{"id":15281,"date":"2025-06-12T16:50:00","date_gmt":"2025-06-12T14:50:00","guid":{"rendered":"https:\/\/uob.cat\/ensenyament\/?p=15281"},"modified":"2025-06-16T13:08:17","modified_gmt":"2025-06-16T11:08:17","slug":"dignificacio-de-la-tasca-docent-ix-llibertat-de-catedra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/uob.cat\/ensenyament\/2025\/06\/12\/dignificacio-de-la-tasca-docent-ix-llibertat-de-catedra\/","title":{"rendered":"Dignificaci\u00f3 de la tasca docent (IX). Llibertat de c\u00e0tedra"},"content":{"rendered":"\n

Circular 331\/2025<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

Circular 331\/2025<\/em><\/p>\n\n\n\n

Hi ha una afirmaci\u00f3 del tot certa que, com a societat, sovint se\u2019ns oblida, o que alguns intenten que se\u2019ns oblidi \u2014qui sap si per ignor\u00e0ncia, mala voluntat o una combinaci\u00f3 d’ambdues\u2014, que \u00e9s la seg\u00fcent: abans que qualsevol llei educativa, hi havia mestres que ensenyaven.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019etimologia de les paraules, en aquest sentit i tal com ens recorda Irene Vallejo en aquest article<\/a>, \u00e9s clarificadora: mestre prov\u00e9 de magister<\/em>, i aquesta de magis<\/em>, \u00e9s a dir, all\u00f2 gran, all\u00f2 que \u00e9s important. Per contra, ministre prov\u00e9 de minus<\/em>, \u00e9s a dir, de menys. Aix\u00ed doncs, el mestre s\u2019ocupa d\u2019all\u00f2 que \u00e9s important, mentre que el ministre s\u2019ocupa de les min\u00facies. En cap cas UOB Ensenyament<\/strong> vol dir que les lleis educatives no siguin importants; per\u00f2 \u00e9s imprescindible que les lleis siguin una eina \u00fatil, no un entrebanc, com han demostrat ser durant les darreres d\u00e8cades. Per altra banda, ensenyar t\u00e9 una definici\u00f3<\/a> molt clara: Comunicar a alg\u00fa (una ci\u00e8ncia, un art, coneixences, una habilitat, etc.), donant-li\u2019n lli\u00e7ons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pr\u00e0ctics<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Avui en dia, l\u2019obsessi\u00f3 dels pol\u00edtics per controlar, regular i fiscalitzar all\u00f2 que fan els docents dins l\u2019aula ha arribat a l\u00edmits malaltissos: lleis i m\u00e9s lleis que, lluny de resoldre els m\u00faltiples problemes que t\u00e9 el sistema educatiu, empantanen la tasca dels docents mitjan\u00e7ant directrius poc clares, normes i metodologies et\u00e8ries i burocr\u00e0cia a manta. Per si tot aix\u00f2 fos poc, el sector m\u00e9s reaccionari de l\u2019espectre pol\u00edtic demana una intervenci\u00f3 \u2014ehem<\/em>, censura\u2014 directa de les fam\u00edlies en els continguts que s\u2019han d\u2019ensenyar a l\u2019escola, fet que UOB Ensenyament <\/strong>ha denunciat amb insist\u00e8ncia (ho podeu llegir aqu\u00ed<\/a> i aqu\u00ed<\/a>).

A tot aix\u00f2, s\u2019hi afegeix un altre fenomen preocupant: la progressiva p\u00e8rdua de llibertat metodol\u00f2gica. Molts docents es veuen obligats a aplicar metodologies \u201cinnovadores\u201d, sovint imposades des dels despatxos de l\u2019Administraci\u00f3 o des d\u2019assessoraments externs allunyats de la realitat d\u2019aula. Aquestes metodologies, presentades com la panacea educativa, esdevenen en molts casos una nova forma de control, que ignora el criteri professional dels docents i desautoritza pr\u00e0ctiques contrastades per l\u2019experi\u00e8ncia. En lloc de fomentar l\u2019autonomia pedag\u00f2gica, es promou una uniformitzaci\u00f3 for\u00e7ada que buida de sentit la llibertat de c\u00e0tedra.<\/p>\n\n\n\n

El docent \u00e9s el que sap de la seva mat\u00e8ria, i \u00e9s el que sap com i qu\u00e8 ha d\u2019ensenyar; no requereix de lleis fetes per gent sense coneixement de causa. Un dels nombrosos motius de la falta cr\u00f2nica de docents que s\u2019est\u00e0 escampant per l\u2019estat espanyol i per Europa (ho podeu llegir aqu\u00ed<\/a>, aqu\u00ed<\/a>, aqu\u00ed<\/a>, aqu\u00ed<\/a>\u2026) \u00e9s precisament que s\u2019ha desvirtuat l\u2019ess\u00e8ncia de la feina docent. Cada dia \u00e9s m\u00e9s una realitat que als docents no se\u2019ls permet ensenyar: les hores necess\u00e0ries per preparar les classes i els materials, aix\u00ed com corregir amb garanties, s\u00f3n minses i insuficients, i les han de malgastar amb paperassa in\u00fatil i reunions est\u00e8rils. A aix\u00f2 cal afegir-hi que la consideraci\u00f3 social dels docents ha caigut en picat: les manques de respecte cap als professionals de l\u2019educaci\u00f3, aix\u00ed com les agressions, augmenten cada dia (ho podeu llegir aqu\u00ed<\/a>). A pesar que s\u2019ha redu\u00eft dr\u00e0sticament el nivell d\u2019exig\u00e8ncia amb el pas dels anys, les taxes d\u2019abandonament escolar continuen essent alarmants (ho podeu llegir aqu\u00ed<\/a>). Als docents ja no se\u2019ls demana que ensenyin, basta que entretinguin els infants mentre els seus pares treballen.<\/p>\n\n\n\n

Per altra banda, i aix\u00f2 \u00e9s especialment greu, en els darrers anys la societat en general ha experimentat un retroc\u00e9s en l\u2019\u00e0mbit ideol\u00f2gic, que es reflecteix, com \u00e9s d’esperar, a l\u2019\u00e0mbit educatiu. El creixement de l\u2019extrema dreta i el seu discurs tradicionalista ha naturalitzat comentaris xen\u00f2fobs, hom\u00f2fobs i sexistes entre l\u2019alumnat (podeu veure\u2019n un exemple recent aqu\u00ed<\/a>). Cada cop \u00e9s m\u00e9s habitual que determinades actituds discriminat\u00f2ries es manifestin amb impunitat, ja sigui a trav\u00e9s de comentaris ofensius, rebuig a determinats continguts curriculars o fins i tot boicot a activitats educatives que promouen la igualtat i la diversitat. Les aules, que haurien de ser espais de di\u00e0leg, esdevenen escenaris de confrontaci\u00f3 ideol\u00f2gica que dificulten la tasca docent i l\u2019aprenentatge en valors democr\u00e0tics.

Aix\u00ed mateix, les intromissions dels dogmes religiosos interfereixen en la llibertat dels docents. UOB Ensenyament<\/strong> sempre ha defensat una educaci\u00f3 laica (ho podeu llegir aqu\u00ed<\/a> i aqu\u00ed<\/a>). Les creences religioses imposen l\u00edmits ideol\u00f2gics al desenvolupament de continguts curriculars. No hi ha un dogma m\u00e9s perill\u00f3s que un altre: l\u2019integrisme religi\u00f3s toca a la porta a trav\u00e9s del PIN parental que el partit feixista VOX pugna per introduir al sistema educatiu o de den\u00fancies interposades pels cans de presa de l\u2019extrema dreta (ho podeu llegir aqu\u00ed<\/a>). Per altra banda, importants temes socials com l\u2019avortament, la igualtat de g\u00e8nere o el matrimoni homosexual s\u00f3n temes considerats <\/em>tab\u00fa per moltes religions. Tot aix\u00f2 genera pressions cap al professorat a l\u2019hora de tractar aquestes q\u00fcestions, que s\u00f3n transversals. Aquesta realitat t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies en la qualitat educativa i provoca que els docents limitin la seva llibertat d\u2019expressi\u00f3 i s\u2019autocensurin, adaptant els continguts o obviant all\u00f2 que saben que a les aules pot resultar pol\u00e8mic per la intoler\u00e0ncia d\u2019una part dels alumnes o de les seves fam\u00edlies.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019Administraci\u00f3 i Inspecci\u00f3 Educativa tamb\u00e9 s\u00f3n responsables d\u2019aquesta deriva, perqu\u00e8 no protegeixen la llibertat de c\u00e0tedra dels docents de forma ferma i clara davant d\u2019aquestes situacions. El professorat ha de poder abordar amb rigor i esperit cr\u00edtic aquells continguts que consideri rellevants sense por de patir repres\u00e0lies, ni per part de les fam\u00edlies ni per part de l\u2019Administraci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

A les Illes Balears hi ha per\u00f2 encara una dificultat afegida: l\u2019\u00fas de la llengua pr\u00f2pia, el catal\u00e0. Sovint, els docents que usen el catal\u00e0 pateixen els retrets i rebuig de part de l\u2019alumnat i de les fam\u00edlies (ho podeu llegir aqu\u00ed<\/a>) que menystenen el Projecte Ling\u00fc\u00edstic de Centre i que han de sentir a dir, encara, que aprendre la llengua de la nostra terra \u00e9s un desavantatge o un impediment in\u00fatil. Per pegar l\u2019estocada final, la Conselleria d\u2019Educaci\u00f3 i Universitats no ha tengut altra idea que posar en marxa un Pla de Segregaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica que, emparant-se en una suposada llibertat d\u2019elecci\u00f3 de llengua, no far\u00e0 altra cosa que obligar a part dels docents a fer les classes en castell\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Les lleis educatives en vigor, com ara la Llei Educativa de les Illes Balears (LEIB) o la LOMLOE fan refer\u00e8ncies, per b\u00e9 que sovint velades, a la llibertat de c\u00e0tedra i a l\u2019autonomia docent. Aix\u00ed, la primera estableix, nom\u00e9s a tall d\u2019exemple, a l\u2019article 3 i com a principis generals, pedag\u00f2gics i organitzatius:<\/p>\n\n\n\n