All posts filed under “Tribunals

Ilegales

Ens deuen mig Plus Variable Conveni!

El Tribunal Suprem ha dictat la sentència 99/2019, de 7 de febrer (cassació 223/2017).

Després de llegir-la, hom pot afirmar que els firmants del Conveni Col·lectiu d’Estalvi, patronal, CCOO, UGT i CSICA, es varen extralimitar (per dir-ho suau) quan varen voler suprimir amb una signatura el 30-06-2016, el Plus Variable Conveni d’aquell any (meritat el 2015), amb efectes retroactius a primer de gener!

Als signants del Conveni no els bastava suprimir el Plus Variable des de la firma en endavant, sinó que havien de ficar mà al que ja era patrimoni dels treballadors, allò meritat des del primer de gener a 30 de juny? Hi haurà disculpa? Hi haurà reparació?

La recent sentència afecta a Caixabank, on la demanda de la dignitat va ser promoguda per la CGT, la CIC i el SIB. A altres entitats es varen engegar més demandes, que ara donaran els seus fruits. En aquell moment estàvem encara dins BMN i UOB va actuar (coordinadament amb la CIC), juntament amb la CGT, en defensa dels drets dels treballadors. A BANKIA ens consta que també es va demandar. D’un vent o d’un altre, tard o d’hora, les entitats hauran d’assumir el fallo: als treballadors del sector ens deuen el 50% del Plus Variable Conveni!

A la següent taula teniu les quanties del 100% del Plus de l’any de referència:

Taula Plus Variable Conveni 2016
Actuacions als Tribunals de Justícia

UOB impugnarà el recurs de BMN-Bankia

BMN-Bankia ha recorregut la sentència de l’Audiència Nacional que donava la raó a la part social sobre antiguitat no liquidada

Dia 14 de setembre de 2017 es varen dur a terme les Juntes Generals d’accionistes de Bankia i BMN, òrgans que varen aprovar el projecte de fusió per absorció. Aquest projecte estableix una sèrie de restriccions sobre l’entitat absorbida, de manera que necessita de l’autorització de l’absorbent per fer segons què. I, de fet, RRHH de BMN s’escuda en que no té capacitat decisòria per esquivar la convocatòria d’una Mesa Laboral de BMN, on es podrien parlar molts de temes pendents que afecten la plantilla. Sabem que ja es treballa a velocitat de creuer en la integració tecnològica i operativa i, fins i tot, RRHH de Bankia està duent a terme multitud d’entrevistes a treballadors de BMN.

D’altra banda, acabam de rebre notificació del recurs de cassació ordinari presentat per BMN contra la sentència de l’Audiència Nacional que donava la raó a la part social respecte al pagament de l’antiguitat no liquidada. Els treballadors de BMN són els únics del sector que han estat exclosos d’aquesta liquidació a causa de la mala redacció del Conveni col·lectiu de Caixes (en el punt d’una de les més recents renúncies, una de tantes a què ens té acostumats el tripartit sindical, on està en joc la desaparició del plus d’antiguitat tal com el coneixem).

Però, oh, sorpresa, la data del recurs de l’empresa és 21 de setembre de 2017, o sigui, una setmana posterior a l’aprovació del projecte de fusió Bankia-BMN. Hem d’entendre, doncs, que o bé l’autonomia de RRHH de BMN no està tan intervinguda com alguns volen fer creure, o bé que hi ha franctiradors que actuen sense informar Bankia, o bé que Bankia ha donat el placet al recurs. Quina és la hipòtesi més plausible? Si ens situam en la darrera, podem deduir que a Bankia li va bé discutir als treballadors de BMN el que ja ha pagat als seus treballadors? És normal? I, sobretot, és just?

UOB ha mandatat a la seva assessoria jurídica la impugnació del recurs per defensar allò que és de justícia!