Ahir, a davant la Sala Social de l’Audiència Nacional, una majoria sindical i CaixaBank varen arribar a un acord prejudicial (i, potser, perjudicial?) que posa fi a unes demandes de conflicte col·lectiu de la UGT, reclamació que podria haver donat per molt més del que s’haurà quedat amb aquest acord.

UOB va participar activament, fins al final, per tal de millorar l’acord, especialment pel que fa a la temporització del punt primer, que serà una càrrega, ara permesa per una majoria de la RLT, per a tota plantilla. Per aquest motiu, essencialment, UOB no ha subscrit l’acord, tot restant sense cap lligam per dur a terme accions legals futures, si així ho trobam oportú.

La jurisprudència és molt clara: les bases de la retribució variable s’han de conèixer en COMENÇAR el període de meritació. I si la jurisprudència diu això, així ha de ser, i punt, sense pegats! Si CaixaBank no ho vol fer, o no ho pot fer, que s’hi posi fulles. Que CANVIÏ EL MODEL per un altre de millor (cosa ben necessària) o, com a mínim, que FACI LA FEINA QUAN TOCA.

Res d’això, CaixaBank ho vol assumir, i els sindicats majoritaris que han signat l’acord li han atorgat la potestat de seguir més o menys com ara, sense una contraprestació que pagui la pena a canvi de permetre tenir la plantilla in albis nimés ni menys que un quart de l’any, i de fer canvis a les Bases per circumstàncies sobrevingudes (anem a veure, quan és que no passa això?) però ara de manera consentida i pactada! En el fons, pitjor que no estàvem?

En definitiva, l’acord estableix que:

1. L’empresa es compromet a publicar les bases corresponents a reptes o incentius comercials que tinguin meritació anual no més tard del 31 de març de l’any corresponent a la meritació.

2. L’empresa no aplicarà modificacions al contingut de les bases després de la seva publicació ni durant el període de meritació, que suposin un perjudici o empitjorament de les condicions aplicades als treballadors, tret que es produeixin circumstàncies sobrevingudes alienes a la voluntat de l’empresa.

3. L’empresa es compromet a facilitar les bases corresponents als incentius comercials a la RLT a efectes d’informació i, en el seu cas, emissió d’informe amb una antelació mínima de 7 dies respecte de la data de publicació. (La RLT passa de comptar amb 15 dies per fer l’informe, a només 7 dies. Aquí sí que el temps es pot escurçar?)

4. L’empresa es compromet a abonar l’incentiu corresponent en cas d’acomiadament disciplinari reconegut com a procedent, sempre que la causa no sigui l’actuació fraudulenta en la comercialització de productes inclosos a l’incentiu.

La redacció de l’acord no és gens satisfactòria: el punt 2n conté un «salvo que» al qual la Direcció s’hi podrà aferrar per fer modificacions, no precisament en profit de la plantilla; i els punts 3r i 4t parlen únicament d’incentius, sense esmentar el bonus. La retribució variable a CaixaBank comprèn incentius i bonus. Tot el matí per fer aquest redactat, i ni tan sols s’ha traslladat correctament el nomenclàtor adient per evitar qualsevol mala interpretació?

Per ventura les grans centrals sindicals vendran aquest acord prejudicial com una petita passa. Tenint en compte el panorama de la retribució variable a CaixaBank, potser ho és, però no en la bona direcció, i menys encara pel que esperàvem, sincerament, del conflicte. El que sí que és, segur, és una oportunitat perduda per posar l’empresa en cintura d’acord amb la més moderna jurisprudència sobre retribució variable. I, evidentment, no hem vist cap intenció, per ara, de voler dur la retribució variable, tot el sistema, volem dir, al terreny de l’acord col·lectiu per dotar-lo de transparència i universalitat, coses que existien a Bankia, i que estan més que desaparegudes a CaixaBank en aquesta qüestió!