Han passat quatre anys des de l’inici de l’adequació progressiva salarial de l’ALI de Bankia i encara som al 50%. Quant a salari diferit, l’aportació al pla de pensions del col·lectiu integrat per aquest ALI passarà a ser del 5,75%.
És el moment de recordar alguns fets:
El «siempre se ha hecho así» era mentida. L’ALI de Banca Cívica va tenir un escalat d’adequació salarial en progressió aritmètica (20%/any). Si el 2021 s’hagués aplicat aquest, avui, a manca d’un any per acabar l’escalat ja seríem al 80%.
Les aportacions per pensions, d’aquí a un any passaran al 7,5%, i s’hi quedaran. És a dir, no arribaran al 9,5% que té la majoria de la plantilla de CaixaBank.
La integració de Bankia representava un repte, sí; i havia tipus negatius, amb el sector «travessant el desert», etc. Ara, amb els tipus normalitzats, els marges disparats des de fa dos anys, havent recollit amb escreix totes les sinergies de la fusió, i ja dins un nou Pla Estratègic, mantenir com si res l’escalat geomètric pactat en el 2021 és un insult a la força laboral integrada, responsable per igual de l’èxit de la integració, de l’impuls comercial i dels bons resultats de l’entitat.
Insistim. Hi ha un principi del dret que diu que cal respectar els pactes, però també n’hi ha un altre que diu que les estipulacions establertes als contractes tenen en compte les circumstàncies concurrents en el moment de la seva celebració, és a dir, qualsevol alteració substancial d’aquestes circumstàncies pot donar lloc a la modificació d’aquelles estipulacions.
UOB va publicar vàries aproximacions de la retribució bruta que s’hauria deixat de guanyar degut a l’adequació progressiva salarial de l’ALI 2021. També va fer propostes constructives com un decalatge del calendari.
«Es el momento de adelantar…» «Solicitamos la finalización immediata…» «No renunciamos a la aceleración…» «Insistimos a la entidad en finalitzar ya…» «Seguiremos insistiendo en la finalización…» De 2022 ençà (abans d’eleccions), els sindicats majoritaris han escrit, i alguns encara escriuen, frases com aquestes, però l’efectivitat d’aquestes reclamacions, fins ara, ha estat nul·la. Si ens descuidam, acabarem el calendari i encara insistiran…
Més enllà de la política de comunicació de les grans centrals sindicals, on s’haurien de materialitzar les reclamacions és en l’acció sindical, i a les taules de negociació! Per exemple, consideram una oportunitat perduda que la recent negociació del nou model de distribució, un tema que interessava molt a la Direcció de cara al nou Pla Estratègic, acabàs sense posar punt i final a l’adequació progressiva salarial.
Finalment, volem recordar la representativitat sindical sorgida de les passades eleccions a CaixaBank, dada rellevant als efectes de qualsevol negociació col·lectiva:
Com sabeu, qualsevol acord ha de comptar amb més del 50%. Imaginau-ne les possibles combinacions. Més enllà de la paraula escrita, hi ha voluntat de FER-HI res, entre el triumvirat dominant?