All posts filed under “Premsa

Armengol, Gorigolzarri, Egea (El Mundo 11 nov 2017)

La direcció territorial de Bankia a les Illes, un altre bluf?

(Foto: El Mundo 10-11-2017)

Tot i la mala gestió directiva dels seus darrers anys i la deixadesa dels òrgans de govern, de la Conselleria d’Hisenda i d’agents socials en general, la Caixa d’Estalvis de les Balears va mantenir gairebé intacta, durant els seus 129 anys d’història, la seva orientació al client illenc: la raó de ser de Sa Nostra.

La fusió dins BMN i la submissió a poders forans varen representar una ponentada d’espoliació i buidatge de Sa Nostra contra la que va faltar oposició local. El punt de no retorn va ser el placet a la fusió per part de l’Assemblea General de Sa Nostra on, recordem-ho, hi eren representats els impositors (clients), ajuntaments, Junta Patronal, Consells Insulars i treballadors. El vot en contra dels 5 (ep, 5 de 100!) consellers generals en representació del personal, juntament amb els d’altres consellers d’altres estaments, no va ser suficient per impedir la dissolució de Sa Nostra dins el bluf que ha resultat ser BMN.

Ara els amics corals Egea i De Guindos ens han menat fins a Bankia. Durant aquesta transició, Goirigolzarri i Egea varen reunir-se, la tardor de 2017, amb la presidenta Armengol i varen confirmar que Bankia tindria una direcció territorial a les Illes Balears. Aquesta no era una qüestió menor, i la premsa se’n va fer ressò (vegeu aquí i aquí).

Les visites dels banquers nostrats als polítics, en aquesta comunitat, resulten sempre memorables. I aquesta de Goirigolzarri i Egea va pel mateix camí, si ens atenem a l’efectivitat d’aquelles promeses de direcció territorial pròpia.

Des d’Unió Obrera Balear demanam a la premsa, partits polítics, federacions empresarials i agents econòmics diversos que s’interessin pel que realment hi ha darrera la direcció territorial balear de Bankia. És a dir, quina capacitat de decisió roman a les Illes? On s’analitzen les operacions creditícies que es tramiten a les Illes Balears, tant de particulars com d’empreses? I allà on s’analitzen (a més de desconèixer la nostra toponímia), tenen idea del que és el negoci i l’economia balear? I on s’han de sancionar les operacions de balears, tenen interès en que aquestes illes prosperin i la xarxa local funcioni i doni bon servei al client, o serà una continuació dels temps de sequera, negatives i retallades de BMN? Tot això, poden demanar-ho a qui ostenta la direcció territorial, el destacat columnista Antoni Serra (o ha exercit més aviat de quintacolumnista?). Creim que no es prodiga en entrevistes. Fins a tres vegades li vàrem demanar audiència durant la darrera reestructuració laboral, i no va ser possible la trobada. El tema principal que volíem tractar era, precisament, l’abast real de la direcció territorial Bankia a les Illes Balears.

Ens temem que aquesta direcció territorial descafeïnada seguirà afectant ben molt, d’ara en endavant, i no per bé, l’economia de les Illes Balears.

Desnortats, una altra vegada?

El desori persistent a les oficines provocat per la direcció i el palancazo precipitat per integrar la base de dades de BMN a la de Bankia necessitaria d’un capità que doni instruccions directives clares que ajudin a resoldre els problemes. Per exemple, si es volen derivar les operacions de baix valor al caixer automàtic, caldria haver previst que aquests funcionassin bé i, també, una adequada i pautada política d’acompanyament dels clients cap a una eina que per ventura no tenen acostumada. Per exemple, si volen mantenir el mateix servei al client (presumptament bo) després de l’increment de la xarxa d’oficines per l’absorció de la de BMN, haurien d’haver previst l’obertura de més oficines àgils de manera més o menys ràpida, per donar el servei de caixa necessari, més encara després de la coincidència de la integració, de les festes de Pasqua i final-principi de mes. I amb tot això, els treballadors implantadors no ha pogut desenvolupar la feina que tenien prevista ja que, degut a l’allau d’incidències que hi ha hagut, s’han hagut de dedicar a tapar vies d’aigua. Manca de previsió.

En el típic sostenella y no enmendalla, la direcció centrifuga la responsabilitat de les incidències de Banca Online i Banca Online Empreses, cap a les oficines! Diu que era sabut de feia temps que els clients havien de passar per l’oficina a actualitzar els contractes. No ho acceptam. La Direcció és qui té el coneixement de la situació general. Havia de saber exactament el nivell assolit en les actualitzacions dels contractes (per saber si era una qüestió de poc o gran abast) i hagués pogut prendre mesures per forçar les actualitzacions de manera progressiva i ordenada. Qualsevol cosa abans de llançar a la plantilla a una piscina amb un pam d’aigua. Més manca de previsió.

És evident que es necessita un període d’adaptació al sistema operatiu de Bankia. Per tant, cal que no estrenyin la plantilla amb objectius comercials ara per ara inabastables.

D’altra banda, segons dades de la darrera sessió de seguiment, només resten 7 amortitzacions per completar el màxim de sortides l’ERO a les Illes Balears, que era de 250. Són 7 places que, a manca de voluntarietat, haurien d’assignar-se de manera forçosa en forma de mobilitat geogràfica. Vista la situació d’actual precarietat a la xarxa de sucursals, demanam la paralització de l’ERO a les Illes Balears. És prou evident que cal obrir amb la màxima diligència més oficines àgils, amb la qual cosa no veim raonable una retallada de plantilla per davall de la xifra actual.

“No trobaràs la MAR…”

Seguim emplaçant la Direcció de Bankia a facilitar-nos la informació del Marc d’Assignació de Recursos (MAR), amb especial atenció al número de clients i la tendència d’aquesta variable en els darrers anys. Si el número de clients és un paràmetre que la Direcció utilitza, entre altres coses, en acomiadaments col·lectius, els representants dels treballadors hem de tenir dret d’informació i consultes sobre aquesta magnitud. Insistirem, i si és el cas que no se’ns facilita la informació, haurem d’acudir a l’autoritat laboral.

Failure

1882 – 2018: del ‘ser caixa’ al ‘ser banc’

O com dur a terme una integració operativa i d’imatge de “Sa Nostra” dins Bankia tot irritant i menystenint els clients de les Illes Balears

El 18 de març de 1882 es va fundar la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de les Illes Balears. 136 anys en clau després, s’ha dut a terme la integració operativa del que quedava de la seva xarxa de sucursals, dins Bankia. En aquest punt, cal tenir present que “Sa Nostra”, com a resultat del Sistema Institucional de Protecció (SIP) de Banco Mare Nostrum, S.A. (BMN), des de 2011 només era una marca comercial en mans de la direcció de BMN-Murcia. I només la plantilla mantenia l’esperit de la centenària caixa d’estalvis, esperit del que havien renegat els òrgans de govern i la direcció general de “Sa Nostra”, i les autoritats autonòmiques balears.

Per començar a posar-nos en context, hem de deixar clar que cada vegada que es va fer una implantació informàtica en l’època “Sa Nostra” els tècnics de l’Àrea d’Organització i Mètodes, amb l’ajuda dels de l’Àrea Tecnològica, eren els qui decidien quan els programaris de migració i conversió estaven prou madurs per dur a terme el canvi amb el mínim impacte per als clients, per a la xarxa de sucursals i per a l’empresa en general, en aquest ordre de prioritat! La decisió d’arrencar una nova aplicació informàtica per passar a una nova i millor manera de funcionar es fonamentava en dades objectives: els resultats de proves exhaustives a les que se sotmetien els nous programaris, una vegada i una altra, fins que es constatava que eren prou estables i acomplien amb la funcionalitat que se n’esperava. Aquests, i no altres, eren els criteris per a establir la data en què es podia dur a terme la posada en marxa d’un nou sistema informàtic.

Però el que ha passat aquestes darreres setmanes durant la integració operativa de BMN dins Bankia sembla a les antípodes d’aquella manera de funcionar, curosa i respectuosa amb el client. I no només quant a la operativitat del negoci en sí mateixa, sinó també al canvi d’imatge associat a la integració.

La descoordinació ha estat evident, cosa que imputam exclusivament a la Direcció, de cap de zona per amunt!, negligent en les seves obligacions i massa ocupada, d’altra banda, en pressionar laboralment a una plantilla modèlica que està farta de que la malmenin.

Els exemples són molt diversos i abasten molts de fronts del negoci i de la relació laboral:

  • Els dies de la conversió de caixers els treballadors havien de fer matines a l’oficina (ep, sense compensació), però les claus per dur a terme la feina arribaren hores més tard.
  • No es va pensar a desbloquejar els horaris dels recicladors per a les proves amb aquests maquinaris.
  • Hi ha clients que encara ara arrosseguen problemes per accedir a la banca online (BOL). I quan escriuen al correu electrònic de la BOL per comunicar-ho, al cap de dies els contesten que no en saben res, que serà cosa de la migració de dades i que vagin a la seva oficina. I a la seva oficina l’implantador de torn (més endavant incidirem en aquesta figura) els remet a l’Oficina Àgil. Tot un via crucis!
  • La plantilla de la xarxa de sucursals, la que dona la cara davant del client, no tenia informació puntual de les incidències, tot i que la premsa ja n’anava plena. (Això de tenir les oficines in albis ja va passar quan la Direcció va decidir enviar cartes incendiàries als clients avisant de les set plagues de comissions. La plantilla de les oficines va haver d’aguantar el temporal. Igual que ara amb aquesta integració. Hi haurà una tercera vegada? Qui fa tres…)
  • Les oficines han de corregir manualment errades de conversió de les dades, tot incrementant la feina improductiva, però entretant els cabos chusqueros de torn ja exigeixen “més producció”.
  • Es varen penjar cartells amb uns horaris d’atenció al públic que encara no pertocava aplicar.
  • Alguns caps de zona han hagut de rectificar a corre-cuita les seves crides per fer un exèrcit de lleva (de voluntaris, en deien) per obrir els dijous horabaixa a ultrança.
  • L’empresa no ha jugat net amb els professionals que s’havien de desvincular amb l’ERO i que tenien vacances pendents. D’una banda es provoca el caos a la xarxa amb aquesta integració plena d’incidències i d’improvisació. I quan tothom neda, els treballadors, per deontologia professional i solidaritat (allò que manca als directius), si no hi ha imponderables, no es demanen vacances. Però d’altra banda, des de Relacions Laborals diuen que es desentendran de les vacances que no hagin gaudit els treballadors a desvincular, perquè “els provoca molts de problemes” liquidar-les. Quanta mesquinesa!
  • Quant als implantadors forans que han vingut a formar la plantilla local en el nou sistema i nous processos, ningú no nega les seves grans aptituds i capacitats professionals, però també és cert que alguns han palesat un profund desconeixement del context geogràfic, en sentit ampli. Des de l’anècdota de demanar on era “el metro” per arribar a un poble situat Mallorca endins, a quedar esparverats i sobrepassats per la quantitat de clients que passen per una oficina a finals/principi de mes.
  • El pitjor, però, és que alguns implantadors han vingut a fer demostracions en viu de com tractar els clients amb displicència només pel tipus d’operatòria que venen a realitzar. És això, el que vol implantar Bankia? El Boulevard de Matías Vallés (25-03-2018) se’n va fer ressò: “Sin salir de Botifarrònia, el pasado miércoles me dirigí a mi oficina de Sa Nostra/BMN/Bankia, para controlar el cambio de mis millones de euros mallorquines en divisas madrileñas. El empleado local se justificaba tembloroso ante un hombre de impecable terno azul, llegado desde la capital: –Este señor me ha llamado, y le conozco de toda la vida, para…– El de Madrid le interrumpe reseco: –¡¡Esto en Madrid puede ser causa de despido!!– Muy fuerte el choque de culturas. Por lo visto, Llarena no es un juez del Supremo, sino un estilo regional de operar. El resto de clientes, atónitos ante la bronca que contemplaban, y guardando colas de cuarenta minutos. Cómpreme usted este ramito de preferentes.”
  • Alguns implantadors també s’han dedicat a recordar a treballadors, com un disc retxat, els horaris d’atenció al públic. No ho entenem. En primer lloc, perquè donar per fet que els teus companys necessiten que els recordin quelcom elemental, no crea un bon ambient de feina. I en segon lloc, perquè obviaven (suposarem que per ignorància) que durant la Setmana Santa hi havia un horari específic, en atenció a la conciliació de la vida familiar i laboral. També hi ha implantadors que es dediquen a prohibir fer coses “improductives”, en plena tempesta d’incidències degudes a la conversió de dades deficient. Encara ho entenem menys, perquè això significa deixar els clients penjats després de crear-los el problema. Nosaltres no som d’eixe món!
  • Tornant als efectes d’haver fet la integració operativa sense prou garanties d’èxit, ha passat que els equips d’implantadors, i el mateix Centre d’Atenció a Usuaris (CAU), no poden desenvolupar bé la seva feina perquè hi ha massa incidències de la conversió de dades. El suport que havien de donar els implantadors i les solucions inventariades al CAU estaven previstes per a una situació amb el sistema nou estable, sense incidències. No ha estat el cas.
  • Parlant del CAU (i això que direm no és culpa dels seus treballadors, sinó, una vegada més, de la mala gestió directiva), hem de dir que quan s’hi contacta, es nota que l’interlocutor passa més pena per tancar el major número de consultes en el menor temps possible, que d’atendre el problema real del treballador de la xarxa (en realitat, un problema que afecta a clients). Unes vegades es responen vaguetats perquè qui té el problema es conformi i doni una bona puntuació a l’enquesta de qualitat, altres s’emplaça sistemàticament l’usuari a donar d’alta una Petició de Servei que tardarà dies en resoldre’s. Tanmateix, el que sembla és que l’objectiu que tenen és quedar bé davant el Gran Germà que tot ho controla, no resoldre els problemes del negoci. Tot plegat constitueix una perversió que al capdavall malmet l’atenció al client en benefici d’una suposada productivitat, èticament i socialment estèril, i a la llarga contraproduent per a la pròpia empresa.
  • A l’Oficina Àgil de Palma-Avingudes també hi ha implantat un control de la ratio d’atenció. Bankia, vol una bona atenció al client, o es tracta de fer carreres? A qui va implantar aquests sistemes de control de producció, l’haurien de posar una temporada a atendre clients (o al telèfon del CAU a atendre treballadors impotents i amb crisis d’ansietat), especialment aquests dies postconversió, a veure quina puntuació obtindria a l’enquesta de qualitat!
  • Quant al cas particular de l’Oficina Àgil, ha multiplicat per cinc el volum de clients que ha d’atendre, però compta amb el mateix personal. Una altra mala previsió directiva, i una altra prova que el Marc d’Assignació de Recursos (MAR) de Bankia ha estat un criteri subjectiu i manipulat per tal d’afavorir un territori concret i perjudicar altres, en el marc de l’ERO.
  • Tot aquest desgavell fa que la plantilla hagi de dedicar molts esforços (inclús extrahoraris) a resoldre problemes que no s’haguessin produït si la migració i conversió de dades hagués estat més provada i revisada, i si la integració s’hagués analitzat amb més cura, tot comptant amb el saber fer dels professionals amb experiència procedents de les caixes d’origen.
  • Pel que hem vist fins ara, Bankia, com BMN, també vol que tots els treballadors siguin pitxitxis. I per què no fer equips de feina, equips on hi ha d’haver tots els rols perquè una oficina bancària funcioni i pugui atendre els clients com pertoca? Ja hi ha caporals que, en plena tempesta, comencen a demanar producció i venda creuada. Doncs, atesa aquesta poca sensibilitat (si fessin una volta per les oficines anirien alerta amb el que fan), advertim que defensarem els treballadors davant tots els abusos que puguem constatar.

Tots aquests problemes que hem tingut els darrers 15 dies només són la punta de l’iceberg. Si en allò més simple ja ha estat un desastre, què no podrà passar amb els temes més complexes, com les renovacions d’actiu i altres herbes?

També hem de fer esment al que hem hagut de viure amb el tema del canvi d’imatge corporativa, del “grafito duradero” de BMN a la marca única “Bankia”, i la desaparició definitiva de la marca “Sa Nostra”. El fiasco ha estat de tal magnitud que els mitjans de comunicació n’han fet ampli seguiment, inclús en ràdio i TV, en tots els formats i franges horàries.

Les xarxes socials han fet especial festa amb els topònims balears passats pel Decreto de Nueva Planta promulgat per Bankia. Miquel Ensenyat (@ensenyat), President del Consell de Mallorca, va piular: “BMN-Sa Nostra amb una manca de sensibilitat que espanta. La nova cartelleria demostra un desconeixement de la nostra realitat. Una falta de respecte que no podem consentir. Una més de com ens miren i tracten des de Madrid”. Com s’han de sentir els clients en veure’s batiats d’aquesta manera en la seva sucursal de tota la vida? Hem cercat al TL de @Bankia alguna disculpa corporativa cap als habitants de les illes, però encara ara no hi trobam res. Ho lamentam.

Fail Bankia

Per afegir al banyat, la feina d’alguns operaris enviats de fora a fer el canvi feia bona la d’en Pepe Gotera y Otilio, com s’evidencia a la imatge adjunta. Quina vergonya! Bankia, com BMN abans, tampoc no vol donar feina a empreses locals? La desaparició de “Sa Nostra” segueix afectant de manera transversal tota l’economia balear. Amb Bankia, seguirà l’extracció i l’espoli? Continuarà Bankia l’estratègia de BMN-Múrcia, consistent en fer-nos perdre clients a cabassos (siguin particulars o siguin empreses) per després aplicar-nos la formuleta del MAR, i dir-nos que sobram treballadors? Estultícia o mala fe?

I a tot això, què ha fet el director territorial a les Illes Balears? Què ha fet, sobre tot, per defensar els llocs de treball d’aquesta territorial descafeïnada? L’esbombada “direcció territorial de Bankia a les Illes Balears” ha resultat ser fake news! En parlarem en un proper comunicat.

Avui, des d’Unió Obrera Balear, volem donar l’enhorabona a tota la plantilla per la professionalitat demostrada durant un canvi tecnològic i operatiu, un més, i donar les gràcies a tota la clientela per la seva paciència. El temps ens dirà si el canvi serà per millorar o no. De moment, podem dir que la manera com la Direcció de Bankia l’ha volgut portar a terme no ha estat, ni de lluny, la més adequada per recuperar la confiança de la clientela. Una confiança guanyada al llarg de més de cent anys per la plantilla de “Sa Nostra” i que les polítiques de BMN-Caja Murcia-Carlos Egea envers les Illes Balears varen deixar malmesa.

Emplaçam la Direcció de Bankia a treballar per recuperar la plena confiança dels clients. Això, serà possible si el col·lectiu laboral deixa de rebre llendera i pot dedicar-se a fer feina amb l’orientació al client que li era característica quan érem “Sa Nostra”.

I l'assegurança mèdica, què?

Els canvis corporatius afecten les assegurances

Les aliances dels bancs amb les companyies asseguradores a l’obscè ritme del neoliberalisme salvatge marquen el ritme a les fusions bancàries. El vincle BMN-Caser arriba a la fi, segons la premsa, incapaç de plantar cara a l’històric vincle Bankia-Mapfre.

Els canvis que possiblement vindran (ja ho vàrem viure fa anys amb les anades i tornades de Caser i ACM Crédit Mutuel) afectaran moltes de les assegurances que la plantilla té contractades avui en dia amb Caser. Primer, cal recordar que la pressió comercial per tal de complir objectius a ultrança ha fet que molts de treballadors hagin contractat assegurances a dojo, per a ús propi, o per a la família i amics.

En segon lloc, molts de treballadors tenen contractada amb Caser l’assegurança de salut (matèria on tots els canvis són delicats, especialment a les Illes Balears) i, inclús, molts l’estan pagant a través del rebut de salaris de BMN. Des d’UOB hem fet una carta a RRHH de BMN per fer avinent aquest tema i que serveixi de recordatori perquè ningú no se n’oblidi. Pensam que no és sobrer, més si tenim en compte que en el passat hi ha hagut treballadors de BMN que han estat donats de baixa de la pòlissa de salut de Caser, sense contemplacions ni notificacions, sense donar-los l’oportunitat de passar a funcionar amb càrrec en compte corrent.

Finalment, cal fer notar que Caser és l’actual entitat gestora del Pla de Pensions de Promoció Conjunta d’Empleats de BMN i també és l’entitat amb què recentment s’han assegurat els compromisos contrets amb els beneficiaris de prestació definida provinents del Pla de Pensions Empleats Sa Nostra. Aquesta obligació legal d’assegurament era reclamada per UOB en vàries sessions de la Comissió de Control del pla de pensions, però BMN, amb l’aval sempre a punt de la consultora dels sindicats majoritaris, CPPS, la volia seguir esquivant.

Ara és un bon moment per recordar d’on venim: el Pacte d’Empresa de Sa Nostra garantia l’assumpció per part de l’empresa de la targeta sanitària. Això no va ser gratuït, sinó fruit d’un pacte, a canvi de la Panera de Nadal amb què antigament s’obsequiava els treballadors, dret adquirit al llarg dels anys.

Al maig de 2013, la direcció de BMN i els sindicats UGT, CCOO i els que donaren lloc a SESFI varen suprimir les assegurances de vida i salut. Per evitar acomidaments, varen dir. El cert, però, és que a BMN hi ha hagut acomiadaments encoberts, com palesen les sentències de l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem que varen declarar nuls els acords signats per BMN, UGT i SESFI (“Ha quedado acreditado, hasta la saciedad, que la finalidad perseguida por las empresas no fue nunca la de garantizar los empleos, sino todo lo contrario“).

En canvi, a Bankia (entitat agermanada en el rescat bancari), romanen uns beneficis socials que els mateixos sindicats, a BMN, no varen tenir cap problema en dinamitar. Seguirem informant!

Bankia es menja BMN

Ja ens han venut?

El sindicat SESFI (l’aliat ACCAM pensa el mateix?) no amaga gens, vista aquesta notícia de premsa (amb negreta inclosa), quins col·lectius defensa:

En el sindicato Sesfi que junto a Accam son las centrales mayoritarias en ambas entidades con un 27% de representación, adelantan que defenderán el empleo y el mantenimiento de los dos servicios centrales que BMN tiene en Murcia y Granada, surtidos con más de 200 trabajadores cada uno y que son herencia de las sedes sociales a las que pertenecían dos de las cajas originales que conformaron el grupo bancario.

Parlen amb caràcter exclusiu? Perquè per si no ho saben a Palma i a Madrid també hi ha treballadors adscrits a seus centrals de BMN. En el cas de Madrid aquest ‘oblit’ és encara més alarmant, perquè SESFI va obtenir representació al corresponent Comitè d’Empresa. Si realment és un oblit o una declaració d’intencions, el temps ho dirà, però en un moment de màxima expectació i sensibilització com l’actual els sindicats (més que prodigar-se d’aquesta manera) haurien d’actuar amb equivalent cautela.

De part nostra, informam que UOB mai no ha actuat amb sectarisme en cap negociació.