Durant tots els anys, prop de 30, que el nostre equip de feina ha comptat amb presència als òrgans de representació (Sa Nostra – BMN – BANKIA), el nostre sindicat s’ha mantingut al marge del tipus d’actuacions poc ètiques (siguem benevolents) que han esquitxat altres formacions sindicals, sobre tot les majoritàries: casos de cursos de formació, factures falses, quotes pels EROs, afers immobiliaris, situació financera precària i fallides… Durant aquest mandat, a la premsa, hem vist desfilar un rosari d’imputacions de sindicalistes i a les xarxes han fet furor memes com “¡A las mariscadas!“. Darrerament, hem vist condemnes per les targetes black (cas BANKIA, per cert) i encara en sentirem de més grosses.
Tot això ha provocat un preocupant sentiment de desànim i frustració vers el món sindical, i baixades en picat de l’afiliació que, això cal reivindicar-ho, a UOB li han estat totalment alienes.
Sempre ho hem dit: com pot un sindicat econòmicament hipotecat o condicionat asseure’s a negociar amb els seus creditors o, encara pitjor, els seus benefactors? Quina garantia de defensa tenien els treballadors quan els seus representants manejaven targetes black?
En la imatge a que encapçala aquesta entrada podeu veure l’informe CIRBE d’UOB a setembre de 2018. En benefici de la transparència, tots els sindicats que es presenten a les eleccions (més en el nostre sector) haurien de publicar el seu.
La gestió d’UOB se situa a les antípodes del brou que han cuinat, aquests anys, altres formacions sindicals. Tot fent honor al nostre històric lema, Treball, Cultura i Estalvi!, posam en pràctica una economia basada en l’equilibri i l’austeritat, trets definitoris que ens han permès ancorar les quotes durant els anys de crisi econòmica i mantenir el detall de Cap d’Any (normalment, un producte de la terra) que té el sindicat amb els seus afiliats. Dins una tendència de baixa litigiosiotat, el compte corrent del sindicat pot entrar aviat en els sis dígits.
Cal recordar, una vegada més, que les dietes que els nostres Consellers Generals en Representació del Personal cobraven per l’assistència als Òrgans de Govern es varen ingressar en una caixa de resistència i encara ara rauen a disposició per a qualsevol contingència. Comparau-ho amb altres sindicats, si és que hi ha comparació possible!
BMN finançava només alguns sindicats! Quins?
En un proper comunicat informarem d’allò que ja vàrem avançar als nostres afiliats. Hi havia sindicats que percebien de BMN grans quantitats de diners en concepte de “financiación de la actividad sindical”. UOB, NO era un d’aquests sindicats. Devia ser perquè UOB no només no va signar segons quins acords, sinó que els va impugnar, amb el resultat de la declaració de frau de llei, dins d’una sentència que ja s’estudia a les facultats de Dret?:
“Ha quedado acreditado, hasta la saciedad, que la finalidad perseguida por las empresas no fue nunca la de garantizar los empleos, sino todo lo contrario.”
– Tribunal Suprem del Regne d’Espanya – STS 716/2016, UOB contra l’acord signat per BMN, UGT, SESFI i altres.