Entrades classificades dins “Los otros

Ilegales

Ens deuen mig Plus Variable Conveni!

El Tribunal Suprem ha dictat la sentència 99/2019, de 7 de febrer (cassació 223/2017).

Després de llegir-la, hom pot afirmar que els firmants del Conveni Col·lectiu d’Estalvi, patronal, CCOO, UGT i CSICA, es varen extralimitar (per dir-ho suau) quan varen voler suprimir amb una signatura el 30-06-2016, el Plus Variable Conveni d’aquell any (meritat el 2015), amb efectes retroactius a primer de gener!

Als signants del Conveni no els bastava suprimir el Plus Variable des de la firma en endavant, sinó que havien de ficar mà al que ja era patrimoni dels treballadors, allò meritat des del primer de gener a 30 de juny? Hi haurà disculpa? Hi haurà reparació?

La recent sentència afecta a Caixabank, on la demanda de la dignitat va ser promoguda per la CGT, la CIC i el SIB. A altres entitats es varen engegar més demandes, que ara donaran els seus fruits. En aquell moment estàvem encara dins BMN i UOB va actuar (coordinadament amb la CIC), juntament amb la CGT, en defensa dels drets dels treballadors. A BANKIA ens consta que també es va demandar. D’un vent o d’un altre, tard o d’hora, les entitats hauran d’assumir el fallo: als treballadors del sector ens deuen el 50% del Plus Variable Conveni!

A la següent taula teniu les quanties del 100% del Plus de l’any de referència:

Taula Plus Variable Conveni 2016
no-one-gets-left-behind

Actuacions ITSS i la recurrent controvèrsia amb ‘els grans’

Actuacions de la ITSS a instàncies de laTGSS. Punt i seguit?

El passat dia 13, amb la nostra assessoria jurídica, vàrem acompanyar els primers companys citats a la ITSS amb motiu del seu trànsit des de la situació d’excedència retribuïda i Conveni Especial pactats amb BMN, cap a un acomiadament forçós dins l’ERO de BANKIA.

La compareixença davant l’inspector va transcórrer dins els límits d’allò que havíem analitzat i previst.

Gràcies als companys i companyes que ens varen avisar tot d’una d’aquestes citacions, vàrem poder aportar els acords col·lectius i una visió general del procés, en el moment oportú.

L’inspector va continuar dos dies més amb les reunions planificades, perquè volia parlar amb tots els afectats (ja sobre les bases assentades el primer dia), però les darreres notícies són que ha cancel·lat les properes compareixences, per innecessàries, atès que totes les companyes i companys citats han passat exactament per la mateixa situació.

Així com s’ha citat a treballadors i treballadores que no han fet res sinó patir la inclusió forçosa dins un ERO, pensam que la ITSS hauria de citar també a BANKIA, que va voler, fort i no et moguis, extingir aquest col·lectiu al·legant ‘política d’empresa’.

Els ‘grans’… una nosa o un referent?

Durant la precampanya, un candidat que va en llistes d’un sindicat majoritari estatal va criticar l’actuació i trajectòria d’UOB. La seva conclusió és que nosaltres només defensam els grans

Algú de veres pot pensar d’aquesta manera? Els egoistes? Nosaltres, ben al contrari, pensam que és gràcies a tots els indios que s’han vist en el cas d’haver d’abandonar l’empresa que encara hi ha empresa (es digui com es digui). I és gràcies a l’esforç professional que feren tots i cada un dels que ens han precedit, que encara podem fer feina en aquest sector, tot i les profanacions ètiques (i d’altres tipus) dutes a terme pels que pilotaven les anteriors naus. El corc sempre era al cap, i els curritos, grans i no tan grans, tots!, hem estat els patidors de les gresques d’altres.

Per tant, ni en broma no ens ha d’alliçonar ningú dient que només defensam els grans. Perquè, saps què, company? Perquè això de no ser dels grans és quelcom que el temps cura. I aviat, més aviat del que hom espera, algú de la cúpula del teu sindicat que pensàs així, ens hi pot etiquetar!

UOB mira endavant, però no deixa ningú enrere! S’entén?

Nota: recomanam a tothom de mantenir la serenitat i el cap fred a davant propostes electoralistes, de curta volada a BANKIA. Els brindis al sol sonen molt bé en el QUÈ, però plantegen molts d’interrogants en el COM, més encara a la nostra empresa. En tot cas, amb el teu suport el 28N, UOB podrà ser en tots els fòrums per defensar els interessos individuals i col·lectius, com hem fet fins ara!

El ‘balanceo’, encara pendent de sentència

El Tribunal Suprem, Contenciós-Administratiu (sí, el mateix de l’ara sí ara no viscut amb l’impost d’AJD), encara ha d’emetre sentència sobre els quatre motius continguts en el recurs de cassació d’UOB contra la decisió administrativa de traslladar places de l’ERO de Sa Nostra a altres indrets. Tècnicament, no es poden escapar de cap dels quatre motius. Políticament, veurem. Per què tanta demora? Cas que finalment el recurs prosperi, l’empresa voldrà posar-se de perfil, ja que allò va ser avalat per una majoria sindical. Una majoria molt complaent i claudicant, contrària als interessos i drets dels treballadors grans.

Si vols que en ser ‘gran’ no te tractin com un empestat…

Si vols que et defensi un equip jove format íntegrament per professionals de BANKIA i no per sindicalistes criats de dos amos…

Si vols seguretat i compromís…

EL 28N, VOTA UOB!

L’ABC de les nostres visites als centres de treball

Fa temps que, sense frissor però ininterrompudament, estam visitant els centres de treball de Bankia. Amb aquestes visites podem:

A. Conèixer de primera mà les inquietuds de la plantilla

La gent, especialment la del col·lectiu d’oficines, té ganes de parlar del seu dia a dia. Importantíssim. Tota la informació que ens arriba és aprofitada per millorar les condicions laborals i socials. Ser el sindicat més representatiu de Bankia a les Illes Balears ens permet ser directament presents en tots els àmbits de decisió i seguiment d’acords laborals. I quan anam de reunions per Madrid, pràcticament sempre som els únics de Balears. Això vol dir que només mirem pels treballadors de Balears? No. Seria un contrasentit; el nostre àmbit és estatal i tenim afiliats arreu del territori espanyol, als que defensam i protegim independentment de la geografia. Passa que UOB mai no s’ha posicionat en contra de cap col·lectiu per afavorir interessos d’un altre. No poden dir el mateix tots els sindicats! Però també passa que hem d’extremar la vigilància, ja que alguns jerarques sindicals es mostren, de manera massa recurrent, insensibles a especificitats illenques. Els és molt fàcil transigir en allò que creuen més prescindible des d’un punt de vista purament tàctic, a nivell estatal. “Esto o aquello es A CEDER”, diuen, en parlar del plus de residencia, la mobilitat geogràfica o de no disposar de la pòlissa d’assistència sanitària, dinamitada per als curritos ex-Sa Nostra, el 2013, per acord laboral! I ara, SOMOS BANKIA o no lo somos?

B. Recordar als (pocs) companys no afiliats que només la solidaritat, gestionada en benefici del col·lectiu, és allò que dona raó de ser a UOB

Un treballador afiliat, a banda de contribuir econòmicament a la seva defensa individual i col·lectiva, és una font d’informació molt valuosa per al sindicat que, a més a més, té la capacitat i el dret d’influir en les decisions que prenen els seus òrgans. L’afiliat/da pot participar, en la mesura que ell/a vulgui, en la vida sindical. Des d’afiliat “de base”, a ser part de llistes electorals, membre de la representació laboral o, inclús, del Consell Sectorial d’Estalvi o del Comitè Executiu d’UOB. Tenim tots els perfils, i tots ells són imprescindibles. Però cada afiliat és únic, com ho són les seves circumstàncies personals i professionals. El sindicat n’és conscient i el seu afany és tenir cura de tots i totes.

Recordau aquesta màxima, que no ens cansarem de repetir: “Persona afiliada, persona respectada”. Respectada pels companys i, especialment, per l’empresa i les administracions públiques quant a les repercussions legals associades a l’afiliació.

i C. Presentar-nos a TOTS els companys i companyes

I, especialment, presentar el full de serveis d’UOB als companys origen Bankia i brindar un futur units. Perquè com a col·lectiu ens convé, de totes totes, seguir sent ‘un sol cos’, i no ‘cossos sols’, com voldria l’empresa.

Arran d’aquestes trobades, per cert, hem pogut anar desfent alguns malentesos que circulen pels centres de treball, que possiblement tenen el seu origen en sifonades gens casuals. Qui es deu entretenir a desinformar? No té altres feines més profitoses que intoxicar? Anem a pams amb un Detox Reloaded (o ‘les mentides tenen les cames curtes!’):

“UOB, sent minoritari a nivell de tot Bankia, ja no és útil”. FALS! El mateix deien quan ens varen fer aterrar a BMN i, mirau per on, UOB segueix existint i gaudint de bona salut. També econòmicament i financerament. Estam legitimats, tenim mitjans i experiència per dur endavant accions, quan aquestes són necessàries.

“UOB només mira pels treballadors origen BMN”. FALS! Com hem dit més amunt. Som i serem un sol cos. N’hi ha que volen fer-nos aparèixer com una associació o club tancat. Qui escampa barroerament afirmacions tan grotesques ho fa amb l’objectiu de debilitar UOB. Els nostres estatuts són públics i estan a l’abast de tothom que els vulgui consultar al registre (online) d’organitzacions sindicals i empresarials.

“UOB va negociar amb els altres sindicats el repartiment de ‘cupos’ d’ERO”. FALS! Volem recordar que UOB es va incorporar a les negociacions cap al final, quan aquests ‘cupos’ ja estaven dats i beneïts. Si és cert que n’hi ha que varen mercadejar ‘cupos’, seria greu. Quin va ser el preu unitari de la vida laboral d’un treballador?

“UOB no va lluitar durant la negociació de l’ERO”. FALS! Volem recordar que, juntament i gràcies a la CGT, vàrem ser l’únic sindicat que va mantenir la vaga de dia 8 de febrer, a meitat de la negociació. La resta varen fer la farina blana i varen renunciar a la que hagués estat una jornada de mobilització històrica. La plantilla, majoritàriament, va seguir les indicacions dels sindicats majoritaris de Bankia, i a partir d’allà, la negociació va ser molt costeruda. El contrast amb la jornada de vaga del 24 de maig de 2013, a BMN-Sa Nostra, impulsada per UOB i secundada massivament, és eixordador.

“UOB deixa que es promocionin treballadors ex-BMN per damunt dels d’origen Bankia”. FALS! Vaja quines coses hem d’arribar a rebatre! Els nomenaments són potestat de la Direcció. Nosaltres, seguirem reivindicant la publicació de totes les places i el mecanismes com el de la Comissió Avaluadora que impulsen la meritocràcia i la igualtat. A BMN, ni Direcció ni els altres sindicats no varen voler saber-ne res, de publicitat i transparència. A Bankia, també funciona l’amiguisme? Tard o d’hora, tot se sap.

Conclusió!

Sembla mentida que segueixi havent agents que tenen per objectiu desprestigiar i anorrear UOB. No ho consentirem, perquè la experiència ens demostra que com més va més necessària és la veu ferma, valenta i lliure d’aquest sindicat.

CONTRASTAU AMB UOB, PER FAVOR, QUALSEVOL INFORMACIÓ RELATIVA A UOB. FEIS COM LES PERSONES BEN INFORMADES I ANAU SEMPRE A LA FONT.

RESTAM A DISPOSICIÓ DE TOTES I TOTS!

Plakat_mayakowski_gross

Detox (1)

Imatge: Cartel d'agitprop, creat pel poeta i pintor Vladímir Mayakovski: 
"1. Vols vèncer el fred? 2. Vols vèncer la fam? 
3. Vols menjar? 4. Vols beure? 
[Aleshores] Afanya't i uneix-te a les brigades de xoc del treball exemplar!"

Una delegada d’un sindicat majoritari es passeja per les oficines de les Illes Balears tot mostrant un gràfic de sectors i volent fer entendre que la força sindical d’UOB a Bankia no val res. I mostra el ‘quesito’ devora el del seu sindicat megalòman. Davant d’aquest comportament antisindical, podem dir vàries coses:

1a.- És xocant que aquesta delegada mostri (d’amagatotis) un diagrama de sectors ‘sindical’ de Bankia si UOB no ha participat mai (encara), en unes eleccions sindicals a Bankia. Per ventura ha fet una enquesta? O utilitza el diagrama que varen publicar quan es va conformar la mesa conjunta de l’ERO, després d’aplicar-nos als delegats provinents de BMN una ‘ponderació a la baixa’ amb l’objectiu de mantenir l’statu quo de majories? T’adones, camarada, que això seria una burda manipulació? T’adones que les properes eleccions seran ‘sense filtres’?

2a.- El missatge no és nou. A BMN ja varen utilitzar la mateixa tècnica d’agitprop. Els sindicats majoritaris deien que el nostre temps havia passat, que no pintàvem res, que calia votar-los a ells. El resultat dels pactes que varen signar els ‘majoritaris’ amb BMN, encara ara els patim: el trienni ‘volador’ (suspès per l’ERO 2013) que no arriba a aterrar mai; el ‘mutuo acuerdo’ del que la ITSS va dir que li sonava a frau de llei; l’entrada, fins a la cuina, en els nostres fons de pensions…

3a.- Teniu la teulada de vidre. L’empresa consultora dels sindicats majoritaris a nivell estatal ha estat l’assessora en tot el procés que ha provocat drenatge de drets consolidats dels partícips de Sa Nostra. El pla de pensions de Sa Nostra sempre havia estat en el vostre punt de mira ‘harmonitzador’. Però, calia extreure fons de les pensions dels companys en un escenari d’inevitables desvinculacions?

4a.- És molt curiós que UOB no pinti res des de que no som Sa Nostra, però que siguem presents a totes les meses de negociació. Entretant, altres delegats/delegades de Balears, brillan por su ausencia. Encara és més curiós que gràcies a UOB i als seus resultats electorals a BMN a les Illes Balears, la delegada en qüestió fos nomenada (i no va ser l’única, per cert) delegada de prevenció. Si la plantilla ens atorga de nou la seva confiança i revalidam la majoria al Comitè, per ventura hauríem d’actuar com aquells que, en altres indrets, passaren rodillo en aquests nomenaments? De què t’hauria servit el ‘quesito’ aleshores, camarada?

i 5a.- Les eleccions són per província i per centre de treball. Et feim coneixedora de la Llei i per això pensam que ho hauries d’explicar en les teves visites per no induir els treballadors que visites a malentesos! Explicau les coses bé, i també les coses que feis bé (que n’hi ha), i no haurem de tudar energies desintoxicant.

La voz de su amo

De porc i de senyor, se n’ha de venir de mena

Bankia ens va comunicar dia 2 de gener la seva intenció de “iniciar el procedimiento de despido colectivo previsto en el artículo 51 del Estatuto de los Trabajadores, procedimiento que afectará potencialmente a la totalidad de los centros de trabajo del Banco y que incluye también medidas de movilidad geográfica y modificación sustancial de condiciones de trabajo dirigidas a reducir o atenuar los efectos del despido colectivo”. I ens va convocar per dia 11, data en què va començar el període de consultes.

El període previ de negociació (és un dir) transcorregut durant els darrers quinze dies de desembre només va servir per a representar una comèdia en què empresa i sindicats varen interpretar quina havia de ser la composició de la comissió negociadora. Només amb això, a partir de les actuacions sectàries dutes a terme per alguns, ja n’hi ha prou per saber qui és qui (i, sobretot, quins ascendents té cadascú) en l’àmbit de Bankia. En pocs dies de reunions ens ha quedat clar qui és la voz de su amo, qui està disposat a qualsevol cosa per pur tacticisme partidista i qui defensarà els treballadors part damunt tot.

Doncs, el passat 11 de gener, després d’una reunió prèvia amb els sindicats –llarga i caracteritzada per l’abús dels majoritaris contra les minories– i d’una reunió amb l’empresa –de tràmit–, el resultat final ha estat l’esperat:

  • Per començar, UOB (com tots els sindicats amb presència en comitès) té representació a la comissió negociadora per ostentar implantació suficient. I això és així perquè la implantació la decideixen les urnes, no la ‘majoria sindical’ i el seu sedàs d’interpretacions i ponderacions, molt discutibles. Per tant, sigui dit de passada, el que deia cert sindicat en el seu comunicat “la pelea”, és fals. Un sindicat que manté una querella criminal contra UOB i la llibertat d’expressió, on ens demana presó, per escriure circulars!, ara diu que ha fet un esforç per garantir la presència d’UOB? Ens sembla una fútil cortina de fum per dissimular que ja no són necessaris per formar majoria.
  • Quant als percentatges de representativitat, són els que són perquè certs sindicats han volgut que els delegats de Bankia pesin més que els de BMN. Sí: els vots a Bankia valen, sempre i en tot cas, més que els de BMN, i visca la democràcia! La perversió rau en que la ponderació l’han feta com els ha convingut més: sobre el número total de delegats a cada entitat, sense tenir en compte per a res els Comitès i a esquenes, per tant, del fet electoral, que és territorial (provincial) i per centre de treball. L’efecte més important de la ‘ponderació’ és que CCOO i ACCAM ja fan majoria absoluta. Millor o pitjor per a l’empresa? Millor o pitjor per als treballadors?
  • Els sindicats majoritaris també han fet d’abusón en la qüestió dels assessors. Hem tornat a constatar la paor general a l’assessoria jurídica d’UOB. Una qüestió que s’ha contagiat des de BMN? Pensam que el més lògic i escaient per a la plantilla i la defensa dels seus drets laborals hagués estat que cada un dels 9 sindicats implantats comptàs amb un assessor en mesa, per assistir els membres nats de la comissió negociadora. Però es veu que a Bankia la raó i el sindicalisme també divergeixen. La limitació legal de 13 membres de comissió negociadora se la boten tot autoassignant-se (amb cínic i arbitrari esforç) un grapat d’assessors. La teoria de nombres pren una nova dimensió en mans de Bankia i els seus escolanets: fins i tot hi ha mitjos assessors i terços d’assessors. No volen que els minoritaris tinguem assessor propi: la llibertat fa por!

El mateix dia 11, a la prèvia amb els sindicats, UOB pretenia signar l’acord de representativitat i assessors amb una fórmula perfectament acceptable: “UOB se somete al criterio mayoritario de la representación laboral manifestando su disconformidad con la configuración de asesores”. Vàrem remetre aquesta redacció a l’empresa i a tots els sindicats, amb antelació suficient. Cap d’ells no va dir res fins arribat el dia de la reunió. Va ser aleshores quan ACCAM –amb estil agressiu, especialment després de recordar-los els números a les Illes Balears (*)– el seu nou apèndix, SESFI; i CCOO –amb estil més assertiu–, varen amenaçar de deixar-nos fora de la mesa de negociació! Idò! Altres sindicats varen romandre activament passius davant un abús tan manifest com és el de no poder disposar de la pròpia signatura acompanyada d’una explicació de vot. Altres, ens donaren suport, cosa que agraïm. Representants laborals contra representants laborals, ja d’entrada. Qui mou els fils d’aquest espectacle?

Més tard, la representant de Bankia tampoc no va permetre que a l’acta de la reunió formal figuràs la disconformitat d’UOB amb el repartiment d’assessors. Com a BMN, a Bankia les actes es veu que són propietat de l’empresa, i els sindicats hi consenten.

Amb assessor in situ o sense, cap actor sindical o empresarial deturarà la capacitat d’anàlisi d’UOB, que seguirà essent la veu de la plantilla, ben al contrari d’aquells que demostren, amb les seves actuacions en contra d’altres sindicats, i el seu discurs calcat al de la patronal, ser la voz de su amo. En moments com l’actual, el respecte a les minories és una qualitat dels demòcrates!

(*) Atès que tant els agrada tant sumar delegats, exposam la taula per a les Illes Balears, tot comptant els de Bankia i els de BMN:

taula delegats IB a 20180115

 

tancaments Bankia

Tancaments a Bankia

Hi ha sindicats que han canviat molt el seu discurs des que varen votar afirmativament la formació dels SIPs (Sistema Institucional de Protecció, fusions fredes), tot aplanant el camí a les direccions que havien fet ull a les caixes i que, amb tot, volien perpetuar-se als seus llocs. A UOB no ens cansàvem de dir que el corc era al cap i que els causants de la crisi no podien ser els timoners que en dirigissin la sortida. Sindicalment, i en coordinació amb els representants del personal als òrgans de govern de Sa Nostra, Consell d’Administració, Comissió de Control i Assemblea General –on hi havia representants de clients, ajuntaments, junta patronal, consells insulars i treballadors–, vàrem oposar-nos rotundament i votar NO als SIPs, i a tots els acords posteriors que ens abocaven a la bancarització. Vàrem dir que seria la fi de les caixes d’estalvi i, lamentablement, teníem raó. Els sindicats majoritaris ens tractaven de desestabilitzadors i de posar en perill l’ocupació. Ens posaven la plantilla en contra en vehements comunicats contra la posició d’UOB. Ara, aquests mateixos sindicats s’esquincen les vestidures. Es queixen de l’exclusió financera, de la mala gestió directiva i de l’enfilall d’EROs que ells mateixos han subscrit.

Els tancaments d’oficines que segueixen duent a terme les entitats bancàries resultants de la reconversió de les caixes són l’exemple paradigmàtic de l’apostasia del model caixa d’estalvis: els directius, esperonats per la conjuntura política de torn –de diferents colors però sempre recentralitzadora–, han renegat de l’orientació social i de la proximitat al client; de la presència a tots els pobles i barris; de voler donar solució als problemes dels petits i mitjans empresaris; de fer la vida més fàcil als clients més grans; de fomentar l’estalvi entre els més joves, la cultura i la conservació del patrimoni artístic de 130 anys, etc.

En el cas de BMN, i ara de Bankia, els tancaments que s’han dut a terme des de l’inici de la crisi han estat continuats, amb ERO o sense, i ara ja ni es prenen la molèstia de justificar-los. De fet, ni tan sols es donen indicacions ni eines als treballadors de la xarxa per donar resposta a les creixents consultes de la clientela. Consultes que, per cert, s’han vist molt incrementades, amb raó, després de l’enviament centralitzat a clients d’una desafortunada carta d’increment de comissions.

Ara, a l’avantsala d’un ERO ja anunciat formalment per Bankia, els tancaments són a l’engròs. El llistat dels realitzats o anunciats per desembre 2017, gener i febrer 2018, conté 145 entrades; 145 punts d’atenció al client que baixen la barrera! Amb aquests tancaments l’empresa no actua de bona fe, perquè incrementa la pressió damunt la negociació de l’ERO, tot reduint les possibilitats de mobilitat funcional i de recol·locació de treballadors dins un radi geogràfic raonable. En el cas dels treballadors insulars, l’efecte encara és més perniciós!

El menysteniment històric de BMN envers el territori de les illes Balears s’ha contagiat a Bankia. De l’anàlisi del llistat constatam 21 tancaments a Palma, la ciutat de llarg més castigada. 35 a la província Illes Balears, també la més afectada. Què diu el director territorial, a més de donar els molts d’anys en vers? Emplaçam als nostres representants polítics a continuar els contactes amb Bankia, entitat propietat de l’Estat, i a reclamar la reversió dels tancaments de centres de treball en defensa de l’ocupació!

Perill, Conveni

Compte amb les vacances pendents!

Davant del contingut d’una circular que una organització sindical de BMN ha publicat sobre el tema de les vacances pendents de 2017, UOB vol advertir del següent:

  • Les vacances són un dret irrenunciable dels treballadors. S’han de gaudir! S’atrevirà aquest sindicat a negociar el bescanvi de les nostres vacances? Que ho provi!
  • No us refieu de res ni de ningú. Les vacances, son vostres! Aviat ens canviaran d’empresa i, per ventura, canviaran els caps immediats i també algunes normes a nivell intern. El que us hagin dit abans, s’ho endurà el vent. Us recomanam picar d’immediat totes les vostres vacances pendents al portal de l’empleat i esperar esdeveniments.
  • Les vacances anuals s’han de gaudir durant l’any natural al que corresponen. I si no pot ser, ja ho diran.

Per més que hi hagi aprofitats en simbiosi amb la direcció que somiïn en disposar de tots els vostres drets laborals, hi ha altres sindicats que lluitaran sense defallir per defensar-los.

  2017-11-16 – El director de relacions laborals de BMN ens ha confirmat que l’empresa, com ara fa un any, allargarà fins dia 28 de febrer de 2018 la possibilitat d’agafar els dies de vacances 2017 encara pendents per necessitats del servei. Atesa la manca d’instruccions al respecte, però, recomanam, si s’escau, agafar en primer lloc i dins el 2017 els dos dies MiFID d’enguany derivats de l’acord de compensacions de 8 de novembre.

esperant una reunió, encara

Un altre paperot en el tema MiFID II

Avui, 2 de novembre, hi havia convocada una reunió a la seu de la Fundación Estatal para la Formación en el Empleo (Fundae). Tenint en compte que:

  • BMN ha incomplert el compromís de reunir els sindicats per pactar compensacions (ja que no hi ha hagut acord a nivell sectorial),
  • i que recentment hi ha hagut notícies molt preocupants sobre la no homologació (de moment) d’una de les formacions que es du a terme a BMN,

des d’UOB hem enviat un escrit a RRHH de BMN, amb còpia a Fundae, en aquestes termes:

Señor:
Ante la convocatoria de una reunión que se celebrará hoy en la FUNDACIÓN ESTATAL PARA LA FORMACIÓN EN EL EMPLEO a la que se cita a ambas partes, dirección de la empresa y representación legal de los trabajadores, tenemos que manifestar lo siguiente:
1) No nos consta haber recibido convocatoria a dicha reunión pese a formar parte de la REPRESENTACIÓN LEGAL DE LOS TRABAJADORES de BMN. Entendemos, pues, que dicha reunión será meramente INFORMATIVA.
2) En los últimos días ha habido novedades muy relevantes al respecto de la acreditación de cursos MiFID II. En BMN se da el caso que una parte de la plantilla está realizando una formación no acreditada por la CNMV, no habiendo seguridad de que finalmente lo sea. Ello contradice lo inicialmente manifestado por la empresa, en circulares internas, al respecto de la bondad de la formación.
En consecuencia, reiteramos la necesidad de convocatoria de una Mesa Laboral o, cuando menos, de una Comisión de Formación, de BMN donde se puedan tratar todos los flecos pendientes del tema MiFID II: acreditaciones pendientes y las compensaciones todavía no acordadas en BMN.
Atte.,
Unió Obrera Balear

Si us entreteniu a cercar qui són els patrons de la Fundae, hi trobareu el mateix sindicat majoritari (ep!, i majoritari a Bankia) que avui mateix es tira floretes pel resultat d’aquesta reunió: “convocar Mesa Laboral con la totalidad de la representación sindical, con la finalidad de alcanzar un acuerdo de compensaciones al conjunto de la plantilla que durante 2017 se examine para la acreditación MIFID“.

Ens felicitam que els sindicats ‘Juan Palomo’ i la Direcció de BMN hagin concordat que la millor manera de sortir de l’atzucac al que han menat a la plantilla és la que venim pregonant des de fa setmanes: a la fi, hi haurà una reunió a can BMN! Una reunió en què, a més de parlar de compensacions convencionals, UOB demanarà específicament mesures de protecció per als treballadors adscrits a la comercialització de productes MiFID.

A més a més, seria molt adient que durant aquesta Mesa Laboral es poguessin tractar altres aspectes pendents en les relacions laborals de BMN.

You Had One Job

MiFID II, coses d’en ‘Pepe Gotera y Otilio’

Després que UOB hagués reclamat internament, a través de la Inspecció de Treball i Seguretat Social i judicialment, mitjançant conflicte col·lectiu, la convocatòria d’un procés d’ascens per capacitació per oposició, BMN i els sindicats majoritaris UGT i SESFI varen signar un acord laboral que anul·lava totes les reclamacions en curs, atès que es tracta d’un tema disponible per a la negociació en cada entitat afecte al Conveni Col·lectiu de Caixes.

Un dels motius pels quals UOB no va signar aquell acord d’oposicions era que BMN, impulsada a contracor a fer les oposicions, pretenia fer un procés de perfil extremadament baix i amb un pressupost mínim. Així va ser. Es varen empescar unes bases que incloïen una part de l’acreditació MiFID II per estalviar-se costos futurs. Si un opositor passava un determinat conjunt de preguntes de l’examen escrit, ja es tindria un 80% superat per obtenir l’acreditació MiFID II. Així ho afirmaven amb tota rotunditat les circulars internes de BMN. Després, a aquests mateixos treballadors només els caldria dur a terme el 20% restant amb la mateixa entitat proveïdora de la formació: Aditio/Universidad Carlos III.

Ara, després que la CNMV hagi publicat la (primera) llista de titulacions acreditades, resulta que aquesta entitat no hi és! Sí que figura a la llista de la CNMV la titulació de Cecabank: la que fan els treballadors de BMN convocats a la formació MiFID II que no varen anar a oposicions. I també la formació que, per la seva banda, va triar Bankia per als seus treballadors.

Sabem que s’està treballant per donar resposta als possibles escenaris, cas que sigui necessari. I que els responsables de l’entitat que dóna la formació afectada estan fent passes per assolir l’acreditació, però no hi ha garanties de res. Ja hem passat consulta a la nostra assessoria jurídica per dur a terme, si s’escau, alguna acció en protecció dels treballadors afectats, atesa la imminent fusió per absorció dins Bankia. És indignant que hi hagi treballadors patint aquesta lamentable situació (que necessiten l’acreditació per al seu dia a dia) només pel fet d’haver-se presentat a un procés d’ascens de capacitació (auspiciat per un acord laboral de BMN), més tenint en compte que no se’ls ha donat l’oportunitat de fer la formació que sí ha resultat acreditada a la primera!

Emplaçam els responsables d’aquest nyap, especialment la Direcció de BMN, a demanar disculpes als afectats i a resoldre la qüestió a la major brevetat, tot posant tots els mitjans necessaris per acreditar tots els treballadors en els mateixos termes i en igualtat de condicions.

I l'assegurança mèdica, què?

Els canvis corporatius afecten les assegurances

Les aliances dels bancs amb les companyies asseguradores a l’obscè ritme del neoliberalisme salvatge marquen el ritme a les fusions bancàries. El vincle BMN-Caser arriba a la fi, segons la premsa, incapaç de plantar cara a l’històric vincle Bankia-Mapfre.

Els canvis que possiblement vindran (ja ho vàrem viure fa anys amb les anades i tornades de Caser i ACM Crédit Mutuel) afectaran moltes de les assegurances que la plantilla té contractades avui en dia amb Caser. Primer, cal recordar que la pressió comercial per tal de complir objectius a ultrança ha fet que molts de treballadors hagin contractat assegurances a dojo, per a ús propi, o per a la família i amics.

En segon lloc, molts de treballadors tenen contractada amb Caser l’assegurança de salut (matèria on tots els canvis són delicats, especialment a les Illes Balears) i, inclús, molts l’estan pagant a través del rebut de salaris de BMN. Des d’UOB hem fet una carta a RRHH de BMN per fer avinent aquest tema i que serveixi de recordatori perquè ningú no se n’oblidi. Pensam que no és sobrer, més si tenim en compte que en el passat hi ha hagut treballadors de BMN que han estat donats de baixa de la pòlissa de salut de Caser, sense contemplacions ni notificacions, sense donar-los l’oportunitat de passar a funcionar amb càrrec en compte corrent.

Finalment, cal fer notar que Caser és l’actual entitat gestora del Pla de Pensions de Promoció Conjunta d’Empleats de BMN i també és l’entitat amb què recentment s’han assegurat els compromisos contrets amb els beneficiaris de prestació definida provinents del Pla de Pensions Empleats Sa Nostra. Aquesta obligació legal d’assegurament era reclamada per UOB en vàries sessions de la Comissió de Control del pla de pensions, però BMN, amb l’aval sempre a punt de la consultora dels sindicats majoritaris, CPPS, la volia seguir esquivant.

Ara és un bon moment per recordar d’on venim: el Pacte d’Empresa de Sa Nostra garantia l’assumpció per part de l’empresa de la targeta sanitària. Això no va ser gratuït, sinó fruit d’un pacte, a canvi de la Panera de Nadal amb què antigament s’obsequiava els treballadors, dret adquirit al llarg dels anys.

Al maig de 2013, la direcció de BMN i els sindicats UGT, CCOO i els que donaren lloc a SESFI varen suprimir les assegurances de vida i salut. Per evitar acomidaments, varen dir. El cert, però, és que a BMN hi ha hagut acomiadaments encoberts, com palesen les sentències de l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem que varen declarar nuls els acords signats per BMN, UGT i SESFI (“Ha quedado acreditado, hasta la saciedad, que la finalidad perseguida por las empresas no fue nunca la de garantizar los empleos, sino todo lo contrario“).

En canvi, a Bankia (entitat agermanada en el rescat bancari), romanen uns beneficis socials que els mateixos sindicats, a BMN, no varen tenir cap problema en dinamitar. Seguirem informant!