Circular 225\/2021<\/p>\n
COMUNICAT DE PREMSA<\/p>\n<\/p>\n
Torna a ser 8 de mar\u00e7<\/strong> i aquest dia ens serveix per a recordar que la lluita feminista<\/strong> per a assolir la igualtat de tots els g\u00e8neres<\/strong>, en termes reals, no s’atura ni en temps de pand\u00e8mia.<\/p>\n En molts centres educatius, i seguint la proposta consensuada dins del col\u00b7lectiu <\/strong>Feminisme a l’escola<\/strong>, <\/em>que aglutina a gran part de les comissions de coeducaci\u00f3 dels centres p\u00fablics de totes les Illes Balears, <\/em>aquest any estem rememorant amb el lema #FentHist\u00f2riaSomFutur<\/strong><\/em> les fites assolides pels drets de les dones al llarg de la hist\u00f2ria, en diferents \u00e0mbits i indrets. Volem fer esment a tot all\u00f2 aconseguit gr\u00e0cies a la feina feta per moltes dones, que en moments molt m\u00e9s dif\u00edcils, amb menys llibertats i amb m\u00e9s obstacles, ho van tindre clar: all\u00f2 personal \u00e9s pol\u00edtic. I no van dubtar a posar el seu cos i introduir-se en espais fins a aquell moment reservats als homes, al m\u00f3n mascul\u00ed. Espais dissenyats pel patriarcat on les dones no eren benvingudes, espais d’ensenyament com les universitats, espais de poder i de decisi\u00f3 com el parlament o espais d’investigaci\u00f3 i ci\u00e8ncia.<\/p>\n Cal trencar el mite que ens vol paralitzar fent-nos creure que ja est\u00e0 tot aconseguit i obrir una reflexi\u00f3 social sobre tot el que encara ens queda per fer, tant aqu\u00ed com a molts altres pa\u00efsos del m\u00f3n. La igualtat real encara queda lluny, i encara que anem fent petites passes, no anem tan r\u00e0pid com seria desitjable.<\/p>\n Som la meitat de la poblaci\u00f3 mundial i estem clarament subrepresentades en els cercles de decisi\u00f3, de poder pol\u00edtic i econ\u00f2mic dels grans organismes que decideixen el dia a dia del planeta. Mentre les dones avancem en els espais p\u00fablics, a base de quotes parit\u00e0ries i altres mecanismes especialment dissenyats per intentar subsanar aquesta desigualtat insostenible, l’entrada dels homes als espais privats i no remunerats de cures i treballs reproductius encara no es palesa, no \u00e9s ni de lluny visible, i no \u00e9s d’estranyar, ja que no t\u00e9 cap incentiu ni social, ni molt menys, econ\u00f2mic. Perqu\u00e8 les dones avancem en privilegis, abans reservats tan sols a la poblaci\u00f3 masculina, s’han d’intercanviar i compartir rols i funcions. No podem continuar amb el repartiment de treballs assignat en funci\u00f3 de g\u00e8nere. Per qu\u00e8 no tenim rectores a les universitats? Per qu\u00e8 les mestres d’educaci\u00f3 infantil s\u00f3n majorit\u00e0riament dones? I no caiguem en altre mite: el de la lliure elecci\u00f3. La resposta \u00e9s clara, es diu desigualtat de g\u00e8nere<\/strong>, discriminaci\u00f3<\/strong>. I t\u00e9 grans repercussions en les nostres vides.<\/p>\n