All posts filed under “Pressió comercial

La veu de la plantilla

Intervenció UOB a la Junta general d’accionistes de CaixaBank

Intervenció d’UOB

La que segueix és la intervenció que el representant d’UOB haurà llegit a la Junta general d’accionistes de CaixaBank del 31 de març de 2023:

Bon dia, el meu nom és J.R., representant legal d’Unió Obrera Balear (UOB), sindicat amb representació als tres comitès d’empresa de les Illes Balears, i força més votada en dos d’ells.

Primer de tot, una qüestió formal. UOB és accionista de CaixaBank, i no veim cap raó perquè es vegi sempre relegada a la cua de les intervencions. Som el cabrum? (A Mall., es diu cabrum a un «conjunt de persones de baixa categoria»). Ho fan per poder tallar l’streaming, o per no enregistrar la part final de la sessió? Per no haver de molestar-se en contestar? Hi ha minutos de la basura a les Juntes de CaixaBank? Hi ha «accions A» i «accions B», en aquesta casa, senyor president? Demanam el mateix (bon) tracte per a tots els accionistes.

Entrant en matèria, la nostra intervenció versarà, eminentment, sobre dos temes: la pressió comercial damunt la plantilla, i les discriminacions per raó d’origen laboral.

Denunciam, en defensa dels treballadors de la casa, la pressió comercial directiva que es desferma a través de l’escala jeràrquica, cada setmana i sense treva, per tal de col·locar productes a ultrança, és a dir, NO en el millor interès del client, sinó en interès exclusiu del compte de resultats. Tornam a constatar consignes directives per, a tall d’exemple: establir calendaris i horaris de caixa il·legals; deixar les taules d’atenció desertes encara que hi hagi clients que en necessiten; dir als clients que «no hay dinero», o que «el reciclador no funciona»; llevar d’enmig impressores financeres per defugir d’actualitzar les llibretes d’estalvi; etc. etc.

Això és un escàndol majúscul i una indignitat impròpia de la història d’aquesta entitat, i constata l’existència d’un hipòcrita doble estàndard: l’oficial, el que surt a la documentació contractual i a les circulars internes, tot en ordre; i l’intern, verbal, que com un foc colgat pretén instruir els treballadors perquè siguin aquests els que facin la feina bruta. I, així, «que se consiga el efecto sin que se note el cuidado». Aquest doble estàndard posa en perill laboral a la plantilla, perquè vulnera la normativa i pretén forçar els treballadors a incomplir-la, i és un evident factor de risc psicosocial per als treballadors.

Senyor president, senyores i senyors accionistes, representants del FROB i de la Fundació “La Caixa”, aquestes actuacions directives constitueixen un clar risc reputacional que posa en perill tota l’entitat. Li demanam, doncs, que cessi la demencial sistemàtica de venda a ultrança, i tallar d’arrel el doble estàndard directiu contrari a normativa, o caldrà prendre mesures urgents. Volem recordar que dia 20 de febrer hi va haver una jornada de vaga a KutxaBank que va tenir un seguiment massiu (un 60% segons fonts patronals).

Quant a l’altre tema, denunciam també les desigualtats en condicions socials elementals, en què tots els treballadors hauríem de tenir un mateix tracte. A tall d’exemple, les contingències de risc. En cas de mort, alguns deixarem vidus, vídues o orfes, de segona o de tercera. El mateix passa a davant de discapacitats sobrevingudes. I l’ajut de fills del rebut de salaris discrimina segons l’origen laboral. Estan vostès d’acord, senyores i senyors del Consell, en donar continuïtat a pràctiques discriminatòries en qüestions com les que acabam de senyalar?

Ja que esmentam el rebut de salaris, cal tornar a parlar de l’injust sistema d’adequació progressiva a cinc anys vista. Per una banda, les sinergies de la integració de Bankia no han estat un lustre a aflorar. I, per altra, tenim el canvi de cicle en l’evolució dels tipus d’interès, i unes actualitzacions salarials molt per davall de la inflació. Invocam, doncs, el principi Rebus sic stantibus i demanam negociar una acceleració de l’adequació progressiva salarial. En igual feina i mateixos reptes, igual salari!

Per tal de consolidar una eficaç cultura d’empresa que cohesioni el banc, cal posar fi a la hipocresia de la vigent sistemàtica comercial, a les ordres contradictòries, sinó il·legals, i a les desigualtats en drets socials que consideram elementals.

Consti en acta la intervenció i que, en coherència amb tot l’anterior, i en protesta per un sistema de retribució variable no pactat, pensat per premiar els de dalt i penalitzar els de baix, votarem en contra de les propostes d’acord …

Moltes gràcies per la seva atenció.

Intervenció d’un accionista

Així mateix, transcrivim la intervenció duta a terme per un accionista i company nostre, en relació a un altre aspecte d’interès:

Señoras y señores consejeros, señor presidente, mi nombre es C.G. y soy accionista, empleado y representante de los trabajadores en CaixaBank.

Hemos pasado unos años duros para el sector (con los tipos de interés incluso bajo cero) y se han requerido sacrificios: a los accionistas (a menor beneficio, menor dividendo), a los trabajadores (despidos, congelación salarial) y también a los clientes, que han visto mermado el servicio clásico de atención, al dedicar la Dirección todos los recursos disponibles, de manera eminente, a la venta, entiendo que con el conocimiento del Consejo.

Dicha merma en el servicio tiene consecuencias en la sociedad, y la entidad tiene que aplicarse en la gestión de las críticas en redes, en campañas de márquetin y en conseguir buenos posicionamientos. Sin embargo, en el mundo real, en los barrios, en las plazas, o en los pequeños actos de socialización, las críticas perduran e incluso arrecian, y muchos trabajadores, que ya han contribuido a los sacrificios comentados antes, se ven en situaciones muy incómodas ante las críticas que reciben, la mayoría de las veces, de razón, por parte de sus vecinos, amigos y seres queridos.

Dejemos de hacernos trampas al solitario. Las encuestas de satisfacción de clientes salen bien, pero ¿qué parte del resultado es forzado? ¿De dónde proceden las consignas que llegan hasta los empleados, acerca de comentar a los clientes que si no puntúan con un 9 o un 10, quien resulta penalizado es el trabajador? Señor presidente, no podemos pretender desembarazarnos del factor humano para conseguir ventas a ultranza, y luego apelar a él para que la encuesta salga satisfactoria.

Por otra parte, ¿saben que estamos pasando a digitales clientes que solo lo son en modo consulta, y que ello resta recursos a las oficinas, ahondando más en la mala atención? Es necesario implantar una omnicanalidad real para mejorar la confianza, nuestra cercanía con el cliente, la reputación y, por ende, las ventas.

Señoras y señores, estamos en un nuevo ciclo; las cuentas y los saldos de nuestros clientes ya no son una rémora para la cuenta de resultados, sino todo lo contrario. Pongamos la rueda en marcha; volvamos a la excelencia en el servicio, a abrir las puertas de nuestras oficinas para que dejen de ser un coto privado de caza; superemos el telemarketing y apostemos por una omnicanalidad real mediante la cual el cliente pueda acudir a nosotros por la vía que le resulte (al cliente) más conveniente; mejoremos la relación entre las oficinas y los gestores online, e impulsemos la colaboración y la cooperación entre divisiones, en lugar de la lucha fratricida, la canibalización, y el todo por la venta, en claro detrimento del servicio y la calidad final que prestamos al cliente.

Señor presidente, mi pregunta es si no creen ustedes llegado el momento de volver a un modelo más amable de relación con nuestros clientes, un modelo donde se reconozca la vocación de servicio y la labor de los trabajadores, así como su contribución al desarrollo de nuestra sociedad. La cercanía y, por tanto, también las oportunidades de negocio, no las conseguiremos únicamente con grandes campañas institucionales, sino en el día a día, en todas y cada una de las oficinas comerciales, en todos y cada uno de los contactos con la parroquia de clientes, sean por el canal que sean. Confío en que el camino, de hecho, del regreso, se ha emprendido, y que el año que viene podamos analizar y valorar los cambios, imprescindibles para recuperar la confianza de nuestros clientes, en beneficio de la sociedad, de la empresa y del valor de las acciones.

Wacky Races

Què divertit: els “Autos Locos” arriben a “Caixa”!

I, com els “equips” de la nostra DT, ells també eren 11!

Es veu que amb l’ocurrència de penjar icones representatives de les vendes d’assegurances als cubicles d’InTouch, amb l’objectiu de fer passar un tràngol diari a aquells treballadors que no havien pogut tancar cap venda, no n’hi havia prou.

Ara, els Illuminati de CaixaBank (o seran els de SegurCaixa?) han fet una passa més en la voràgine destructora de la deontologia professional dels treballadors de banca, tot engegant la “Gran Carrera del Auto”, botant-se, naturalment, qualsevol consulta prèvia als representants dels treballadors, durant la qual podríem advertir la Direcció de l’errada que va amb aquests tipus de campanyes de venda a ultrança i, especialment, amb sistemàtiques competitives, puerils i contraproduents.

En aquesta “carrera” per vendre assegurances (producte MyBox Auto), resulta que hi ha equips (DANs i All In One), i que “nuestros pilotos”, un per equip, són els respectius directius. És a dir, ajustem-nos el cinturó, perquè tot és possible! (Per cert, que s’utilitzen les seves fotos del directori empresarial d’una manera que ens sembla prou irregular! Hem d’entendre que hi han consentit? O és una cosa que va con el sueldo?)

També hi ha un “Reglament” o “Bases”, 7 “circuits” o “Grans Premis” (recurrències), que tindran “guanyadors”, un sistema de puntuació per a cada circuit, un “guanyador” del campionat, i uns “trofeus simbòlics” (un cotxet de jugueta) per als indios… De veres serà simbòlic, o es tracta de veure qui no tindrà cotxet al cap del dia, per tenir a algú a qui reprovar? En definitiva: tot un sistema basat i orientat al RÀNQUING de treballadors, cosa que, pensàvem, innocents de nosaltres, que estava expressament prohibida per la normativa interna.

Segurament, es pensen que amb aquesta analogia graciosa de l’automobilisme li llevaran ferro a la pressió comercial que està a punt de desfermar-se per contractar assegurances a tort i a dret. Seguirà la broma, però, quan una zona, o una oficina, no tingui sort en les vendes? Assignaran al pilot-DAN la imatge del binomi Patán-Nodoyuna, per seguir amb la gracieta i el bon rollo patronal? O, com sempre, trauran el fuet i la cara agre, tot centrifugant les culpes cap als remers? Ho veurem en el següent capítol dels Autos Lokos “Caixa”!

Canets UOB

El remer subliminal!

Per si no vos heu entemut, a les presentacions de la “Gran Carrera Auto” – Loko hi ha una picada d’ullet a UOB: sí, allò del remer! Quina gràcia, l’empresa!

pàrquing cotxets MyBox Auto

El pàrquing dels cotxets.

Col·laboració: “On és el remer?”

Idò sempre, sempre, ens observa a través del mirall!

Nota: aquesta circular va tancar la seva edició a les 23,30 hores de dia 13 de març de 2023.

Cadena de merda empresarial

La cadena de merda

La Direcció va dir blat, i ara diu ordi? Pac qui deu!

Les oficines tallen claus, amb raó, perquè els han canviat les regles de joc de consecució d’objectius de fons d’inversió, començat el partit! Quan la plantilla ho fa bé i els números surten, la Direcció es desdiu del que havia dit, ep, PER ESCRIT, i no té cap mania en treure les tisores, no sigui cosa que la plantilla cobri un velló més del que tenien pressupostat! Quan la situació del mercat no es favorable i els números no surten, la Direcció, entona algun mea culpa per enviar-nos a la guerra sense armes? Ca, barret! La culpa sempre per avall en la jerarquia, en l’anomenada cadena de merda. Quina vergonya, CaixaBank!

Respecte, civilitat, decòrum

És el que voldríem. Però, tanmateix, no falla: quan el número de vendes no agrada, la cadena de merda es posa sistemàticament en marxa. També per a no variar, ningú amb galons dins de l’arbre jeràrquic invertit és capaç d’aturar el mecanisme d’atribució de culpa top-down per, assossegadament i reflexivament, analitzar amb detall què ha pogut passar, parlar-ne civilitzadament i respectuosament, i donar-hi una solució racional.

Enlloc d’això, l’implacable axioma patronal com més amunt més atribució d’allò bo, i menys d’allò dolent (i viceversa), acaba convertint en objecte-culpable a tots aquells situats als nodes-fulla de l’arbre jeràrquic, que seran cridats a capítol, acusats en genèric, jutjats i condemnats, de manera sumaríssima. Practiques, per cert, contràries a l’ordenament laboral i a la normativa interna.

Per la civilitat, i contra els abusos de poder, volem líders, en tots els nivells jeràrquics, que es posin els seus equips a l’esquena, i no policies dedicats a cercar culpables, tot actuant amb paternalisme, displicència o crueltat.

¡Espabile, Fernández!

Pressió, esprints, productivitat, etc.

Serial sobre la pressió comercial a la xarxa d’oficines de Bankia, en els mesos previs a l’absorció per CaixaBank:

Pressió comercial desbocada, esprints demencials i registres horaris disparats, a les portes d’un ERO?

Esprints: pressió demencial i desfermada al servei d’interessos espuris

Segueix la pressió fora corda

Esprint? Marató? Via crucis?

Sobre les ordres superiors