Solidaritat

Calen mesures pal·liatives d’acomiadaments!

A la reunió d’ahir amb la direcció de Bankia, el representant d’UOB –actualment l’únic membre de la Comissió Negociadora procedent de les Illes Balears– va fer una proposta centrada en allò que la Llei preveu per al període de consultes d’un acomiadament col·lectiu; mesures que ajudin a disminuir  els grans efectes damunt l’ocupació que planteja Bankia, els 2291 acomiadaments dels que Bankia es nega a davallar!

A més a més de l’increment de les indemnitzacions, què proposam?:

  • Mesures de flexibilitat interna voluntàries: excedències retribuïdes, reduccions de jornada i suspensions de contracte de treball de mig any. Aquestes mesures s’haurien d’implementar dins un àmbit temporal prou extens (a pactar). Amb això, s’aconsegueix un altre efecte, que és que més gent pugui arribar als 55 anys i a la possibilitat d’una baixa incentivada
  • Mobilitat funcional: mesura protectora de l’ocupació que figura com a tal al Conveni Col·lectiu sectorial i que no veim en les propostes empresarials ni sindicals. Per què no?
  • Quant a la mobilitat geogràfica: cal limitar el número de treballadors afectats i l’àmbit temporal i adoptar criteris objectius a pactar que minimitzin l’impacte sobre l’ocupació. En el cas de treballadors insulars, cal limitar la mobilitat geogràfica als límits territorials d’una illa. Això no és un privilegi ni un invent nostre, sinó que ja figura així al Conveni Col·lectiu de Caixes. El que demanam és que els sindicats majoritaris no dinamitin aquesta protecció, o s’estaran propiciant acomiadaments, no pal·liant-los! A les primeres reunions, els sindicats varen dir que no volien repetir errors del passat. Doncs ara és el moment de demostrar-ho i evitar el que ha passat a BMN amb la mobilitat geogràfica!

D’altra banda, i amb caràcter general, l’empresa no hauria de poder denegar cap sol·licitud d’adhesió a les mesures voluntàries de l’ERO (extintives o pal·liatives), molt especialment en aquelles zones amb més llocs de treball a amortitzar.

L’acollida d’aquestes mesures per part dels sindicats majoritaris va ser freda. Silencis i caps acotats. No ho entenem. Estam parlant d’evitar acomiadaments amb mesures que ells varen pactar a BMN –fins i tot de caire forçós–, i ara no serveixen?

Bankia, per la seva part, va criticar amb duresa l’ERO de BMN (2013) i va dir que aquestes mesures pal·liatives són “inefectivas”. Dóna per fet que el banc no vol créixer? Hi ha visió de negoci? Hi ha futur? Què passa amb les sinergies de la fusió?

Pensam que és incoherent que Bankia es queixi dels costos laborals en un ERO que no és per motius econòmics, però encara és més incoherent fer-ho mentre s’oposa a mesures que representen una contenció de costos i, a més a més, una contenció en el número d’acomiadaments. Aquí el que està passant ens reafirma en la nostra tesi que el que vol Bankia és acomiadar per acomiadar, reduir ocupació sí o sí perquè hi ha interessos en “arreglar” el tema laboral abans d’una propera venda.