Les aliances dels bancs amb les companyies asseguradores a l’obscè ritme del neoliberalisme salvatge marquen el ritme a les fusions bancàries. El vincle BMN-Caser arriba a la fi, segons la premsa, incapaç de plantar cara a l’històric vincle Bankia-Mapfre.
Els canvis que possiblement vindran (ja ho vàrem viure fa anys amb les anades i tornades de Caser i ACM Crédit Mutuel) afectaran moltes de les assegurances que la plantilla té contractades avui en dia amb Caser. Primer, cal recordar que la pressió comercial per tal de complir objectius a ultrança ha fet que molts de treballadors hagin contractat assegurances a dojo, per a ús propi, o per a la família i amics.
En segon lloc, molts de treballadors tenen contractada amb Caser l’assegurança de salut (matèria on tots els canvis són delicats, especialment a les Illes Balears) i, inclús, molts l’estan pagant a través del rebut de salaris de BMN. Des d’UOB hem fet una carta a RRHH de BMN per fer avinent aquest tema i que serveixi de recordatori perquè ningú no se n’oblidi. Pensam que no és sobrer, més si tenim en compte que en el passat hi ha hagut treballadors de BMN que han estat donats de baixa de la pòlissa de salut de Caser, sense contemplacions ni notificacions, sense donar-los l’oportunitat de passar a funcionar amb càrrec en compte corrent.
Finalment, cal fer notar que Caser és l’actual entitat gestora del Pla de Pensions de Promoció Conjunta d’Empleats de BMN i també és l’entitat amb què recentment s’han assegurat els compromisos contrets amb els beneficiaris de prestació definida provinents del Pla de Pensions Empleats Sa Nostra. Aquesta obligació legal d’assegurament era reclamada per UOB en vàries sessions de la Comissió de Control del pla de pensions, però BMN, amb l’aval sempre a punt de la consultora dels sindicats majoritaris, CPPS, la volia seguir esquivant.
Ara és un bon moment per recordar d’on venim: el Pacte d’Empresa de Sa Nostra garantia l’assumpció per part de l’empresa de la targeta sanitària. Això no va ser gratuït, sinó fruit d’un pacte, a canvi de la Panera de Nadal amb què antigament s’obsequiava els treballadors, dret adquirit al llarg dels anys.
Al maig de 2013, la direcció de BMN i els sindicats UGT, CCOO i els que donaren lloc a SESFI varen suprimir les assegurances de vida i salut. Per evitar acomidaments, varen dir. El cert, però, és que a BMN hi ha hagut acomiadaments encoberts, com palesen les sentències de l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem que varen declarar nuls els acords signats per BMN, UGT i SESFI (“Ha quedado acreditado, hasta la saciedad, que la finalidad perseguida por las empresas no fue nunca la de garantizar los empleos, sino todo lo contrario“).
En canvi, a Bankia (entitat agermanada en el rescat bancari), romanen uns beneficis socials que els mateixos sindicats, a BMN, no varen tenir cap problema en dinamitar. Seguirem informant!