All posts filed under “Bankia es menja BMN

Unitat postintegració a BANKIA

Homogeneïtat, president? Amén a l’alça!

Diu el president de BANKIA que hem d’aconseguir majors nivells d’homogeneïtat en la nostra organització: les tres territorials ex BMN, entre elles la de les Illes Balears, s’han anat enganxant a aspectes molt rellevants del negoci, però flaquegen en altres.

No estam d’acord amb ell quan diu que la integració ha anat “francament bé”. No podria ser que hi hagués alguna relació causa-efecte entre els patiments de la integració i algun dels aspectes en els que ara ens demanen més resultats? No podria ser també que hi hagués altres aspectes derivats de la travessia pel desert de BMN, i en els que BANKIA no s’ha aplicat prou per posar les DTs afectades ‘a nivell’, com per exemple infraestructures, mobiliari, imatge, manteniment i neteja de les oficines? Com estan les oficines de la competència? No podria ser, per altra banda, que la formació durant la integració no hagués servit als propòsits?

Volem recordar, ja que no en fa menció, que un dels aspectes amb més heterogeneïtat és el social. Per exemple, l’assegurança de salut (eliminada el 2013 a la plantilla procedent de Sa Nostra per acord de BMN amb els sindicats complaents), el reconeixement de l’experiència (contractes anteriors), el tipus d’interès terra dels préstecs d’empleat destinats a l’adquisició del 1r habitatge, etc. Són aspectes que explícitament no es varen voler resoldre el la negociació del recent ERO de BANKIA, però que ja hem reclamat a Relacions Laborals, la darrera vegada durant la seva visita a Palma, dia 18 dels presents.

Per tant, si la “prioritat absoluta” és homogeneïtzar l’organització, ja poden començar a posar en agenda les reivindicacions d’UOB (“recuerde dónde lo leyó primero”). Diuen que el gener (en tot cas després de les eleccions del 28N), hi haurà un nou procés negociador en què poden encabir-se aquestes reivindicacions. Opinam que haurien de ser condicions prèvies a qualsevol negociació futura. I no haurien de costar-nos res! Coherentment, demanam el mateix nivell d’exigència en la homogeneïtzació de condicions socials (a l’alça) que demana la Direcció en la de resultats (també a l’alça).

Armengol, Gorigolzarri, Egea (El Mundo 11 nov 2017)

La direcció territorial de Bankia a les Illes, un altre bluf?

(Foto: El Mundo 10-11-2017)

Tot i la mala gestió directiva dels seus darrers anys i la deixadesa dels òrgans de govern, de la Conselleria d’Hisenda i d’agents socials en general, la Caixa d’Estalvis de les Balears va mantenir gairebé intacta, durant els seus 129 anys d’història, la seva orientació al client illenc: la raó de ser de Sa Nostra.

La fusió dins BMN i la submissió a poders forans varen representar una ponentada d’espoliació i buidatge de Sa Nostra contra la que va faltar oposició local. El punt de no retorn va ser el placet a la fusió per part de l’Assemblea General de Sa Nostra on, recordem-ho, hi eren representats els impositors (clients), ajuntaments, Junta Patronal, Consells Insulars i treballadors. El vot en contra dels 5 (ep, 5 de 100!) consellers generals en representació del personal, juntament amb els d’altres consellers d’altres estaments, no va ser suficient per impedir la dissolució de Sa Nostra dins el bluf que ha resultat ser BMN.

Ara els amics corals Egea i De Guindos ens han menat fins a Bankia. Durant aquesta transició, Goirigolzarri i Egea varen reunir-se, la tardor de 2017, amb la presidenta Armengol i varen confirmar que Bankia tindria una direcció territorial a les Illes Balears. Aquesta no era una qüestió menor, i la premsa se’n va fer ressò (vegeu aquí i aquí).

Les visites dels banquers nostrats als polítics, en aquesta comunitat, resulten sempre memorables. I aquesta de Goirigolzarri i Egea va pel mateix camí, si ens atenem a l’efectivitat d’aquelles promeses de direcció territorial pròpia.

Des d’Unió Obrera Balear demanam a la premsa, partits polítics, federacions empresarials i agents econòmics diversos que s’interessin pel que realment hi ha darrera la direcció territorial balear de Bankia. És a dir, quina capacitat de decisió roman a les Illes? On s’analitzen les operacions creditícies que es tramiten a les Illes Balears, tant de particulars com d’empreses? I allà on s’analitzen (a més de desconèixer la nostra toponímia), tenen idea del que és el negoci i l’economia balear? I on s’han de sancionar les operacions de balears, tenen interès en que aquestes illes prosperin i la xarxa local funcioni i doni bon servei al client, o serà una continuació dels temps de sequera, negatives i retallades de BMN? Tot això, poden demanar-ho a qui ostenta la direcció territorial, el destacat columnista Antoni Serra (o ha exercit més aviat de quintacolumnista?). Creim que no es prodiga en entrevistes. Fins a tres vegades li vàrem demanar audiència durant la darrera reestructuració laboral, i no va ser possible la trobada. El tema principal que volíem tractar era, precisament, l’abast real de la direcció territorial Bankia a les Illes Balears.

Ens temem que aquesta direcció territorial descafeïnada seguirà afectant ben molt, d’ara en endavant, i no per bé, l’economia de les Illes Balears.

Desnortats, una altra vegada?

El desori persistent a les oficines provocat per la direcció i el palancazo precipitat per integrar la base de dades de BMN a la de Bankia necessitaria d’un capità que doni instruccions directives clares que ajudin a resoldre els problemes. Per exemple, si es volen derivar les operacions de baix valor al caixer automàtic, caldria haver previst que aquests funcionassin bé i, també, una adequada i pautada política d’acompanyament dels clients cap a una eina que per ventura no tenen acostumada. Per exemple, si volen mantenir el mateix servei al client (presumptament bo) després de l’increment de la xarxa d’oficines per l’absorció de la de BMN, haurien d’haver previst l’obertura de més oficines àgils de manera més o menys ràpida, per donar el servei de caixa necessari, més encara després de la coincidència de la integració, de les festes de Pasqua i final-principi de mes. I amb tot això, els treballadors implantadors no ha pogut desenvolupar la feina que tenien prevista ja que, degut a l’allau d’incidències que hi ha hagut, s’han hagut de dedicar a tapar vies d’aigua. Manca de previsió.

En el típic sostenella y no enmendalla, la direcció centrifuga la responsabilitat de les incidències de Banca Online i Banca Online Empreses, cap a les oficines! Diu que era sabut de feia temps que els clients havien de passar per l’oficina a actualitzar els contractes. No ho acceptam. La Direcció és qui té el coneixement de la situació general. Havia de saber exactament el nivell assolit en les actualitzacions dels contractes (per saber si era una qüestió de poc o gran abast) i hagués pogut prendre mesures per forçar les actualitzacions de manera progressiva i ordenada. Qualsevol cosa abans de llançar a la plantilla a una piscina amb un pam d’aigua. Més manca de previsió.

És evident que es necessita un període d’adaptació al sistema operatiu de Bankia. Per tant, cal que no estrenyin la plantilla amb objectius comercials ara per ara inabastables.

D’altra banda, segons dades de la darrera sessió de seguiment, només resten 7 amortitzacions per completar el màxim de sortides l’ERO a les Illes Balears, que era de 250. Són 7 places que, a manca de voluntarietat, haurien d’assignar-se de manera forçosa en forma de mobilitat geogràfica. Vista la situació d’actual precarietat a la xarxa de sucursals, demanam la paralització de l’ERO a les Illes Balears. És prou evident que cal obrir amb la màxima diligència més oficines àgils, amb la qual cosa no veim raonable una retallada de plantilla per davall de la xifra actual.

“No trobaràs la MAR…”

Seguim emplaçant la Direcció de Bankia a facilitar-nos la informació del Marc d’Assignació de Recursos (MAR), amb especial atenció al número de clients i la tendència d’aquesta variable en els darrers anys. Si el número de clients és un paràmetre que la Direcció utilitza, entre altres coses, en acomiadaments col·lectius, els representants dels treballadors hem de tenir dret d’informació i consultes sobre aquesta magnitud. Insistirem, i si és el cas que no se’ns facilita la informació, haurem d’acudir a l’autoritat laboral.

Failure

1882 – 2018: del ‘ser caixa’ al ‘ser banc’

O com dur a terme una integració operativa i d’imatge de “Sa Nostra” dins Bankia tot irritant i menystenint els clients de les Illes Balears

El 18 de març de 1882 es va fundar la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de les Illes Balears. 136 anys en clau després, s’ha dut a terme la integració operativa del que quedava de la seva xarxa de sucursals, dins Bankia. En aquest punt, cal tenir present que “Sa Nostra”, com a resultat del Sistema Institucional de Protecció (SIP) de Banco Mare Nostrum, S.A. (BMN), des de 2011 només era una marca comercial en mans de la direcció de BMN-Murcia. I només la plantilla mantenia l’esperit de la centenària caixa d’estalvis, esperit del que havien renegat els òrgans de govern i la direcció general de “Sa Nostra”, i les autoritats autonòmiques balears.

Per començar a posar-nos en context, hem de deixar clar que cada vegada que es va fer una implantació informàtica en l’època “Sa Nostra” els tècnics de l’Àrea d’Organització i Mètodes, amb l’ajuda dels de l’Àrea Tecnològica, eren els qui decidien quan els programaris de migració i conversió estaven prou madurs per dur a terme el canvi amb el mínim impacte per als clients, per a la xarxa de sucursals i per a l’empresa en general, en aquest ordre de prioritat! La decisió d’arrencar una nova aplicació informàtica per passar a una nova i millor manera de funcionar es fonamentava en dades objectives: els resultats de proves exhaustives a les que se sotmetien els nous programaris, una vegada i una altra, fins que es constatava que eren prou estables i acomplien amb la funcionalitat que se n’esperava. Aquests, i no altres, eren els criteris per a establir la data en què es podia dur a terme la posada en marxa d’un nou sistema informàtic.

Però el que ha passat aquestes darreres setmanes durant la integració operativa de BMN dins Bankia sembla a les antípodes d’aquella manera de funcionar, curosa i respectuosa amb el client. I no només quant a la operativitat del negoci en sí mateixa, sinó també al canvi d’imatge associat a la integració.

La descoordinació ha estat evident, cosa que imputam exclusivament a la Direcció, de cap de zona per amunt!, negligent en les seves obligacions i massa ocupada, d’altra banda, en pressionar laboralment a una plantilla modèlica que està farta de que la malmenin.

Els exemples són molt diversos i abasten molts de fronts del negoci i de la relació laboral:

  • Els dies de la conversió de caixers els treballadors havien de fer matines a l’oficina (ep, sense compensació), però les claus per dur a terme la feina arribaren hores més tard.
  • No es va pensar a desbloquejar els horaris dels recicladors per a les proves amb aquests maquinaris.
  • Hi ha clients que encara ara arrosseguen problemes per accedir a la banca online (BOL). I quan escriuen al correu electrònic de la BOL per comunicar-ho, al cap de dies els contesten que no en saben res, que serà cosa de la migració de dades i que vagin a la seva oficina. I a la seva oficina l’implantador de torn (més endavant incidirem en aquesta figura) els remet a l’Oficina Àgil. Tot un via crucis!
  • La plantilla de la xarxa de sucursals, la que dona la cara davant del client, no tenia informació puntual de les incidències, tot i que la premsa ja n’anava plena. (Això de tenir les oficines in albis ja va passar quan la Direcció va decidir enviar cartes incendiàries als clients avisant de les set plagues de comissions. La plantilla de les oficines va haver d’aguantar el temporal. Igual que ara amb aquesta integració. Hi haurà una tercera vegada? Qui fa tres…)
  • Les oficines han de corregir manualment errades de conversió de les dades, tot incrementant la feina improductiva, però entretant els cabos chusqueros de torn ja exigeixen “més producció”.
  • Es varen penjar cartells amb uns horaris d’atenció al públic que encara no pertocava aplicar.
  • Alguns caps de zona han hagut de rectificar a corre-cuita les seves crides per fer un exèrcit de lleva (de voluntaris, en deien) per obrir els dijous horabaixa a ultrança.
  • L’empresa no ha jugat net amb els professionals que s’havien de desvincular amb l’ERO i que tenien vacances pendents. D’una banda es provoca el caos a la xarxa amb aquesta integració plena d’incidències i d’improvisació. I quan tothom neda, els treballadors, per deontologia professional i solidaritat (allò que manca als directius), si no hi ha imponderables, no es demanen vacances. Però d’altra banda, des de Relacions Laborals diuen que es desentendran de les vacances que no hagin gaudit els treballadors a desvincular, perquè “els provoca molts de problemes” liquidar-les. Quanta mesquinesa!
  • Quant als implantadors forans que han vingut a formar la plantilla local en el nou sistema i nous processos, ningú no nega les seves grans aptituds i capacitats professionals, però també és cert que alguns han palesat un profund desconeixement del context geogràfic, en sentit ampli. Des de l’anècdota de demanar on era “el metro” per arribar a un poble situat Mallorca endins, a quedar esparverats i sobrepassats per la quantitat de clients que passen per una oficina a finals/principi de mes.
  • El pitjor, però, és que alguns implantadors han vingut a fer demostracions en viu de com tractar els clients amb displicència només pel tipus d’operatòria que venen a realitzar. És això, el que vol implantar Bankia? El Boulevard de Matías Vallés (25-03-2018) se’n va fer ressò: “Sin salir de Botifarrònia, el pasado miércoles me dirigí a mi oficina de Sa Nostra/BMN/Bankia, para controlar el cambio de mis millones de euros mallorquines en divisas madrileñas. El empleado local se justificaba tembloroso ante un hombre de impecable terno azul, llegado desde la capital: –Este señor me ha llamado, y le conozco de toda la vida, para…– El de Madrid le interrumpe reseco: –¡¡Esto en Madrid puede ser causa de despido!!– Muy fuerte el choque de culturas. Por lo visto, Llarena no es un juez del Supremo, sino un estilo regional de operar. El resto de clientes, atónitos ante la bronca que contemplaban, y guardando colas de cuarenta minutos. Cómpreme usted este ramito de preferentes.”
  • Alguns implantadors també s’han dedicat a recordar a treballadors, com un disc retxat, els horaris d’atenció al públic. No ho entenem. En primer lloc, perquè donar per fet que els teus companys necessiten que els recordin quelcom elemental, no crea un bon ambient de feina. I en segon lloc, perquè obviaven (suposarem que per ignorància) que durant la Setmana Santa hi havia un horari específic, en atenció a la conciliació de la vida familiar i laboral. També hi ha implantadors que es dediquen a prohibir fer coses “improductives”, en plena tempesta d’incidències degudes a la conversió de dades deficient. Encara ho entenem menys, perquè això significa deixar els clients penjats després de crear-los el problema. Nosaltres no som d’eixe món!
  • Tornant als efectes d’haver fet la integració operativa sense prou garanties d’èxit, ha passat que els equips d’implantadors, i el mateix Centre d’Atenció a Usuaris (CAU), no poden desenvolupar bé la seva feina perquè hi ha massa incidències de la conversió de dades. El suport que havien de donar els implantadors i les solucions inventariades al CAU estaven previstes per a una situació amb el sistema nou estable, sense incidències. No ha estat el cas.
  • Parlant del CAU (i això que direm no és culpa dels seus treballadors, sinó, una vegada més, de la mala gestió directiva), hem de dir que quan s’hi contacta, es nota que l’interlocutor passa més pena per tancar el major número de consultes en el menor temps possible, que d’atendre el problema real del treballador de la xarxa (en realitat, un problema que afecta a clients). Unes vegades es responen vaguetats perquè qui té el problema es conformi i doni una bona puntuació a l’enquesta de qualitat, altres s’emplaça sistemàticament l’usuari a donar d’alta una Petició de Servei que tardarà dies en resoldre’s. Tanmateix, el que sembla és que l’objectiu que tenen és quedar bé davant el Gran Germà que tot ho controla, no resoldre els problemes del negoci. Tot plegat constitueix una perversió que al capdavall malmet l’atenció al client en benefici d’una suposada productivitat, èticament i socialment estèril, i a la llarga contraproduent per a la pròpia empresa.
  • A l’Oficina Àgil de Palma-Avingudes també hi ha implantat un control de la ratio d’atenció. Bankia, vol una bona atenció al client, o es tracta de fer carreres? A qui va implantar aquests sistemes de control de producció, l’haurien de posar una temporada a atendre clients (o al telèfon del CAU a atendre treballadors impotents i amb crisis d’ansietat), especialment aquests dies postconversió, a veure quina puntuació obtindria a l’enquesta de qualitat!
  • Quant al cas particular de l’Oficina Àgil, ha multiplicat per cinc el volum de clients que ha d’atendre, però compta amb el mateix personal. Una altra mala previsió directiva, i una altra prova que el Marc d’Assignació de Recursos (MAR) de Bankia ha estat un criteri subjectiu i manipulat per tal d’afavorir un territori concret i perjudicar altres, en el marc de l’ERO.
  • Tot aquest desgavell fa que la plantilla hagi de dedicar molts esforços (inclús extrahoraris) a resoldre problemes que no s’haguessin produït si la migració i conversió de dades hagués estat més provada i revisada, i si la integració s’hagués analitzat amb més cura, tot comptant amb el saber fer dels professionals amb experiència procedents de les caixes d’origen.
  • Pel que hem vist fins ara, Bankia, com BMN, també vol que tots els treballadors siguin pitxitxis. I per què no fer equips de feina, equips on hi ha d’haver tots els rols perquè una oficina bancària funcioni i pugui atendre els clients com pertoca? Ja hi ha caporals que, en plena tempesta, comencen a demanar producció i venda creuada. Doncs, atesa aquesta poca sensibilitat (si fessin una volta per les oficines anirien alerta amb el que fan), advertim que defensarem els treballadors davant tots els abusos que puguem constatar.

Tots aquests problemes que hem tingut els darrers 15 dies només són la punta de l’iceberg. Si en allò més simple ja ha estat un desastre, què no podrà passar amb els temes més complexes, com les renovacions d’actiu i altres herbes?

També hem de fer esment al que hem hagut de viure amb el tema del canvi d’imatge corporativa, del “grafito duradero” de BMN a la marca única “Bankia”, i la desaparició definitiva de la marca “Sa Nostra”. El fiasco ha estat de tal magnitud que els mitjans de comunicació n’han fet ampli seguiment, inclús en ràdio i TV, en tots els formats i franges horàries.

Les xarxes socials han fet especial festa amb els topònims balears passats pel Decreto de Nueva Planta promulgat per Bankia. Miquel Ensenyat (@ensenyat), President del Consell de Mallorca, va piular: “BMN-Sa Nostra amb una manca de sensibilitat que espanta. La nova cartelleria demostra un desconeixement de la nostra realitat. Una falta de respecte que no podem consentir. Una més de com ens miren i tracten des de Madrid”. Com s’han de sentir els clients en veure’s batiats d’aquesta manera en la seva sucursal de tota la vida? Hem cercat al TL de @Bankia alguna disculpa corporativa cap als habitants de les illes, però encara ara no hi trobam res. Ho lamentam.

Fail Bankia

Per afegir al banyat, la feina d’alguns operaris enviats de fora a fer el canvi feia bona la d’en Pepe Gotera y Otilio, com s’evidencia a la imatge adjunta. Quina vergonya! Bankia, com BMN abans, tampoc no vol donar feina a empreses locals? La desaparició de “Sa Nostra” segueix afectant de manera transversal tota l’economia balear. Amb Bankia, seguirà l’extracció i l’espoli? Continuarà Bankia l’estratègia de BMN-Múrcia, consistent en fer-nos perdre clients a cabassos (siguin particulars o siguin empreses) per després aplicar-nos la formuleta del MAR, i dir-nos que sobram treballadors? Estultícia o mala fe?

I a tot això, què ha fet el director territorial a les Illes Balears? Què ha fet, sobre tot, per defensar els llocs de treball d’aquesta territorial descafeïnada? L’esbombada “direcció territorial de Bankia a les Illes Balears” ha resultat ser fake news! En parlarem en un proper comunicat.

Avui, des d’Unió Obrera Balear, volem donar l’enhorabona a tota la plantilla per la professionalitat demostrada durant un canvi tecnològic i operatiu, un més, i donar les gràcies a tota la clientela per la seva paciència. El temps ens dirà si el canvi serà per millorar o no. De moment, podem dir que la manera com la Direcció de Bankia l’ha volgut portar a terme no ha estat, ni de lluny, la més adequada per recuperar la confiança de la clientela. Una confiança guanyada al llarg de més de cent anys per la plantilla de “Sa Nostra” i que les polítiques de BMN-Caja Murcia-Carlos Egea envers les Illes Balears varen deixar malmesa.

Emplaçam la Direcció de Bankia a treballar per recuperar la plena confiança dels clients. Això, serà possible si el col·lectiu laboral deixa de rebre llendera i pot dedicar-se a fer feina amb l’orientació al client que li era característica quan érem “Sa Nostra”.

Despido colectivo

Truc o tracte? Ensurt o mort?

L’Acomiadament Col·lectiu de BANKIA, si no hi ha actuació per part dels nostres representants polítics o autoritats laborals competents, significarà una nova regressió que, en el cas de la plantilla de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, agafa una magnitud que pot representar l’acomiadament de més de cent treballadors (tot afectant més de 100 famílies) de l’antiga plantilla de Sa Nostra.

Les continuades reduccions de plantilla efectuades a partir de la creació forçada de l’ineficaç BMN han derivat en una segregació irracional i injusta que s’ha acarnissat sobre una plantilla modèlica que, paradoxalment, sempre ha sabut respondre professionalment a una pressió salvatge d’una direcció absolutament perduda i incapaç de mantenir el nord. Aquesta segregació continuada ens ha significat el tancament d’oficines més alt del conjunt de les caixes del BMN i la reducció més alta de serveis centrals. En ambdós casos, la conseqüència directa ha estat la reducció més alta de llocs de treball, amb un índex gairebé escandalós si es contempla a nivell proporcional amb la resta del territori BMN i, per descomptat, del territori BANKIA que, en el nostre cas i per les oficines que ja tenia a les Balears, ens incrementa encara més el discrim demogràfic laboral.

Aquesta realitat sobrevinguda ha situat l’antiga plantilla de Sa Nostra en un escenari, davant de l’ERO de BANKIA, que convidava per lògica a observar les reduccions (ja pagades al BMN) de l’actual descomposició del sector financer en general i, més en concret, de l’àmbit de les dinamitades caixes d’estalvis. No ha estat així ni de molt. Al contrari, l’apel·lació a l’efecte proporcional en l’aplicació de l’ERO empitjora la situació fins al punt de provocar, a les Illes Balears, moltes amortitzacions de llocs de feina, molt més enllà del que era raonable per solapaments de sucursals. Un nou discrim contra els greuges de la nostra insularitat que reclama una resposta política contundent. Actuarà en conseqüència el Govern de les Illes Balears?

Les condicions de l’ERO conviden a segmentar l’anàlisi, bàsicament entre els dos grans paràmetres en els que es mourà l’aplicació, en funció de si una persona és major o menor de 54 anys a 31 de desembre de 2017. Les persones que superen aquesta edat, disposaran d’una opció que, en el marc de les circumstàncies actuals, entra dins d’un marc raonable (a excepció de la retirada d’un dret públic com és el de la prestació d’atur, suposam que amb el vistiplau dels Ministerios del ramo) que, sobretot atenent l’alt risc de no fer-ho, les convida amablement a acollir-se a la desvinculació. Les persones que no superin aquesta edat poden acollir-se voluntàriament a la rescissió contractual amb condicions més difícils. Altres condicions s’imposaran a les persones que hauran d’abandonar l’entitat, de manera forçada, amb l’aplicació d’acomiadaments maquillats eufemísticament. Ambdós col·lectius, des d’ara segregats en majors o menors de 54 anys, tenen l’opció d’escollir la sortida, emmascarada d’una falsa voluntarietat, o d’acarar-se amb un alt risc a la preocupant alternativa que pot afectar entre el 10% i el 15% de la plantilla que romandrà després de les desvinculacions. Una xifra brutal.

Després del truc del tracte, i de l’ensurt típic de Halloween, ens palplantam davant de la mort laboral, és a dir, davant de l’única alternativa que provocarà (inevitablement si no hi ha la reacció que correspondria al Govern de les Illes Balears) un autèntic drama laboral que afectarà més de 100 treballadors.

Les armes de destrucció massiva no s’utilitzen; al que les té, li basta de fer-ho notar i que està en disposició d’utilitzar-les a voluntat. I a les illes, això té un nom: mobilitat geogràfica. No es pot resistir la pressió que significa el trasbals d’un canvi de destinació que profana la conciliació de la vida familiar amb la laboral. Aquesta mobilitat geogràfica (el rebuig de la qual per part del treballador té efectes econòmics, perquè perd les primes de la baixa voluntària) no té, ni de molt, els mateixos efectes sobre la plantilla de la península que sobre la de la nostra Comunitat. La desconnexió d’una persona que viu, treballa i té tot l’entorn familiar i social a les illes té unes repercussions afectives i econòmiques d’una magnitud que no és comparable amb altres territoris. Enviar una persona, sobretot les qui tenen responsabilitats familiars o persones al seu càrrec, des de qualsevol de les illes a fer feina a la península és precipitar-la a abandonar l’empresa.

L’excepcionalitat que s’ha fet als territoris amb plantilles del BMN, amb la rebaixa de només un any per acollir-se a la desvinculació dels més grans, passant dels 55 de les condicions generals als 54 anys, en el cas del territori de l’antiga Sa Nostra és insuficient, perquè la desproporció és absoluta i l’efecte no és similar, tant pel que fa a la reducció d’oficines com de persones. A l’hora de fer efectiu l’ERO, no es pot parlar de proporcionalitat territorial quan aquesta proporcionalitat està feta sobre xifres no homogènies, tancaments de centres de treball injustificats i aplicació de criteris d’eficiència molt discutibles i sense solució de continuïtat, com hem estat denunciant sense descans, durant setmanes.

En aquesta lamentable situació, no podem esquivar el nostre més enèrgic rebuig a la malifeta dels sindicats hipotecats a la banca de desconvocar, de matinada!, la vaga del passat dia 8 de febrer. La desmobilització que va generar l’esquirolatge sindical entre la plantilla és la causa principal de la manca de la resposta que calia donar a l’ERO en general, però molt concretament contra la mobilitat geogràfica. No ens agrada sentir la representant de CCOO (del Banc de Santander!) celebrar l’acord de l’ERO, atesa la situació en què queden els treballadors illencs, possiblement abocada a l’acomiadament. En haver passat el garbell de l’ERO, haurem de comptar els danys laborals i veure com s’hauran executat!

La mobilitat geogràfica deixa els treballadors illencs a mercè de l’empresa. Treballadors que han dedicat, honradament i professionalment, més de mitja vida laboral a la Caixa de les Balears, desmantellada i regalada per uns directius als qui no s’han reclamat i depurat les responsabilitats en la destrucció de la que va ser primera institució financera, amb finalitat social, de la nostra comunitat.

Ni el xantatge de la por, auxiliat amb l’arma empresarial que significa la mobilitat geogràfica per pressionar la plantilla, ni la desídia dels grans sindicats complaents que fan els ulls grossos amb les repercussions dels seus actes sobre la plantilla de les Balears, ni la manca de reacció política a aquest nou acte que s’endinsa dins del cost de la insularitat, no impedirà que, des d’UOB, mantinguem la vigilància extrema per tal de plantar cara a les arbitrarietats i els abusos que, des de la direcció, puguin tenir la temptació de cometre. Persistirem en la defensa a ultrança del interessos de les persones a qui representam, al servei de les quals ens reiteram a disposició.

Solidaritat

Calen mesures pal·liatives d’acomiadaments!

A la reunió d’ahir amb la direcció de Bankia, el representant d’UOB –actualment l’únic membre de la Comissió Negociadora procedent de les Illes Balears– va fer una proposta centrada en allò que la Llei preveu per al període de consultes d’un acomiadament col·lectiu; mesures que ajudin a disminuir  els grans efectes damunt l’ocupació que planteja Bankia, els 2291 acomiadaments dels que Bankia es nega a davallar!

A més a més de l’increment de les indemnitzacions, què proposam?:

  • Mesures de flexibilitat interna voluntàries: excedències retribuïdes, reduccions de jornada i suspensions de contracte de treball de mig any. Aquestes mesures s’haurien d’implementar dins un àmbit temporal prou extens (a pactar). Amb això, s’aconsegueix un altre efecte, que és que més gent pugui arribar als 55 anys i a la possibilitat d’una baixa incentivada
  • Mobilitat funcional: mesura protectora de l’ocupació que figura com a tal al Conveni Col·lectiu sectorial i que no veim en les propostes empresarials ni sindicals. Per què no?
  • Quant a la mobilitat geogràfica: cal limitar el número de treballadors afectats i l’àmbit temporal i adoptar criteris objectius a pactar que minimitzin l’impacte sobre l’ocupació. En el cas de treballadors insulars, cal limitar la mobilitat geogràfica als límits territorials d’una illa. Això no és un privilegi ni un invent nostre, sinó que ja figura així al Conveni Col·lectiu de Caixes. El que demanam és que els sindicats majoritaris no dinamitin aquesta protecció, o s’estaran propiciant acomiadaments, no pal·liant-los! A les primeres reunions, els sindicats varen dir que no volien repetir errors del passat. Doncs ara és el moment de demostrar-ho i evitar el que ha passat a BMN amb la mobilitat geogràfica!

D’altra banda, i amb caràcter general, l’empresa no hauria de poder denegar cap sol·licitud d’adhesió a les mesures voluntàries de l’ERO (extintives o pal·liatives), molt especialment en aquelles zones amb més llocs de treball a amortitzar.

L’acollida d’aquestes mesures per part dels sindicats majoritaris va ser freda. Silencis i caps acotats. No ho entenem. Estam parlant d’evitar acomiadaments amb mesures que ells varen pactar a BMN –fins i tot de caire forçós–, i ara no serveixen?

Bankia, per la seva part, va criticar amb duresa l’ERO de BMN (2013) i va dir que aquestes mesures pal·liatives són “inefectivas”. Dóna per fet que el banc no vol créixer? Hi ha visió de negoci? Hi ha futur? Què passa amb les sinergies de la fusió?

Pensam que és incoherent que Bankia es queixi dels costos laborals en un ERO que no és per motius econòmics, però encara és més incoherent fer-ho mentre s’oposa a mesures que representen una contenció de costos i, a més a més, una contenció en el número d’acomiadaments. Aquí el que està passant ens reafirma en la nostra tesi que el que vol Bankia és acomiadar per acomiadar, reduir ocupació sí o sí perquè hi ha interessos en “arreglar” el tema laboral abans d’una propera venda.

Once more unto the breach, my friends, once more!

Aturades parcials

Convocam tota la plantilla de Bankia a secundar les aturades parcials previstes per als dies 5, 6 i 7 de febrer, de 8.15 a 8.45 hores. Encoratjam, doncs, totes les treballadores i treballadors a sortir del seu centre de treball durant aquest temps, i explicar a la clientela possiblement afectada els motius de l’aturada que, com és sabut, rauen en la defensa dels llocs de feina.

En aquest enllaç teniu un avís informatiu per disposar al centre de treball, en llocs visibles, i en aquest altre enllaç un document adreçat a tota la ciutadania per lliurar en mà els dies de les aturades parcials, a l’exterior del centre de treball. (A la versió en castellà d’aquesta entrada web teniu disponibles les versions en castellà d’aquests documents.)

Concentració

Dia 5 de febrer: convocatòria de concentració de tota la plantilla, de les 17.30 a les 18.30 hores. 

Llocs de concentració:

  • Palma: Av. Alexandre Rosselló, 23
  • Madrid: Paseo de la Castellana, 189 Torre Bankia
  • Múrcia, Gran Vía Escultor Salzillo, 23
  • Granada: Puerta Real (Edificio Costales)
  • València: Pintor Sorolla, 8 (a les 18 hores)
Once more unto the breach, my friends, once more!

Continuem les mobilitzacions!

Once more unto the breach, dear friends, once more;

Henry V – William Shakespeare

ERO de Bankia: així, no!

Davant la immobilitat de l’empresa, no permetent l’avanç de les negociacions, la totalitat de les organitzacions sindicals amb representació a Bankia: CCOO, ACCAM, UGT, SATE, SESFI, CGT, ASIP, UOB i ACB, convoquen les següents accions addicionals a la concentració de delegats i delegades duta a terme dia 30 de gener:

  • Dia 5 de febrer: convocatòria de concentració de tota la plantilla, de les 17.30 a les 18.30 hores. Llocs de concentració:
    • Palma: Av. Alexandre Rosselló, 23
    • Madrid: Paseo de la Castellana, 189 Torre Bankia
    • Múrcia, Gran Vía Escultor Salzillo, 23
    • Granada: Puerta Real (Edificio Costales)
    • València: Pintor Sorolla, 8 (a les 18 hores)
  • Dies 5, 6 i 7 de febrer: convocatòria d’aturades parcials, de les 8.15 a les 8.45 hores.

Ja s’han remès per correu electrònic documents informatius per disposar als centres de treball, per informar els clients dels motius que ens duen a aquestes aturades.

Esperam la vostra participació, perquè ara és el moment de dir-li a Bankia Així, no!

Madrid, 30 de gener de 2018

Crida

Les companyes i els companys de Menorca i Eivissa i Formentera estaran ben representats per la plantilla de Mallorca, a la que cridam a concentrar-se en massa el proper dia 5, a Palma, a les 17.30 hores, en defensa del lloc de feina de totes les treballadores i treballadors de Bankia-BMN-Sa Nostra.

El sindicat encarregat de l’enviament ja ha remès per correu electrònic els cartells per disposar als centres de treball amb l’horari de les aturades parcials pels dies 5, 6 i 7 de febrer.

Entenem, i així ho vàrem manifestar als sindicats amb antelació més que suficient, que la seva redacció és incompleta, perquè el que està damunt la taula no és només una retallada de drets, sinó acomiadaments i mobilitat geogràfica. Pensam que la clientela té dret a conèixer amb exactitud els motius de les accions de protesta.

Solidaritat

Concentració en defensa dels llocs de feina a Bankia-BMN-Sa Nostra (1)

Dia 30 de gener, de 12 a 13 hores, a l’Avinguda Alexandre Rosselló, 23 (a davant Bankia), de Palma, tindrà lloc una concentració de delegats i delegades sindicals en protesta per l’acomiadament col·lectiu impulsat per la banca propietat de l’Estat resultat de la fusió de Bankia i BMN.

Passat l’equador del període de consultes, l’empresa es manté en posicions que fan impossible arribar a un acord per pal·liar l’afectació damunt l’ocupació. Aquesta afectació és especialment sagnant a les Illes Balears degut al massiu tancament de sucursals de desembre, gener i febrer, el més elevat de totes les províncies, i a l’aplicació d’un dia per l’altre del Marc d’Assignació de Recursos (MAR) de Bankia sobre la xarxa de BMN, un greuge comparatiu que no ens cansarem de denunciar.

Mentre Bankia es tanca en banda als representants laborals i a la plantilla, portant la negociació a un atzucac favorable a les seves pretensions, José Ignacio Goirigolzarri premia amb un lloc executiu ad hoc, convenientment retribuït, al que va ser màxim dirigent del banc naufragat BMN i de Caja Murcia, Carlos Egea. La mala gestió de BMN va propiciar la pèrdua de clients a les Illes Balears i aquest és, precisament, el criteri MAR que provoca estralls laborals a la xarxa insular en aquest expedient d’acomiadament col·lectiu.

Aquesta concentració de Palma coincidirà amb les que es realitzaran a altres indrets de l’Estat:

  • Madrid: Pº de la Castellana, 189 Torre Bankia
  • Múrcia, Gran Vía Escultor Salzillo, 23
  • Granada: Avda. Fernando de los Ríos, 6 Edif. Cubo
  • València: Pintor Sorolla, 8
Trileros

Rebaixes irreals i ofertes enganyoses

Bankia redueix de 2510 a 2291 el número d’amortitzacions de llocs de feina i, per tant, els acomiadaments que l’empresa posa damunt la taula a data d’avui. La diferència de 219 correspon al còmput de treballadors en situació d’excedència emparada per la llei.

La memòria de l’ERE defineix cínicament la situació d’aquests treballadors així:

…empleados de plantilla no activa que no ocupan actualmente puesto de trabajo y que en el momento de su reincorporación generarán un excedente del mismo número de puestos de trabajo.

Celebram a can Bankia que vagin llegit els informes de la representació laboral. Reproduïm tot seguit un fragment de l’informe preceptiu d’UOB, lliurat, registrat i publicat divendres passat (epígraf Irregularidades laborales sobrevenidas):

Bankia, S.A. considera puestos de trabajo amortizados aquellos que corresponden a trabajadores en excedencia legal –situaciones especialmente protegidas por la Ley, como el cuidado de hijos o de ascendientes–, o pactada –derivados de acuerdos previos en BMN–. En el segundo caso, debemos recordar la máxima Pacta sunt servanda. El primer caso, por su parte, es especialmente grave, pues lo que se pretende es contabilizar todos los casos de trabajadores en situación de excedencia legal para provocar el despido, no el de los trabajadores excedentes, pero sí de otros, en un número equivalente al primero. Sin comentarios.

Esperam que vagin caient altres criteris que Bankia ha utilitzat per crear de manera arbitrària el perímetre d’afectació laboral i les amortitzacions de llocs de feina. Nosaltres en deim acomiadaments.

Prejubilacions? Acomiadament col·lectiu!

L’oferta (?) de Bankia per als treballadors de 56 anys o més és una indemnització calculada damunt el 50% del seu salari fix brut fins als 61 anys d’edat, tot descomptant-hi l’atur al qual té dret cada treballador per la seva carrera laboral. És a dir: el treballador s’ha de pagar la seva prestació d’atur! D’altra banda, per llei, un treballador de 55 o més anys inclòs dins un acomiadament col·lectiu té dret que l’empresa subscrigui al seu nom un conveni especial amb la seguretat social. D’això, hi ha gent que en diu prejubilació, però no ho és! És un acomiadament col·lectiu (art. 51 ET) en unes condicions que pensam que no produiran cap allau de voluntarietat.

Miquel Àngel Llonovoy

Informe d’UOB sobre la reestructuració laboral a Bankia

Després de constatar que cada sindicat de Bankia fa el seu informe per independent (tot i no ser, en la nostra opinió, el més adient per a la unitat d’acció que d’altra banda pretenen), us acompanyam transcripció de la versió pública de informe preceptiu (art. 64.5 ET) d’Unió Obrera Balear sol·licitat per la Direcció Corporativa de Persones de Bankia, S.A. a la Comissió Negociadora de la reestructuració laboral derivada de l’absorció de BMN.


 

En respuesta a su comunicación de día 11 de los presentes –de solicitud de informe preceptivo del expediente de Bankia, S.A. para el supuesto de restructuración de plantilla (art. 64.5 ET) puesta en marcha tras la absorción de Banco Mare Nostrum, S.A. (BMN)–, Unió Obrera Balear (UOB) emite el siguiente informe (que podría ser ampliado tras la revisión de documentación concertada en Madrid para el próximo lunes 22 de enero).

Informe

Irregularidades en la Constitución de la Comisión Negociadora

  • Durante la constitución de la Comisión Negociadora se ha producido una vulneración de derechos fundamentales de las formaciones sindicales minoritarias, al no permitirse a estas contar con un asesor propio en dicha Comisión. Si en algún momento de la negociación que se lleva a cabo en Madrid, este sindicato –con sede y mayoritario en Illes Balears, tanto en votos como en número de delegados en la empresa– necesita de asesoramiento jurídico in situ, la configuración pactada por la mayoría sindical y la empresa obstaculiza ese derecho. La empresa estableció un máximo de asesores y los sindicatos mayoritarios tuvieron a bien repartirse ese número máximo recurriendo al invento de cuotas fraccionarias de asesor.
  • También durante la constitución de la Comisión Negociadora se ha producido otra irregularidad: por los motivos expuestos en el punto anterior, UOB comunicó por escrito y con antelación suficiente a Bankia, S.A. y a todos los sindicatos su intención de suscribir el acuerdo de representatividad mediante la fórmula: “UOB se somete al criterio mayoritario de la representación laboral manifestando su disconformidad con la configuración de asesores”. No se obtuvo respuesta alguna hasta día 11 de enero (fecha de la constitución formal de la Comisión e inicio del período de consultas), en que:
    • En una reunión intersindical previa, los sindicatos ACCAM y CCOO se opusieron a que UOB dejara constancia de discrepancia alguna con la configuración de asesores, bajo amenaza de exclusión total de la Comisión Negociadora.
    • En la reunión formal con Bankia, S.A., la empresa, monopolizando el acta, como antes hicieron los sindicatos mayoritarios ACCAM y CCOO en la reunión previa, no permitió que figurara en la misma la aceptación con manifestación de disconformidad con la configuración de asesores establecida por las partes.

Cierres de sucursales extemporáneos e injustificados, solo para crear la afectación laboral

  • Bankia, S.A. decidió, comunicó (e incluso llevó a cabo) cierres de centros de trabajo (sucursales bancarias) con anterioridad al inicio del proceso de despido colectivo. Son 145 sucursales en toda España, 35 en Illes Balears durante los meses de diciembre 2017 y enero y febrero de 2018.
  • Dichos cierres de sucursales no están justificados y perjudican la marcha del negocio, por lo menos en Illes Balears. Solo en Illes Balears, el grupo de oficinas bancarias cerradas a 15 de enero de 2018 acumulaba a 30 de noviembre de 2017 un margen analítico y de explotación anual del orden de millones de euros. Bankia, S.A., con estos cierres, lleva a cabo una política de ‘cerrar por cerrar’ o, más bien, creemos que persigue el propósito nada neutro de generar el perímetro de afectación laboral (187 puestos de trabajo solo en Illes Balears –la provincia más afectada–, 847 en todo el Estado), criterio que deviene el principal “criterio de selección de los trabajadores afectados cuyos contratos de trabajo van a ser extinguidos”, según la documentación entregada.
  • Illes Balears es la provincia que va a sufrir más cierres de centros de trabajo, pese a ser la comunidad autónoma (uniprovincial) referente en toda España en crecimiento del PIB (vid. página 5 del documento “Bankia-BMN Presentación de la operación”, de 8 de enero). Nos oponemos al cierre de centros de trabajo rentables, máxime en un territorio económicamente potente y dinámico.
  • El criterio de 800 m de distancia entre sucursales que figura en la memoria del despido colectivo como justificación de cierre no conjuga con los cierres que se llevan a cabo en Illes Balears. Por ejemplo, en los siguientes casos: Polígon de Marratxí, Son Caliu, Pla de Na Tesa, Polígon Son Castelló, Magaluf, Establiments, Son Roca y Es Rafal Nou. Por otra parte, parece ser un criterio parcial, puesto que, por ejemplo, en la ciudad de Murcia, una vez realizada la consulta sobre el mapa, se observan diversos centros de trabajo acumulados a una distancia menor que la usada en Palma.
  • En cuanto al criterio de Marco de Asignación de Recursos (MAR) usado para recortar puestos de trabajo en BMN, debemos decir que nos lleva a una injusticia flagrante. Se usa el rasero de Bankia para medir sucursales que no han dispuesto de las herramientas tecnológicas, procesos de negocio, cartera de productos, etc., de Bankia, sino las de BMN, a todas luces inferiores en calidad y competitividad. Las oficinas de BMN en Illes Balears, por culpa de la política de tierra quemada de la dirección de BMN, avalada por el FROB, vieron drásticamente reducida su capacidad competitiva desde que la dirección de Caja Murcia decidió retroceder en el tiempo tecnológica y operativamente hasta tiempos y formas de trabajar que ya no se recordaban en la banca balear. El resultado de la mala gestión directiva de años pasados, en un territorio tan bancarizado como este, ha sido muy perjudicial para el negocio y ahora tiene una repercusión negativa sobre las cifras MAR y las pretendidas amortizaciones de puestos de trabajo. En buena lógica y justicia, la aplicación de criterios MAR debe posponerse hasta que haya pasado un plazo razonable de adaptación y estabilización, con posibilidades de creación y recuperación de negocio, y compitiendo en igualdad de condiciones.
  • Los recortes planteados por Bankia constituyen un ‘más de lo mismo’ del que ha sido la política de cierres de centros de trabajo (sucursales) durante siete años de existencia de BMN, estrategia que se ha demostrado estéril para recuperar la cuota de mercado que mantenía Sa Nostra en Illes Balears. Más bien al contrario, la política arbitraria de cierres de sucursales inicia una hemorragia de confianza entre la entidad y la histórica y fiel clientela de Illes Balears. Dicha confianza y prestigio no se recuperará continuando con el cierre masivo y sostenido de sucursales.
  • Los cierres de sucursales representan un retroceso en atención al cliente. La voluntad de Bankia, S.A., expresada en la memoria, de “eliminar procesos de bajo valor añadido” nos tememos que significa volver la espalda a cierto perfil de cliente de caja de ahorros que no interesa a la gran banca.
  • Sobre las cifras de red minorista pretendidas para la entidad resultante se constata que la media de trabajadores por oficina en Bankia, S.A. es de 4,9. En Illes Balears se sitúa, con 4,6 trabajadores de media, en la posición 25ª de todas las provincias donde Bankia está presente, situación no concordante con el dinamismo de la economía de estas islas, en relación con la de otras provincias. En Murcia la media se sitúa en 5.5, lo que representa un trabajador más por cada sucursal. Volvemos a constatar un trato de favor muy sospechoso para con un territorio determinado en detrimento de otros territorios. No hay equidad.
  • Sospechamos que Bankia se ceba en el cierre de sucursales en Illes Balears más que en otros territorios porque quiere llegarse a un determinado número de despidos en las islas y el recorte laboral máximo en servicios centrales (ya saqueados en tiempos de BMN mediante los acuerdos de externalización en fraude de ley) no da para tanto.

Irregularidades laborales sobrevenidas

  • Los trabajadores de las oficinas cerradas a 15 de enero de 2018 no han recibido comunicación escrita de su nuevo centro de trabajo de destino. Es más, cuando la han solicitado, según costumbre, la empresa les ha negado dicha comunicación escrita y dice que a partir de ahora será verbal. Entendemos que se trata de una práctica abusiva que limita el derecho de defensa ante posibles desplazamientos irregulares y movilidades geográficas. De no remediarse, deberemos ponerlo en conocimiento de la Inspección de Trabajo y Seguridad Social.
  • Bankia, S.A. considera puestos de trabajo amortizados aquellos que corresponden a trabajadores en excedencia legal –situaciones especialmente protegidas por la Ley, como el cuidado de hijos o de ascendientes–, o pactada –derivados de acuerdos previos en BMN–. En el segundo caso, debemos recordar la máxima Pacta sunt servanda. El primer caso, por su parte, es especialmente grave, pues lo que se pretende es contabilizar todos los casos de trabajadores en situación de excedencia legal para provocar el despido, no el de los trabajadores excedentes, pero sí de otros, en un número equivalente al primero. Sin comentarios.

Documentación facilitada incompleta y falta de actuaciones inmediatas para la mejora del negocio desde los servicios centrales

  • La documentación facilitada hasta la fecha no aclara la afectación en las sedes territoriales de los servicios centrales.
  • En todo caso, entendemos que deberían mantenerse todos los puestos de trabajo existentes actualmente en los servicios centrales de Illes Balears, que ya pasaron por la restructuración de BMN. Todos ellos son puestos que aportan un especial valor añadido a las direcciones respectivas, por el conocimiento atesorado a lo largo de años de experiencia y por el hecho diferencial insular que afecta a todas las áreas de negocio.
  • Notamos a faltar un plan estratégico, o un avance del mismo, que vislumbre las fortalezas de cada territorio y ponga en marcha acciones en cada dirección territorial que podrían favorecer el empleo y no destruirlo en el momento actual. Nos referimos, por ejemplo, a la creación de grupos de trabajo de multicanalidad (que puedan recibir trabajadores procedentes de una movilidad funcional), así como otros que la dirección territorial de Illes Balears podría liderar, como los de negocio turístico, o coliderar, como la atención al sector de no residentes.

De las causas justificativas del expediente

  • Nos oponemos a las pretensiones de Bankia, S.A. que, según se desprende de memoria quiere:
    • “Aumentar la eficiencia” exclusivamente sobre la reducción de costes, los cierres de centros de trabajo, el despido de trabajadores…
    • “Avanzar en la plena privatización maximizando el retorno de las ayudas públicas”. UOB entiende que no debe seguir cargándose la factura de la crisis financiera provocada por la mala gestión directiva y de las autoridades económicas y de vigilancia y tutela, a los trabajadores. UOB ha denunciado en innumerables ocasiones la mala gestión directiva de Sa Nostra (primero) y de BMN (después). Tanto el FROB como el ministro señor De Guindos mantuvieron al frente de BMN y a ultranza, al señor Egea y a su equipo de Caja Murcia –al contrario de Bankia, donde hubo sustitución de las cúpulas directivas–; y BMN, un banco (no una caja de ahorros) ha naufragado. No puede pretenderse, nuevamente, achacar a los trabajadores los efectos de la mala gestión directiva. La responsabilidad ahora ya es de los accionistas y, concretamente, del FROB –máximo accionista de Bankia y antes también de BMN–, por haber avalado la dirección de BMN. Las políticas de BMN para con el territorio de Illes Balears han sido nefastas y han conducido a la pérdida continua de clientes y de negocio. La responsabilidad es del FROB y de todos aquellos que idearon, votaron, ejecutaron y aplaudieron la bancarización de las cajas.
    • “Centralizar” actividades. Si con ello se pretende afectar a la ya mermada estructura territorial de los servicios centrales, ello es incoherente con la también pretendida “optimización en el uso de la tecnología”.
    • Con la política Marco de Asignación de Recursos (MAR), acumular cada vez más volumen de trabajo en más pocas manos, provocando más presión comercial y estrés en el trabajo.
    • “Aplicar las mejores prácticas”. ¿BMN no las aplicaba? Y si no era así, ¿por qué el FROB lo permitía y mantenía en su cargo a la dirección de BMN – Caja Murcia?

De las medidas de movilidad en Illes Balears

  • UOB entiende que, en aras de salvaguardar el empleo, hay que favorecer las medidas de movilidad funcional, también en el territorio de Illes Balears. No compartimos, por consiguiente, las afirmaciones de la empresa, según las cuales pretende acomodar a su discreción la movilidad funcional pactada en la norma convencional, poniendo impedimentos a la misma según el perfil de los trabajadores. Una formación adecuada (y nos consta que el departamento de formación de Bankia funciona a pleno rendimiento) puede solventar cualquier carencia de los trabajadores, que podrán (y querrán) salvar su empleo a través de una movilidad funcional.
  • Es del dominio público la lamentable situación de las infraestructuras de comunicación por carretera y ferroviarias en Illes Balears, para nada comparables a las de la península. Las medidas de movilidad geográfica que se pretendan aplicar a trabajadores insulares deberían tener como límite en kilómetros una cifra coherente con esa situación, substancialmente inferior al límite general que se establezca para la península. Por otra parte, una movilidad geográfica que sobrepase los límites geográficos de una isla, para un trabajador insular representa la gran mayoría de ocasiones una extinción contractual. Así quedó demostrado en los autos STS 716/2016 instados por UOB contra BMN y otros, en los que quedó “acreditado, hasta la saciedad, que la finalidad perseguida por las empresas no fue nunca la de garantizar los empleos, sino todo lo contrario”. Ningún acuerdo colectivo debería levantar la protección establecida en el Convenio Colectivo de respeto a los límites geográficos de una isla ante una movilidad geográfica. En su caso, el Convenio Colectivo permite los acuerdos individuales, a los que Bankia, S.A. puede recurrir si lo estima oportuno, y en los que empresa y trabajador pueden llegar llegar a una conciliación de intereses.

La armonización, ¿moneda de cambio de despidos?

  • Desde el proceso previo auspiciado bajo la Disposición Adicional Segunda del Convenio Colectivo de Cajas, llevado a cabo en diciembre 2017, Bankia S.A. manifiesta a los sindicatos que las condiciones del despido colectivo y las de la homologación de condiciones salariales y sociales estarán correlacionadas y que, desde el punto de vista de los trabajadores, cualquier mejora en unas redundaría en un empeoramiento en las otras. UOB entiende la armonización de condiciones como una oportunidad para fomentar la cultura de empresa en Bankia, S.A. una vez absorbido BMN. Dentro de una misma empresa es razonable tender a una igualación pactada de las condiciones de trabajo de todos los trabajadores. Pero Bankia plantea una armonización inmediata para las condiciones que empeorarían las de BMN –como el horario–, y otra diferida para aquellas que mejorarían –como el salario–. No es razonable. Al mismo tiempo debemos recordar que en este momento no estamos ante un despido colectivo por causas económicas, por lo que no compartimos una armonización asociada al despido colectivo con absorciones de complementos, suspensiones de aportaciones por pensiones, etc. Entendemos que la negociación de armonización de condiciones de trabajo podría trasladarse unos pocos meses adelante en el calendario, hasta haber avanzado en la integración operativa y funcionar como una sola plantilla.
  • La empresa propone la absorción y compensación del Complemento Salarial de Fusión de BMN según figura en el acta del proceso de 15 de enero. En dicho complemento se acumularon pluses procedentes de las cajas que formaron BMN que en su día eran revalorizables e, incluso, pensionables. Su objeto era homologar salarialmente la plantilla de BMN durante las sucesivas subidas salariales derivadas del Convenio Colectivo de Cajas y, dicho sea de paso, benefició en mayor medida al colectivo procedente de Caja Murcia. Cualquier cambio al respecto de este complemento debería ser analizado y, en su caso, pactado en el marco de la armonización de condiciones salariales y laborales.

Del bloqueo de las negociaciones por la parte empresarial

  • Pese a las peticiones de la representación laboral, hasta la fecha la empresa no ha realizado ninguna oferta a los trabajadores que podrían estar interesados en una extinción contractual debido a su edad. Más bien al contrario, se ha dedicado a incrementar la presión sobre la negociación, especialmente sobre los trabajadores más jóvenes, con los cierres de sucursales previos al inicio del proceso. No alcanzamos a ver buena fe negocial por ninguna parte.
  • Los criterios de selección rezan que la empresa puede rechazar la adscripción voluntaria, cosa que contradice sus propias palabras al respecto de permitir cualquier voluntariedad en las desvinculaciones dentro del expediente.
  • Uno de los criterios de selección para las extinciones se basa en “Evaluaciones del desempeño, especialización, polivalencia e idoneidad para el desempeño del puesto de trabajo”. Manifestamos nuestra oposición a criterios arbitrarios y subjetivos como los mencionados.

Por todo lo anterior, UOB emite informe desfavorable a la restructuración de plantilla pretendida por Bankia, S.A.

Nos oponemos a las amortizaciones de puestos de trabajo desproporcionadas, y a los criterios de cierre y reducción de estructura, injustos en el momento actual, y que no casan con la realidad de Illes Balears, lugar donde una gestión directiva competente debería ver oportunidades para hacer crecer el negocio y, por ende, el empleo, no para recortarlo. Este proceso que se nos plantea es otro paso más en la privatización del sistema de cajas y de la rendición de sus históricas redes de sucursales, convenientemente maquilladas, libres de costes laborales y de clientes no interesantes, a la gran banca.

Unió Obrera Balear

(Fotografia: Miquel Àngel Llonovoy)