Obligats a lliurar previsions? No hi ha temps que no torn!

Torna a haver-hi algun comandament que demana als seus subordinats de manifestar per anticipat quantes vendes de tal o qual producte –o estri tecnològic– tancaran durant la setmana. Si aquests quefassos tenen una bolla de vidre amb la qual escrutar el futur, enhorabona; els indios no tenim cap artefacte que ens informi de quin peu s’aixecaran els clients cada matí.

Això d’haver de donar previsions de vendes, evidentment, no és més que una tàctica psicològica, consistent en fer que els incauts curritos es banyin, tot verbalitzant –quan no escrivint– una quantitat, que a partir d’aquell moment quedarà fixada en l’imaginari com un llindar al que caldrà arribar per evitar faltar a la paraula donada i quedar malament.

Un altre típic element de la bateria de recursos de psicoescombraria del comandament intermedi és el reporting diari. Les bases de dades corporatives estan molt ben alimentades amb informació de tot el que passa a les oficines, com es demostra cada vegada que auditoria grata per trobar les mil i una irregularitats a algú sota la lupa. Però el comandament de torn insisteix que li omplim a mà un Excel amb les vendes diàries. Una eina de pressió més perquè ens apliquem a arribar al repte, o perquè visualitzem l’enfora que ens estam, o inclús per fer-nos passar pel tràngol del zero.

Recordam la nostra habitual recomanació per fer front al tacticisme patronal de demanda de previsions de vendes: immediatament després de donar la previsió (si és que és factible donar-ne alguna), es pot afegir el següent (o semblant, en línia amb la idea):

«Aquesta previsió es purament estimativa, limitada a la informació parcial que s’ha pogut obtenir dels clients entrevistats, i queda sotmesa als criteris de naturalesa ondulatòria, fluctuacions del negoci i del lliure mercat, totalment aliens a la meva actuació com a [funció].»