Categoria: Drets i retribucions

Rebuig i lluita: Pla Pilot de Llengua i les comissions de serveis

4 d'abril de 2024

Avui, dijous 4 d’abril de 2024, s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació en sessió ordinària. Per part de l’Administració hi han assistit, entre d’altres, el Conseller d’Educació i Universitats, Sr. Antoni Vera; el director general de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso; el cap de departament de Personal Docent, Sr. Albert Flores i el cap de servei de Secundària, Sr. Marco Alarcón.

La Mesa va ser posposada per parlar de dos punts ben importants:

Pla Pilot Voluntari de Llengua

El conseller Vera ha explicat de forma minsa, com ja és habitual, els pilars bàsics del Pla Pilot Voluntari de Llengua: autonomia de centre, voluntariat i respecte absolut a la normativa lingüística. Per altra banda, és un pla que està pensat per 3 anys i està previst dur a terme una avaluació al principi i una altra al final. Els centres que s’hi vulguin adherir hauran de modificar el PEC i haurà de tenir el vistiplau d’Inspecció Educativa. Finalment, l’Administració ha explicat que per poder adherir-se al pla els centres hauran de comptar amb, com a mínim, un 20% de l’alumnat matriculat a cada nivell i etapa i que l’únic requisit de caire lingüístic serà que el 50% de les matèries s’hauran d’impartir en català.
UOB Ensenyament ha iniciat la seva intervenció recalcant que la defensa del català és un dels pilars bàsics del sindicat i que, en conseqüència, rebutja aquest pla pilot en la seva totalitat i n’exigeix la retirada immediata. Seguidament, UOB Ensenyament ha denunciat que el pla pilot és un xantatge de l’Administració, atès que s’ofereixen recursos econòmics per aquells centres que s’hi adhereixin, i ha posat de manifest la contradicció que suposa que el pla pretengui “garantir la competència comunicativa plena i equivalent en les dues llengües oficials en acabar els ensenyaments obligatoris”: si això només s’ha de garantir als centres on s’apliqui el pla pilot, és discriminatori; si s’ha de garantir a tots els centres educatius, el pla pilot és inútil. Així mateix, des de UOB Ensenyament hem demanat que es concretin els requisits de participació quant a infraestructures, així com les mesures organitzatives i metodològiques que hauran de complir els centres que vulguin adherir-se al pla.

L’Administració ha vengut a bé a eliminar dels fonaments de dret l’article 27.3 de la Constitució Espanyola referent al dret de les famílies a què els seus fills rebin una educació religiosa i moral d’acord amb les seves pròpies conviccions. Per altra banda, les explicacions del conseller han estat, com era previsible, insatisfactòries: ha reiterat la voluntarietat, la importància de l’autonomia de centre i el respecte a la legislació vigent. Davant això, UOB Ensenyament ha reiterat la seva postura amb fermesa i ha recordat a l’Administració la seva obligació legal no només de defensar sinó també de promocionar el català, la llengua pròpia de les Illes Balears.

Proposta de resolució per a la convocatòria de comissions de servei curs 2024-2025

UOB Ensenyament ha començat la seva intervenció recordant el punt 11 de l’Acord Marc: Assoliment en el curs 2024-2025 de les 23 h de docència directa dels mestres d’educació infantil i primària. Si ens assegurem d’aquest compliment, hi haurà un augment d’uns 700 mestres i, per tant, ajudaria, no només a millorar la qualitat de l’educació, sinó també al fet que els docents en expectativa i els sol·licitants de Comissions de Serveis puguin ocupar una plaça a la seva illa de residència, evitant així desplaçaments entre illes.

Les demandes, algunes d’històriques, fetes per part d’UOB Ensenyament, en aquest procés de negociació de les comissions de serveis amb meses tècniques anteriors, han estat:

Eliminar l’obligatorietat de concursar al Concurs de Trasllats per poder participar en les Comissions de Serveis. UOB Ensenyament demana que els docents puguin adherir-se a una CS sense obligatorietat d’haver participat en el CT per determinades causes familiars. La Conselleria d’Educació només accepta comissionar sense haver concursat per causes sobrevingudes degudament acreditades i per formar part d’equips directius o per projectes.
Que els docents que han obtingut la seva primera destinació definitiva el curs 2023-24 o 2024-25 (col·lectiu 2) puguin demanar comissió de servei a una illa diferent de la qual van superar el procediment selectiu. En aquest mateix sentit, que els funcionaris del col·lectiu 3 no hagin d’estar dos anys a poder demanar comissió a una altra comunitat autònoma.
Reclamar que les distàncies entre el domicili habitual del docent i els centres als quals es demana la destinació de CS sigui la mateixa per a totes les illes i no hi hagi diferències quilomètriques entre les illes. Ens han dit que igualaran les distàncies per a totes les illes a 20 km.
Poder demanar una Comissió de Serveis per reagrupament familiar per tots els funcionaris de carrera que poden comissionar. UOB Ensenyament no entén com un docent d’una altra CA ho pot fer, i els de les illes, no. Aquesta premissa no l’accepten.
Que tots els docents, de qualsevol col·lectiu, puguin canviar de centre per poder formar part d’un equip directiu, amb independència de què suposi un canvi d’illa.
Que els docents del col·lectiu 3, complint les distàncies quilomètriques establertes, puguin demanar comissió de servei dintre de la mateixa illa per motius de conciliació familiar. Ens han dit que ho estudiaran però ho veuen poc probable.

Quant a l’ordre d’adjudicació, hem insistit en:

Baixar el motiu de “places a altres illes” (causa 3) a després dels motius de conciliació, per a tots els col·lectius. En cap cas podem admetre que les dificultats de Conselleria per cobrir determinades places passin per davant de les necessitats de conciliació familiar dels docents (causa 4).
El fet que els projectes de coordinació (punt 4. c i e) també s’adjudiquin una vegada adjudicades les causes de conciliació.

Ens han dit que no canviaran l’ordre d’adjudicació i que el fet d’ocupar places a altres illes farà que hi hagi moviment a les illes petites i, de facto, es creïn places a Mallorca. Sí, emperò, que modificaran la prelació del motiu de projectes de coordinació (punt 4.c i e) però sense saber quin ordre.

Per altra banda, hem demanat explicacions sobre la causa 1.e i és que no entenem per què haver format part d’un equip directiu, sense continuar fent-ho, ha de ser motiu de comissió de servei. UOB Ensenyament ho considera un privilegi. La resposta de Conselleria ha estat que es contempla a l’Ordre 5/2024.

Finalment, remarcar la fita aconseguida per UOB Ensenyament quant als criteris de desempat del col·lectiu 3 (estabilitzats per concurs de mèrits i opositors de 2023). En un primer esborrany, el primer criteri era l’antiguitat com a funcionari de carrera, criteri que deixava en total desavantatge als opositors, atès que aquests han hagut de fer un any de pràctiques i, en conseqüència, el seu any d’ingrés és el 2023, quan el dels estabilitzats per mèrits és el 2022. És per aquest motiu, que vam proposar crear un nou col·lectiu per diferenciar aquests dos procediments d’accés. Tot i que el plantejament no va ser acceptat, sí que s’ha canviat l’ordre dels criteris de desempat i la nota del procediment selectiu (ponderada, per tots, sobre 10) en serà el primer.

També, ens han dit que afegiran les places d’orientació (PROA+), places de substitució exprés,

Torn obert de paraula

En el torn obert de paraules UOB Ensenyament ha aprofitat per fer diverses demandes però volem destacar:

Quan es publicaran el llistat definitiu del Concurs de Trasllats? Ens han dit que es preveuen de cara a la setmana del 15 d’abril.
Hem exigit que es compti la quota d’Infantil i de Primària a 23 hores el curs 24/25.
Quan es podrà negociar el complement salarial pels funcionaris de carrera docents del cos a extingir de professors tècnics, que hauria d’estar ja damunt la taula? Ens convocaran d’aquí a poc temps a Mesa.
Demanam la reducció de jornada per motius particulars extensiva a tot el personal docent, no només als funcionaris de carrera, tal com està recollit a l’Acord Marc, així com dies sense sou per interins i manca la regulació dels permisos retribuïts per assumptes propis.
Reiteram la calendarització de negociació a MSE de les llicències per estudis. Ens convocaran a Mesa pròximament.

Palma, 4 d’abril de 2024

Reunió faraònica de la Mesa Sectorial d’Educació

27 de març de 2024

by UOB Ensenyament (adm)

Ahir, dimarts 26 de març de 2024, es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació en sessió ordinària. Per part de l’Administració hi varen assistir, entre d’altres, el Conseller d’Educació i Universitats, Sr. Antoni Vera; el director general de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso; la directora general de Primera Infància, Atenció a la Diversitat i Millora Educativa, Sra. Neus Riera; el cap de departament de Personal Docent, Sr. Albert Flores; el cap de departament d’Inspecció Educativa, Gabriel Timoner; i el cap de servei de Secundària, Sr. Marco Alarcón.

Segons l’Ordre del dia:

1. Aprovació de l’acta de la sessió de dia 24/01/2024

Es va aprovar l’acta de la sessió de dia 24/01/2024 on, entre d’altres, s’havia negociat la resolució que regula la convocatòria per formar part de la borsa de funcionaris interins docents pel curs 2024-2025.

2. Proposta de resolució per a la convocatòria d’oposicions 2024

UOB Ensenyament va començar la seva intervenció demanant com es distribuirien els tribunals. És important que cada aspirant pugui presentar-se a l’illa on desitgi obtenir la plaça i no hagi de desplaçar-se. La Conselleria va contestar que dependrà del nombre de docents que concursin a l’oposició. UOB Ensenyament va remarcar que si no proposaven tribunals a cada illa doncs que donassin un dia lliure abans de les proves per cobrir el desplaçament (sent conscients que aquests ítems es negocien a una altra Mesa).

Les demandes d’UOB Ensenyament:

En la designació dels presidents UOB Ensenyament demana que es prioritzi un inspector/a en aquells tribunals d’especialitats minoritàries en la qual se sol donar una repetició quasi total dels membres del tribunal, especialment les dels cossos 0594 i 0595. La Conselleria ens va respondre que no disposen d’inspectors suficients per a la cobertura dels tribunals de tots aquests cossos ja que han d’atendre altres casuístiques.
Que es publiquin els criteris generals de valoració de la fase d’oposició i els criteris específics de valoració i qualificació de cadascuna de les proves. El conseller ens va dir que ho estudiarien.
Que la prova d’unitat didàctica/situació d’aprenentage i defensa es faci en primer lloc.
Que es pugui llegir la part escrita de la primera prova davant el tribunal de forma voluntària. Es van negar rotundament perquè es perd l’anonimat de les proves.
Que la resposta a les reclamacions, a petició de qui la interposa, pugui ser presencial i no per escrit. Estudiaran el cas.

Com a novetats d’enguany, quan l’aspirant s’apunti al procés haurà de presentar prèviament tota la documentació necessària: titulació, formació pedagògica i didàctica i acreditar el domini de la llengua catalana d’acord amb els requisits fixats a les bases. Han de demanar-ho perquè la normativa estatal així ho estableix.

Per altra banda, està previst que el termini de presentació de sol·licituds sigui del dia 5 al dia 18 d’abril de 2024, ambdós inclosos. Malgrat s’hagi d’esperar a la publicació de la resolució definitiva pertinent, Conselleria va informar que la primera prova es durà a terme dissabte 22 de juny (part A) i la segona dimarts 25 de juny (part B).

3. Proposta de resolució per la qual es determinen les normes que regeixen el sorteig per confeccionar els tribunals d’oposicions

Des d’UOB Ensenyament es va valorar positivament la forma en què es desenvoluparà el sorteig el qual es farà entre les funcionàries i funcionaris docents dels cossos corresponents i l’especialitat reconeguda, i en servei actiu. El procediment que es seguirà per realitzar el sorteig serà ordenar de manera aleatòria els tribunals i assignar un número correlatiu a cada persona. Després es farà l’extracció aleatòria d’un dels números anteriors a partir del qual i per ordre ascendent es nombrarà a tots els vocals de cada cos i especialitat. Cal recordar que aquesta és un demanda històrica d’UOB Ensenyament, ja que el sorteig per lletra no complia el principi d’equitat -les lletres no són equiprobables-.

UOB Ensenyament també valora positivament que s’afegeixi la participació voluntària per formar part dels tribunals.

Finalment, la data del sorteig serà dia 19 d’abril a la Conselleria d’Educació i Universitats.

4. Pla Pilot Voluntari de Llengua

Aquest tema no es va tractar a la Mesa a causa del fet que la convocatòria no va venir acompanyada de l’esborrany corresponent, el qual va ser remès menys de les 48 hores abans preceptives pel reglament que regula la MSE. UOB Ensenyament i la resta de la MSE va sol·licitar l’ajornament del punt. L’Administració va atendre la petició. Està previst que es convoqui la continuació de la reunió de la MSE pel dia 04/04/2024 per negociar aquest punt.

5. Proposta de resolució per a la convocatòria de comissions de servei curs 2024-2025

6. Proposta carrera professional dels inspectors d’educació

Des de la primera de les dues Meses tècniques on es va treballar aquest punt, UOB Ensenyament va denunciar que, tècnicament, la carrera no està ben dissenyada, tal com es va plantejar des del principi. UOB Ensenyament lamenta que no s’hagi dissenyat una carrera professional adaptada des del principi a la realitat de la temporalització dels inspectors.

A la segona i darrera Mesa tècnica on es va treballar aquest punt, l’Administració es va fixar l’objectiu d’igualar els trams consolidables de les carreres professionals dels cossos docents i d’inspecció en haver acabat la legislatura -els primers trams són de 600€ en el cas dels docents, i de 900€ en el cas dels inspectors, perquè ambdós conceptes són equiparables-. En aquest sentit, UOB celebraria que en un futur no molt llunyà -s’ha parlat dels dos propers cursos-, s’unifiquin ambdues carreres prenent la d’inspecció com un estadi posterior als equips directius. Aquest compromís és verbal i les paraules se les enduu el vent. UOB Ensenyament farà una valoració positiva quan vegi aquesta equiparació, abans no.

UOB Ensenyament no s’oposa, per principi, a cap millora de les condicions professionals d’una part del col·lectiu docent. Això no obstant, UOB no pot donar suport a una carrera professional tècnicament mal dissenyada i llançada amb una vaga promesa d’equiparació amb la carrera professional docent pel que fa a la part consolidable, però que, de moment, discrimina entre ambdós col·lectius. En conclusió, UOB Ensenyament es va abstenir a la votació de la proposta.

Podeu accedir a l’esborrany de la Proposta d’acord del Consell de Govern que regularà les bases de la carrera professional del cos d’inspectors.

7. Informació relativa a l’increment de la dotació del personal de suport i benestar emocional.

La Conselleria va presentar la següent proposta:

Etapa 0-3: Hi haurà un increment de personal de l’EAP (orientadors, PTSC, mestres en funcions de PT i AL). Serà un increment de 30 docents. Els mateixos equips de l’EAP prioritzaran les figures que necessitin.
Educació Primària: S’incrementarà el nombre d’orientadors. La previsió és:
- Centres d’una línia: passen de tenir l’orientador de dos a tres dies.
- Centres de dues línies: passen a tenir un orientador complet al centre.
- Centre de tres línies: Es farà una compensació en mestres de suport com els PT i AL).
Educació Secundària: La Conselleria d’Educació i Universitats està formalitzant la intervenció dels psicòlegs als centres per a l’atenció psicològica als adolescents. Els psicòlegs seran l’enllaç amb Salut i així avançar tot el procés.

Per una altra banda, Conselleria va dir que es contractarà la figura de l’ATE a tots els centres públics, de cara al pròxim curs escolar. Així, n’hi haurà un a cada centre educatiu, independentment dels criteris de dotació dels centres (alimentació, esfínters i mobilitats). De fet, la Conselleria ens ha dit que estan redefinint els criteris per a la dotació d’ATE als centres.

8. Torn obert de paraula

A causa del fet que la reunió va començar a les 12:30, el torn obert de paraula també es farà a la reunió de dia 04/04/2024 en la que es tractaran els punts 4 i 5.

No obstant això, UOB Ensenyament va insistir en el fet que la Mesa Sectorial d’Educació (MSE) s’ha de convocar a una hora racional. Li ha recordat al conseller, Sr. Antoni Vera, que a la reunió de la MSE de dia 27 de novembre de 2023 es va comprometre a què, a partir de llavors, es convocarien a les primeres hores del matí, però ja hi tornam a ser. La d’avui s’ha convocat per les 12:30. Això ha suposat que la reunió finalitzi a hores intempestives i que s’hagi d’ajornar a dijous dia 04/04/2024. El conseller ha reconegut que aquesta circumstància és lesiva pel procés de negociació i, com pel novembre, s’ha compromès a què, a partir d’ara, es convocaran a les primeres hores del matí.

Palma, 27 de març de 2024

24 hores NON-STOP: Cansats dels abusos salarials!

15 de febrer de 2024

by Unió Obrera Balear

Circular 302/2024

Una docent de les Illes Balears se’n va tres dies de viatge d’estudis a Barcelona amb el seu grup. Aquests tres dies ha de contractar a una persona perquè li cuidi els seus fills de 4 i 6 anys, ja que la seva parella treballa i no se’n pot fer càrrec a les tardes. La docent se’n va de casa 72 hores, 18 de les quals formen part de la seva jornada laboral. Què passa amb aquestes 54 hores extraordinàries que fa la docent? Seran compensades? Com? Podria objectar-se que la participació en viatges d’estudis és voluntària. Tècnicament, així és. Però cal no oblidar que, per sentit de la responsabilitat, sovint molts docents sentim l’obligació moral d’acompanyar els nostres alumnes en un aspecte important de la seva formació. Molts cops aquesta pressió és més forta que els nostres interessos personals, inclosa la conciliació familiar.

UOB Ensenyament es demana si el conseller d’Educació i Universitats aniria de viatge d’estudis si no percep cap gratificació econòmica per aquest concepte. Per la totalitat dels docents de les Illes Balears, la resposta és senzilla: on el centre i/o l’alumnat elegís. També ens demanem si s’és conscient que els docents som funcionaris de la Conselleria d’Educació i Universitats i podem recordar el que perceben, amb total mereixement, els funcionaris de la sanitat pública per realitzar hores extraordinàries. Per què aquestes diferències tan abismals?

La LEIB anima a promocionar activitats educatives, culturals i esportives, així com a establir ajuts en relació amb activitats complementàries i extraescolars. També està marcat a la legislació que els docents han de ser indemnitzats si participen en activitats fora del seu horari lectiu, de caràcter voluntari, com per exemple, als viatges d’estudis, però el ROC marca que serà cada centre qui decidirà com fer aquesta gestió. Els docents ens mereixem aquestes incongruències? Són justes aquestes diferències entre personal de l’Administració de les Illes? Doncs, el Decret 85/1990, de 20 de setembre, a l’article 2.5.4, estableix que la realització de serveis extraordinaris s’ha de compensar (…) cada hora realitzada fora de la jornada normal de treball com una hora i mitja de descans addicional. Per cada hora de servei extraordinari prestada en horari nocturn o jornada festiva, el temps de descans addicional és de dues hores. Així doncs, no hauríem de conformar-nos amb l’almoina d’un parell d’hores, pot ser que fins a un dia de compensació si la directiva del centre és “benevolent”, quan partim a acompanyar els nostres alumnes, perquè a la mestra de l’exemple li pertocaria més d’un dia de compensació.

Perquè, amb el nou ROC (al que UOB Ensenyament, i totes les forces sindicals presents a la Mesa Sectorial d’Educació s’hi van oposar) les gratificacions marcades (respecte a l’horari) a penes compensen la despesa que fan els docents als viatges d’estudis i a més aquest marca que serà la direcció del centre qui autoritzarà la compensació corresponent. A UOB Ensenyament demanem una unificació de gratificacions i/o compensacions marcades al ROC perquè tots els docents tinguin les mateixes condicions sociolaborals.

El problema no és banal. En realitat, estam discutint quina és la natura de la funció docent. Estam cansats que, de manera explícita o implícita, l’Administració ens continuï tractant com a monjos que només treballen per vocació i a canvi d’almoina. La vocació és una virtut, però els docents som, abans de res, treballadors. Un treballador pot tenir vocació, però allò que ha de tenir en tot cas, és professionalitat. I la professionalitat va lligada a una remuneració acord amb la responsabilitat que s’assumeix i la qualitat del treball. D’altra banda, l’Administració no dubta a tractar el seu personal docent com a personal dels serveis generals de la CAIB quan es tracta de retallar-li sou o drets laborals (retallades del 2020-21, marcatges, dret a emmalaltir), menystenint així l’especificitat de la funció docent.

Per què, aleshores, aquest personal docent cada cop més assimilat a la resta de personal CAIB no ha de gaudir de les mateixes dietes i gratificacions? Recordem que el personal que atén comissions per raó del servei percep una dieta diària de 91,83 € quan aquesta implica una pernoctació fora de la residència habitual. UOB Ensenyament no acceptarà més excuses per mantenir-nos mal pagats. Que fins ara els docents ens haguem contingut per sentit de la responsabilitat, no vol dir que no estem cansats d’abusos salarials!

UOB Ensenyament ja plantejà la qüestió Mesa Sectorial i ha enregistrat una instància adreçada a l’Administració perquè aquest aspecte es pugui regular i que l’esforç que es fa en acompanyar els alumnes es vegi compensat de manera adequada, és a dir, tant en horari, com econòmicament.

Palma, 15 de febrer de 2024

Pioners del cos únic: mateixa feina, mateix salari!

8 de febrer de 2024

by Unió Obrera Balear

Circular 301/2024

UOB Ensenyament és un dels dos sindicats docents que poden considerar-se hereus directes del llegat de l’Assemblea de Docents. L’Assemblea de Docents va reivindicar el cos únic, i UOB Ensenyament va fer seva aquesta reivindicació des del seu naixement, que fou ratificada en assemblea.

Així diu un dels nostres documents fundacionals, intitulat Què és UOB Ensenyament:

Presa d’acords per via assembleària. No a les cúpules autocràtiques.
Alliberats totals i parcials per un temps determinat. No a la perpetuació en el càrrec.
Defensa a ultrança de les reivindicacions dels docents organitzats en Assemblea.
Representativitat de tots els cossos als òrgans de Govern i reivindicació del cos únic.
Defensa d’una educació de qualitat i en català.
Bel·ligerància davant les agressions a afiliats i afiliades i al col·lectiu docent en general. Cap agressió sense resposta!
Lluita per unes retribucions i condicions laborals dignes i per la llibertat d’expressió i de càtedra.

Des d’aleshores UOB Ensenyament ha repetit la demanda fins al dia d’avui; sense ànim de ser exhaustius, us convidam a llegir les nostres circulars de 19 de gener de 2021 (“Una passa cap al cos únic”), de 22 de gener de 2021, o de 26 de març de 2021, i veureu com, en un breu període de temps, la reivindicació del cos únic és un leitmotiv del discurs i de l’acció sindical d’UOB.

Per tant, només els dos sindicats esmentats (UOB Ensenyament i Alternativa Docent) poden presumir d’una trajectòria històrica consagrada a la consecució del cos únic docent.

UOB celebra que d’altres sindicats de docents s’afegeixin a la lluita. Els donam la benvinguda, però els pregam que recordin el passat i que actuïn amb la prudència i cortesia que hom pot esperar de qualsevol nouvingut a una causa.

Palma, 8 de febrer de 2024

UOB Ensenyament reivindica la gratificació econòmica de sortides extraescolars, acampades i viatges d’estudi

7 de febrer de 2024

by UOB Ensenyament

Avui, 6 de febrer de 2024, s’ha reunit en sessió extraordinària la Mesa Sectorial d’Educació. Es va comptar amb la presència de, entre d’altres, el conseller d’Educació i Universitats, el senyor Antoni Vera; el director general de Personal Docent i Centres Concertats, el senyor Ismael Alonso; i la directora general de la Primera Infància, Atenció a la Diversitat i Millora Educativa, la senyora Neus Riera. L’ordre del dia era el següent:

El primer i segon punts de l’ordre del dia consistien en algunes modificacions en les plantilles orgàniques dels cossos de primària i secundària, respectivament.UOB Ensenyament ha demanat a l’Administració sobre aquests canvis pocs dies després d’haver publicat les relacions definitives. L’Administració ha manifestat que aquests canvis han estat provocats per tres raons:

L’inici del procés d’elaboració de la relació de llocs de treball té un component que no està informatitzat i, per tant, és habitual que hi hagi alguna errada o imprecisió.
Totes aquelles jubilacions que s’han notificat des de l’1 de gener i la redacció de l’esborrany, i d’altres d’anteriors que, per qualsevol motiu no s’haguessin inclòs a la resolució de plantilles.
El problema de l’homologació del títol de l’Escola de Marina Mercant. UOB Ensenyament ha demanat explicacions sobre aquestes places, que incorporen com a requisit estar en possessió del Títol professional de la Marina Mercant, d’acord amb la normativa d’aplicació: RD 269/2022, de 12 d’abril, i la nova directiva europea. Aquest nou requisit farà que alguns docents, que han estabilitzat per aquestes places, ara no compleixin els requisits i no puguin optar a una destinació definitiva. Quina serà la situació d’aquests docents? L’Administració ha manifestat que aquestes persones podran quedar en expectativa de destinació, podran optar a altres funcions de navegació que no requereixin l’homologació europea, places d’àmbit científico-tècnic, o places de suport a l’àrea de ciències.

Per altra banda, UOB Ensenyament ha mostrat la seva preocupació quant a places que s’han publicat, però que en realitat no formen part de les plantilles orgàniques, sinó que són d’equip directius, fet que farà que alguns docents, pensant que accedeixen a una plaça definitiva, es trobin a curt termini que la seva plaça s’amortitza. Igualment, s’han detectat algunes places que no apareixen a la relació de places de plantilla orgànica i que s’hi haurien d’incloure. L’Administració va prendre nota i va afirmar que revisaria aquests casos i que notificarien els resultats d’aquesta revisió.

El tercer punt de l’ordre del dia feia referència a les despeses de personal corresponent a les gratificacions del personal funcionari docent quant a serveis extraordinaris fora de l’horari habitual per a tasques relacionades amb el menjador escolar, l’elaboració i correcció de proves d’avaluació, la gestió del PAE, tasques administratives extraordinàries, etc. UOB Ensenyament ha demanat que aquests serveis extraordinaris incloguin activitats que comporten un alt grau de responsabilitat per part dels docents i que es duen a terme fora de l’horari ordinari, com ara sortides extraescolars, acampades, viatges d’estudi, entre d’altres. L’Administració va prendre nota d’aquesta petició però no es va comprometre a res.

A més, UOB Ensenyament ha volgut saber amb quin import es cobraran aquestes hores. L’Administració va contestar que, com en el cas de les hores extres que es varen haver de fer durant el procés d’estabilització, aquestes quantitats són les que estan publicades al portal de transparència.

A més, l’Administració va informar que pròximament es convocarà la Mesa sectorial per a negociar el pla de desburocratització de la tasca docent i, amb posterioritat a aquesta, se’n convocarà una altra per tractar el tema de la competència digital dels docents. Així mateix, aviat es convocarà la Mesa d’insularitat a Menorca. Finalment, el conseller va informar que a inicis del mes de març es publicarà el Pla d’Infraestructures educatives.

UOB Ensenyament continuarà lluitant pels drets sociolaborals del col·lectiu docent i no defallirà davant l’immobilisme i el tarannà conservador de la Conselleria.

No es poden substituir recursos per discursos: Increment insuficient i mal distribuït davant el Desafiament Educatiu

31 de gener de 2024

by Unió Obrera Balear

Consulta l’històric de les nostres circulars

Circular 300/2024

L’any 2024, el pressupost d’educació a les Illes Balears ha arribat als 1.358,8 milions d’euros, marcant un increment del 7,5% respecte al 2023. Tot i que aquest augment és destacable, especialment en comparació amb els 1.066,7 milions d’euros del 2022, encara queda curt respecte a les necessitats i expectatives del sistema educatiu, així com de les recomanacions internacionals. També és, i molt, qüestionable l’assignació que se’n fa d’aquest.

Per posar-ho en perspectiva, mentre la nostra autonomia destina 998 € per càpita a l’educació, el País Basc en destina 1.445 i Navarra, 1.349. Idò, si ho revisem, ens trobam, en termes relatius, a la 12a posició del rànquing de comunitats en inversió educativa. Així mateix, mentre que la despesa pública total a Espanya en educació respecte al PIB és del 5%, a les Illes Balears només arriba al 4,2%, quedant per sota de les recomanacions de la Comissió Europea de dedicar-hi, un mínim d’un 7%, o de la UNESCO de què sigui del 5%.

Analitzant el desglossament del pressupost es pot veure que la despesa en personal docent ha augmentat en 30,5 milions d’euros respecte al 2023. La pregunta crucial és: serviran, realment, aquests milions per millorar les condicions sociolaborals d’un col·lectiu que està de cada vegada més esgotat i desprestigiat?

L’educació inclusiva també ha vist incrementada, tot i que de manera insuficient, la seva partida, passant dels 120 milions d’euros del 2023 als 151 milions d’euros del 2024. Ara bé, hi ha una altra cara de la moneda: la partida de drets i diversitat ha minvat en més de 5 milions.

Per altra banda, hi ha altres diferències interanuals en algunes partides que ens preocupen, i molt.

La primera és la desaparició de la partida destinada a planificació i normalització de la llengua catalana i l’increment, paral·lel, dels “Altres serveis a l’ensenyament” en, aproximadament, 20 milions. Us sona d’alguna cosa aquesta quantitat? A nosaltres, sí, són els 20 milions, de només un trimestre, per donar serveis de segregació lingüística a l’escola. Al mateix temps, es reserven 750.000€ en concepte de “garantia de llibertat lingüística”. De veritat que aquesta ha de ser la prioritat de la nostra escola pública?

La segona qüestió que ens sorprèn és que la inversió en formació del professorat no només no augmenta, sinó que disminueix en un 0’11%, quan la formació permanent del professorat emergeix com un pilar bàsic en el desenvolupament educatiu i la construcció del procés d’ensenyament-aprenentatge. El professorat, en la seva funció central de transmetre coneixements i fomentar el desenvolupament integral dels estudiants, exigeix una preparació especialitzada (demanda històrica d’UOB Ensenyament, inclosa en l’Acord Marc 2023) i contínua. Una formació adequada capacita els educadors per comprendre les diversitats culturals, com adaptar-se als canvis i implementar mètodes d’ensenyament innovadors i inclusius. La importància de la formació del professorat rau en la seva capacitat d’influir de manera positiva en el futur de les generacions venidores i en la creació d’una societat informada, crítica i socialment responsable. No obstant això, sembla que aquesta no és la prioritat de la nostra Conselleria.

Finalment, però no menys important, és l’increment exponencial del capítol d’inspecció educativa. No ho negarem, un increment del 148,33% respecte de l’any anterior ens fa saltar les alarmes, especialment després de l’esmena als pressupostos presentada pel partit d’ultradreta VOX referent a l’augment de la plantilla d’inspectors i que resa textualment: «Reforzar la plantilla de inspectores en educación para preservar la enseñanza y la ausencia de intromisiones ideológicas».

En infraestructures, el pressupost ha passat dels 41 milions d’euros el 2023 a 47,7 milions el 2024, destinats a la construcció i millora de centres educatius. Malgrat aquest augment, cal tenir presents els increments inflacionaris que hi ha hagut en els pressupostos dels projectes ja iniciats.

En conclusió, encara que el pressupost d’educació de les Illes Balears per a l’any 2024 representa un avanç, continua sent insuficient per assolir els nivells desitjats de qualitat educativa. La falta d’inversió i la manca d’una distribució adequada es tradueixen en problemes com la baixada del nivell educatiu, l’abandonament escolar, la segregació lingüística i socioeconòmica i l’esgotament dels treballadors, entre d’altres. Això posa en relleu la necessitat d’un major compromís per part de les autoritats per garantir una educació de qualitat a totes les Illes Balears. Ja és hora que se substitueixin els discursos per recursos.

Palma, 31 de gener de 2024

Nova manifestació del desgavell de la Conselleria d’Educació i Universitats de les Illes Balears

10 de gener de 2024

by Unió Obrera Balear

COMUNICAT DE PREMSA

La gestió de la Conselleria d’Educació i Universitats, sota la direcció del senyor Vera, ha mostrat una alarmant manca de compromís amb la imperiosa necessitat de promoure una escola pública, laica, de qualitat i en català a les Illes Balears. Després d’encendre les flames del conflicte lingüístic i fomentar una “escolarització lliure”, ara sembla afegir més combustible a la segregació amb la incomprensible elevació de la gestió de l’escola concertada al rang de direcció general. Aquesta decisió, presa sense tenir en compte altres prioritats essencials del sistema educatiu de les Illes Balears, és una clara mostra d’una falta de visió integral i un desencert en la planificació estratègica.

La reestructuració precipitada de la Conselleria d’Educació i Universitats, amb l’afegiment d’una nova Secretaria Autonòmica de Desenvolupament Educatiu i la creació de nous càrrecs, així com l’increment associat de despesa, va en contra dels principis defensats per UOB Ensenyament. La millora de la qualitat de l’educació no es pot assolir mitjançant reestructuracions internes sense fonament que només provoquen desgavell, sinó mitjançant inversions concretes en infraestructures, en la dotació de plantilla, en la millora de les condicions laborals dels docents. Aquests, entre d’altres, són els veritables pilars que sustenten una educació de qualitat.

UOB Ensenyament reafirma el seu compromís i lluita incansable per un model d’escola universal, rebutjant les diferències actuals entre la pública i la concertada. Com a comunitat docent, no permetrem que els nostres dirigents contribueixin a l’ampliació d’aquesta bretxa ja existent. És imperatiu que les decisions es prenguin amb una visió més ampla, que es prioritzin les necessitats reals del sistema educatiu i no es perpetuïn les divisions que comprometen el futur de l’educació a les Illes Balears.

Palma, 10 de gener de 2024

Preocupació i desacord amb la recent postal de Nadal de la Conselleria d’Educació

15 de desembre de 2023

by Unió Obrera Balear

Des d’UOB Ensenyament, compromesos amb l’escola laica i la diversitat cultural, volem expressar la profunda preocupació i desacord amb la recent postal de Nadal enviada als docents per part de l’actual Conselleria d’Educació i Universitats, liderada pel Partit Popular.

La imatge central de la postal, que representa la nativitat, posa de manifest una de les preocupacions primordials d’aquesta força sindical: la imperiosa necessitat de mantenir la neutralitat religiosa dins les institucions educatives. En una societat diversa i plural és essencial que les autoritats governamentals respectin i representin la diversitat de creences i valors presents en la comunitat educativa.

La inclusió de símbols religiosos en un missatge oficial pot ser interpretada com un recolzament institucional a una única doctrina religiosa, excloent aquells que practiquen altres creences o que no professen cap fe en particular.

UOB Ensenyament defensa un entorn educatiu inclusiu i respectuós que fomenti la tolerància i s’eviti qualsevol forma de discriminació per motius religiosos. Demanam a la Conselleria d’Educació de les Illes Balears que elimini les imatges religioses en futures comunicacions oficials, de manera que tot membre de la comunitat educativa se senti respectat i representat.

Carta dels docents als Reis d’Orient

30 de novembre de 2023

by Unió Obrera Balear

30 de novembre de 2023

Circular 297/2023

Consulta l’històric de les nostres circulars

En un context en què el cost de la vida a les Illes Balears ha registrat un augment mitjà aproximat del 17% i un espectacular increment del 45% en els preus de l’habitatge en els últims cinc anys, és imperatiu abordar una qüestió urgent que afecta directament els docents de les Illes Balears: la manca d’adequació del complement de residència a la realitat econòmica de les Illes.

El complement de residència, definit amb una quantia específica per a cada illa té, suposadament, com a objectiu compensar econòmicament als docents pel nivell de vida més alt de la comunitat i així contribuir a equiparar el poder adquisitiu, incentivant als professionals a treballar a les zones amb preus més elevats. No obstant això, l’exponencial increment del cost de la vida, iniciat a les Pitiüses, però que s’ha anat expandint a la resta d’illes, només s’ha vist reflectit en una modesta actualització del citat complement en un 8% pel mateix període.

La crisi de l’habitatge és un factor clau en aquesta problemàtica, especialment a Eivissa i Formentera. Molts docents s’estan veient obligats a buscar alternatives en altres comunitats o fins i tot en el sector privat, que sovint ofereix condicions més atractives i una remuneració substancialment superior, especialment a determinades especialitats. Les mesures per abordar aquesta qüestió que estan oferint les nostres administracions, malauradament, estan sent molt minses i són simplement pegats a un problema major.

Les conseqüències d’aquest desfasament són evidents pel que fa al poder adquisitiu dels docents, però no es limiten només a aquestes, l’impacte educatiu és alarmant. Les dades indiquen que cada cop més especialitats es queden sense docents disponibles a les llistes d’interins, el que suposa una amenaça immediata per als estudiants, que veuen com no es cobreixen determinades places, afectant negativament el seu procés d’aprenentatge.

Per abordar aquest repte, és urgent que les autoritats educatives treballin conjuntament amb altres administracions per trobar solucions a aquest problema i revisin de manera exhaustiva i urgent el complement de residència de Mallorca, Menorca i Pitiüses. Un augment significatiu, alineat amb l’escalada del cost de la vida, no només seria un reconeixement just del valor dels educadors, sinó que també contribuiria a mantenir un col·lectiu laboral docent estable i compromès amb la tasca educativa. Les Illes Balears no poden permetre’s el luxe de veure com més docents es veuen obligats a prendre decisions difícils basades en pressions econòmiques. Un complement de residència just i actualitzat és una inversió no només en el benestar dels docents, sinó també en la qualitat de l’educació que es brinda als joves que seran els professionals del futur.

Lactància

17 de novembre de 2023

by Unió Obrera Balear

Permís per lactància d’un fill menor de dotze mesos (gaudí acumulat o diari).

Pots consultar les instruccions dels permisos que concedeix la Direcció General de Personal Docent, a la web de la CAIB

P- Què és permís de lactància i qui el pot gaudir?

R- Tot docent (mare i altre progenitor) té dret a absentar-se una hora (es pot dividir en dues fraccions de mitja hora) del lloc de feina per lactància d’un fill menor de dotze mesos. En determinats casos, el seu gaudi es pot acumular en jornades completes.

P- En quins casos no es pot demanar la lactància amb gaudi acumulat?

R- El permís per lactància d’un menor de 12 mesos no es pot demanar en jornades senceres acumulades quan s’està cobrint una substitució (encara que aquesta sigui de tot el curs escolar). En aquest cas, només es podrà gaudir del permís amb la reducció d’una hora diària fins que l’infant compleixi els 12 mesos.

P- Quin temps dura el permís de lactància acumulat?

R- Per obtenir el nombre de dies que es poden acumular per lactància (es pot gaudir una vegada acabat el permís de maternitat, no abans) s’ha de tenir en compte el nombre de dies efectius de feina des del dia que s’indiqui en la sol·licitud (no des del dia en què la presentis), fins que l’infant faci dotze mesos. Per tant, com més tard acabis el permís per naixement menys dies efectius de feina quedaran fins als 12 mesos de l’infant i, en conseqüència, menor serà el total de dies acumulats.

En cas de fer jornada completa, per cada 7’5 dies de feina, et correspon un dia de lactància acumulada; i en cas de mitja jornada, per cada 3’75 dies de feina, un dia.

P- Puc gaudir del permís de lactància en qualsevol moment?

R- La lactància s’ha de gaudir abans que l’infant compleixi 12 mesos i, en el cas, del gaudi acumulat, abans s’ha d’haver gaudit de la totalitat del permís de (pa)maternitat. Aquest últim requisit no és imprescindible quan el gaudi és diari.

P- Puc agafar el permís per lactància acumulat i després agafar una excedència?

R- Sí, però el recomanable és fer-ho a l’inrevés perquè els dies de lactància de què pots gaudir es calcula sobre els dies en actiu i, en cas, de sol·licitar a posteriori una excedència la base del càlcul es veu minvada i l’administració et reclamarà l’import dels dies de més de què hagis gaudit.

P- En cas que compatibilitzis una reducció de jornada amb el gaudí acumulat de la lactància, has de tenir present que…

Primer, s’ha de sol·licitar i gaudir el permís de lactància acumulada i, finalitzat aquest, el permís que impliqui una reducció de jornada. En aquest cas no serà necessari esperar a l’inici d’un nou trimestre, sinó que es pot sol·licitar just a continuació de la finalització del permís de lactància acumulada.
Si l’acumulació de la lactància es sol·licita durant el trimestre en què s’està gaudint d’un permís que impliqui una reducció de jornada, aquesta reducció s’ha de mantenir fins la finalització del trimestre escolar en què el fill compleixi els 12 mesos d’edat.

P- En cas que gaudeixi del permís diàriament, puc compatibilitzar-ho amb una reducció de jornada?

R- Sí, no hi ha cap impediment. En aquest cas, gaudiries de la reducció d’una hora diària per lactància, només els dies que treballes (no pots acumular les 5h hores setmanal que et pertoquen en un/s dies concrets de la setmana).