pot afirmar amb orgull que la pràctica totalitat de les oficines de les Illes Balears romanen tancades, o amb importants limitacions de servei.

»Com a Enric V, nosaltres, colla de germans, podrem mostrar les ferides amb orgull i dir: «Nosaltres hi vam esser». En canvi, vostès, Administradors i alts directius, tindran grapada en el seu currículum una vaga històrica en protesta per la seva desconnexió social i manca de responsabilitat humana.

»El sistema de reptes comercials de CaixaBank, un sistema NO pactat que ha donat lloc a molts de conflictes col·lectius (per cert, dos d’UOB, de moment), ja fa pudor de mort.

»La saturació dels companys és total i absoluta. El problema no és únicament de reptes elevats sinó tot un seguit de problemes diaris que s’afegeixen al banyat i que no deixen fer feina. Imputacions no fetes d’acord amb les bases i que després hem de reclamar, puntuacions d’NPS de les que no en som responsables, exigència de compliments específics de comercialització quan el model diu explícitament que la referència ha de ser el compliment mitjà ponderat (CMP), etc.

»És a dir, vostès, senyors Administradors, van donar un mandat (el CMP com a referència), i els directius fan el que volen? És normal, això, en una societat cotitzada?

»Acabam. UOB votarà en contra de la puja del 20% en la retribució del senyor Gortázar. Hi ha que tenir molt de fetge per venir aquí a demanar una puja en un dia com avui, amb tota la xarxa d’oficines tancada o afectada per la vaga. Una vaga damunt la qual suposam que el senyor Gortázar tindrà alguna responsabilitat.

»També s’ha de tenir barra per justificar la puja tot apel·lant a les diferències respecte d’altres CEOs. Però, a veure, senyors Administradors, si això és el principi «igual salari, per a feina d’igual valor», que es nega a la plantilla!

»En el seu cas, senyor Gortázar, hauríem de veure l’«igual valor» on para. Hi ha CEOs que cuiden molt la seva plantilla. Vostè com queda, després de la vaga d’avui, la segona en pocs anys?

»I, senyor president, que segons conten té un passat afí-sindical, se sent orgullós que a «Caixa» hi hagi treballadors de primera, de segona i de tercera classe? Ara acabarà l’infame lustre d’adequació del salari base per a la plantilla integrada de Bankia. Queden encara molts d’aspectes per homologar. No es preocupin, que ho anirem recordant!

»Companyes i companys, moltes gràcies a totes i a tots per aquest dia històric. Un dia que podrem recordar per sempre com un acte de solidaritat i d’afirmació col·lectiva, contra la insensibilitat patronal, davant la situació que es viu als centres de treball, i en especial a la xarxa comercial.»

Intervenció company i accionista Carlos G.

Amb felicitació pels resultats de 2025 i tocant aspectes d’equitat retributiva, la podeu llegir aquí.

08/04/2022

Intervenció d’UOB a la Junta General d’Accionistes 8 abril 2022

Senyor president, senyores i senyors consellers, benvolguts accionistes, estimats companys i companyes, intervenc en nom d’Unió Obrera Balear, UOB, sindicat implantat a CaixaBank i procedent de Bankia. 

Constatam que els nostres darrers fulls publicats han tingut una gran acceptació entre la plantilla. El comentari més repetit és el següent: “Enhorabona, perquè explicau de veritat el que passa a Caixa”. I què és el que passa, a Caixa?

Passa que la concatenació d’EREs, fonamentats en xifres inflades de digitalització, ha tocat os. Cada vegada hi ha més feina i menys mans per fer-la, i la plantilla és al límit de les seves forces físiques i psíquiques.

A CaixaBank hi ha treballadors que tenen carteres de milers de clients. Milers! Vostès creuen que això pot anar mai bé? A més, les carteres poden arribar a ser molt dissímils, qualitativament, entre treballadors d’una mateixa oficina i/o funció. Però els reptes comercials que es demanen no s’acomoden a aquestes diferències.

A més, quan arriba l’esprint o el push, encara es vol un sobreesforç per aconseguir un número irracional de vendes d’un producte determinat en un espai de temps molt limitat. És el consumisme de terra cremada. I si no es marca en el primer minut, es mortifica el treballador titllant-lo d’incompetent. Sobren males maneres i manca molta civilitat per part d’alguns comandaments que són el braç executor d’humiliacions i escarnis de subordinats. L’evolució de la figura de jefe, els darrers anys, és molt preocupant. Els intermedis, executen. Els d’adalt, permeten?

La sobrecàrrega de reptes comercials indueix un increment de tasques administratives i burocràtiques que algú ha de fer. Però la por al fuet del capatàs fa que tota tasca que no reporti marge immediat quedi relegada sine die, amb el consegüent perjudici per al client que potser la necessita com el pa. Doncs, el clima a les oficines es fa irrespirable i els riscos laborals s’enfilen.

Per acabar-ho d’adobar, detectam una guerra velada entre divisions, InTouch i xarxa, derivada precisament de la gestió de clients. Això és inacceptable, així que, per favor, facin el que sigui necessari perquè els clients siguin atesos com cal i, de rebot, els treballadors puguin deixar de rebre queixes de raó dels primers.

Finalment, volem alertar dels tres factors que actualment posen en perill el futur de CaixaBank. Del primer ja n’hem parlat: la deshumanització en el front comercial. El segon és que a les oficines no arriba cap visió macro. Cap a on anam? Què vol l’empresa? Hi ha algú al timó? Doncs, convé que la marineria estigui al corrent del rumb, i no encadenada a un rem i a les fosques. El tercer factor és l’absència de pau social. Sense pau social l’empresa no pot anar bé. Així que s’asseguin amb els representants dels treballadors sense exclusions i transitin per la via del pacte i no de la imposició. 

Volem fer feina de manera digna i eficient. Exigim un redreçament de CaixaBank, ara que encara hi som a temps, bastit en la pau social i el pacte. Cal recuperar el sentiment de pertànyer a una entitat social. Volem un tracte humà per a la plantilla i els clients, perquè les persones són el primer!

Gràcies, en nom d’UOB, per la seva atenció.

La veu de la plantilla
22/03/2019

Intervenció Junta General Accionistes Bankia

Bon dia.

Gracias, señor Presidente, miembros del Consejo, señoras y señores accionistas, señoras y señores…

Me dirijo a ustedes en nombre de Unió Obrera Balear (UOB), además de accionista, sindicato implantado en Bankia, mayoritario en Illes Balears tras las recientes elecciones de noviembre, en el sector de Ahorro.

En primer lugar, queremos agradecer la sensibilidad de la entidad con las poblaciones del Levante de Mallorca afectadas por las inundaciones de otoño. Queremos recordarlo porque para ser el banco preferido de la sociedad, sin duda cabe retomar aquello que tenían de bueno las cajas: la simbiosis con dicha sociedad, a través de un retorno justo, con una presencia más activa en todo el tejido social y empresarial local. Atender necesidades. Si Bankia no ocupa ese espacio con su marca y un hecho diferencial, lo hará la competencia.

También queremos valorar la buena acogida que, en general, se ha brindado a nuestro sindicato y a los nuevos trabajadores de Bankia, a pesar del ERE y sin perjuicio de nuestra disconformidad con determinados cierres de oficina. Al contrario de lo que adolecíamos en nuestro pasado inmediato, constatamos un proyecto, una línea, un norte.

Y la plantilla agradece tener un QUÉ, pero hasta ahora no podemos decir lo mismo del CÓMO se lleva a cabo.

No guardamos precisamente buen recuerdo de la fusión “de récord Guinness”. El señor presidente también ha hecho uso en algún discurso de una alegoría para referirse a integración por la vía rápida: el trabajo del alfarero. El barro tiene que modelarse con rapidez, mientras todavía está húmedo. Cierto. Pero también es cierto que una vez modelada, la arcilla tiene que hornearse lentamente y con maestría para obtener una pieza de calidad, bella y duradera. No está siendo el caso.

Durante nuestra breve pero intensa experiencia en Bankia, hemos podido constatar que no es una organización ajena a excesos directivos. El loable celo en la persecución de objetivos comerciales no debería verse empañado por estilos de dirección… mejorables. Manifestamos nuestra preocupación por la pérdida del sentido de la solidaridad intraequipo y el incremento de los riesgos psicosociales. Nos aplicaremos, responsablemente y con la debida proporcionalidad, contra la falta de compañerismo, de ética, de humanidad.

Por último, celebramos la reciente creación de la Dirección General Adjunta de Personas y Cultura. Y por ello formulamos la pregunta:

Si se quiere forjar una verdadera cultura de empresa como vehículo de éxito, ¿no se debería dar pie a una participación más activa de la representación laboral en el diseño, implementación y seguimiento de aquello que afecte a personas o a la organización del trabajo? ¿Pedir opinión, al menos? Sin menoscabo del poder de dirección del empresario, nos preguntamos si quieren, o no, contar con la visión desde la trinchera. En el fondo, se trata, si recuerdan la película Senderos de Gloria, si quieren asimilarse al coronel Dax o al general Mireau.

Muchas gracias por su atención.

València, 22 de març de 2019

La veu de la plantilla
10/03/2019

La veu de la plantilla (Junta General Accionistes Bankia)

El proper 22 de març, UOB serà a la Junta General d’Accionistes de Bankia, a celebrar a la ciutat de València, en la doble condició de sindicat amb implantació a Bankia i d’accionista de la societat.

En el passat eren els Consellers Generals en Representació del Personal els qui defensaven els treballadors a l’Assemblea General i als òrgans de govern delegats, fent sentir la seva veu ferma, valenta i clara (per exemple, oposant-se en bloc, públicament, a les fusions que serviren per, pas a pas, dissoldre la caixa d’estalvis). Avui en dia, és el sindicat qui recull el testimoni per, també des de l’àmbit institucional de Bankia, ser la veu de la plantilla.

Si ets accionista de Bankia, no tens previst d’assistir a la Junta però vols reforçar la veu d’UOB, emplena i envia’ns el document de delegació a «9583 UOB» o contacta’ns per qualsevol d’aquestes vies.

Carta d'UOB a Pedro Sánchez
17/10/2018

Carta al President del Govern d’Espanya

Atesa l’agenda legislativa en marxa que pot conduir a una modificació legal de l’Estatut dels Treballadors i altres normes, el Comitè Executiu del sindicat ha decidit remetre un burofax al Palacio de la Moncloa per fer avinent alguns problemes del marc laboral actual que han afectat i afecten ben directament els treballadors dels sectors de banca i caixes d’estalvi, tot impactant en les prolongacions de jornada part damunt dels límits.

Si hi ha voluntat política es poden adaptar els textos legals a l’experiència viscuda aquests anys, per tal de crear un marc cada cop més progressista i lliure d’abusos.

Contingut de la comunicació

Excmo. Sr. Pedro Sánchez Pérez-Castejón

Presidente del Gobierno de España

Complejo de La Moncloa

Señor Presidente:

Durante los años de gobierno del Partido Popular nuestro sindicato, mayoritario desde hace tres décadas en Illes Balears en la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de las Baleares, luego en la mercantil BMN y, ahora, en BANKIA, ha constatado la insensibilidad de los poderes públicos a la cuestión de las prolongaciones de jornada que tienen lugar en el ámbito laboral, y muy especialmente en nuestro sector de Cajas y Entidades Financiera de Ahorro, cuyo Convenio Colectivo define la jornada como un número de horas anuales.

La Sentencia del Tribunal Supremo de 4 de diciembre de 2015 –referida a BANKIA, por cierto– es usada como un ariete por la dirección de esta y otras entidades: no se computan todas las horas diarias de trabajo efectivo para comparar si hay exceso sobre la jornada anual convencional, ya que la empresa simplemente manifiesta que no se realizan horas extraordinarias. Pero es obvio que es imposible saber si se realizan o no horas extraordinarias si no se computa la jornada diaria.

Los trabajadores del sector viven en una permanente angustia bajo la presión comercial a la que se ven sometidos por parte de la Dirección. Dicha presión incluye mensajes nada subliminales sobre la necesidad de prolongar la jornada diaria para sacar el trabajo adelante. No necesidades puntuales, sino trabajo ordinario. La bancarización de las cajas de ahorros y las drásticas reducciones de número de sucursales y plantilla están provocando abusos en materia de jornada –obstáculo a la creación de empleo– y, de otra parte, incrementos muy notables de los riesgos psicosociales –con todas las graves consecuencias que este tipo de riesgos llevan aparejados sobre la salud de los trabajadores y la relación con la clientela–. Creemos imprescindible que la legislación española tome ejemplo de las más progresistas en materia de control de abusos en materia de jornada, así como de desconexión laboral en horas de familia.

A mayor abundamiento, cada vez son más los requerimientos formativos para el desempeño en el sector de bancos y cajas. Ahora mismo está en marcha una nueva fase de la acreditación MiFID II, por ejemplo, formación equivalente, a la práctica, a unos 30 ECTS de dedicación (muy por debajo de las horas de formación reguladas en un vetusto Convenio Colectivo). Consideramos la formación como un derecho de los trabajadores y un activo para la clientela, pero notamos en la legislación cierta ambigüedad en su cómputo como jornada. El caso de BANKIA es paradigmático porque la Dirección se escuda en que la formación es voluntaria (?). Pero queda fuera de toda ponderación la necesidad del sector de adaptarse a las nuevas regulaciones, y eso se está llevando a cabo totalmente fuera de control de jornada.

Entendemos que tanto el gobierno que usted preside como la mayoría parlamentaria, progresistas, pueden impulsar los cambios legislativos necesarios que ayuden a poner fin a ciertos abusos empresariales, y en especial a los comentados de los sectores de bancos y cajas. Ello redundará en un beneficio para el empleo y la sociedad. Para ello, le rogamos escuche la voz de los sindicatos, que es la voz de las plantillas afectadas. Quedamos a su disposición para ampliar cualquier punto que sea de su interés.

Atte.,

Por el Comité Ejecutivo de La Unión

Les Illes Balears, 15 octubre 2018

09/09/2018

L’ABC de les nostres visites als centres de treball

Fa temps que, sense frissor però ininterrompudament, estam visitant els centres de treball de Bankia. Amb aquestes visites podem:

A. Conèixer de primera mà les inquietuds de la plantilla

La gent, especialment la del col·lectiu d’oficines, té ganes de parlar del seu dia a dia. Importantíssim. Tota la informació que ens arriba és aprofitada per millorar les condicions laborals i socials. Ser el sindicat més representatiu de Bankia a les Illes Balears ens permet ser directament presents en tots els àmbits de decisió i seguiment d’acords laborals. I quan anam de reunions per Madrid, pràcticament sempre som els únics de Balears. Això vol dir que només mirem pels treballadors de Balears? No. Seria un contrasentit; el nostre àmbit és estatal i tenim afiliats arreu del territori espanyol, als que defensam i protegim independentment de la geografia. Passa que UOB mai no s’ha posicionat en contra de cap col·lectiu per afavorir interessos d’un altre. No poden dir el mateix tots els sindicats! Però també passa que hem d’extremar la vigilància, ja que alguns jerarques sindicals es mostren, de manera massa recurrent, insensibles a especificitats illenques. Els és molt fàcil transigir en allò que creuen més prescindible des d’un punt de vista purament tàctic, a nivell estatal. “Esto o aquello es A CEDER”, diuen, en parlar del plus de residencia, la mobilitat geogràfica o de no disposar de la pòlissa d’assistència sanitària, dinamitada per als curritos ex-Sa Nostra, el 2013, per acord laboral! I ara, SOMOS BANKIA o no lo somos?

B. Recordar als (pocs) companys no afiliats que només la solidaritat, gestionada en benefici del col·lectiu, és allò que dona raó de ser a UOB

Un treballador afiliat, a banda de contribuir econòmicament a la seva defensa individual i col·lectiva, és una font d’informació molt valuosa per al sindicat que, a més a més, té la capacitat i el dret d’influir en les decisions que prenen els seus òrgans. L’afiliat/da pot participar, en la mesura que ell/a vulgui, en la vida sindical. Des d’afiliat “de base”, a ser part de llistes electorals, membre de la representació laboral o, inclús, del Consell Sectorial d’Estalvi o del Comitè Executiu d’UOB. Tenim tots els perfils, i tots ells són imprescindibles. Però cada afiliat és únic, com ho són les seves circumstàncies personals i professionals. El sindicat n’és conscient i el seu afany és tenir cura de tots i totes.

Recordau aquesta màxima, que no ens cansarem de repetir: “Persona afiliada, persona respectada”. Respectada pels companys i, especialment, per l’empresa i les administracions públiques quant a les repercussions legals associades a l’afiliació.

i C. Presentar-nos a TOTS els companys i companyes

I, especialment, presentar el full de serveis d’UOB als companys origen Bankia i brindar un futur units. Perquè com a col·lectiu ens convé, de totes totes, seguir sent ‘un sol cos’, i no ‘cossos sols’, com voldria l’empresa.

Arran d’aquestes trobades, per cert, hem pogut anar desfent alguns malentesos que circulen pels centres de treball, que possiblement tenen el seu origen en sifonades gens casuals. Qui es deu entretenir a desinformar? No té altres feines més profitoses que intoxicar? Anem a pams amb un Detox Reloaded (o ‘les mentides tenen les cames curtes!’):

“UOB, sent minoritari a nivell de tot Bankia, ja no és útil”. FALS! El mateix deien quan ens varen fer aterrar a BMN i, mirau per on, UOB segueix existint i gaudint de bona salut. També econòmicament i financerament. Estam legitimats, tenim mitjans i experiència per dur endavant accions, quan aquestes són necessàries.

“UOB només mira pels treballadors origen BMN”. FALS! Com hem dit més amunt. Som i serem un sol cos. N’hi ha que volen fer-nos aparèixer com una associació o club tancat. Qui escampa barroerament afirmacions tan grotesques ho fa amb l’objectiu de debilitar UOB. Els nostres estatuts són públics i estan a l’abast de tothom que els vulgui consultar al registre (online) d’organitzacions sindicals i empresarials.

“UOB va negociar amb els altres sindicats el repartiment de ‘cupos’ d’ERO”. FALS! Volem recordar que UOB es va incorporar a les negociacions cap al final, quan aquests ‘cupos’ ja estaven dats i beneïts. Si és cert que n’hi ha que varen mercadejar ‘cupos’, seria greu. Quin va ser el preu unitari de la vida laboral d’un treballador?

“UOB no va lluitar durant la negociació de l’ERO”. FALS! Volem recordar que, juntament i gràcies a la CGT, vàrem ser l’únic sindicat que va mantenir la vaga de dia 8 de febrer, a meitat de la negociació. La resta varen fer la farina blana i varen renunciar a la que hagués estat una jornada de mobilització històrica. La plantilla, majoritàriament, va seguir les indicacions dels sindicats majoritaris de Bankia, i a partir d’allà, la negociació va ser molt costeruda. El contrast amb la jornada de vaga del 24 de maig de 2013, a BMN-Sa Nostra, impulsada per UOB i secundada massivament, és eixordador.

“UOB deixa que es promocionin treballadors ex-BMN per damunt dels d’origen Bankia”. FALS! Vaja quines coses hem d’arribar a rebatre! Els nomenaments són potestat de la Direcció. Nosaltres, seguirem reivindicant la publicació de totes les places i el mecanismes com el de la Comissió Avaluadora que impulsen la meritocràcia i la igualtat. A BMN, ni Direcció ni els altres sindicats no varen voler saber-ne res, de publicitat i transparència. A Bankia, també funciona l’amiguisme? Tard o d’hora, tot se sap.

Conclusió!

Sembla mentida que segueixi havent agents que tenen per objectiu desprestigiar i anorrear UOB. No ho consentirem, perquè la experiència ens demostra que com més va més necessària és la veu ferma, valenta i lliure d’aquest sindicat.

CONTRASTAU AMB UOB, PER FAVOR, QUALSEVOL INFORMACIÓ RELATIVA A UOB. FEIS COM LES PERSONES BEN INFORMADES I ANAU SEMPRE A LA FONT.

RESTAM A DISPOSICIÓ DE TOTES I TOTS!