(Foto: El Mundo 10-11-2017)
Tot i la mala gestió directiva dels seus darrers anys i la deixadesa dels òrgans de govern, de la Conselleria d’Hisenda i d’agents socials en general, la Caixa d’Estalvis de les Balears va mantenir gairebé intacta, durant els seus 129 anys d’història, la seva orientació al client illenc: la raó de ser de Sa Nostra.
La fusió dins BMN i la submissió a poders forans varen representar una ponentada d’espoliació i buidatge de Sa Nostra contra la que va faltar oposició local. El punt de no retorn va ser el placet a la fusió per part de l’Assemblea General de Sa Nostra on, recordem-ho, hi eren representats els impositors (clients), ajuntaments, Junta Patronal, Consells Insulars i treballadors. El vot en contra dels 5 (ep, 5 de 100!) consellers generals en representació del personal, juntament amb els d’altres consellers d’altres estaments, no va ser suficient per impedir la dissolució de Sa Nostra dins el bluf que ha resultat ser BMN.
Ara els amics corals Egea i De Guindos ens han menat fins a Bankia. Durant aquesta transició, Goirigolzarri i Egea varen reunir-se, la tardor de 2017, amb la presidenta Armengol i varen confirmar que Bankia tindria una direcció territorial a les Illes Balears. Aquesta no era una qüestió menor, i la premsa se’n va fer ressò (vegeu aquí i aquí).
Les visites dels banquers nostrats als polítics, en aquesta comunitat, resulten sempre memorables. I aquesta de Goirigolzarri i Egea va pel mateix camí, si ens atenem a l’efectivitat d’aquelles promeses de direcció territorial pròpia.
Des d’Unió Obrera Balear demanam a la premsa, partits polítics, federacions empresarials i agents econòmics diversos que s’interessin pel que realment hi ha darrera la direcció territorial balear de Bankia. És a dir, quina capacitat de decisió roman a les Illes? On s’analitzen les operacions creditícies que es tramiten a les Illes Balears, tant de particulars com d’empreses? I allà on s’analitzen (a més de desconèixer la nostra toponímia), tenen idea del que és el negoci i l’economia balear? I on s’han de sancionar les operacions de balears, tenen interès en que aquestes illes prosperin i la xarxa local funcioni i doni bon servei al client, o serà una continuació dels temps de sequera, negatives i retallades de BMN? Tot això, poden demanar-ho a qui ostenta la direcció territorial, el destacat columnista Antoni Serra (o ha exercit més aviat de quintacolumnista?). Creim que no es prodiga en entrevistes. Fins a tres vegades li vàrem demanar audiència durant la darrera reestructuració laboral, i no va ser possible la trobada. El tema principal que volíem tractar era, precisament, l’abast real de la direcció territorial Bankia a les Illes Balears.
Ens temem que aquesta direcció territorial descafeïnada seguirà afectant ben molt, d’ara en endavant, i no per bé, l’economia de les Illes Balears.
Desnortats, una altra vegada?
El desori persistent a les oficines provocat per la direcció i el palancazo precipitat per integrar la base de dades de BMN a la de Bankia necessitaria d’un capità que doni instruccions directives clares que ajudin a resoldre els problemes. Per exemple, si es volen derivar les operacions de baix valor al caixer automàtic, caldria haver previst que aquests funcionassin bé i, també, una adequada i pautada política d’acompanyament dels clients cap a una eina que per ventura no tenen acostumada. Per exemple, si volen mantenir el mateix servei al client (presumptament bo) després de l’increment de la xarxa d’oficines per l’absorció de la de BMN, haurien d’haver previst l’obertura de més oficines àgils de manera més o menys ràpida, per donar el servei de caixa necessari, més encara després de la coincidència de la integració, de les festes de Pasqua i final-principi de mes. I amb tot això, els treballadors implantadors no ha pogut desenvolupar la feina que tenien prevista ja que, degut a l’allau d’incidències que hi ha hagut, s’han hagut de dedicar a tapar vies d’aigua. Manca de previsió.
En el típic sostenella y no enmendalla, la direcció centrifuga la responsabilitat de les incidències de Banca Online i Banca Online Empreses, cap a les oficines! Diu que era sabut de feia temps que els clients havien de passar per l’oficina a actualitzar els contractes. No ho acceptam. La Direcció és qui té el coneixement de la situació general. Havia de saber exactament el nivell assolit en les actualitzacions dels contractes (per saber si era una qüestió de poc o gran abast) i hagués pogut prendre mesures per forçar les actualitzacions de manera progressiva i ordenada. Qualsevol cosa abans de llançar a la plantilla a una piscina amb un pam d’aigua. Més manca de previsió.
És evident que es necessita un període d’adaptació al sistema operatiu de Bankia. Per tant, cal que no estrenyin la plantilla amb objectius comercials ara per ara inabastables.
D’altra banda, segons dades de la darrera sessió de seguiment, només resten 7 amortitzacions per completar el màxim de sortides l’ERO a les Illes Balears, que era de 250. Són 7 places que, a manca de voluntarietat, haurien d’assignar-se de manera forçosa en forma de mobilitat geogràfica. Vista la situació d’actual precarietat a la xarxa de sucursals, demanam la paralització de l’ERO a les Illes Balears. És prou evident que cal obrir amb la màxima diligència més oficines àgils, amb la qual cosa no veim raonable una retallada de plantilla per davall de la xifra actual.
“No trobaràs la MAR…”
Seguim emplaçant la Direcció de Bankia a facilitar-nos la informació del Marc d’Assignació de Recursos (MAR), amb especial atenció al número de clients i la tendència d’aquesta variable en els darrers anys. Si el número de clients és un paràmetre que la Direcció utilitza, entre altres coses, en acomiadaments col·lectius, els representants dels treballadors hem de tenir dret d’informació i consultes sobre aquesta magnitud. Insistirem, i si és el cas que no se’ns facilita la informació, haurem d’acudir a l’autoritat laboral.
