De la pols del passat, el camí és enfangat!

CaixaBank, al dictat d’algun il·luminat, va convertir en Stores algunes oficines que no poden funcionar com a tal amb els recursos de què disposen. Quan es tenen onades de clients que entren per la porta perquè necessiten fer gestions, els treballadors en funció d’empleat els han d’atendre, per descomptat, i això representa menys temps que poder dedicar a tasques comercials damunt la cartera Retail.

A una oficina grossa situada en un centre d’una gran ciutat, que s’hagi de dedicar un parell d’empleats a l’atenció directa no l’afecta igual que quan parlam de presumptes Store, situades en un barri obrer, o de l’extraradi, amb una plantilla limitada i al límit. I quan aquesta situació s’explica a la Direcció, aquesta no té més resposta que dir que, tanmateix, les carteres Retail no són rentables. Idò!

O sigui, a la Direcció li patinen absolutament una part dels clients d’aquesta casa? És per això, suposam, que aquesta mateixa direcció ha posat en marxa una policia de l’operatòria dedicada a investigar-la, perseguir-la i reprimir-la? Per què no són coherents i posen per escrit al plafó d’anuncis de l’oficina que CaixaBank no vol una certa classe de clients? Ah, perquè potser seria delictiu? Amb els inputs que ens arriben qualsevol posaria messions que el projecte MAC està destinat a fer aigües, tot just començar!

Col·laboracions d’aquesta setmana

«Ara resulta que com el director de Negoci ha dit que no es pressioni amb el número de vendes cada dues hores, ara ho fan a darrera hora del dia amb la renovada i fantàstica reunió de vendes, en què enlloc de demanar-te les vendes que has fet et demanen les ventes, les cridades, les cites, les cites planificades i jo què sé què més, mentre tot es mostra en temps real a Mis Clientes.»

«Una altra eina de control! Més burocràcia, més emplenar formularis amb dades que ja es tenen per un altre costat, i menys temps per atendre els clients. Estam atrapats en el temps, en un model basat en justificar enlloc de en fer.»

«Els dirigents volen duros a pesseta! Ens donen lliçons magistrals que ells mai han aplicat a la vida real. Prenen decisions que t’obliguen a executar sense tenir intenció d’escoltar com van de malament. I quan han passat dos anys i s’adonen que alguna cosa no va bé, torna el Mystery Shopper perquè, llavors sí, cal esbrinar què esta passant. I farà tres anys que avisam, i no ens escolten!»

«Fa dos anys que deim que els objectius comercials son inassolibles. El 2023 peguen una pujada. I començam el 2024 amb una nova pujada d’objectius. I la resposta dels superiors és que no aplicam la sistemàtica comercial, segons ens diuen: atendre a tothom que vingui sense cita perquè el Mystery Shopper pot ser qualsevol; tancar-se una hora per fer cridades; i tenir tres cites de valor cada dia. I si, a més, hem de gestionar varis caixers que fallen mes que una escopeta de fira, reclamacions de clients que ens deriven des del SAC, testamentaries… A la nostra oficina, no ens surten els comptes per a tot això en una sola jornada de treball!»

«No entenc perquè la Direcció gasta diners en autoenganyar-se. És autocomplaença? Per justificar que el que ells han proposat funciona? Això és com qui munta un restaurant on no es menja bé, però que té ressenyes de Google fantàstiques, totes pagades pel propietari. Però l’amo culpa als treballadors de que les taules estiguin sempre buides!»

«El càncer de les oficines són les vendes per empleat. Si tothom està dedicat a vendre i aquesta és la seva prioritat, ningú vol atendre al client! Amb el nou sistema MAC a les Store tens a UNA persona per atendre tots els clients que entren a l’oficina. Les oficines, degut als tancaments, cada vegada tenen més clients i fer una simple gestió pot suposar de 30 a 40 minuts d’espera. El company demana reforços (així està protocol·litzat) quan hi ha mes de tres persones esperant, però no arriben perquè tothom té cites. El temps que se surt a donar una mà és temps que no es dedica a vendre… És un sistema del tot pervers!