All posts filed under “Publicacions mandat 2023-2026

Protesta davant CaixaBank

Adequació progressiva salarial ALI: ‘2 de 3’

Rellevant presa de posició de dos (de tres) sindicats majoritaris!

Les CCOO han publicat una circular, de 19 d’abril, titulada «CaixaBank: el momento es AHORA» en què s’hi diu el següent: «Es el momento de adelantar el fin de la adecuación progresiva Bankia». 

La UGT, en el seu parlament davant la proppassada Junta General d’Accionistes, va manifestar: «Solicitamos la finalización inmediata de los porcentajes de adecuación progresiva a los compañeros de origen Bankia»; i a la seva circular informativa de 23 de març, s’hi deia: «I que s’elimini l’adequació progressiva de la plantilla d’origen Bankia ja que els beneficis s’han de reflectir també en la recuperació del poder adquisitiu de totes les persones treballadores».

Benvinguts!

I el SECB? Ens hem perdut alguna cosa, o queda com l’únic sindicat despenjat de la vindicació?

Fins ara, aquest sindicat ha dut a terme una defensa numantina de l’adequació progressiva de l’ALI Bankia 2021. Si no canvien de posició, no passaran a ser el darrer bastió que li queda a la patronal per defensar el manteniment dels percentatges de l’ALI tal i com ens els varen fer empassar? Ens explicam:

L’escalat de percentatges de l’ALI Bankia 2021 s’aproxima a una progressió geomètrica, 5%, 15%, 25%, 50%, 100%, calcat al que va ésser l’ALI Barclays 2015.

En canvi, a l’ALI Banca Cívica 2012 els percentatges anaven en progressió aritmètica: 20%, 40%, 60%, 80%, 100%. Per tant, allò del «siempre se ha hecho así», per dir-ho suau, no era exacte.

En el 2021 vàrem passar per una fusió de gran abast, sí; encara hi havia tipus negatius, el sector es trobava «travessant el desert» (paraules del Conseller Delegat)…

Però, ara, seguim igual? O hi ha hagut canvis substancials?: sinergies de la fusió ja recollides, beneficis disparats, bona proa amb un Euríbor a l’entorn del 4%, etc.

Estava justificat que l’escalat de l’ALI 2021 fos igual que el de 2015? Era la mateixa situació? Entenem que ja NO ho era. Però mantenir ara, en el 2024, uns acords que es remunten a la situació de 2015, és un autèntic escàndol, i per això hi ha un clam generalitzat entre els treballadors, especialment els d’origen Bankia!

Reflexió

Gràcies, doncs, a la pressió i acció sindical dels sindicats petits –sí, com la UOB!–, els mateixos que algunes visitadores comercialment-agressives (van per objectius, com fa la patronal?) diuen que «no serveixen per a res», s’ha aconseguit redreçar la posició de dos (de tres) sindicats majoritaris, en la qüestió de l’adequació progressiva!

El tercer sindicat majoritari (seria el ‘3 de 3’), però que de fet és el primer, que ostenta més del 40% de la representativitat, gràcies als vots de molts de treballadores i treballadors, també amb origen Bankia, en quina trinxera es troba ara mateix?

Continuarà…

Protesta davant CaixaBank
Protesta davant CaixaBank
La veu de la plantilla

Junta general Accionistes CaixaBank 2024

Intervenció del representant d’UOB

Bon dia!,

el meu nom és Antoni M. S., i avui som la veu d’Unió Obrera Balear (UOB), organització sindical implantada a CaixaBank. Sol·licit que consti en Acta aquesta intervenció.

Senyor president, senyores i senyors consellers, senyores i senyors de la Direcció, senyores i senyors accionistes, companyes i companys,

Començam per donar l’enhorabona pel preacord assolit a la Mesa del sector. “Enhorabona” a la patronal, per descomptat, que amb aquest preacord de mínims s’ha estalviat la jornada de vaga prevista per avui, en un context de plantilla mobilitzada com mai ho havia estat.

Sàpiguen vostès que la plantilla està molt decebuda i frustrada, i agitada com un vesper, per aquest preacord sectorial que consolida la pèrdua de poder adquisitiu a les taules salarials. Haguéssim preferit no haver-la d’escriure ni publicar, però la circular d’UOB de 13 de març, de títol manllevat del vers d’en Llach, “No era això, companys, no era això!”, ha estat una de les més llegides i seguides del nostre historial. Caldran millores molt substancials dins CaixaBank per apaivagar la plantilla.

Sàpiguen també que, per a una bona part de la plantilla, el preacord ha afegit al banyat. Les sinergies i els rèdits de la fusió amb Bankia ja s’han recollit, al 100%, i ara l’entitat va vent en popa, amb un Euríbor prop del 4%, sense retribuir els dipòsits, i en un context sense competència perfecta: tot va a marge. En canvi, després de tres anys –dels cinc en què s’ha d’haver harmonitzat el salari base “Caixa”–, és a dir, transcorregut un 60% del temps, els treballadors integrats encara no han arribat ni tan sols al 25% de l’homologació. Es podia entendre en un context d’Euríbor negatiu i marge raquític, però no s’entén en el context actual.

No ens cansarem de denunciar aquesta i altres discriminacions per raó d’entitat d’origen, condició que es perpetua com un estigma laboral, personal i familiar. Vegem-ne tres exemples addicionals:

Primer. En cas de mort, les nostres vídues i vidus, els nostres orfes, tenen assegurats unes prestacions de risc substancialment diferents –amb diferències, com a mínim, del 100%– segons l’entitat de procedència.

Segon. Tot i no haver canviat mai de sector ni de Conveni Col·lectiu, la fórmula de càlcul de l’ajut per fills no té en compte l’antiguitat en les entitats d’origen.

I tercer. Als efectes de les pagues de fidelitat, tot i no haver canviat mai de sector ni de Conveni, els treballadors integrats són com empleats de nova entrada!

Tot plegat, motivació en vena! En la fixació d’objectius, els reptes, les recurrències, en l’exigència comercial, oi que no es discrimina per raó d’origen laboral? No és just, doncs, demanar un mateix tracte retributiu, si més no en qüestions que tenen per comú denominador el fet de sentir-se (o no) part d’un mateix cos laboral i, per tant, impulsar el sentiment de pertinença i la cultura d’empresa?

Pregunta

A la vista dels grans beneficis que la plantilla, com un sol cos, impulsa i aconsegueix amb la força del seu treball, i amb l’Euríbor i el marge plenament recuperats, estan vostès per perpetuar els discrims per raó d’origen laboral?

* * *

Benvolgut senyor Massana i resta de companys executius de l’Àrea de Negoci: deixar d’emprar la paraula push no vol dir més que això. Si vostès el que havien ordenat era un canvi de fons, sàpiguen que els estan prenent el pèl, i molts de DANs segueixen igual, per no dir pitjor: van a la seva, amb enfilalls de correus cada punt, exigint reportings diaris, fins i tot operació per operació, publicant rànquings perquè passis vergonya comparant-te amb qui no ets comparable… i així passam els dies i les setmanes, al Best Place to Work, entre pastilla i pastilla per a l’ansietat.

Senyores i senyors accionistes, els excessos passen factura. Ho vàrem constatar amb la crisi del totxo. No anam bé si per aconseguir un major dividend vostès consenten que aquesta entitat segueixi extorquint treballadors perquè, com si fossin autòmats, procurin la col·locació de productes a ultrança, no en el millor interès dels clients, sinó en interès dels bonus i incentius d’alguns comandaments.

Senyor president, el risc reputacional és gran i creix; i els abusos passen factura.

* * *

Acabam. En protesta pel manteniment de diversos estàndards retributius, en protesta per la pressió comercial inhumana per mantenir una venda de productes a ultrança, i en protesta sobretot per l’estat d’ànim de la plantilla a dia d’avui, votarem en contra de les propostes d’acord.

Gràcies per la seva atenció!,

Unió Obrera Balear, UOB

València, 22 març 2024

PS. Adjuntam per a l’Acta de la sessió la circular UOB de 13 març 2024, sobre el preacord de Conveni sectorial, esmentada a la intervenció.

Intervenció d’un company accionista

Centrada en aspectes del negoci com l’omnicanalitat, la competència interna, el clima laboral, la pressió comercial, i els problemes al voltant de tot això, la podeu llegir aquí.

La dualitat dels majoritaris

Col·laboracions sobre el preacord i més anàlisi del ‘MAC’

Per descomptat, el més important és l’empleat, perquè si aquest està motivat, si treballa de gust, farà les coses bé i el client serà ben atès i, al mateix temps, quedarà satisfet, i, en conseqüència, s’aconseguiran els objectius i, per tant, els accionistes rebran la seva compensació, igual que els proveïdors, que serviran a una empresa sostenible.

Isidre Fainé

Col·laboracions

ARITMÈTICA “CAIXA”

En mi pueblo 5 + 3 + 3 = 11 < 17 < 23, ¿rigen otras reglas en el universo paralelo CaixaBank?

CONSOLIDACIÓ DE LA PÈRDUA PASSADA

“Per una vegada que els treballadors podem plantar cara a la patronal i defensar els nostres drets, ens venem per una misèria, que mai compensarà els darrers 3 convenis firmats anteriorment.”

JA SERIA EL COLMO

“Dicen que no irá por adecuación progresiva; hombre, con la que está cayendo, que un litro de aceite cuesta más que muchos destilados, ¡solo faltaría! Espero que el compromiso de CaixaBank esté firmado y rubricado.”

MAL ROTLLO DINS ELS FIRMANTS

“«Nefasto» diu [la circular d’una secció sindical d’un sindicat firmant del preacord], una paraula que ho descriu molt bé.”

“I tant que ho descriu bé: la patronal puja 3 punts les seves pretensions i els «firmantes» les baixen 12.”

PLANTILLA SUPERMOBILITZADA I HIPERDECEBUDA

“A la nostra oficina érem tots que haguéssim anat a la vaga, i pel que sé d’inputs de la zona, hagués tingut un seguiment massiu, com l’aturada parcial. Què fort i quina decepció aquesta desmobilització!”

L’OBJECTIU ERA ANUL·LAR LA VAGA

“No hi ha nassos que el dia de la Junta General els treballadors estiguin fora de la trinxera, fent vaga. Fins i tot ens fan contactar amb els accionistes perquè participin o deleguin, amb la pastanaga de la participació en un sorteig d’un Samsung, i així de passada mirar si necessiten alguna altra cosa… Llàstima no poder-les dir que deleguin en… UOB!

CAIXABANK DIU

La dirección de Caixabank agradece el acuerdo 😂 Ya no hace falta decir nada más…

CAIXABANK NO DEIXA DIR

Quien no deja decir nada más és CaixaBank, que no permite comentarios en la noticia de PeopleNow. ¿Por qué será?

AGERMANATS O “MASCARATS”?

“Aquests que van a les concentracions i manifestacions amb màscares que els tapen la cara completament, saben allò de «qui cara veu cara honora»?; i saben que amb aquest preacord que consolida pèrdua de poder adquisitiu algú podria dir que «s’han llevat la careta»?

L’EXITUS DEL CONVENI

Los hay que quieren ganar el relato vendiendo que esto del preacuerdo del Convenio ha sido un éxito. Éxito del latín exitus significa final o término. El exitus de una persona es su fallecimiento… el exitus del Convenio…

Best Place to Work? or … Worst Place to Die?

MANCA DE TRANSPARÈNCIA

Se sap si la vaga s’ha desconvocat? Han dit res els convocants?

L’ABC

Lo mismo habría que pasarles alguna de las definiciones de qué es un sindicato, porque no la deben tener bien. Por ejemplo: «Un sindicato es una organización de trabajadores, formada para proteger los derechos y promover los intereses de sus miembros en lo que respecta al salario, las prestaciones y las condiciones de trabajo».

EL ‘MEME’

La dualitat dels majoritaris

“Millor Atenció al Client”? Vet aquí l'(única) fórmula!

Està tot inventat! A la caixa d’estalvis també vàrem tenir aquest debat, i els gurus de torn –moltes de vegades, enlluernats per consultors transeünts– ens contaven les seves pel·lícules: que havíem de triar els clients, fer-ne rànquings, seleccionar i atendre només els que ens donaven rendibilitat. Naturalment, els consultors se’n fumaven un puro si amb allò es pervertia totalment el sentit i raó de ser de les caixes d’estalvi com a entitats d’atenció i servei a les classes populars.

Què va passar? Doncs, en aquelles primeres onades els especuladors no varen reeixir en absolut, i als cursos vestibulars per al personal que aprovava oposicions es transmetia una idea, tan simple i tan potent com aquesta:

“Sabeu quin és el millor client? El millor client és el que tenim ‘al davant’ en aquell moment.”

Si volem tenir prestigi; si volem divulgar el nom de l’entitat, juntament amb uns valors diferenciadors de la competència, orgullosos d’un passat i d’una història que té com a comú denominador la vocació de servei a tothom que entri per la porta perquè té una necessitat; si volem realment impulsar el sentit de pertinença, allò que s’ha de fer es tractar el client que tenim al davant (físicament o telemàticament) com el millor del món! I cada client s’hi ha de sentir!

Volem una feina digna i eficient!

Cartes dels lectors, Diari Menorca 15-03-2024

Millor Atenció al Client?

On és la “Millor Atenció al Client”?

Només s’és “Client” si en un moment donat reportes rèdit als accionistes?

I, després, ‘Bon vent i barca nova’, i fins a la propera campanya?

El sentiments que expressa l’escrit de dalt són coincidents amb els de molts de companys (actius i passius) i molts de clients, que troben que no anam bé, i que ens hem allunyat dels principis fundacionals de les caixes d’estalvi, en concret del servei al client en el sentit d’atendre les SEVES necessitats en cada moment, i no només les que interessen al compte de resultats del banc! Com de costum, vam votar en minoria.

Els administradors i la cúpula directiva de CaixaBank, que dicten les polítiques comercials de l’entitat per maximitzar el rèdit dels accionistes, i moltsde comandaments intermedis, que executen aquelles polítiques tot desfermant una cruenta pressió per vendre a ultrança determinats productes, són els únics responsables d’aquesta llunyania i decepció que perceben els clients respecte de la seva entitat de referència!

I és que per moltes campanyes publicitàries o cortines de fumque s’empesquin, un banc és un banc (una societat anònima), i no una caixa d’estalvis! – No serà perquè no haguéssim avisat: tornam a recordar que els representants d’UOB en els òrgans de govern, juntament amb alguns impositors i consellers generals, van votar en contra de les decisions que dugueren al traspàs de l’activitat a banc.

Estant així les coses, caldrien canvis legislatius profunds (els que hi ha hagut fins ara fan rialles) per tal d’evitar que la patronal del sector financer –sector que ha de donar serveis essencials a la societat– segueixi tractant els clients, com ens diu na Rufi, només com una simple «font de rendibilitat», com «un objectiu numèric».

Volem «clients satisfets», oferir «un servei personalitzat i de qualitat», i per això cal posar punt a la venda a ultrança i a la inhumana pressió comercial que genera!

Volem una feina DIGNA i eficient!

Perill, Conveni

No era això, companys, no era això!

Ja sé que et fa por decebre’m, però esper que et consoli saber que les meves expectatives sobre tu eren molt pobres.

Sheldon Cooper (The Big Bang Theory)

Què ha dit CaixaBank?

Les entitats associades a la CECA i vinculades pel Conveni Col·lectiu de Caixes i Entitats Financeres d’Estalvi, entre les quals està CaixaBank, van arribar ahir a un preacord de Conveni Col·lectiu amb el 86,63% de la Comissió Negociadora (FINE –inclou SECB–, CCOO i UGT). Aquest preacord contempla, segons diu l’empresa en una publicació adreçada a la plantilla que, contràriament al que és habitual, no admet comentaris:

  • Increment salarial de l’11% en 3 anys (5% el 2024, 3% el 2025 i 3% el 2026). No diu ni pruna de l’increment addicional condicionat a l’IPC.
  • Un pagament únic addicional i no consolidable de 1000€ per a tota la plantilla en el 2024, que es cobraria a l’abril si “no hi ha demores” en la redacció: ja tenim la pastanaga!
  • Un dia de lliure disposició addicional no consolidable per a cada any de la vigència del Conveni (2024, 2025 i 2026).
  • La supressió del Nivell XIV (nivell d’entrada) que patronal i sindicats majoritaris havien creat en el seu dia. Mesura que també afavorirà la patronal: a veure si així, canviant la misèria del XIV per l’escassesa del XIII, amb un poc de sort hi hagués joves que volguessin entrar a fer feina al sector.

El comunicat també diu que “CaixaBank s’ha compromès a aplicar fórmules de manera que aquests increments i pagament addicional no es vegin afectats per l’adequació progressiva.” Anem a veure, què vol dir “CaixaBank s’ha compromès”? I “aplicar fórmules”? No tindrà força d’acord sectorial, això? Està per escrit o no?

També hi diuen que “La Direcció de CaixaBank agraeix l’acord i reconeix el compromís i el treball de tots els professionals de l’Entitat, fet que ens permet afrontar amb força els reptes que es presenten en el futur”. Traducció: deixin-se ja d’històries i de vagues, i a seguir produint sota la pressió comercial que (això sí) tenen vostès garantida!

El que més els coïa, allò que preocupava a CaixaBank, la vaga del 22M, dia de la Junta General d’Accionistes, ha quedat dinamitada amb el preacord. Tot en ordre!

Què diuen a cals firmants?

Tot i les medalles que corren a penjar-se amb l’habitual egocentrisme i megalomania, una altra cosa que ha quedat tocada amb el preacord és la unitat d’acció dins cada una de les centrals sindicals majoritàries. Hi ha seccions sindicals que s’han desmarcat del preacord al que han arribat els seus representants, de manera molt clara i contundent; i ens consten també altres dissensions internes, a diversos nivells. Diu un aforisme que es pot enganyar a algunes persones tot el temps, o a tothom durant un cert temps, però que no es pot enganyar a tothom tot el temps!

I el més important: què diu la plantilla?

La plantilla no està conforme amb el preacord, i no esperava, després d’haver-se deixat la pell en una vaga parcial de seguiment massiu, i després de mobilitzar-se per a la vaga prevista pel 22M, que els sindicats majoritaris a la Mesa del Conveni, aquesta vegada, tornassin a fer la farina blana pel que fa a millores compensatòries i satisfactòries PER A LA PLANTILLA. Aquest preacord consolida la pèrdua de poder adquisitiu passada (un 16,2% en tres anys, i un 23,4% en vuit anys), i aferrem-nos si en el futur hi torna a haver una crisi inflacionària, perquè tornarem a beure oli!

Serà difícil de repetir una situació tan propícia en una negociació sectorial: oligopoli estructural, Euribor a prop del 4%, saldos de clients no remunerats… Tot a marge! Què més necessiten per treure un acord que compensi la misèria dels darrers anys i que faci justícia als beneficis patronals? Quines altres transaccions hi ha hagut, en un altre pla, que encara no coneixem? Seran, si de cas, en benefici de la plantilla, o de qui?

Ens temem que ‘continuarà’, perquè, como diu Stephen King, «la decepció no va ser mai quelcom que cercàssim, però és una forma excepcional d’aclarir la ment».

Coco "a prop", "enfora", ...

Un garbell de clients furtiu?

Todo es posible si tienes a alguien #cerca. Nuestro posicionamiento comercial es inseparable de un compromiso social que nos defina y diferencia. Esta campaña solo la podemos hacer nosotros, desde una cercanía única a las necesidades de cada cliente y del conjunto de la sociedad. #UnaBancaDiferente”

Direcció de Negoci de CaixaBank

Ens arriben notícies preocupants sobre un nou impuls a aquella sistemàtica no escrita que cerca buidar les oficines de clients molests: aquells que esperen (o desesperen) per fer una operació de caixa.

Hi ha clients que molesten, sempre segons aquesta sistemàtica ‘B’, perquè el treballador que els ha d’atendre podria dedicar-se a feines més productives, sobretot per als bonus del DAN cap amunt: operacions “de valor”, vendes per suposat, mentre que allò que de veres necessiti el client… ja tal.

A UOB pensam que un client dins una oficina és, d’entrada, una oportunitat, no una molèstia. Si no hi ha personal suficient per fer-ho tot, incloent l’atenció a tota persona que entri per la porta, el problema és de la cúpula, però ens traspassen la patata calenta als treballadors. També pensam, per cert, que haver de fer una operació a un client com si la fes ell (amb el seu dispositiu, o amb el caixer), no el converteix màgicament en un client digital. Però, en fi, doctores tiene la Iglesia.

Entretant, CaixaBank ha posat en marxa la campanya “tot és possible si tens a algú a prop”, i ens demanam sincerament si és pur cinisme, tot plegat, o si dins el maremàgnum de “Caixa” una mà no sap què fa l’altra. Què pensaran els accionistes, i en concret els accionistes majoritaris com la Fundació “La Caixa” (animeta de CaixaBank) i el Govern d’Espanya, si queda demostrat el doble estàndard vigent en aquesta casa? Mentre als publireportatges que surten als mitjans, a la normativa oficial, a les reunions amb les forces sindicals, tot són bones paraules –ara “projecte MAC” (Millora de l’Atenció al Client), suara la campanya “A prop”–, a la part baixa de la cadena jeràrquica vivim en una contradicció permanent:

  • Per una banda hi ha responsables que diuen que cal intentar derivar (a les bones) el màxim d’operacions cap al caixer automàtic, però que si algú vol fer coa i esperar al terminal de caixa, ho ha de poder fer. Sempre que parlem d’esperes raonables!
  • Però, per altra banda, els censors del règim venen a les oficines a fiscalitzar-nos i a dir-nos que el terminal ha d’estar vetat a:
    • Actualitzacions de llibretes: s’han de fer totes al caixer; s’ha d’empènyer, obligar o forçar al client per a que així sigui. I si no vol?
    • Reintegraments de menys de 3000€: ídem.
    • Qualsevol operació sense suport: el DNI no serveix, i si el client és d’una altra oficina, marxar-lo.
  • També ha tornat a aflorar allò d’eliminar les cadires del pati d’operacions i inutilitzar (per exemple, amb col·locació d’elements com les pasteres) qualsevol espai on els clients puguin descansar o recolzar-se mentre esperen a ser atesos en el terminal de caixa. Sí, això passa en una entitat que diu tenir finalitat social. Els agradaria als heralds de la comercialitat que fessin el mateix als seus pares o padrins?
  • Res de l’anterior compta si tenim a davant un Mystery Shopper. En aquest cas, a ferrar i xapar, ens hem d’aplicar en dur a terme la millor atenció possible, tot conjugant la normativa oficial amb l’empatia envers el client.
  • I als cursos de formació continua apareixent el paràgraf d’exempció de responsabilitat. Ja ho sabeu: si algun treballador cau víctima de la pressió dels superiors, incorr en una mala pràctica de manual i aquesta surt a la llum, serà ell qui se’n durà l’expedient. Per tant, compte, perquè el risc és tot vostre: per vendre un MyBox més o menys no hi pot haver expedient possible. Per vendre’l de qualsevol manera, alerta!

Volem una feina digna i eficient i amb el manual a la mà, però l’estil directiu que sembla que es vol la DT és aquell que no deixa fer feina; aquell que dedica la jornada a cridar-te contínuament per saber com està tal o qual operació i què esperes a formalitzar-la (l’únic que l’interessa!), o que t’envia quatre correus en qüestió de minuts, dels quals espera resposta immediata perquè no te res més a fer que fiscalitzar-te i donar creu, perquè al cap i a la fi ets algú que no coneix ofici que necessita monitorització constant.

SOS, això és Can Pixa!

Qui fa la normativa a CaixaBank, els comandaments intermedis? Perquè aquí cada DAN/DC/DT, va a la seva! Saben a les Torres d’Ivori que cada DAN/DC/DT va a la seva? (Fins i tot i ha oficines en què el/la responsable va per lliure.) Què fan per evitar-ho? O hi ha patent de cors per fer i desfer (o, fins i tot, deixar fer qualsevol cosa) dins els virregnats, mentre l’espècia segueixi fluint? A Bankia hi havia un cap comercial que deia “Bankia és un buscate la vida”. Constatam que CaixaBank va pel mateix (mal) camí.

Demanam a (l’alta) Direcció de CaixaBank que publiqui amb claredat i total transparència, com a circular normativa, tota la sistemàtica que vol implantar, perquè cada oficina i cada empleat tingui clar (per escrit!) a què atenir-se, i a qui s’ha d’atendre, i en quines condicions. Entri per la porta en Mystery Shopper, o en Martí Tacó, amb cita o sense. Si ho feim bé per a un, per què no per a tothom? (La publicació, evidentment, ha de ser prèvia a la posada en marxa, i hauria de demanar-se informe previ a la representació legal dels treballadors.)

Amb igualtat de condicions i transparència es podran fer comparacions entre els resultats de cada direcció (en general), i depurar aquells estils directius que es desviïn de la normativa per interessos espuris, o que passin per damunt dels drets laborals i, a la llarga, dels interessos de l’empresa en el seu conjunt.

Beneficis patronals disparats

Beneficis colossals, equitat irrisòria!

BBVA ja ha presentat els seus resultats de l’exercici 2023, tot marcant un rècord de beneficis: 8.019 milions d’euros, un 26% més, i ha anunciat un dividend complementari. El divendres, 2 de febrer, CaixaBank presentarà el seus. Si observam les dades rellevants del grup gener-setembre 2023, en comparació amb les de 2022, el marge d’interessos va augmentar un 60%, des dels 4.582 milions fins als 7.364 milions. Quant a l’activitat, els recursos de clients pugen un 1,3%, des dels 611.300 milions fins als 619.323 milions. El crèdit a la clientela –afectat pels tipus elevats i les amortitzacions anticipades– decreix un 1,7%, des dels 361.232 milions fins als 355.057 milions. Amb un any, doncs, la diferència entre els recursos de clients i el crèdit a la clientela s’ha fet encara major, d’aquí que el banc no tingui cap interès en remunerar el passiu, i d’aquí que vagi fent calaix sense aturall.

Què esperam de la presentació de resultats de CaixaBank? L’evolució de l’Euribor en els tres darrers mesos de 2023, amb tipus del 4,160%, 4,022% i 3,679% (mitjana de 3,953%), fa presagiar una continuïtat en la generació de beneficis, o inclús una accentuació respecte dels nou primers mesos (amb una mitjana dels respectius Euribor de 3,835%). No seria d’estranyar, doncs, essent el resultat de 2022 de 3.145 milions d’euros, assolir ara una xifra a l’entorn dels 4.800-5.000 milions. És a dir, ens podríem situar en devers un 60% més de benefici? Només que fos un 30% ja seria d’escàndol!

A més dels motius exposats, si es pot parlar de beneficis tan grans és, en bona part, per l’èxit de la integració de Bankia i la feina per igual, i l’esforç dia a dia, d’any en any, de TOTA la plantilla resultant de la integració. Però si els de la cúpula, al mateix temps que s’inflen com indiots pels resultats, pretenen, impasible el ademán, mantenir o defensar el sistema de deduccions salarials de l’ALI encara dos anys més, podrem assegurar o bé que tenen molta barra, o una nul·la sensibilitat cap al conjunt de la plantilla. El mateix podem dir de les ridícules actualitzacions salarials i, com de costum, de les paguetes, que proposa la patronal per renovar el Conveni Col·lectiu.

UOB espera que s’arribi a un consens, tant a la Mesa del sector com en l’àmbit de CaixaBank, que posi punt i final a la manca d’equitat entre els beneficis patronals i la retribució dels treballadors artífexs d’aquests beneficis. Altrament, caldrà dur a terme accions en defensa de la plantilla.

Exigim una acceleració significativa i notable de l’adequació progressiva salarial, a més d’una justa i necessària reparació a la pèrdua galopant de poder adquisitiu, així com una actualització salarial i de prestacions socials, tot conseqüent amb els astronòmics beneficis de l’entitat!

La pastanaga dels incentius

UOB informa negativament el sistema d’«Incentius» 2024 de CaixaBank

El dissabte de Sant Antoni UOB va lliurar l’informe previ sol·licitat per l’empresa sobre el sistema d’«incentius» de 2024. Com a premissa, val a dir que CaixaBank no demana informe a la RLT sobre el sistema de «bonus». Com que aquests, per definició, són «primes», segons la llei també haurien d’estar sotmesos a informe, previ a l’execució de les decisions adoptades per l’empresari.

Són alguns dels punts clau de l’informe:

UOB reclama sistemes de retribució variable pactats amb la RLT, com per exemple el que existia a l’entitat absorbida Bankia, que no per pactat deixava de ser parametritzable per l’empresari, segons les necessitats d’aquest en cada exercici. A CaixaBank els sistemes de retribució variable parteixen amb el seriós hàndicap que són discrecionals en la seva totalitat, i per això són camp abonat per a l’arbitrarietat directiva.

UOB rebutja els elements competitius introduïts per l’empresa en aquest sistema, com són els ajustaments sobre rànquings; o els ajustaments per Compliment Ponderat d’Experiències, CPE, pels quals estar per sobre o per sota de la mitjana, però en un entorn molt proper a aquesta pot representar una diferència del 20% en l’incentiu. A més, el benchmark previst, en ser una mitjana pura sense contemplar cap altre estadístic, pot portar a situacions del tot injustes.

UOB condemna absolutament l’existència de rànquings de qualsevol tipus a CaixaBank, més encara el seu ús per ajustar retribucions dels treballadors!

L’ajust per Reto Calidad no s’explica en què consisteix. En qualsevol cas, UOB en rebutja la implementació en termes d’un NPS sui generis, ja sobre l’oficina o sobre qualsevol gestor. Sobre aquest particular, UOB ja va manifestar clarament la seva opinió sobre l’NPS de CaixaBank en una sèrie de circulars publicades entre el 12 i el 15 de juny del 2023, resumides aquí.

Per gaudir de l’incentiu obligatòriament s’ha de consumir? UOB rebutja el pagament d’incentius a través d’una targeta virtual perquè amb això s’impulsa el consumisme, en lloc de l’estalvi. Això és especialment greu i irresponsable, més encara en una conjuntura inflacionària, si es té en compte que l’empresa és una entitat financera del sector encara anomenat «d’Estalvi» que fa gala del seu retorn social.

Arbitrarietat o, com a mínim, imposició sense explicació, de les quanties dels reptes. L’empresa no explica el perquè dels imports absoluts marcats com a «Repte». Per exemple, el marge i el volum, tant en objectiu global com de mínims per empleat. En general, no es justifica cap de les quantitats que apareixen a les bases.

En el cas del marge per empleat, atesa l’especialització impulsada per l’empresa, no s’entén que tots els empleats hagin d’assolir un marge mínim per percebre incentius. Amb decisions com aquestes, CaixaBank no només penalitza el treball en equip, sinó que (si se’ns permet el símil futbolístic) pretén tenir equips formats únicament per davanters centre, que tots hagin d’anar pel pitxitxi si volen cobrar la seva fitxa, i que els equips funcionin a la perfecció dins d’un entorn que exigeix no descuidar altres facetes – sota l’espasa de Dàmocles del Reto Calidad!

Hi ha casos, per exemple, a InTouch, on les quanties de l’objectiu poden no haver pujat significativament, però d’altra banda les carteres s’han reduït, amb decrements de l’ordre d’un 15%. Per tant, vist en conjunt, el repte es pot veure incrementat de manera alarmant si no es procedeix, en breu, a una recomposició i realimentació de carteres amb prou clients amb característiques perquè els reptes imposats siguin assolibles. Hi ha d’haver un equilibri entre el repte, el nombre de clients amb característiques adequades al repte i el nombre de clients que cal atendre per múltiples raons, possiblement no alineades amb el repte.

En el cas d’InTouch, Repte Futur, la imposició del 80% a cada categoria incrementa el total del repte molt per sobre de l’import inicial de producció neta per funció.

Els supòsits d’exclusió, reducció o pèrdua de premi no estan suficientment justificats ni explicats: acomiadaments disciplinaris, incompliments normatius de caràcter general, abolició per situació de l’entitat, pràctica comercial inadequada. Per tractar cada cas, es proposa la constitució d’una comissió paritària, empresa-RLT. Dita Comissió, per exemple, tindria potestat per analitzar i determinar, en atenció a les evidències constatables, si les pràctiques van ser conseqüència de la pressió comercial exercida pels comandaments, motiu pel qual haurien de revisar-se els premis en tota l’escala jeràrquica.

Pel que fa a la formació mínima requerida per percebre incentius, segons UOB s’ha de millorar el sistema d’informació que permet als treballadors de consultar l’estat de realització d’aquesta formació, i què li queda per fer exactament.

Per tot l’anterior, UOB va emetre INFORME NEGATIU del sistema d’«incentius» CaixaBank, a més de manifestar desacord amb la no sol·licitud d’informe del sistema de «bonus».

Quina creu, els objectius!

La creu de la fixació d’objectius

La xarxa bull de queixa i frustració pels objectius fixats per a enguany. Pel que sembla, s’ha iniciat el camí d’ajustar els objectius a la realitat pel que fa a la tipologia de client que gestiona cada oficina, quelcom que s’havia vingut reclamant. Però, al final, ens arriba que l’aplicació de seva fórmula, en massa casos, dóna com a resultat unes xifres clarament més enllà de l’abast dels equips de feina.

El resultat d’una fixació de (presumptes) objectius tan poc empàtica, essent aquests percebuts com a inabastables (en puritat, per tant, no serien objectius), és una desmotivació i desmoralització generalitzada. Doncs, una generació en cascada d’elements contraproduents i contraris a l’al·licient per a una producció sostinguda i sostenible que caldria impulsar des de la cúpula directiva. Un exemple que clama al cel és el de l’experiència Dormir Tranquil, de la que ja vàrem parlar a la circular UOB de dia 27 de desembre.

La preocupació pel “Dormir Tranquil” és gran i creix!

Hi insistim. Com pot esser que havent-hi la pujada de tipus que hi ha hagut; l’increment tan significatiu de la inflació; una baixada de la renda disponible; l’increment del preu de l’habitatge; i uns salaris no actualitzats segons tot l’anterior; sabent que tots aquests factors impacten negativament en el negoci hipotecari i de préstecs en general i, per tant, també en les oportunitats de generar negoci en la branca de les assegurances vinculades; com pot ser, doncs, que estiguem constatant tants de casos d’increment de l’objectiu Dormir Tranquil?

I encara més: com pot esser que no s’hagi tingut en compte que l’any passat hi va haver l’efecte (en positiu) de la reconversió d’assegurances procedents de companyies adquirides, que s’hauria de considerar com un extraordinari i, per tant, descomptar-lo de l’objectiu d’enguany?

Què està passant aquí? Volen estendre la frustració i la desmotivació? O es tracta de pagar la menor retribució variable possible als treballadors de les trinxeres però, al mateix temps, fer que treguin el fetge per la boca, per tal d’assegurar que l’agregat per entitat sí que doni per a unes sucoses comissions? La banca sempre guanya!

Ens demanam si aquesta nova (?) fixació d’objectius és un pas més cap al Best Place To Work, o és un seguir voltant la sínia, atrapats en la mateixa dinàmica de sempre.