All posts filed under “Per defecte

Balanç i programa

Balanç 2015-2018: quatre anys de treball incansable en defensa de la plantilla!

Durant els darrers quatre anys de mandat, els representants d’UOB han tengut un sol nord, una sola guia: la defensa dels drets laborals. Aquesta tasca, no té caducitat ni pot tenir aturador. Hi ha molta de feina començada i molta de feina per fer! En tot cas, modestament i sense triomfalismes, ens sentim amb el deure complert. Hem fet i volem seguir fent tot el possible per protegir les persones i les famílies al darrera. La plantilla, la nostra raó de ser, s’ho mereix! A ella ens devem i a ella brindam la nostra feina. I ara correspon a la plantilla revalidar-nos o no la confiança amb el seu vot a les eleccions del dimecres, 28 de novembre!

Programa 2019-2022 – Punts bàsics

La travessia pel desert de l’etapa BMN, en general, no ens va reportar altra cosa que retallades i retrocessos en tots els fronts. No podem dir, però, que haguem arribat a cap terra promesa. Caldrà esperar i, sobretot, vigilar. Celebram que el sindicat que ha permès totes les retallades (excepte en finançament sindical?) abanderi ara ‘recuperar drets’. Bravo! En tot cas, tu decidiràs, amb el teu suport, que UOB pugui o no fiscalitzar els acords que es facin d’ara en endavant a BANKIA, no sigui cosa que, a l’hora de recuperar, els passi per malla tot allò que ens varen retirar i espoliar en l’etapa BMN. Volem recordar que a les meses negociadores de Bankia no hi ha cap representant de les Illes Balears, llevat dels d’UOB. I pensam que així seguirà essent sempre que comptem amb el suport electoral suficient. Les eleccions són per comitè i província, que en el nostre cas coincideix amb una comunitat autònoma insular! El vot a les illes Balears, per tant, esdevé cabdal!

Què farem en aquest nou mandat?:

  • Continuar i reforçar la defensa de les persones, en tots els àmbits: l’intern de l’empresa (comissions negociadores), administratiu (Inspecció de Treball) i judicial (en totes les instàncies).
  • Reforçar la lluita contra la mobilitat geogràfica fora de l’illa de residència quan aquesta es plantegi per part de patronal i/o sindicats tant en el Conveni Col·lectiu com en pactes d’empresa.
  • El mateix podem dir del plus de residència. Als que no el perceben perquè no viuen en comunitats insulars, Ceuta o Melilla, els és indiferent o, si més no, no prioritari, quan empresa o patronal plantegen la seva eliminació o desnaturalització.
  • Lluitar contra la manca de recursos humans a la xarxa d’oficines.
  • Respondre amb agilitat contra la pressió dels directius.
  • Desmuntar els espigueos directius que provoquen indefensió als treballadors.
  • Lluitar contra la profanació del marc horari legal (“convidades”, formació “obligatòria”, tallers de funnel, gran quantitat de reunions als horabaixes, cridades i correus a la mala hora que eviten la necessària desconnexió laboral i el gaudi de les hores de família…). Seguir vindicant un control horari que eviti que la jornada anual, inclosa la formació d’obligat compliment per a desenvolupar la nostra feina, superi el límit convencional (1680 hores anuals).
  • Vigilar especialment els eventuals desplegaments i replegaments ‘departamentals’ que puguin afectar els treballadors ubicats en edificis singulars. En aquest àmbit serà clau la composició del Comitè de l’Edifici Ter, com explicarem en un proper comunicat.
  • Tots els treballadors de Bankia gaudeixen de targeta sanitària. Tots? Encara no! Seguirem vindicant les assegurances de vida i salut que ens varen retirar amb l’ERO de BMN i, alhora, millors condicions per a les pòlisses col·lectives que tenim en marxa, pròpies o de tercers.
  • Atendre, des del Comitè Estatal de Seguretat i Salut, situacions personals crítiques.
  • Vindicar la millora de les instal·lacions i infraestructures d’atenció al públic, on anam per darrera de la competència (una altra repercussió negativa de l’etapa BMN).
  • Vigilar els sistemes de retribució i ascens associats a la classificació d’oficines, el sistema PDP i el sistema de retribució variable, per fer-los cada vegada més justs i transparents. Defensar reivindicacions individuals o col·lectives que siguin de justícia en aquest àmbit.
  • Exigir millores en les condicions d’operacions actives i passives, en virtut de la situació arrossegada del passat (per exemple, utilització del préstec 2n habitatge com a complement del 1r, ja que a les Illes l’import d’aquest no bastava, tipus terra, etc.)
  • Vigilar la prestació social complementària (pla de pensions), ara dins Bankia. Extremar la vigilància sobre les inversions per evitar noves baixades de drets. Seguir denunciant les baixades de drets patides a l’etapa BMN gràcies als acords signats per BMN, UGT i CCOO. (Només que haguessin agafat la data de transformació un any abans de la triada finalment, com va demanar UOB, sí que hagessin ‘respectat escrupolosament’ els drets consolidats. Per què no ho varen fer?)
  • Donar suport i coordinar reclamacions individuals. Per exemple, les derivades de l’ERO Bankia 2018, pel temps de servei no computat per l’empresa. (Dos treballadors acomiadats dins l’ERO, defensats per la nostra assessoria jurídica, ja han tingut la vista oral, esperam que els donin la raó i que sigui la primera sentència favorable de moltes.)
  • Abans de la fusió, Bankia va reconèixer el temps d’experiència per contractes temporals anteriors. Lluitarem per estendre aquest reconeixement als treballadors ex-BMN. Cas que no sigui així, UOB impulsarà i coordinarà una bateria de demandes judicials.
  • Atendre la carpeta d’aspectes col·lectius judicialitzats temps enrere: externalitzacions declarades frau de llei (signades per BMN i UGT) i el balanceo (comentat en un comunicat anterior).
  • Vindicar la convocatòria interna i la voluntarietat per a totes les places que duguin associada una retribució o condicions laborals més enllà del Conveni Col·lectiu.
  • Vigilar la política de formació, selecció i, en el seu cas, les contractacions externes.
  • Corregir el desequilibri que pateixen les dones en els llocs de nivell.
  • Representar i defensar la plantilla a la Junta General d’Accionistes de Bankia, en virtut de la condició d’accionista d’UOB.
  • Reunir i consultar la plantilla en temes d’especial rellevància col·lectiva.
  • Optimitzar l’estabilitat laboral.
  • Durant la propera negociació del Conveni Col·lectiu, fer les accions adients per evitar la laminació del plus de residència i la (precària) protecció contra la mobilitat geogràfica.
  • Mantenir la informació permanent a la plantilla.
  • Renovar el serveis d’assessoria jurídica i fiscal, atès el bon servei prestat, complementant-los en allò necessari sempre amb professionals independents.
  • Vigilar els protocols contra els setges psicològics i sexuals.
  • En el proper congrés del sindicat (2019), renovar els òrgans executius després del satisfactori rodatge del nou equip de feina en els darrers mesos.
  • Contribuir humanament i econòmicament a accions solidàries.
  • Disposar d’una bona tresoreria sindical per atendre qualsevol imprevist.
  • Seguir lluitant contra l’especulació urbanística a l’entorn de Can Tàpera.
  • Tot i l’expulsió de clients i treballadors de la nova Fundació Sa Nostra, col·laborar en tot allò que sigui d’interès mutu.
  • Lluitar, a tots els nivells, contra la corrupció.
  • Ser lleials al nostre triple lema des de 1881: TREBALL, CULTURA i ESTALVI!

Si vols que et defensi un equip jove format íntegrament per professionals de BANKIA i no per sindicalistes criats de dos amos…

Si vols seguretat i compromís…

EL 28N, VOTA UOB!

UOB, sempre al teu costat, fent feina per millorar!

no-one-gets-left-behind

Actuacions ITSS i la recurrent controvèrsia amb ‘els grans’

Actuacions de la ITSS a instàncies de laTGSS. Punt i seguit?

El passat dia 13, amb la nostra assessoria jurídica, vàrem acompanyar els primers companys citats a la ITSS amb motiu del seu trànsit des de la situació d’excedència retribuïda i Conveni Especial pactats amb BMN, cap a un acomiadament forçós dins l’ERO de BANKIA.

La compareixença davant l’inspector va transcórrer dins els límits d’allò que havíem analitzat i previst.

Gràcies als companys i companyes que ens varen avisar tot d’una d’aquestes citacions, vàrem poder aportar els acords col·lectius i una visió general del procés, en el moment oportú.

L’inspector va continuar dos dies més amb les reunions planificades, perquè volia parlar amb tots els afectats (ja sobre les bases assentades el primer dia), però les darreres notícies són que ha cancel·lat les properes compareixences, per innecessàries, atès que totes les companyes i companys citats han passat exactament per la mateixa situació.

Així com s’ha citat a treballadors i treballadores que no han fet res sinó patir la inclusió forçosa dins un ERO, pensam que la ITSS hauria de citar també a BANKIA, que va voler, fort i no et moguis, extingir aquest col·lectiu al·legant ‘política d’empresa’.

Els ‘grans’… una nosa o un referent?

Durant la precampanya, un candidat que va en llistes d’un sindicat majoritari estatal va criticar l’actuació i trajectòria d’UOB. La seva conclusió és que nosaltres només defensam els grans

Algú de veres pot pensar d’aquesta manera? Els egoistes? Nosaltres, ben al contrari, pensam que és gràcies a tots els indios que s’han vist en el cas d’haver d’abandonar l’empresa que encara hi ha empresa (es digui com es digui). I és gràcies a l’esforç professional que feren tots i cada un dels que ens han precedit, que encara podem fer feina en aquest sector, tot i les profanacions ètiques (i d’altres tipus) dutes a terme pels que pilotaven les anteriors naus. El corc sempre era al cap, i els curritos, grans i no tan grans, tots!, hem estat els patidors de les gresques d’altres.

Per tant, ni en broma no ens ha d’alliçonar ningú dient que només defensam els grans. Perquè, saps què, company? Perquè això de no ser dels grans és quelcom que el temps cura. I aviat, més aviat del que hom espera, algú de la cúpula del teu sindicat que pensàs així, ens hi pot etiquetar!

UOB mira endavant, però no deixa ningú enrere! S’entén?

Nota: recomanam a tothom de mantenir la serenitat i el cap fred a davant propostes electoralistes, de curta volada a BANKIA. Els brindis al sol sonen molt bé en el QUÈ, però plantegen molts d’interrogants en el COM, més encara a la nostra empresa. En tot cas, amb el teu suport el 28N, UOB podrà ser en tots els fòrums per defensar els interessos individuals i col·lectius, com hem fet fins ara!

El ‘balanceo’, encara pendent de sentència

El Tribunal Suprem, Contenciós-Administratiu (sí, el mateix de l’ara sí ara no viscut amb l’impost d’AJD), encara ha d’emetre sentència sobre els quatre motius continguts en el recurs de cassació d’UOB contra la decisió administrativa de traslladar places de l’ERO de Sa Nostra a altres indrets. Tècnicament, no es poden escapar de cap dels quatre motius. Políticament, veurem. Per què tanta demora? Cas que finalment el recurs prosperi, l’empresa voldrà posar-se de perfil, ja que allò va ser avalat per una majoria sindical. Una majoria molt complaent i claudicant, contrària als interessos i drets dels treballadors grans.

Si vols que en ser ‘gran’ no te tractin com un empestat…

Si vols que et defensi un equip jove format íntegrament per professionals de BANKIA i no per sindicalistes criats de dos amos…

Si vols seguretat i compromís…

EL 28N, VOTA UOB!

Prou violència masclista!

Ens volem vives i lliures!

El sindicat Unió Obrera Balear condemna l’assassinat de la dona apunyalada per la seva exparella ahir a Palma i expressa el seu condol a familiars i amics de la víctima.

PROU VIOLÈNCIA MASCLISTA! #ensvolemvivesilliures

Informe CIRBE UOB 2018

UOB va al 28N amb les mans netes, i l’informe CIRBE, també!

Durant tots els anys, prop de 30, que el nostre equip de feina ha comptat amb presència als òrgans de representació (Sa Nostra – BMN – BANKIA), el nostre sindicat s’ha mantingut al marge del tipus d’actuacions poc ètiques (siguem benevolents) que han esquitxat altres formacions sindicals, sobre tot les majoritàries: casos de cursos de formació, factures falses, quotes pels EROs, afers immobiliaris, situació financera precària i fallides… Durant aquest mandat, a la premsa, hem vist desfilar un rosari d’imputacions de sindicalistes i a les xarxes han fet furor memes com “¡A las mariscadas!“. Darrerament, hem vist condemnes per les targetes black (cas BANKIA, per cert) i encara en sentirem de més grosses.

Tot això ha provocat un preocupant sentiment de desànim i frustració vers el món sindical, i baixades en picat de l’afiliació que, això cal reivindicar-ho, a UOB li han estat totalment alienes.

Sempre ho hem dit: com pot un sindicat econòmicament hipotecat o condicionat asseure’s a negociar amb els seus creditors o, encara pitjor, els seus benefactors? Quina garantia de defensa tenien els treballadors quan els seus representants manejaven targetes black?

En la imatge a que encapçala aquesta entrada podeu veure l’informe CIRBE d’UOB a setembre de 2018. En benefici de la transparència, tots els sindicats que es presenten a les eleccions (més en el nostre sector) haurien de publicar el seu.

La gestió d’UOB se situa a les antípodes del brou que han cuinat, aquests anys, altres formacions sindicals. Tot fent honor al nostre històric lema, Treball, Cultura i Estalvi!, posam en pràctica una economia basada en l’equilibri i l’austeritat, trets definitoris que ens han permès ancorar les quotes durant els anys de crisi econòmica i mantenir el detall de Cap d’Any (normalment, un producte de la terra) que té el sindicat amb els seus afiliats. Dins una tendència de baixa litigiosiotat, el compte corrent del sindicat pot entrar aviat en els sis dígits.

Cal recordar, una vegada més, que les dietes que els nostres Consellers Generals en Representació del Personal cobraven per l’assistència als Òrgans de Govern es varen ingressar en una caixa de resistència i encara ara rauen a disposició per a qualsevol contingència. Comparau-ho amb altres sindicats, si és que hi ha comparació possible!

BMN finançava només alguns sindicats! Quins?

En un proper comunicat informarem d’allò que ja vàrem avançar als nostres afiliats. Hi havia sindicats que percebien de BMN grans quantitats de diners en concepte de “financiación de la actividad sindical”. UOB, NO era un d’aquests sindicats. Devia ser perquè UOB no només no va signar segons quins acords, sinó que els va impugnar, amb el resultat de la declaració de frau de llei, dins d’una sentència que ja s’estudia a les facultats de Dret?:

Ha quedado acreditado, hasta la saciedad, que la finalidad perseguida por las empresas no fue nunca la de garantizar los empleos, sino todo lo contrario.

– Tribunal Suprem del Regne d’Espanya – STS 716/2016, UOB contra l’acord signat per BMN, UGT, SESFI i altres.

Som al teu costat, fent feina per millorar, i sempre ens hi trobaràs!

El 28N, vota seguretat i compromís!

VOTA UOB!

Eleccions Bankia 2018

Eleccions 28N: què elegim?

Què elegim el 28N?

En l’annex que trobareu a la Intranet (espai Elecciones Sindicales) hi teniu les dades quantitatives de tots els Comitès d’Empresa de BANKIA que triaran les urnes el 28N. Arran d’això, volem fer avinents unes informacions per a coneixement general, molt rellevants, perquè tothom sàpiga què és el que estam elegint i per a què:

  • Les eleccions sindicals, normalment quadriennals, són per província i per centre de treball.
  • Si un centre de treball té més de 50 treballadors, elegeix un Comitè d’Empresa
  • El Comitè és l’òrgan unitari de representació de les treballadores i els treballadors, al que la llei confereix drets d’informació, consulta, representació, defensa…
  • A les Illes Balears hi ha dos centres de treball electorals, i cada un triarà el seu Comitè.
  • Els dos Comitès són el de l’edifici de Son Fuster, anomenat per a aquest procés electoral Comitè Edifici Ter i el format per l’agrupació de la resta de centres (les oficines), anomenat Comitè Balears.
  • El Comitè de Ter serà de 9 membres, ja que el cens és de 101 treballadors (dins el rang 101-250). Fins ara, el Comitè Serveis Centrals ex BMN era, també, de 9 (6 UOB i 3 UGT).
  • El Comitè Illes Balears serà de 17 membres, ja que el cens és de 706 treballadors (dins el rang 501-750). Fins ara, el Comitè Xarxa de Sucursals ex BMN era de 21 (16 UOB, 3 UGT, 2 CCOO ) i el Comitè ex BANKIA era de 9 (2 CCOO, 2 UGT, 2 SATE, 1 CGT, 1 ACB, 1 ACCAM).

Dels comitès a la mesa laboral-sindical

Per què si a les eleccions triam ‘comitès d’empresa’, aquests òrgans passen desapercebuts durant tot el mandat de quatre anys?:

  • Quan hi ha diversos Comitès, la llei i el Conveni Col·lectiu poden permetre la creació d’un comitè intercentres. Això és així perquè l’empresa tingui un sol òrgan interlocutor per negociar. A Sa Nostra es constituïa aquest comitè intercentres. A BMN no es va fer, i a BANKIA tampoc no es fa, perquè si es fes, els sindicats majoritaris veurien, numèricament, molt minvada la seva representativitat.
  • El que es fa a les empreses amb diversos comitès i amb presència multiprovincial, com el cas de BANKIA, per operativitat i atès que la llei contempla la constitució de ‘comissions negociadores’,  és conformar una mesa laboral-sindical que ostenta la representació de tots els comitès i delegats de personal. Negocien les seccions sindicals, per delegació dels comitès.
  • Per fer això, cada comitè d’empresa s’ha de reunir com a mínim una vegada i acordar, SI S’ESCAU, la delegació de les seves funcions a la mesa laboral, formada per les seccions sindicals amb implantació (presència orgànica a l’empresa).

Implicacions 28N a les Illes Balears

Captura ComitésDoncs, en aquest moment cal fer algunes valoracions. Acompanyam una imatge amb la primera part del llistat de Comitès, ordenats per número de membres (el número de membres el marca la llei), i per número d’electors que trien cada comitè.

Aleshores:

  • UOB, com de costum, presentarà candidatura als dos comitès de les Illes Balears.
  • El Comitè de Ter, de 9 membres i cens de 101 treballadors, és el 25è de la llista de tot BANKIA.
  • Però el Comitè d’Empresa de Balears a triar el 28N és el 5è de tot BANKIA. I aquest ordinal és prou important!
  • També és cabdal que els dos comitès de les Illes Balears conservin una cosa que sempre hem remarcat, durant dècades, en cada una de les eleccions: la UNITAT D’ACCIÓ!
  • Els dos comitès estan a una distància remarcable dins l’ordre comentat, però aquesta distància queda salvada si es manté la unitat d’acció.
  • Un altre punt que emfatitzarem és que si UOB revalida la majoria als comitès de les Illes Balears, ningú altre no estarà legitimat per representar els treballadors de les Illes Balears SENSE COMPTAR AMB EL CONCURS D’UOB!
  • UOB, tot i revalidar majories, no lleva la cadira a cap sindicat, menys encara als majoritaris, amb butlles legislatives. Però ells sí que podrien tancar la porta a UOB, i ho sabem cert perquè no seria la primera vegada que ho intenten, si UOB no assoleix majories clares a BANKIA a l’àmbit de la Comunitat Autònoma.
  • Què creis que serà millor per als treballadors de les Illes Balears? Unes hipotètiques meses de negociació AMB UOB, o SENSE UOB?

De tot això en parlarem àmpliament en futurs comunicats.

Les candidatures d’UOB, a punt!

Sense estridències, enganys, argúcies ni pressions, UOB ha omplit les seves llistes, eixamplant encara més les candidatures presentades fa quatre anys, tot i la reducció de plantilla soferta amb l’ERO de BANKIA.

Som al teu costat i sempre ens hi trobaràs!

Unitat postintegració a BANKIA

Homogeneïtat, president? Amén a l’alça!

Diu el president de BANKIA que hem d’aconseguir majors nivells d’homogeneïtat en la nostra organització: les tres territorials ex BMN, entre elles la de les Illes Balears, s’han anat enganxant a aspectes molt rellevants del negoci, però flaquegen en altres.

No estam d’acord amb ell quan diu que la integració ha anat “francament bé”. No podria ser que hi hagués alguna relació causa-efecte entre els patiments de la integració i algun dels aspectes en els que ara ens demanen més resultats? No podria ser també que hi hagués altres aspectes derivats de la travessia pel desert de BMN, i en els que BANKIA no s’ha aplicat prou per posar les DTs afectades ‘a nivell’, com per exemple infraestructures, mobiliari, imatge, manteniment i neteja de les oficines? Com estan les oficines de la competència? No podria ser, per altra banda, que la formació durant la integració no hagués servit als propòsits?

Volem recordar, ja que no en fa menció, que un dels aspectes amb més heterogeneïtat és el social. Per exemple, l’assegurança de salut (eliminada el 2013 a la plantilla procedent de Sa Nostra per acord de BMN amb els sindicats complaents), el reconeixement de l’experiència (contractes anteriors), el tipus d’interès terra dels préstecs d’empleat destinats a l’adquisició del 1r habitatge, etc. Són aspectes que explícitament no es varen voler resoldre el la negociació del recent ERO de BANKIA, però que ja hem reclamat a Relacions Laborals, la darrera vegada durant la seva visita a Palma, dia 18 dels presents.

Per tant, si la “prioritat absoluta” és homogeneïtzar l’organització, ja poden començar a posar en agenda les reivindicacions d’UOB (“recuerde dónde lo leyó primero”). Diuen que el gener (en tot cas després de les eleccions del 28N), hi haurà un nou procés negociador en què poden encabir-se aquestes reivindicacions. Opinam que haurien de ser condicions prèvies a qualsevol negociació futura. I no haurien de costar-nos res! Coherentment, demanam el mateix nivell d’exigència en la homogeneïtzació de condicions socials (a l’alça) que demana la Direcció en la de resultats (també a l’alça).

TED Talk Christine Porath

Una xerrada i un llibre interessants!

Una de les darreres TED Talk of the Week ha estat la xerrada “Why being nice to your coworkers is good for business” de la professora i investigadora Christine Porath, autora del llibre “Mastering Civility: A Manifesto for the Workplace”.Christine Porath - Mastering Civility

Aquesta autora ha estudiat els efectes de la incivilitat sobre les persones i les organitzacions. La incivilitat entesa com un munt de comportaments diferents: burla, manca de respecte, rebuig, bromes ofensives, escarni públic, fer el buit, no escoltar o desatendre quan algú ens parla…

Moltes petites accions d’aquesta índole porten a problemes majors. Som persones i, per això, aquestes conductes afecten les nostres emocions, la nostra motivació. En les organitzacions empresarials, això es tradueix en un pitjor rendiment tant a nivell individual com col·lectiu. La incivilitat empitjora el funcionament de les organitzacions i afecta negativament els beneficis empresarials.

Doncs, si la incivilitat té un cost tan gran, per què és tan freqüent? Un motiu és l’estrès al que ens sotmeten, i que ens afecta a tots de diferent manera. Però un altre motiu és la creença que un comportament cívic o agradable ens fa semblar ‘menys líders’. És un error, perquè es poden mantenir opinions fermes, dissentir o donar feedbacks negatius amb total civilitat. És més, el presumpte líder que es comporta amb incivilitat acabarà cremant el seu èxit i carrera professionals perquè el que fa es palesar les seves debilitats i flaqueses. Al contrari, la civilitat guanya i fa guanyar perquè, en practicar-la, l’altra gent ens veu posseïdors d’una poderosa i única combinació de dues característiques clau: calidesa i competència o, dit altrament, amabilitat i intel·ligència. Actuar amb civilitat no té a veure només amb motivar els altres: té a veure amb tu. Parla de tu. I la presència en tu d’aquesta qualitat t’acosta al lideratge.

Què és el que més espera la gent dels seus líders? S’han analitzat 20.000 respostes d’empleats de tot el món i s’ha trobat una resposta ben simple: respecte. Ser tractat amb respecte és més important que el reconeixement, l’apreciació, els feedbacks positius i les oportunitats formatives. Les persones que se senten respectades gaudeixen de més bona salut, estan més centrades, són més propenses a romandre a la seva organització i estan molt més compromeses amb la feina.

Per tot això, una bona pràctica empresarial és identificar i eliminar els comportaments d’incivilitat, cosa que ha de redundar en un estímul per a la productivitat i els beneficis.

“Qui vols ser?”, t’interpel·la Christine Porath. Perquè aquesta pregunta defineix el teu èxit professional més que qualsevol altra, perquè com et mostres i com tractes la gent, ho és tot. O bé respectes els companys, fent-los sentir valorats, apreciats i escoltats, o bé els fas sentir petits, insultats, ignorats o exclosos. Cada interacció, compta! Pot assumir BANKIA els costos (menys productivitat i menys beneficis) derivats de la incivilitat d’alguns comandaments? Qui vols ser, company/a?

Bon cap de setmana!

Carta d'UOB a Pedro Sánchez

Carta al President del Govern d’Espanya

Atesa l’agenda legislativa en marxa que pot conduir a una modificació legal de l’Estatut dels Treballadors i altres normes, el Comitè Executiu del sindicat ha decidit remetre un burofax al Palacio de la Moncloa per fer avinent alguns problemes del marc laboral actual que han afectat i afecten ben directament els treballadors dels sectors de banca i caixes d’estalvi, tot impactant en les prolongacions de jornada part damunt dels límits.

Si hi ha voluntat política es poden adaptar els textos legals a l’experiència viscuda aquests anys, per tal de crear un marc cada cop més progressista i lliure d’abusos.

Contingut de la comunicació

Excmo. Sr. Pedro Sánchez Pérez-Castejón

Presidente del Gobierno de España

Complejo de La Moncloa

Señor Presidente:

Durante los años de gobierno del Partido Popular nuestro sindicato, mayoritario desde hace tres décadas en Illes Balears en la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de las Baleares, luego en la mercantil BMN y, ahora, en BANKIA, ha constatado la insensibilidad de los poderes públicos a la cuestión de las prolongaciones de jornada que tienen lugar en el ámbito laboral, y muy especialmente en nuestro sector de Cajas y Entidades Financiera de Ahorro, cuyo Convenio Colectivo define la jornada como un número de horas anuales.

La Sentencia del Tribunal Supremo de 4 de diciembre de 2015 –referida a BANKIA, por cierto– es usada como un ariete por la dirección de esta y otras entidades: no se computan todas las horas diarias de trabajo efectivo para comparar si hay exceso sobre la jornada anual convencional, ya que la empresa simplemente manifiesta que no se realizan horas extraordinarias. Pero es obvio que es imposible saber si se realizan o no horas extraordinarias si no se computa la jornada diaria.

Los trabajadores del sector viven en una permanente angustia bajo la presión comercial a la que se ven sometidos por parte de la Dirección. Dicha presión incluye mensajes nada subliminales sobre la necesidad de prolongar la jornada diaria para sacar el trabajo adelante. No necesidades puntuales, sino trabajo ordinario. La bancarización de las cajas de ahorros y las drásticas reducciones de número de sucursales y plantilla están provocando abusos en materia de jornada –obstáculo a la creación de empleo– y, de otra parte, incrementos muy notables de los riesgos psicosociales –con todas las graves consecuencias que este tipo de riesgos llevan aparejados sobre la salud de los trabajadores y la relación con la clientela–. Creemos imprescindible que la legislación española tome ejemplo de las más progresistas en materia de control de abusos en materia de jornada, así como de desconexión laboral en horas de familia.

A mayor abundamiento, cada vez son más los requerimientos formativos para el desempeño en el sector de bancos y cajas. Ahora mismo está en marcha una nueva fase de la acreditación MiFID II, por ejemplo, formación equivalente, a la práctica, a unos 30 ECTS de dedicación (muy por debajo de las horas de formación reguladas en un vetusto Convenio Colectivo). Consideramos la formación como un derecho de los trabajadores y un activo para la clientela, pero notamos en la legislación cierta ambigüedad en su cómputo como jornada. El caso de BANKIA es paradigmático porque la Dirección se escuda en que la formación es voluntaria (?). Pero queda fuera de toda ponderación la necesidad del sector de adaptarse a las nuevas regulaciones, y eso se está llevando a cabo totalmente fuera de control de jornada.

Entendemos que tanto el gobierno que usted preside como la mayoría parlamentaria, progresistas, pueden impulsar los cambios legislativos necesarios que ayuden a poner fin a ciertos abusos empresariales, y en especial a los comentados de los sectores de bancos y cajas. Ello redundará en un beneficio para el empleo y la sociedad. Para ello, le rogamos escuche la voz de los sindicatos, que es la voz de las plantillas afectadas. Quedamos a su disposición para ampliar cualquier punto que sea de su interés.

Atte.,

Por el Comité Ejecutivo de La Unión

Les Illes Balears, 15 octubre 2018

ajuts formació fills

La patronal interpreta a conveniència l’article 55 del Conveni Col·lectiu

“Ayudas para la formación de hijos de empleados”. Què hi diran els sindicats?

L’educació ha evolucionat en els darrers anys pel que fa a l’atenció a la diversitat, i es va transitant d’un paradigma d’educació especial a un altre d’educació integradora o, més ben dit, inclusiva. Aquest trànsit té les seves dificultats, atribuïbles a les penúries pressupostàries governamentals. Però no són les úniques dificultats que coneixem, perquè fa poc hem detectat, també, dificultats dins l’àmbit de la mercantil BANKIA, S.A., hereva d’un grapat de caixes d’estalvi, entre elles SA NOSTRA i, suposadament, hereva d’una responsabilitat social que no veim per enlloc quan afecta els seus treballadors.

Lamentablement, la redacció del Conveni Col·lectiu de Caixes d’Estalvi no ha acompanyat l’evolució educativa en atenció a la diversitat i educació inclusiva. De fet, la redacció de l’article 55 sobre les ajudes per a la formació de fills d’empleats és utilitzada per establir un discrim, inacceptable actualment, entre un “règim general” i les “ajudes per a persones amb discapacitat”. BANKIA i CECA diuen que són ajudes excloents i fonamenten la seva decisió en un dictamen de la Comissió Mixta del Conveni de l’any 2005 (5/03-06).

Així, a BANKIA no es merita l’ajut general (a pagar el mes de setembre) per un infant amb discapacitat reconeguda però escolaritzat en grup ordinari. Però és evident que la família ha de fer front, com qualsevol altra família, a les despeses inherents a dita escolarització en grup ordinari: material escolar, llibres de text, uniformes, etc., més les despeses per teràpies complementàries que l’infant necessiti. I totes aquestes despeses no són, en absolut, excloents!

BANKIA hauria de saber que el bé jurídic a protegir és l’infant, i que el discrim és greu. Emplaçam patronal i sindicats signants del Conveni Col·lectiu a trobar una solució immediata i pacífica per donar sortida a les ajudes del curs 2018-2019 i, cas que no hi hagi voluntat a nivell sectorial, que BANKIA i els sindicats implantats en aquesta mercantil puguem arribar a un acord que ajudi a les persones amb discapacitat a saltar barreres i no, com ara, a posar-les encara més amunt!