Rellevant presa de posició de dos (de tres) sindicats majoritaris!
Les CCOO han publicat una circular, de 19 d’abril, titulada «CaixaBank: el momento es AHORA» en què s’hi diu el següent: «Es el momento de adelantar el fin de la adecuación progresiva Bankia».
La UGT, en el seu parlament davant la proppassada Junta General d’Accionistes, va manifestar: «Solicitamos la finalización inmediata de los porcentajes de adecuación progresiva a los compañeros de origen Bankia»; i a la seva circular informativa de 23 de març, s’hi deia: «I que s’elimini l’adequació progressiva de la plantilla d’origen Bankia ja que els beneficis s’han de reflectir també en la recuperació del poder adquisitiu de totes les persones treballadores».
Benvinguts!
I el SECB? Ens hem perdut alguna cosa, o queda com l’únic sindicat despenjat de la vindicació?
Fins ara, aquest sindicat ha dut a terme una defensa numantina de l’adequació progressiva de l’ALI Bankia 2021. Si no canvien de posició, no passaran a ser el darrer bastió que li queda a la patronal per defensar el manteniment dels percentatges de l’ALI tal i com ens els varen fer empassar? Ens explicam:
L’escalat de percentatges de l’ALI Bankia 2021 s’aproxima a una progressió geomètrica, 5%, 15%, 25%, 50%, 100%, calcat al que va ésser l’ALI Barclays 2015.
En canvi, a l’ALI Banca Cívica 2012 els percentatges anaven en progressió aritmètica: 20%, 40%, 60%, 80%, 100%. Per tant, allò del «siempre se ha hecho así», per dir-ho suau, no era exacte.
En el 2021 vàrem passar per una fusió de gran abast, sí; encara hi havia tipus negatius, el sector es trobava «travessant el desert» (paraules del Conseller Delegat)…
Però, ara, seguim igual? O hi ha hagut canvis substancials?: sinergies de la fusió ja recollides, beneficis disparats, bona proa amb un Euríbor a l’entorn del 4%, etc.
Estava justificat que l’escalat de l’ALI 2021 fos igual que el de 2015? Era la mateixa situació? Entenem que ja NO ho era. Però mantenir ara, en el 2024, uns acords que es remunten a la situació de 2015, és un autèntic escàndol, i per això hi ha un clam generalitzat entre els treballadors, especialment els d’origen Bankia!
Reflexió
Gràcies, doncs, a la pressió i acció sindical dels sindicats petits –sí, com la UOB!–, els mateixos que algunes visitadores comercialment-agressives (van per objectius, com fa la patronal?) diuen que «no serveixen per a res», s’ha aconseguit redreçar la posició de dos (de tres) sindicats majoritaris, en la qüestió de l’adequació progressiva!
El tercer sindicat majoritari (seria el ‘3 de 3’), però que de fet és el primer, que ostenta més del 40% de la representativitat, gràcies als vots de molts de treballadores i treballadors, també amb origen Bankia, en quina trinxera es troba ara mateix?
Continuarà…