Categoria: Circular

Desburocratització: una urgència irrenunciable

18 d'abril de 2024
by Unió Obrera Balear

Circular 307/2024

Fa massa temps que l’Administració educativa verifica una tendència tòxica: la progressiva pèrdua de confiança cap als docents, dotats de cada cop de manco autonomia professional, cosa que va en detriment de la dignitat professional pròpia de servidors públics amb el seu nivell de formació i responsabilitat. En altres paraules: no volen que els docents protagonitzem el disseny de la classe ni que participem al procés de presa de decisions, sinó que ens limitem a acceptar receptes plogudes des del poder, i elaborades per “experts” (com si pogués haver cap expert en educació que no siguem els qui ens hi dedicam dia a dia!).

En aquest context, l’eina preferida durant els darrers anys per reduir-nos a la condició de treballadors sense capacitat de presa de decisió real al procés d’ensenyament-aprenentatge ha estat l’increment ad infinitum de la càrrega burocràtica de la funció docent. Això satisfà, de manera perversa, un triple objectiu: 

  1. Rebentar els docents: cada minut que emplenam papers, no ens dedicam a ensenyar ni a pensar en com fer-ho, que és la nostra feina.
  2. Desautoritzar i desarmar els docents, sotmesos a una exigència burocràtica impossible de satisfer, de manera que, en voler fer valdre els nostres drets com a ensenyants i com a treballadors, els nostres superiors jeràrquics poden jugar la carta de l’amenaça amb sancions administratives per “no tenir els papers en regla”, ben igual que la policia als països dictatorials.
  3. Desprestigiar els docents, que així deixen de gaudir de la consideració d’intel·lectuals que tenen l’educació i la classe al cap, per passar a ser simple personal administratiu que ha de deixar traça escrita de tot allò que fa, perquè no gaudeix de la confiança ni de l’Administració ni de la resta de la comunitat educativa.

Afortunadament, els sindicats docents vam forçar la inclusió d’un punt al vigent Acord Marc, el punt 33, referit a l’elaboració i aprovació d’un pla de simplificació burocràtica, que es negociarà pròximament. UOB Ensenyament ja ha preparat la seva bateria de propostes:

  1. Simplificació de l’avaluació de l’alumnat:
    • Els criteris d’avaluació han de desaparèixer com a referent directe de l’avaluació, en ser massa abstractes, sovint incomprensibles, i impossibles d’objectivar i quantificar (com a molt, poden ser una eina més al servei dels docents que els trobin útils). Volem dir adeu a l’avaluació arbitrària i reprendre la confiança dipositada en el docent per poder avaluar sense necessitat de “defensar la nota”, tot fonamentant-se en els coneixements bàsics per tal de mesurar el grau d’assoliment dels objectius i competències. Perquè ensenyar vol dir ensenyar quelcom, i no ensenyar abstraccions incomprensibles.
    • Cal prohibir explícitament que les instruccions d’avaluació per a un curs escolar puguin publicar-se més tard del 30 de juny del curs anterior, ni molt manco canviar-se amb el curs ja llançat: l’avaluació ha de ser part indissoluble de la programació del curs.
  1. Supressió de l’obligació de fer programacions d’aula: 
    • Només serveix per fiscalitzar docents, no per millorar la realitat de l’aula; és una mala herència de l’administració anterior, obsessionada amb el control del personal docent.
    • En cap cas assegura continuïtat en la línia docent en cas de substitució del docent titular, perquè cada nou docent, a la pràctica, fa el que troba, sense estar condicionat per la programació d’aula del docent substituït.
    • És una eina que impedeix adaptar la realitat de l’aula a canvis sobrevinguts o imprevistos.
    • És redundant amb la programació del departament o àmbit.
    • Només en cas de no aconseguir la supressió de la programació d’aula, UOB n’exigirà la seva simplificació, tot reduint-la a un breu llistat de continguts i seqüenciació, res més. En cap cas, la programació d’aula hauria de ser pública, només una eina al servei del docent.
  1. Simplificació de la funció tutorial:
    • Ara com ara, la funció tutorial té massa càrrega burocràtica: elaboració d’actes de sessions de tutoria, sessions de seguiment i avaluació, actes de reunions d’equip docent…
    • Els tutors no han d’assumir tasques administratives que corresponen a d’altres instàncies (recordem l’emplenament de dades IAQSE, per exemple).
    • Cal establir més hores lectives a l’horari dels tutors o reduir aquest tipus de tasques.
  1. Supressió dels marcatges, en alterar la natura de la funció docent (no hem de treballar per hores, com si ensenyar fos una indústria, sinó per objectius!).
  1. Supressió de les actes de les reunions entre docents del mateix nivell jeràrquic, en resultar innecessàries i no afavorir la confiança entre companys.
  1. Supressió dels plans de reforç per a alumnat repetidor: Per a què fer-lo, si repeteixen curs i, per tant, aquests alumnes tendran tota la informació que necessitin, com a qualsevol altre alumne? No a la discriminació entre alumnes!
  1. Racionalització de l’elaboració de materials i recursos educatius:
    • Aquesta és una de les mesures més importants segons el criteri d’UOB Ensenyament. Dedicam massa temps i energia a l’elaboració de materials, temps i energia que necessitam a l’aula i a l’avaluació. Per això és imprescindible que Conselleria articuli mecanismes que permetin crear una borsa operativa de materials compartits.
    • Ara bé, per construir-la és ineludible crear un grup de docents dedicat a la creació de materials de qualitat, que seran, en tot cas, d’ús facultatiu, sense interferir en la llibertat de càtedra dels docents.
    • UOB Ensenyament no es deixa enganyar, en cap cas, per miratge de la consigna “innovació educativa” no com a solució de tots els problemes ni tampoc com a garantia d’èxit educatiu. Per això, tot acceptant l’existència de recursos educatius digitals, UOB proposa reprendre l’ús normalitzat de llibres de text i materials en paper per distintes raons:
      1. Són millors per a la salut visual, neurològica i mental de l’alumnat, i no provoquen trastorns de la son.
      2. Permeten captar i assimilar la informació de manera més eficaç.
      3. Fomenten l’hàbit de la lectura entre els joves més i millor que les eines digitals.
      4. Són més sostenibles que les eines digitals, perquè la tala i repoblament de boscos genera menys gasos d’efecte hivernacle que el manteniment de servidors que emmagatzemen ingents i creixents quantitats d’informació.
  1. Simplificació del procés Formació als Centres de Treball: cal reduir la documentació a emplenar i simplificar el procés de seguiment per a l’avaluació dels alumnes en pràctiques.

Palma, 18 d’abril de 2024

Tarannà despòtic de la Conselleria d’Educació

19 de març de 2024
by UOB Ensenyament (adm)

Circular 305/2024

Els darrers temps la Conselleria ha agafat per costum convocar els sindicats a reunions informatives, meses tècniques i meses extraordinàries, la qual cosa, de primeres, és positiu. No obstant això, l’altra cara de la moneda, és que s’ha reduït dràsticament el percentatge de meses ordinàries, que són les úniques que compten amb torn obert de paraula (de les 20 darreres convocatòries, només 3 han estat ordinàries). UOB Ensenyament considera alarmant que l’Administració minimitzi les possibilitats dels sindicats d’expressar-se lliurement i limiti l’espai natural de negociació col·lectiva.

A causa d’aquesta situació, i aprofitant la presència del director general de Personal Docent i Centres Concertats, UOB Ensenyament va expressar el seu descontentament a la mesa tècnica de dilluns dia 11 de març, demanant que les meses extraordinàries siguin precisament això, extraordinàries. Tot i no comptar amb torn obert, UOB va pressionar per dirigir-se a l’Administració en aquest sentit i va denunciar que aquesta mala praxi ha esdevingut estructural. Així mateix, UOB va posar de manifest que en els darrers mesos l’Administració ha enviat els esborranys amb molt poca antelació (o en alguns casos puntuals, ni tan sols n’ha enviat), fet que dificulta enormement la tasca dels sindicats i distorsiona el procés negociador.

UOB Ensenyament considera que els representants del col·lectiu docent han de tenir prou llibertat per a exposar els temes que considerin oportuns a l’Administració, i ho han de poder fer amb prou garanties i formalitat. Aquesta formalitat s’ha perdut en casos com el de la Mesa de dia 27 de febrer, on després de l’explicació de l’Administració, no es va permetre que els representants sindicals votessin els punts de l’ordre del dia, o també la Mesa Tècnica de dia 12 de març, que es va convocar amb menys de 48 hores d’antelació (que és el temps que marca el reglament).

Ja n’hi ha prou, se’ns ha acabat la paciència. No permetrem que aquesta continuï essent la nova forma de fer de la Conselleria, i per això continuarem reivindicant el retorn a les Meses Sectorials d’Educació Ordinàries i vigilarem perquè aquestes es desenvolupin en els termes establerts reglamentàriament. 

Palma, 19 de març de 2024

Elegància sindical

4 de març de 2024
by Unió Obrera Balear

Circular 304/2024

Ho avisàvem fa manco d’un mes arran de la reivindicació del cos únic i, tot i que ho lamentam, hem de tornar-hi: malauradament, d’altres sindicats docents s’atribueixen mèrits que corresponen a UOB Ensenyament. Ara, el cavall de batalla han estat les acreditacions digitals. En efecte, UOB no només va ser pionera a analitzar el problema quan la resta de sindicats docents no se n’havien ni adonat de la seva existència, sinó que va proposar i defensar en solitari l’acreditació digital d’ofici per a tots els docents que havien oferit servei durant el confinament o el següent curs, marcat per la semipresencialitat. Per a sorpresa nostra, la resta de sindicats romangueren indiferents o fins i tot contraris a la nostra proposta. I ara que l’Administració ens ha donat la raó sense reconèixer-ho explícitament, alguns d’aquests sindicats es congratulen de l’assoliment d’una iniciativa que, segons ells, era seva.

Ens sap greu, però no ho podem admetre. UOB Ensenyament duu molt de temps demanant i fent passes cap a la unitat d’acció sindical. Però aquestes actituds no ajuden gens a avançar cap a aquest camí. Per honestedat i solidaritat, només demanam una cosa als altres sindicats docents: elegància. Res més.

Palma, 4 de març de 2024

Avançam cap a la desburocratització de la tasca docent!

22 de febrer de 2024
by UOB Ensenyament (adm)

Avui, dijous 22 de febrer de 2024, UOB Ensenyament ha acudit a la reunió informativa sobre desburocratització convocada per la Conselleria d’Educació i Universitats, amb la presència i protagonisme del conseller, Sr. Antoni Vera i del director general de personal docent i centres concertats, Sr. Ismael Alonso; eren presents, també, la resta de càrrecs directius de la conselleria: secretari autonòmic, secretària general, i la resta de directors i directores generals.

Això significa que l’objectiu bàsic del conseller era una escenificació mediàtica. Ara bé, a UOB aprofitam tota oportunitat de treballar pel bé del col·lectiu docent, i hem considerat aquesta convocatòria com una oportunitat més de lluitar pels nostres drets.

La proposta de la conselleria sona, en principi, raonable, tot i que, en aquest primer moment, necessàriament poc concreta. No ens ha agradat, emperò, que el conseller hagi emmarcat aquesta iniciativa al sí d’un pla del Govern de simplificació administrativa del qual no en sabíem res fins avui. UOB entén que la desburocratització ha d’estar necessàriament contextualitzada a la concreció del punt 33 del vigent Acord Marc, que l’actual Govern es va comprometre a respectar i desplegar a inicis de la legislatura.

Dit això, ens ha resultat interessant la idea general, llançada pel conseller Vera, de no tenir por de fer propostes valentes, i de treballar sense prejudicis (més enllà de les òbvies restriccions imposades per la legalitat vigent). S’ha parlat de supressió i simplificació de processos burocràtics, d’eliminació de duplicitats, d’usar la digitalització i la tecnologia al servei de la simplificació dels processos, del cost d’oportunitat que representa l’excés de càrrega burocràtica (cada minut dedicat a burocràcia és un minut que no es dedica a atendre l’alumnat), de la revisió dels currículums perquè el seu desplegament generi manco càrrega burocràtica, de transparència, de la desmotivació per als docents que representa l’excés de burocràcia, i de la necessitat d’arribar a un document marc amb mesures seqüenciades i consensuades. Per tal d’arribar aquí, des del mes de març d’enguany es constituiran comissions tècniques que treballaran al sí de tres meses: la Mesa Sectorial d’Ensenyament públic, la de concertada, i la de directors.
Aquesta reunió era, doncs, un simple punt de partida. Avui no era el dia de negociar propostes concretes i, de manera congruent amb aquest principi, UOB ha adreçat als responsables polítics de la Conselleria dues peticions genèriques, simples però contundents, dues idees mestres que haurien d’informar i guiar tot el procés:

  1. La burocràcia ha d’estar sempre al servei dels docents, no pot continuar essent un monstre que es retroalimenta a força de generar paperassa que només satisfà el mateix creixement de la burocràcia, però no ajuda en res la tasca docent ni el procés d’ensenyament-aprenentatge.
  2. La clau del canvi rau en el retorn de la confiança en el personal docent. La nostra feina ha de ser, sobretot, fer classe i avaluar. Molta de la burocràcia actual té l’arrel a l’obsessió de l’Administració per controlar els docents, en comptes de donar per suposat que un mestre o un professor són professionals qualificats i prou responsables com per saber qué i com ensenyar i què i com avaluar sense necessitat de justificar la seva tasca o “defensar les seves notes”. UOB Ensenyament reivindica tornar a fer confiança els professionals de l’educació, sense forçar-los a deixar traça escrita de tot allò que fan o decideixen: ensenyar i avaluar és la nostra tasca, és allò que sabem fer, i exigim que ens ho deixin fer sense justificacions escrites sistemàtiques i no pertinents.

Palma, 22 de febrer de 2024

NO tots els camins duen a l’acreditació digital

22 de febrer de 2024
by Unió Obrera Balear

Circular 303/2024

En la MSE 20 d’abril de 2023 es va tractar, després de temps de rumors i molts interrogants, el procediment, registre i acreditació de la competència digital docent. Podeu consultar el resum de Mesa.

Tot i que inicialment teníem de termini fins al juliol de 2024 (i previsiblement s’ha endarrerit a juliol de 2025),  hem de recordar que, ara per ara, no és obligatori acreditar-se digitalment, però tampoc sabem si en un futur pot repercutir negativament. No obstant això, i com si el col·lectiu docent no en tingués ja prou, aquesta falta de claredat ha generat encara més confusió i ansietat. 

Suposadament, com queda palès a la Resolució reguladora, els procediments d’acreditació digitals possibles són: 

  • Certificació de la formació 
  • Títols oficials universitaris
  • Superació de la prova específica
  • Avaluació a través de l’observació d’exercici
  • Anàlisi i validació d’evidències.

Deim suposadament perquè, fins al moment, l’acreditació per formació ha sigut l’única opció a l’abast de tot el professorat. Un únic fi més beneficiós per uns i més esclau per altres.

Des de llavors, tot i haver-ho reclamat en més d’una ocasió, no s’han proporcionat detalls d’altres vies d’acreditació, diferents de la primera. UOB Ensenyament advoca perquè aquest, com tot altre procediment, sigui transparent i exigeix explicacions i demana clarificacions sobre el desenvolupament tardà d’aquestes altres vies. No sabem exactament el perquè d’aquesta opacitat; potser assumeixen que els docents disposem d’abundant temps lliure o que estem motivats únicament per motius financers. Això no fa sinó erosionar i desgastar el professorat. A més, ens ensumem que el 2025 no serà el final de recorregut, ja que perquè tingui tirada haurem de continuar batallant fins a obtenir un nivell superior.

Doncs bé, una de les opcions establertes és la superació d’una prova específica, com es detalla a l’annex 5 de la Resolució. No obstant l’anterior, aquesta prova, que hauria de tenir caràcter anual, encara no s’ha convocat, provocant que els docents inverteixin temps en formacions per acreditar-se, quan aquesta qüestió podria haver quedat resolta si la prova s’hagués convocat des d’un inici 

L’acreditació per titulació,  modalitat que permet adquirir els nivells A1 o A2 mitjançant títols oficials que habiliten per a la professió docent, junt amb un document emès per la Universitat corresponent on se certifiqui els indicadors d’assoliment del MRCDD tampoc està, com era d’esperar, disponible. 

Una quarta via és, i segons descriu l’annex 6 de la mateixa Resolució, l’avaluació de l’observació de la tasca docent o l’anàlisi i la validació d’evidències especifica. Aquesta via permet als docents aportar evidències documentades que els permetin donar per assolides determinades àrees de competència i/o sol·licitar l’observació directa de la seva pràctica. Us sorprèn que al web posi que aquest tràmit està en construcció? A nosaltres, no. UOB Ensenyament continuarà evidenciant les ganes que té el sistema de complicar la vida del docent. Però no acaba aquí la cosa: aquesta via té un cop amagat i no disponible per a tothom, ja que, en cas de tenir la sort de ser l'”escollit” (triat ponent en activitats relacionades amb la competència digital, en un mínim de 70 hores) se t’acredita automàticament un C1 o C2. Sabem que ha estat una formació massiva, on molts docents volien obtenir el certificat, però UOB Ensenyament no combrega amb un model que selecciona els ponents d’una formació a dit i que no és de concurrència pública.

Per acabar, els representants d’UOB Ensenyament volem tornar a deixar palesa, per un costat, que es tracta d’una qüestió política i, per l’altre, reiterar la nostra postura: la necessitat d’acreditar automàticament, amb un nivell A1, a  qualsevol docent que hagi exercit la docència durant almenys un mes i hagi avaluat, com a mínim, una avaluació durant l’època de confinament. Hi ha millor evidència tangible de competència digital bàsica (nivell A1) que haver ensenyat i avaluat en circumstàncies tan exigents com el confinament?

Palma, 22 de febrer de 2024

24 hores NON-STOP: Cansats dels abusos salarials!

15 de febrer de 2024
by Unió Obrera Balear

Circular 302/2024

Una docent de les Illes Balears se’n va tres dies de viatge d’estudis a Barcelona amb el seu grup. Aquests tres dies ha de contractar a una persona perquè li cuidi els seus fills de 4 i 6 anys, ja que la seva parella treballa i no se’n pot fer càrrec a les tardes. La docent se’n va de casa 72 hores, 18 de les quals formen part de la seva jornada laboral. Què passa amb aquestes 54 hores extraordinàries que fa la docent? Seran compensades? Com? Podria objectar-se que la participació en viatges d’estudis és voluntària. Tècnicament, així és. Però cal no oblidar que, per sentit de la responsabilitat, sovint molts docents sentim l’obligació moral d’acompanyar els nostres alumnes en un aspecte important de la seva formació. Molts cops aquesta pressió és més forta que els nostres interessos personals, inclosa la conciliació familiar.

UOB Ensenyament es demana si el conseller d’Educació i Universitats aniria de viatge d’estudis si no percep cap gratificació econòmica per aquest concepte. Per la totalitat dels docents de les Illes Balears, la resposta és senzilla: on el centre i/o l’alumnat elegís. També ens demanem si s’és conscient que els docents som funcionaris de la Conselleria d’Educació i Universitats i podem recordar el que perceben, amb total mereixement, els funcionaris de la sanitat pública per realitzar hores extraordinàries. Per què aquestes diferències tan abismals? 

La LEIB anima a promocionar activitats educatives, culturals i esportives, així com a establir ajuts en relació amb activitats complementàries i extraescolars.  També està marcat a la legislació que els docents han de ser indemnitzats si participen en activitats fora del seu horari lectiu, de caràcter voluntari, com per exemple, als viatges d’estudis, però el ROC marca que serà cada centre qui decidirà com fer aquesta gestió. Els docents ens mereixem aquestes incongruències? Són justes aquestes diferències entre personal de l’Administració de les Illes? Doncs, el Decret 85/1990, de 20 de setembre, a l’article 2.5.4, estableix que la realització de serveis extraordinaris s’ha de compensar (…) cada hora realitzada fora de la jornada normal de treball com una hora i mitja de descans addicional. Per cada hora de servei extraordinari prestada en horari nocturn o jornada festiva, el temps de descans addicional és de dues hores. Així doncs, no hauríem de conformar-nos amb l’almoina d’un parell d’hores, pot ser que fins a un dia de compensació si la directiva del centre és “benevolent”, quan partim a acompanyar els nostres alumnes, perquè a la mestra de l’exemple li pertocaria més d’un dia de compensació. 

Perquè, amb el nou ROC (al que UOB Ensenyament, i totes les forces sindicals presents a la Mesa Sectorial d’Educació s’hi van oposar) les gratificacions marcades (respecte a l’horari) a penes compensen la despesa que fan els docents als viatges d’estudis i a més aquest marca que serà la direcció del centre qui autoritzarà la compensació corresponent. A UOB Ensenyament demanem una unificació de gratificacions i/o compensacions marcades al ROC perquè tots els docents tinguin les mateixes condicions sociolaborals.  

El problema no és banal. En realitat, estam discutint quina és la natura de la funció docent. Estam cansats que, de manera explícita o implícita, l’Administració ens continuï tractant com a monjos que només treballen per vocació i a canvi d’almoina. La vocació és una virtut, però els docents som, abans de res, treballadors. Un treballador pot tenir vocació, però allò que ha de tenir en tot cas, és professionalitat. I la professionalitat va lligada a una remuneració acord amb la responsabilitat que s’assumeix i la qualitat del treball. D’altra banda, l’Administració no dubta a tractar el seu personal docent com a personal dels serveis generals de la CAIB quan es tracta de retallar-li sou o drets laborals (retallades del 2020-21, marcatges, dret a emmalaltir), menystenint així l’especificitat de la funció docent. 

Per què, aleshores, aquest personal docent cada cop més assimilat a la resta de personal CAIB no ha de gaudir de les mateixes dietes i gratificacions? Recordem que el personal que atén comissions per raó del servei percep una dieta diària de 91,83 €  quan aquesta implica una pernoctació fora de la residència habitual. UOB Ensenyament no acceptarà més excuses per mantenir-nos mal pagats. Que fins ara els docents ens haguem contingut per sentit de la responsabilitat, no vol dir que no estem cansats d’abusos salarials!

UOB Ensenyament ja plantejà la qüestió Mesa Sectorial  i ha enregistrat una instància adreçada a l’Administració perquè aquest aspecte es pugui regular i que l’esforç que es fa en acompanyar els alumnes es vegi compensat de manera adequada, és a dir, tant en horari, com econòmicament.

Palma, 15 de febrer de 2024

Pioners del cos únic: mateixa feina, mateix salari!

8 de febrer de 2024
by Unió Obrera Balear

Circular 301/2024

UOB Ensenyament és un dels dos sindicats docents que poden considerar-se hereus directes del llegat de l’Assemblea de Docents. L’Assemblea de Docents va reivindicar el cos únic, i UOB Ensenyament va fer seva aquesta reivindicació des del seu naixement, que fou ratificada en assemblea.

Així diu un dels nostres documents fundacionals, intitulat Què és UOB Ensenyament:

  • Presa d’acords per via assembleària. No a les cúpules autocràtiques.
  • Alliberats totals i parcials per un temps determinat. No a la perpetuació en el càrrec.
  • Defensa a ultrança de les reivindicacions dels docents organitzats en Assemblea.
  • Representativitat de tots els cossos als òrgans de Govern i reivindicació del cos únic.
  • Defensa d’una educació de qualitat i en català.
  • Bel·ligerància davant les agressions a afiliats i afiliades i al col·lectiu docent en general. Cap agressió sense resposta!
  • Lluita per unes retribucions i condicions laborals dignes i per la llibertat d’expressió i de càtedra.

Des d’aleshores UOB Ensenyament ha repetit la demanda fins al dia d’avui; sense ànim de ser exhaustius, us convidam a llegir les nostres circulars de 19 de gener de 2021 (“Una passa cap al cos únic”), de 22 de gener de 2021, o de 26 de març de 2021, i veureu com, en un breu període de temps, la reivindicació del cos únic és un leitmotiv del discurs i de l’acció sindical d’UOB.

Per tant, només els dos sindicats esmentats (UOB Ensenyament i Alternativa Docent) poden presumir d’una trajectòria històrica consagrada a la consecució del cos únic docent.

UOB celebra que d’altres sindicats de docents s’afegeixin a la lluita. Els donam la benvinguda, però els pregam que recordin el passat i que actuïn amb la prudència i cortesia que hom pot esperar de qualsevol nouvingut a una causa.

Palma, 8 de febrer de 2024

No es poden substituir recursos per discursos: Increment insuficient i mal distribuït davant el Desafiament Educatiu

31 de gener de 2024
by Unió Obrera Balear
Consulta l’històric de les nostres circulars

Circular 300/2024

L’any 2024, el pressupost d’educació a les Illes Balears ha arribat als 1.358,8 milions d’euros, marcant un increment del 7,5% respecte al 2023. Tot i que aquest augment és destacable, especialment en comparació amb els 1.066,7 milions d’euros del 2022, encara queda curt respecte a les necessitats i expectatives del sistema educatiu, així com de les recomanacions internacionals. També és, i molt, qüestionable l’assignació que se’n fa d’aquest. 

Per posar-ho en perspectiva, mentre la nostra autonomia destina 998 € per càpita a l’educació, el País Basc en destina 1.445 i Navarra, 1.349. Idò, si ho revisem, ens trobam, en termes relatius, a la 12a posició del rànquing de comunitats en inversió educativa. Així mateix, mentre que la despesa pública total a Espanya en educació respecte al PIB és del 5%, a les Illes Balears només arriba al 4,2%, quedant per sota de les recomanacions de la Comissió Europea de dedicar-hi, un mínim d’un 7%, o de la UNESCO de què sigui del 5%.

Analitzant el desglossament del pressupost es pot veure que la despesa en personal docent ha augmentat en 30,5 milions d’euros respecte al 2023. La pregunta crucial és: serviran, realment, aquests milions per millorar les condicions sociolaborals d’un col·lectiu que està de cada vegada més esgotat i desprestigiat?

L’educació inclusiva també ha vist incrementada, tot i que de manera insuficient, la seva partida, passant dels 120 milions d’euros del 2023 als 151 milions d’euros del 2024. Ara bé, hi ha una altra cara de la moneda: la partida de drets i diversitat ha minvat en més de 5 milions. 

Per altra banda, hi ha altres diferències interanuals en algunes partides que ens preocupen, i molt. 

La primera és la desaparició de la partida destinada a planificació i normalització de la llengua catalana i l’increment, paral·lel, dels “Altres serveis a l’ensenyament” en, aproximadament, 20 milions. Us sona d’alguna cosa aquesta quantitat? A nosaltres, sí, són els 20 milions, de només un trimestre, per donar serveis de segregació lingüística a l’escola. Al mateix temps, es reserven 750.000€ en concepte de “garantia de llibertat lingüística”. De veritat que aquesta ha de ser la prioritat de la nostra escola pública?

La segona qüestió que ens sorprèn és que la inversió en formació del professorat no només no augmenta, sinó que disminueix en un 0’11%, quan la formació permanent del professorat emergeix com un pilar bàsic en el desenvolupament educatiu i la construcció del procés d’ensenyament-aprenentatge. El professorat, en la seva funció central de transmetre coneixements i fomentar el desenvolupament integral dels estudiants, exigeix una preparació especialitzada (demanda històrica d’UOB Ensenyament, inclosa en l’Acord Marc 2023) i contínua. Una formació adequada capacita els educadors per comprendre les diversitats culturals, com adaptar-se als canvis i implementar mètodes d’ensenyament innovadors i inclusius. La importància de la formació del professorat rau en la seva capacitat d’influir de manera positiva en el futur de les generacions venidores i en la creació d’una societat informada, crítica i socialment responsable. No obstant això, sembla que aquesta no és la prioritat de la nostra Conselleria.

Finalment, però no menys important, és l’increment exponencial del capítol d’inspecció educativa. No ho negarem, un increment del 148,33% respecte de l’any anterior ens fa saltar les alarmes, especialment després de l’esmena als pressupostos presentada pel partit d’ultradreta VOX referent a l’augment de la plantilla d’inspectors i que resa textualment: «Reforzar la plantilla de inspectores en educación para preservar la enseñanza y la ausencia de intromisiones ideológicas».

En infraestructures, el pressupost ha passat dels 41 milions d’euros el 2023 a 47,7 milions el 2024, destinats a la construcció i millora de centres educatius. Malgrat aquest augment, cal tenir presents els increments inflacionaris que hi ha hagut en els pressupostos dels projectes ja iniciats. 

En conclusió, encara que el pressupost d’educació de les Illes Balears per a l’any 2024 representa un avanç, continua sent insuficient per assolir els nivells desitjats de qualitat educativa. La falta d’inversió i la manca d’una distribució adequada es tradueixen en problemes com la baixada del nivell educatiu, l’abandonament escolar, la segregació lingüística i socioeconòmica i l’esgotament dels treballadors, entre d’altres. Això posa en relleu la necessitat d’un major compromís per part de les autoritats per garantir una educació de qualitat a totes les Illes Balears. Ja és hora que se substitueixin els discursos per recursos.

Palma, 31 de gener de 2024

Ús dels mòbils: la Conselleria només veu la punta de l’iceberg

23 de gener de 2024
by Unió Obrera Balear

Circular 299/2024

Demà, 24 de gener, se’ns ha convocat a la Mesa Sectorial d’Educació per a tractar i fer aportacions a les instruccions sobre la regulació de l’ús dels telèfons mòbils i dispositius electrònics als centres educatius. La coincidència amb la mesa de directors dels centres el mateix dia per a informar-los de la seva implementació ens fa sospitar que la conselleria no té cap intenció d’escoltar les nostres aportacions ni d’iniciar un veritable procés de negociació.

En aquest context, UOB Ensenyament fa una crida categòrica a no només limitar, sinó prohibir l’ús personal de telèfons mòbils i altres dispositius electrònics als centres educatius sempre que no respongui a una necessitat o activitat pedagògica.

Una vegada més, la Conselleria fa tard. UOB Ensenyament ja va posar de manifest totes les conseqüències negatives d’abusar dels telèfons mòbils als centres escolars, així com dels plans de digitalització precipitats i sense rigor pedagògic.

El posicionament d’UOB Ensenyament, definit per assemblea en el seu moment (curs 19-20), va ser la de treure els dispositius mòbils personals dels centres educatius de primària i secundària fins a finalitzar el primer cicle d’ESO, iniciativa capdavantera a l’estat en promoure la regulació de l’ús de mòbils personals a l’aula.

La manca d’acció i iniciativa de la Conselleria durant aquests darrers anys s’ha traduït en el fet que ara se’ns presenta un recull de normes que els centres han anat introduint discrecionalment sobre la marxa per gestionar una problemàtica que de cada any s’ha anat fent més grossa.

Lamentam que aquesta no sigui l’oportunitat perquè l’Administració prengui un paper protagonista en aquest assumpte transcendent per a l’educació. La Conselleria ens vol vendre la idea de llibertat  a l’autonomia que donen als centres o claustres a l’hora de redactar les instruccions i normes. Des d’UOB Ensenyament entenem que donar flexibilitat als centres educatius significa més responsabilitat i feina que recau damunt les directives i els claustres. Serà responsabilitat de la coordinació TIC, de la comissió de convivència, d’una nova comissió o de la directiva? No ens equivoquem: això es diu passar la patata calenta, no voler enfrontar-se al problema i desmarcar-se de tenir aquesta problemàtica.

El que demanem no és una simple restricció com la presentada, sinó una involucració real de l’Administració educativa. L’escola requereix una resposta valenta de les autoritats per contrarestar les conseqüències negatives que l’ús no controlat d’aquests dispositius ha demostrat tenir en la qualitat educativa i la gestió quotidiana dels centres. Dades objectives revelen un augment alarmant de la dependència dels estudiants als telèfons mòbils, amb un impacte negatiu en el temps dedicat als estudis i les interaccions socials.  

A més, permetre i normalitzar l’ús dels telèfons mòbils als centres ha comportat un augment dels casos de ciberassetjament, de les addiccions, les disputes, pèrdues i robatoris que han generat infinitat de conflictes la resolució dels quals ha recaigut sempre sobre les espatlles dels docents, especialment de les tutories. Per si no fos prou, la Policia Nacional de les Illes Balears ha constatat els últims mesos que els alumnes d’avui tenen el llindar de violència molt per sobre del que era habitual, una conseqüència més de l’abús de pantalles i que té un impacte nociu en la convivència dins les aules (insults, agressions, faltes de respecte, etc.).

Convidam el lector a reflexionar sobre aquest tema, que no afecta només els alumnes, sinó també les famílies i els docents. Aquests últims han vist com l’entrada massiva de les pantalles a les aules ha suposat una forta càrrega addicional de feina, amb un impacte negatiu sobre el seu dia a dia al centre. Veiem una evident desprotecció del professorat i un desconeixement per part de les famílies. Per això, volem destacar el paper fonamental que ha de recobrar aquesta figura, essencial dins la comunitat educativa.

En consonància amb el publicat la setmana passada, pensem que la normativa ha d’anar més enllà dels mòbils i dispositius electrònics personals: és imperatiu regular l’ús de les pantalles en general. I el que s’ha disposat a reglamentar la nostra Conselleria és només la punta de l’iceberg del problema. 

Per part d’UOB Ensenyament demanem que no només hi hagi formació cap als docents i famílies, sinó que també proporcionin xerrades informatives per a tot l’alumnat de les Illes. A dies d’avui, són els equips d’orientació qui concreten aquestes xerrades amb diversos especialistes, però des d’UOB Ensenyament vegem necessari que sigui la Conselleria d’Educació qui tramiti i ofereixi aquesta formació. 

Ensenyar als alumnes a gestionar el seu telèfon mòbil no ha de suposar una feina extra per als docents, sinó que són les famílies les que s’han de conscienciar i responsabilitzar d’aquest fet, i les que han d’impedir que els seus fills facin un mal ús dels mòbils. Els docents ja tenen prou feina per afegir-los sobre l’esquena tota la responsabilitat que implica educar en el bon ús de les noves tecnologies.

Palma, 23 de gener de 2024