Senyor president, senyores i senyors consellers, benvolguts accionistes, estimats companys i companyes, intervenc en nom d’Unió Obrera Balear, UOB, sindicat implantat a CaixaBank i procedent de Bankia.
Constatam que els nostres darrers fulls publicats han tingut una gran acceptació entre la plantilla. El comentari més repetit és el següent: “Enhorabona, perquè explicau de veritat el que passa a Caixa”. I què és el que passa, a Caixa?
Passa que la concatenació d’EREs, fonamentats en xifres inflades de digitalització, ha tocat os. Cada vegada hi ha més feina i menys mans per fer-la, i la plantilla és al límit de les seves forces físiques i psíquiques.
A CaixaBank hi ha treballadors que tenen carteres de milers de clients. Milers! Vostès creuen que això pot anar mai bé? A més, les carteres poden arribar a ser molt dissímils, qualitativament, entre treballadors d’una mateixa oficina i/o funció. Però els reptes comercials que es demanen no s’acomoden a aquestes diferències.
A més, quan arriba l’esprint o el push, encara es vol un sobreesforç per aconseguir un número irracional de vendes d’un producte determinat en un espai de temps molt limitat. És el consumisme de terra cremada. I si no es marca en el primer minut, es mortifica el treballador titllant-lo d’incompetent. Sobren males maneres i manca molta civilitat per part d’alguns comandaments que són el braç executor d’humiliacions i escarnis de subordinats. L’evolució de la figura de jefe, els darrers anys, és molt preocupant. Els intermedis, executen. Els d’adalt, permeten?
La sobrecàrrega de reptes comercials indueix un increment de tasques administratives i burocràtiques que algú ha de fer. Però la por al fuet del capatàs fa que tota tasca que no reporti marge immediat quedi relegada sine die, amb el consegüent perjudici per al client que potser la necessita com el pa. Doncs, el clima a les oficines es fa irrespirable i els riscos laborals s’enfilen.
Per acabar-ho d’adobar, detectam una guerra velada entre divisions, InTouch i xarxa, derivada precisament de la gestió de clients. Això és inacceptable, així que, per favor, facin el que sigui necessari perquè els clients siguin atesos com cal i, de rebot, els treballadors puguin deixar de rebre queixes de raó dels primers.
Finalment, volem alertar dels tres factors que actualment posen en perill el futur de CaixaBank. Del primer ja n’hem parlat: la deshumanització en el front comercial. El segon és que a les oficines no arriba cap visió macro. Cap a on anam? Què vol l’empresa? Hi ha algú al timó? Doncs, convé que la marineria estigui al corrent del rumb, i no encadenada a un rem i a les fosques. El tercer factor és l’absència de pau social. Sense pau social l’empresa no pot anar bé. Així que s’asseguin amb els representants dels treballadors sense exclusions i transitin per la via del pacte i no de la imposició.
Volem fer feina de manera digna i eficient. Exigim un redreçament de CaixaBank, ara que encara hi som a temps, bastit en la pau social i el pacte. Cal recuperar el sentiment de pertànyer a una entitat social. Volem un tracte humà per a la plantilla i els clients, perquè les persones són el primer!
Gràcies, en nom d’UOB, per la seva atenció.