UOB secunda l’aturada parcial del 3F en protesta per la política de reptes de CaixaBank
La plantilla de les Illes Balears, en resposta a la nostra consulta de Google Forms enviada a afiliats i no afiliats en llista de difusió UOB, ho ha deixat ben clar. De les respostes obtingudes, en nombres rodons, un 80% diu que «SÍ» a l’aturada, un 10% diu que «NO», i un 10% s’absté.
En virtut d’aquest termòmetre tan coherent amb la línia editorial del sindicat, confirmam que UOB secunda l’aturada de 12 a 13 hores del proper dimarts 3 de febrer.
Nota. En moments puntuals que ho requereixin seguirem polsant l’opinió de la plantilla de les Illes Balears per mitjans complementaris a les habituals visites als centres de treball, i que permetin arribar al màxim nombre de companys i companyes.
Les interessants respostes del camp lliure
Les respostes que ens arriben dins del camp lliure del formulari-enquesta són molt coherents amb les d’un col·lectiu de gran maduresa i sensibilitat, i ens han deixat molt clars alguns missatges que el sindicat convocant i la resta de «majoritaris», haurien de tenir en compte de cara a futures accions.
Indicam tot seguit un extracte dels comentaris més freqüents, que també són, al nostre parer, els més importants:
- La unitat sindical brilla per la seva absència. Si es vol seguir amb l’escalada de mobilitzacions cal comptar amb totes les forces sindicals, i anar de la mà, tots a l’una, etc.
- Abundant en el mateix, així com s’ha desenvolupat i publicitat l’aturada, l’acció s’acosta més una estratègia de màrqueting o postureo electoral que una acció sindical conjunta en bé de la plantilla.
- Una hora d’aturada és poc; bastants de companys manifesten que s’hauria d’haver plantejat directament una jornada de vaga per posar a la Direcció en el lloc que li correspon: culpable del desgavell dels reptes abusius i de la pressió comercial desfermada per assolir-los tant sí com no.
Unitat sindical (dins de la diversitat), o sindicat únic?
La plantilla, per descomptat, esta sobrepassada per la pressió. Cansada de tanta pressió. I molt afectada per la pressió. —I no d’ara, sinó de fa temps.
Per tant, el que era d’esperar dels «sindicats majoritaris» —i no d’ara, sinó de fa temps!— eren accions contundents per frenar de cop en sec la tara de la pressió directiva sense mesura ni control. I, també — ja que això va de mobilitzar la plantilla amb l’horitzó de la mesura de pressió última de que disposen els treballadors (la vaga)— que liderassin una proposta unitària pel bé de la plantilla i sense contaminacions electoralistes.
El que passa, clar, és que n’hi ha que sembla que volen una particular «unitat» sense admetre que hi ha (i hi haurà) diversitat. Som només al gener, en any electoral, i ja hem estat testimonis d’un paperot vergonyant, una esperpèntica «lluita d’egos» —com bé apuntava la CGT en el seu darrer comunicat— en un moment en què allò necessari era (és) una plataforma comuna bastida entre tots.
Una cosa és fer bona feina en benefici dels companys durant tot un mandat, i en virtut d’això propugnar-se per tenir el màxim suport de la plantilla (cosa molt lloable), i l’altra és tenir ínfules de sindicat únic i pretendre aixafar o parasitar tot el que despunti al teu voltant que no surti de tu. Què volen aquests «majoritaris», tornar a una mena de sindicat vertical? Un o estás conmigo o contra mi?
La plantilla està farta de pressió comercial, però molts de companys també estan cansats que alguns dels seus representants els prenguin per purs.
Una aturada d’una hora sembla poc per a l’objectiu perseguit. I la manera com s’ha gestionat no és la idònia. Hi serem, però vagi per dit que dins de la trinxera social hi ha un ambient enrarit, impropi d’un temps de mobilitzacions unitàries. Continuarà.
Per reflexionar
D’on ha tret la Direcció les eines per maximitzar la pressió damunt els companys? D’on ens ve la devaluació salarial de què ara (2026, darrer any del Conveni vigent) es queixen?
Enllaçam a continuació el comunicat intern UOB emès el passat dilluns, en plena «lluita d’egos» per veure qui mobilitzava abans i millor.
Retall de premsa
Pere Cerón · Palma, 30/01/26 7:32
CaixaBank cerró 2025 con un beneficio neto de 5.891 millones de euros, un 1,8% más que el año anterior, impulsado por el fuerte dinamismo comercial y una sólida evolución del negocio en un contexto marcado por la moderación de los tipos de interés. El grupo bancario, que inicia así con buen pie su Plan Estratégico 2025-2027, ha superado las previsiones iniciales tanto en crecimiento como en rentabilidad. El consejero delegado de la entidad (…) subrayó que 2025 «ha sido un gran año para CaixaBank», en el que se han alcanzado y superado los objetivos marcados al inicio del ejercicio. «El mayor crecimiento del negocio y una solidez financiera aún más robusta nos han permitido revisar al alza las metas de crecimiento y rentabilidad del plan estratégico», afirmó. Veure’n més…